Arxius de catsalut | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Novembre, 2021

Una vintena de treballadors i treballadores del 061 han dut a terme una protesta davant del CatSalut a Tarragona per tal de reivindicar millores laborals. De la mateixa manera que els empleats del 112, reclamen una internalització del servei que acabi amb la “incertesa” que els fa percebre l’empresa Ferrovial, l’actual adjudicatària. Per aquest motiu, els sindicats van convocar una vaga indefinida que va camí d’assolir un mes.

Entre les seves reivindicacions hi ha tenir un conveni col·lectiu que representi als treballadors; assolir la conciliació laboral i familiar, ja que exposen que no tenen un calendari amb els dies que han de treballar; i aconseguir unes taules salarials a l’altura de la seva feina, puix que són un servei essencial.

VÍDEO

PUBLICITAT

REDACCIÓ18 Març, 2021

Salut ha alertat aquest dijous que la baixada de contagis s’ha estancat i que les UCI continuen amb molta tensió, i ha demanat precaució de cara al primer cap de setmana sense confinament comarcal per als grups bombolla. En aquest sentit, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha subratllat que un rebrot ara podria provocar una quarta onada amb 800 malalts a l’UCI per covid-19.

Comella ha admès preocupació pel que pugui passar en els propers dies i amb unes UCI amb 423 pacients, i ha remarcat que si ara es produís una quarta onada, la situació a les UCI seria pitjor que la de l’inici de la tercera, quan hi havia 320 pacients -mitjan desembre-.

El director del CatSalut ha advertit del risc que es produís ara una quarta onada, amb 423 pacients ingressats a les UCI actualment a causa de la covid-19 -abans de la pandèmia hi havia 575 llits de crítics a tot Catalunya-. Actualment hi ha prop de 900 pacients ingressats a les UCI en total, entre la covid-19 i les altres patologies.

Les UCI s’han buidat des que es va arribar al pic de la tercera onada a principis de febrer amb 731 pacients amb covid-19, però la baixada és molt lenta. Comella ha indicat que en la tercera onada les UCI van tenir, durant més de 30 dies, més de 1.000 pacients entre totes les patologies -amb un pic de 1.114- i ha alertat de l’impacte que suposa sobre les organitzacions i els professionals treballar a aquesta “doble velocitat”.

Comella ha alertat que si ara es produís una quarta onada i el comportament fos similar al de la tercera i al de la segona, quan hi va haver uns 400 nous ingressos a les UCI, es podria arribar als 800 pacients crítics a causa de la covid-19. Aquesta previsió preocupa al CatSalut per l’atenció als pacients amb covid-19 i els que tenen altres patologies. Ja va passar en la tercera onada que les UCI no s’havien buidat de la segona.

Una altra dada que preocupa al CatSalut és l’alentiment de la baixada de les infeccions respiratòries agudes. Fa quatre setmanes, es van reduir un 20% respecte a la setmana anterior; en fa tres, va ser d’un 10%; la passada, les infeccions van baixar un 8% i aquesta, un 2%. “Les dades ens fan pensar que hem entrat en una situació d’altiplà, que no sabem si es mantindrà o en els propers dies es produirà un repunt”, ha advertit.

PUBLICITAT

REDACCIÓ18 Octubre, 2020

El Comitè d’Empresa de l’Hospital Pius de Valls ‘ensuma’ molts problemes sobre el canvi en la gestió del centre mèdic. Fa uns dies es va anunciar que els serveis sanitaris “passaran a dependre del CatSalut a través d’una empresa pública creada pel mateix CatSalut”, deixant únicament els serveis socials a càrrec de l’Ajuntament vallenc.

Encara es desconeixen la major part de detalls de la transferència. En aquesta línia, el Comitè d’Empresa es troba amb moltes incògnites i en destaca les següents: encara no se sap quina empresa serà l’encarregada de la gestió ni la seva estructura; tampoc si hi continuarà havent conveni col·lectiu de treball (SISCAT); es desconeix si l’edifici – propietat de l’Ajuntament – passarà a ser del CatSalut; i el més preocupant, no es pot assegurar la continuïtat de tots els treballadors del centre.

Durant les negociacions es planteja fer un edifici nou. Segons el president del consell d’administració de l’Hospital Pius de Valls, Jordi Cartanyà, la idea principal és “treballar un model on els diversos serveis treballin conjuntament, en lloc de tenir un CAP, un sociosanitari i un hospital, fem que el CAP, el sociosanitari i l’hospital treballin de la mà, conjuntament, i sumin sinergies”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Març, 2020

Poc abans de les 9 del matí d’aquest divendres, ja es notava la presència de sanitaris a l’hotel Nuria, ubicat a la Via Augusta, ara convertit en una residència de la Tercera Edat.

Uns 55 ancians de la Residència de Llevant han hagut de matinar per ‘confinar-se’ en habitacions individuals d’una unitat hotelera adaptada per acollir aquests ‘hostes’ durant l’estat d’alarma.

Amb aquest moviment, la direcció de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla ha volgut, per una banda, lliurar 60 llits i posar-los a disposició de les necessitats sanitàries derivades de la Covid-19, i per una altra protegir els residents del Centre de la Tercera Edat.

Tres mini autobusos de l’EMT amb espai per a cadires de rodes, amb conductor sdegudament equipats, s’han encarregat de transportar els avis. Passaven 10 minuts de les 10 del matí quan un vehicle de la Guàrdia Urbana obria pas al primer autocar amb avis a bord. Els autobusos aparcaven just al davant de l’hotel, fet que permetia un trasllat força àgil i ràpid.

Els ancians pernoctaran en habitacions individuals i s’evitarà que visiten zones comuns, amb l’objectiu que no infectin o contagien a algú.
El director general adjunt de la Xarxa Santa Tecla, Joan Aregio, ha seguit de molt a prop el trasllat. S’ha personat a l’hotel per comprovar que el desplaçament s’estava fent tal com s’havia planificat.

El personal sanitari, amb un somriure, donava la ‘benvinguda’ als avis i els traslladaven a l’interior de l’Hotel Nuria, enmig de càmeres de televisió i fotògrafs.

Amb aquest moviment, la Xarxa Santa Tecla deixa buides 60 places hospitalàries a la residència, a disposició del CatSalut i de l’hospital Santa Tecla. La mesura adoptada per la Xarxa Santa Tecla ha comptat amb el vistiplau dels departaments d’Afers Socials – pel caràcter públic de les places residencials – i de Salut.

Joan Aregio ha agraït la “complicitat” i la “col·laboració” de la Generalitat, que ha autoritzat l’operació, de l’Ajuntament, i dels familiars i treballadors. Aquesta setmana s’ha portat a terme la desinfecció i neteja de l’hotel, i s’hi ha traslladat el material i l’equipament necessari. La Xarxa Santa Tecla continuarà preparant els àpats com fins ara, i els servirà a l’hotel. L’equip professional de la residència es desplaça amb els ancians.

V Í D E O S

REDACCIÓ19 Març, 2020

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha alertat que, sense el “confinament total” la sanitat catalana entrarà “en estrès màxim” aquest cap de setmana, i en col·lapse la setmana que ve. La consellera ha demanat a l’Estat “mesures dràstiques” per evitar-ho en roda de premsa conjunta amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el titular d’Interior, Miquel Buch.

Budó també ha informat que ja s’estan derivant casos al sistema sanitari privat, i que el president del Govern, Quim Torra, està en contacte amb diversos directors d’hospitals. La consellera de Salut ha assegurat que avui no hi ha “saturació” als centres sanitaris però sí que està “augmentant la tensió” i que s’espera una situació d'”estrès màxim” als centres.

Per això ha recalcat que estan preparant el sistema sanitari per fer “enfront d’una escalada de la demanda d’atenció per COVID-19″ amb diversos mecanismes, com la disposició de les instal·lacions i professionals de la sanitat privada, ara sota la coordinació de Salut, o la crida a metges i infermeres acabats de jubilar o graduats fa poc.

Vergés ha insistit també que l’única manera d’alentir aquest creixement de casos és confinar-se a casa i complir totes les mesures de distanciament social per trenar les cadenes de transmissió del virus.

REDACCIÓ19 Març, 2020

El Departament de Salut ha posat en marxa una aplicació per fer el seguiment de les persones que presentin símptomes compatibles que causa el coronavirus i activar, si és necessari l’atenció primària o, per als casos més greus, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

L’APP permet realitzar un test de COVID-19

L’app s’anomena ‘Covid19Cat‘ i ja es troba disponible per a IOS i Android. Els ciutadans es poden descarregar l’app al mòbil i, després de registrar-se, amb el número de la targeta sanitària, poden realitzar-se un test per informar sobre el seu estat de salut sense haver de sortir de casa i mantenint el confinament.

El sistema de salut rebrà aquesta informació i, en el cas de les persones que es trobin en estat lleu però en situació de risc, i en el de les persones en estat greu, s’activaran diferents dispositius sanitaris, com el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) o l’atenció primària, per poder atendre els pacients de forma adequada, indiquen des del Departament de Salut.

La consellera de Salut, Alba Vergés, confia que l’aplicació permetrà “fer una bona gestió” de l’estat de salut de cada persona i donarà una informació “cabdal” en l’àmbit poblacional sobre el comportament del virus per poder prendre les “millors decisions d’intervenció”.

REDACCIÓ9 Setembre, 2019

El Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) s’ha adherit a la declaració de l’OMC, on es reitera la necessitat que es compleixi la Llei, es preservi el nostre Sistema Nacional de Salut i es respecti el lideratge clínic del metge com a garant dels drets dels pacients.

Des del COMT, s’han mostrat en contra de les mesures proposades per algunes comunitats autònomes per intentar pal·liar la manca de metges, substituint-los per personal d’infermeria i alerten de la perillositat que suposaria, l’aplicació d’aquesta mesura pels pacients i pel mateix sistema sanitari.

COMUNICAT del COMT
i de l’Assemblea General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM):
1. El CGCOM sempre ha defensat el treball multidisciplinari i una atenció integral, i col·laborativa, però no es pot admetre que, davant la falta de metges, la solució que es proposa des d’alguns serveis autonòmics de salut sigui substituir metges per personal d’infermeria.
2. Les professions titulades, regulades, col·legiades i amb reserva d’activitat com la professió mèdica, tenen un règim de garanties i la seva pròpia justificació en un exercici competent, de qualitat i amb plena seguretat en atenció a l’interès públic i la seguretat dels pacients.
3. Com a condició per a accedir a l’exercici de la Medicina es fa necessària la protecció del títol per tal d’impedir l’accés a l’exercici a persones no qualificades. Les administracions sanitàries són les primeres que han de vetllar per això i perquè es compleixi la legislació vigent, tant a Espanya com a Europa.
4. La manca de metges amb la titulació requerida no pot ser justificació per a la seva substitució per altres professionals sanitaris ni tan sols amb caràcter d’excepcionalitat ni de manera transitòria, ja que, si es porta a terme, seria il·legal, generaria desigualtat social i posaria en risc la seguretat dels pacients.
5. Amb mesures com aquesta s’ignora l’alta capacitació adquirida al llarg d’un mínim de 10 anys en la formació de grau i especialitat, de la qual es deriva la responsabilitat de la professió mèdica sobre la salut de la població.
6. Davant situacions de necessitat, especialment per a places de difícil cobertura, el CGCOM sol·licita a les administracions sanitàries l’adopció de mesures d’incentivació i fidelització.
7. El CGCOM porta anys alertant dels problemes derivats de les decisions adoptades per raons exclusivament economicistes, la manca de planificació de recursos humans, la manca de reposició davant les jubilacions, la precarietat en l’ocupació, i l’absència d’estímuls laborals, econòmics i professionals que han generat una fugida de talent a altres països i una dificultat creixent en cobrir diversos punts assistencials.
8. Tant des del CGCOM com des de les diferents Organitzacions Mèdiques d’àmbit internacional, en què està integrada la corporació mèdica espanyola, entre elles, principalment, la Unió Europea de Metges Generalistes / de Família (UEMO), la Unió Europea de Metges Especialistes (UEMS) i la mateixa Associació Mèdica Mundial (AMM), hem defensat l’assistència sanitària d’alta qualitat que brinden els equips multidisciplinaris de professionals sanitaris, cadascun dels quals fa la seva contribució per a la millor atenció al pacient.
9. Totes les organitzacions mèdiques defensen i promouen el necessari paper de lideratge clínic que han d’exercir els metges com a únics responsables de la prevenció, diagnòstic clínic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients per a la coordinació de l’atenció multidisciplinària. En tots els països europeus, els metges són l’eix central de l’assistència sanitària i confiem que les administracions públiques continuïn garantint una assistència de qualitat, respectant els àmbits competencials legals i els molt rellevants espais específics dels diferents professionals sanitaris.
10. El CGCOM, en la seva funció d’ordenació i regulació de la professió mèdica, defensarà en totes les instàncies la competència professional del metge, el seu lideratge clínic assistencial i, sobretot, la millor assistència possible per als nostres ciutadans.

RICARD CHECA17 Febrer, 2019

El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.

Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya

En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.

No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.

Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.

I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.

I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.

Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.

Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.

Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.

M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.

I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.

…
Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.

I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.

Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent malament.

Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa, perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.

Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.

És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.

Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.

Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.

Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.

REDACCIÓ25 Abril, 2016

Indignada amb les darreres declaracions de l’expresident de l’Institut Català de la Salut i d’Innova, Josep Prat, la CUP pretén que l’exconsellera de Salut, Marina Geli, l’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez i l’exdirector del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, compareguin en el Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre l’escàndol Innova, relacionat amb una xarxa corrupta en la sanitat pública catalana.

La CUP sosté que les noves informacions “reforcen una de les tesis principals de la denúncia presentada el 9 de gener de 2012″ per aquesta mateixa formació davant els tribunals.

En aquesta denúncia, la CUP advertia sobre la presència d’”una presumpta xarxa criminal formada per una sèrie de persones indeterminades que compta amb la complicitat d’alts càrrecs de la Generalitat i de l’Administració local (de Reus)” i que “es dedicava a saquejar les arques públiques en l’àmbit de la gestió sanitària”.

El regidor de la CUP a Reus David Vidal entén que la declaració de Josep Prat revela “com el mateix CatSalut inflava la partida econòmica destinada a l’Hospital Sant Joan de Reus perquè després Innova pogués passar les factures presumptament falses de dos ex alts càrrecs del CatSalut”.

La CUP de Reus ha anunciat que esperarà que tinguin lloc les esmentades compareixences al Parlament per valorar la possibilitat d’incloure nous delictes en els escrits d’acusació, a mesura que avanci la investigació.

REDACCIÓ9 Març, 2016

Roger Pla i Farnós i Ismael Piñas i Docadell han estat nomenats pel CatSalut gerents de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, respectivament.

Roger Pla és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és cirurgià adjunt del servei de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Joan XXIII, a més de professor associat de Medicina i de màster a la URV.

Pla ha desenvolupat diverses responsabilitats assistencials i de gestió, com a director del Pla Director d’Oncologia; coordinador dels Plans directors de la Conselleria de Salut; gerent territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS; subdirector mèdic quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona; director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Reus i cap del servei de cirurgia general i especialitats quirúrgiques del Pius Hospital de Valls.

Gerent a Terres de l’Ebre
El nou gerent de les Terres de l’Ebre, Ismael Piñas, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. És especialista en Medicina Interna i en Ginecologia i Obstetrícia; llicenciat en Gestió de la Informació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en Funció Directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Older Posts

Arxius de catsalut | Diari La República Checa

xxx Partners

Els treballadors del 061 protesten per reclamar la internalització del servei

Salut adverteix: un rebrot podria originar una quarta onada

El personal de l’Hospital de Valls, neguitós pel canvi de gestió

🎥 55 avis ja han estat traslladats de la residència a l’hotel Nuria

El Govern alerta que “sense confinament total pot col·lapsar la sanitat”

‘Covid19Cat’, l’aplicació per detectar el coronavirus

Metges contra que els infermers prescriguin medicaments

Dr. Manuel Carasol: “Tenim una pressió assistencial brutal”

LA CUP EXIGEIX QUE L’EXCONSELLERA MARINA GELI DONI LA CARA SOBRE EL CAS INNOVA

ROGER PLA NOU GERENT DE LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA