La Colla Jove de Castellers de Sitges no participaran en el Concurs de Castells de Tarragona que tindrà lloc l’1 d’octubre. El govern de la Plaça de la Font ja ha lamentat aquesta decisió i retreu la manera com s’ha comunicat aquesta decisió i el termini en què ho han fet. L’executiu de Pau Ricomà critica que la colla jove de Sitges hagi anunciat la seva retirada del cartell un cop tancat el termini, un fet que, ara com ara, impossibilita convidar a cap altra colla per fer la substitució.
En un comunicat, el consistori explica la cronologia dels fets: L’organització del Concurs convida formalment la Colla Jove de Castellers de Sitges l’1 de setembre i en rep la confirmació de participació el dia 2. El dia 6 de setembre la Jove de Sitges envia la fitxa d’inscripció pertinent.
No és fins avui, dissabte – 10 de setembre – a les 10.45 h que la colla sitgenca envia un correu electrònic de renúncia. Paral·lelament i unilateralment, la colla anuncia per xarxes socials el seu abandó del concurs.
A 24 hores de la celebració del sorteig de l’ordre d’actuació i posició a plaça –que se celebrarà demà a les 19.30 h al Teatre Tarragona – l’organització del Concurs no pot convidar a cap altra colla a participar. Un fet que s’hagués produït si la renúncia hagués estat dins els terminis que preveuen les bases del certamen casteller i que acabaven el passat 5 de setembre. En fi, tot molt lamentable.
La mascareta ha deixat de ser obligatòria, després de dos anys marcats per la pandèmia. Aquest dimecres 20 d’abril ha entrat en vigor la decisió presa al Consell de Ministres i ja no serà obligatori fer-ne ús de les mascaretes en els interiors, tot i que es mantenen algunes excepcions com al transport públic, residències o centres hospitalaris.
Un dels col·lectius que ha patit especialment durant la pandèmia ha estat el món casteller, ja que el contacte entre persones és un fet innegable. Així i tot, des d’aquest dimecres, l’ús de la mascareta ja no serà obligatori. Tot i que des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) recomanen als castellers que en continuïn fent ús.
De fet, des de la Coordinadora recomanen molta prudència i responsabilitat a les colles i creuen prudent que els castellers facin ús de la mascareta, tant en assajos com en actuacions, sobretot en moments com en el tancament de les pinyes, o en cas que el casteller sigui considerada persona de risc.
Des de l’ens casteller insisteixen que tots els membres que formin part d’una colla castellera han de disposar de la pauta de vacunació completa i qualsevol persona que tingui sospita que ha contret la Covid-19 s’ha d’abstenir de fer castells. A més, es recomana que els locals d’assaig tinguin la màxima ventilació.
Tarragona celebra tornar a “reviure el fet casteller com a capitalitat castellera, amb una imatge sòlida de les quatre colles”. Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau duran a terme una actuació simbòlica per Sant Magí i el 19 d’agost aixecaran pilars.
“Tarragona tornarà a vibrar”, ha afirmat la consellera de Cultura, Inés Solé. El consistori ha remarcat que serà un acte tancat i ha recordat a la ciutadania que no s’hi pot assistir. Si bé els pilars no es podran veure en viu, sí que es podran seguir en directe a través de mitjans locals públics.
També es farà una acció sonora per traslladar les “sensacions” de la diada amb una reproducció sonora de veus i sons.
Les colles treballen ara per saber els efectius disponibles per dur a terme els pilars -per la qual cosa encara es desconeix quants se’n faran.
El consistori ha reconegut que no és l’actuació que voldrien per a una diada castellera de la ciutat, però que cal posar en valor aquest “pas endavant” per a la represa. Segons l’Ajuntament, més enllà de mantenir grups bombolla de 25 castellers amb mascaretes i seguir les directrius de seguretat i sanitàries del Procicat, no caldrà implantar cap mesura més extra.
Pau Ricomà, alcalde i conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, presidirà, demà dijous 29 d’abril, l’acte de presentació del treball guanyador de la I BECA CEPAC i el lliurament del IV Premi CEPAC per als treballs de fi de grau o postgrau relacionats amb els castellers. Els premis i la beca són convocats pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC).
L’acte se celebrarà a les 19 h al jardí de Casa Canals i es comptarà amb Miquel Botella, president del centre. En aquest, Lara Santana Torralba, guanyadora de la primera edició de la BECA, presentarà el seu treball titulat Castells i Compromís. Aquest treball es tracta d’una aproximació qualitativa i quantitativa del compromís organitzacional en les colles de castellers. Santana és graduada en Psicologia per la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i membre dels Capgrossos de Mataró.
El premi CEPAC, per altre costat, ha estat atorgat a Sandra Segarra González, de la UPF) amb el treball titulat L’Impacte de les comissions feministes a les colles castelleres universitàries. L’accèssit serà atorgat a Laura Ruiz Floría de la UAB, pel projecte Aproximació a la regulació administrativa del món casteller: de la subvenció al contracte.
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) acaba de convocar la segona edició de la beca de recerca sobre tema casteller. Aquesta segona edició compta també amb el suport l’Ajuntament de Tarragona i està dotada amb 4.000 euros. En aquesta, els projectes hauran de tenir com a objectiu l’elaboració d’un treball sobre la composició humana i social de les colles actuals. El termini per a presentar aquests projectes finalitza el 15 de juny.
A la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els investigadors de la URV Àlex Arenas i Manel Sanromà aposten per engegar un pla pilot coordinat amb Salut que permeti tornar a les places el 2021
“No podem basar el retorn a l’activitat castellera en la vacuna, però tenim els testos d’antígens i els podem utilitzar”. El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Àlex Arenas obria així la primera taula rodona de la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que dissabte passat abordava com havia afectat la pandèmia al món casteller i especulava sobre quan es podria tornar a les places.
La iniciativa, organitzada per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, va servir per posar sobre la taula un debat no allunyat de polèmica: la idoneïtat de l’ús de tests d’antígens abans dels assajos per poder tornar a veure castells a partir de la propera primavera. Manel Sanromà, astrofísic, matemàtic i investigador del mateix departament que Arenas; Ester Gea-Mallorquí, investigadora del Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford i Ester Roca, tècnica de festes i responsable de l’Àrea de Cultura Popular i Tradicional de l’Ajuntament de Tarragona van participar també d’aquesta taula rodona, que va moderar el periodista Francesc Domènech.
Sanromà va utilitzar el símil d’una guerra per mostrar la seva confiança en la ciència com la “salvadora” d’aquesta crisi que ha deixat fora joc l’activitat castellera des de que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març passat. “Les vacunes, els tests i les futures medicines són les tropes que salvaran els bons, però el món casteller no s’ha de quedar a la trinxera. Ha de sortir a rebre les tropes vencedores amb un pla concret basat en l’ús de tests d’antígens”.
En aquest sentit, l’investigador va reclamar a la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres no esperar l’arribada les vacunes i començar a fer passes endavant consensuant aquest pla amb la conselleria de Salut. “Som una activitat de risc, i per això podem demostrar que un programa ben fet de testos previs als assajos ens funcionaria a nosaltres i serviria d’exemple també a altres sectors”, va dir. Segons Sanromà, la participació en aquest pla seria voluntària, amb seguiment a través d’APP i amb la complicitat i supervisió de la conselleria de Salut. “És un estudi epidemiològic en el que a mi m’agradaria participar-hi i poder publicar-ne els resultats”, va afegir.
La viròloga Ester Gea-Mallorquí va manifestar els seus dubtes davant d’aquesta proposta. “Els tests d’antígens són molt útils per detectar positius, però un resultat negatiu té una finestra en què la persona pot continuar infectant”, va afirmar. Tot i això, la investigadora calcula en què amb l’actual calendari de vacunació previst a finals d’estiu el gruix de la població podria estar vacunada a finals del proper estiu, i es va mostrar confiada en què “podrem començar a veure els primers castells a partir del setembre de 2021”.
Tampoc va convèncer la càrrega econòmica que suposaria una proposta basada en l’ús de tests d’antígens. Tot i que Sanromà i Arenas van assegurar que en els propers mesos aquestes proves serien d’ús massiu i el seu preu baixaria de forma important, algunes de les persones que van assistir virtualment a la taula rodona -la majoria relacionades amb el món casteller- hi van veure objeccions ja que moltes colles no podrien assumir el cost econòmic que comportaria l’ús d’aquestes proves. Pau Camprovin, responsable de la seguretat i prevenció de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, va descartar participar com a entitat en aquest hipotètic pla per motius econòmics i ètics. “No volem fer diferències entre colles que sí s’ho podrien permetre d’altres que no. I tampoc volem assumir el risc de què hi hagi una infecció massiva en un assaig”, va argumentar.
Arenas va recordar que el risc zero no existeix, “ni existirà tant sols amb la vacuna”, i va advertir que la immunitat de ramat costaria molt d’aconseguir a causa del negacionisme i els dubtes que generava per una part de la població una vacuna que és voluntària. Per això va convidar el col·lectiu casteller a tenir una posició proactiva com estan fent altres sectors en què es gestionen esdeveniments massius, i posicionar-se en primera línia per reprendre l’activitat.
El Concurs de Castells va més enllà que una simple cita esportiva o trobada social. Més enllà de l’impacte econòmic, aquest esdeveniment origina reaccions desencontrades. Els amants dels castells s’ho passen d’allò més bé, mentre que els detractors d’aquest ‘esport’ s’hi fixen en tots els detalls i aspectes negatius.
Els comerciants intenten aprofitar al màxim la presència de milers de persones per fer caixa. Molts, amb l’excusa del concurs, es predisposen a fer amistats i a conèixer la ciutat. Però també hi ha aquells que no tenen cap problema i intenten conciliar la passió pels castells amb el vici.
El concurs de castells de Tarragona està també present en les aplicacions d’internet per donar-se a conèixer més íntimament, independentment de l’edat i lloc d’orígen.
Són molts els perfils que fan referència al concurs que està tenint lloc a la Tàrraco Arena Plaça. Hi ha perfils que no deixen marge per a dubtes: ‘sexe casteller’, ‘sexe Tap’, ‘Concurs TAP’ o ‘sexo ya castells’. Una nova manera de promocionar el Concurs de Castells…
Em vaig alegrar quan em vaig assabentar fa uns dies que s’estava redactant un nou protocol per a les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona. I és que el “protocol” i els “castells” van ser el motiu per començar a col·laborar amb el Diari La República Checa.
Entenc perfectament que per a molts de vosaltres “protocol” sigui ordenar banderes, cadires o coberts. Per altres, una cosa amb olor de ranci, només per a classes altes i aristocràcia. Per això vam començar amb aquest espai. I per això hi ha un col·lectiu de professionals que dia a dia ens dediquem a explicar que “protocol” és quelcom diferent.
“Protocol” és una paraula amb moltes accepcions i sembla que ens costa trobar la definició amb la què els professionals del sector ens trobem més a gust. En el món de les institucions oficials, “protocol” és la regla cerimonial establerta per decret o per costum que regula molts aspectes de la vida pública de les insitucions i, en conseqüència, influeix en tota la societat, quedant reflectida en les persones que la representen.
Però “protocol” és també una sèrie de pautes amb les quals es desenvolupa un acte o esdeveniment. I això és precisament el què s’ha fet amb el nou “Protocol de les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona” que s’ha presentat a l’Ajuntament de Tarragona.
Un protocol que contempla tots els elements esencials que tenim en compte a l’hora d’organitzar un esdeveniment:
Defineix clarament qui és l’organitzador, i per tant, pren les decisions
El paper de tots els implicats, les Colles
Els horaris i espais de les actuacions
L’ordre d’actuació, donant un paper important en aquest cas a la tradició
L’entrada a plaça, un dels moments més importants des del punt de vista protocol·lari, doncs és la manera com es marca l’inici de la diada castellera de forma oficial
El muntatge de les pinyes i enlairament dels castells, o desenvolupament de l’acte
Els pilars de commiat, un altre moment clau, quan es tanca la diada
Els espais pels membres de les colles, especialment la canalla
La seguretat, és a dir, el dispositiu sanitari, bàsic en tot acte que s’organitzi, i en especial en els castells
El nostre famós “pla B”, és a dir, què fem en cas de pluja
Fins i tot, regula l’ús de la Senyera
He llegit molts valoracions en les darreres hores, però em quedo amb la de Xavier Ribera (@XavierRibera), qui ha dit que en aquest document es conserva l’essència tradicional del fet casteller, i la seva revisió i reinvenció l’apropa més a la gent.
Esperem veure aires de canvi aviat en altres àmbits “protocol·laris”. Jo, de fet, ja hi estic treballant amb molts altres companys i companyes. I que noticies com aquesta ens ajudin a revaloritzar la nostra feina i fer-la entendre millor.
Roger Peiró continuarà sent el cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Serà el sisè any que estarà comandant l’equip tècnic d’una colla que vol consagrar-se com de ‘gamma alta’. Ahir, durant una Assemblea General, i després de fer-se balanç de la temporada i una valoració tècnica, Roger Peiró va aconseguir els vots a favor 142 ‘xiquets’, mentre que 18 van votar en contra i 16 van decidir abstenir-se. L’assemblea ha recolzat així, i de forma clara i contundent, la fórmula i el model que el cap de colla ha triat pels Xiquets de Tarragona. Malgrat la pluja, l’assemblea general extraordinària va destacar per l’alta participació i pel ‘bon ambient’, factors que demostren el bon moment que travessen els matalassers.
Els Xiquets de Tarragona han acomiadat aquest migdia la millor temporada de la seva història a Altafulla, en motiu de la diada de Sant Martí.
Els matalassers es presentaven en millors condicions que mai a aquesta actuació i amb unes intencions força ambicioses.En primera ronda han tornat a obrir amb el 4 de 9 amb folre, de la mateixa manera que van fer a la diada de Tots Sants, la setmana passada.
El castell, tot i no presentar mides excel.lents, s’ha descarregat després d’un primer peu desmuntat i gràcies al treball realitzat a tots nivells.
En segona ronda arribava el plat fort: el pilar de 8 amb folre i manilles, que s’ha quedat en intent desmuntat en les dues ocasions que ha anat amunt, malgrat mostrar-se solvent i amb totes les opcions d’almenys carregar-se, s’ha hagut de desmuntar en totes dues ocasions per problemes molt puntuals; d’aquesta manera els de la camisa ratllada hauran d’ajornar l’espadat gran per l’any vinent.
Per tancar les rondes de castells han optat pel 9 de 7, estructura poc habitual en els del carrer Santa Anna i que buscava recompensar la feina de tots els seus castellers de tronc. Finalment han clos amb un vano de 5.
Altafulla amfitriona castellera Per la seva banda, els amfitrions, els Castellers d’Altafulla, han descarregat el 3 ie l 4 de 7 i el 5 de 6, i han tancat amb un pilar de 5.
L’altra colla convidada, els Xicots de Vilafranca, han fet un intent desmuntat de 4 de 8 que han descarregat en tercera ronda, després de descarregar el 5 de 7, el seu darrer castell ha estat el 2 de 7 i han clos amb un vano de 5.
D’aquesta manera els Xiquets han tornat a sortir de plaça amb la sensació d’haver tornat a deixar la feina a mitges i de no haver aconseguit la recompensa a la feina feta al pati d’assaig. Així ho ha declarat el seu cap de colla, Roger Peiró: “No hem acabat d’anar fins un altre cop. Crec que avui era un repte molt difícil i la colla ha respost molt bé, hem fet dos intents que feien molt bona pinta però que a l’hora de la veritat s’han quedat a mitges abans del que esperàvem”.
A més ha volgut agrair el suport de tota la plaça, especialment dels amfitrions, els Castellers d’Altafulla, i a l’altra colla convidada, els Xicots de Vilafranca. Peiró ha ampliat: “Acabo l’any amb la convicció què mereixíem una mica més però els castells posen a tothom al seu lloc i crec que la única recepta és seguir treballant”.
És el cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Suporta molta pressió i està capficat en consolidar els de la camisa ratllada en una colla de gamma extra. No obstant, confessa que està cansat i tot indica que podria deixar el càrrec que ocupa des de fa 5 anys. L’escorpí defensa la necessitat de respectar els valors dels castells i lamenta els incidents entre alguns castellers de la Jove i dels Xiquets. Roger Peiró, enginyer de professió, diu que Sant Magí d’enguany s’ha convertit en un dia immemorable.
El cap de colla dels Xiquets de Tarragona, Roger Peiró
REPUBLICA CHECA – Quin balanç fas de la temporada?
ROGER PEIRÓ – Hem tingut un any molt dur, però estic molt content. Hem fet una excel·lent temporada. Estem molt contents com hem assajat i pel canvi de mentalitat. Estem en vies de ser una gran colla i quan un col·lectiu fa una passa tan gran i ferma, és molt significatiu.
RC – Esteu motivats per enfrontar nous reptes?
RP – Per arribar aquí, l’esforç i la il·lusió eren valors importants i necessaris. Un cop arribats hem d’afegir-hi a la motivació una important dosis de qualitat. Hem treballat molt, per hem de fer-ho millor. Hem d’aprendre a consolidar allò que sabem fer-ho bé i millorar allò que no funciona. Si volem mantenir la qualitat hem de continuar aquest camí. Hem de deixar de treballar tan per aprendre a treballar millor.
Deixarà de ser el cap de colla?
RC – Et veus capaç de continuar al capdavant de la colla en un moment tan extraordinari?
RP – Hem fet un camí d’aprenentatge molt intens i, ara per ara, no sé si seguiré endavant com a cap de colla. Però els camins i els trajectes estan marcats. Hem de saber agafar les coses bones i esprémer-les i millorar el que no s’ha fet bé. El camí de la colla ara és ferm i la voluntat de tothom és seguir en aquest nivell que, diem de pas, ha costat molt d’assolir.
RC – No has contestat a la meva pregunta…
RP – Ara estem concentrats en Tots Sants i et mentiria si et digués Sí o No. Venim d’un any molt intens i molt dur. A Vilafranca volen tornar a fer una gamma extra i després ha ho valorarem.
RC – Estàs cansat?
RP – Abans no acabava la temporada cansat però aquest any ha estat diferent. Porto 5 anys de cap de colla i dos de sots cap. Són molts anys. No em preocupa si continuo o no com a cap de colla. Jo dono la cara però som una colla. Un col·lectiu que ajuda i empeny…
RC – Doncs que et farà dir Sí o No?
RP – Ho hauria de veure molt clar. És una qüestió d’energia. Quan estàs al capdavant d’un col·lectiu has de saber veure en quin moment la il·lusió i l’energia es vincula amb la responsabilitat. Pot ser hi h algú que pot donar molta més empenta que jo.
Mal rotllo entre colles?
RC – Déu n’hi do el mal rotllo que hi ha entre la Jove i els Xiquets, oi?
RP – Hi ha molt bona relació institucional que no es veu reflexada en els darrers fets que són deplorables i condemnables. Les dues entitats han fet el correcte: s’han assegut i han sabut apaivagar els ànims. Les dues colles sabran aprendre dels errors i evitar que torni a succeir. Estic satisfet per la forma com s’ha clos la polèmica. L’únic que volem és fer castells i no enfrontar-nos amb ningú.
RC – Hi ha mal rotllo? Insisteixo…
RP – Crec que no.
RC – No?
RP – Hi ha tensió. Sempre n’hi ha hagut. Però es pot considerar normal. Com millor li va a les colles més tensió es nota. La rivalitat ben entesa no és dolenta. Al contrari. És un motor per la colla que va al davant i per la que està al darrere. És un estímul. Entre tots hem de fer un esforç per a què la tensió castellera no envaeixi l’àmbit personal i que no surti de la plaça. He de confessar que enguany la rivalitat ens ha superat i això no pot passar.
Hem pecat per inexperiència
RC – Heu estat massa tous amb els esvalotadors, oi? S’esperava una mica més de determinació, contundència…
RP – Segurament. Potser hem pecat per inexperiència. Aquests comportaments no són habituals. Vam intentar resoldre per la via del diàleg i de la pedagogia. És fàcil prendre decisions a ‘toro pasado’.
RC – Quina ha estat la darrera vegada que vas plorar després de sortir de la plaça o d’un assaig?
RP – Sant Magi va ser un dia molt especial, molt emocionant. Sant Magi del 2014 val 15 anys d’esforços. Va ser el moment més emocionant de la meva vida castellera.
RC – El dia del Pilar Caminant… et vas decebre?
RP – El Pilar Caminant és el culminar de la festa major. Deixar-lo inacabat és com quedar-se amb la sensació de no haver fet bé la feina. És una mica decebedor sobretot sent capaç de fer castells tant grans i ensopeguis amb el Pilar Caminant. És una sensació de frustració. Però els castells són això… petites decepcions i grans moments.
Sóc dels Xiquets
RC – En algun moment has pensat llançar la tovallola?
RP – Mai. Els castells formen part de la meva identitat. Per més dificultats que hi hagi, jo sóc dels Xiquets.
RC – Com és que aguantes tanta pressió?
RP – Sóc molt pacient. La responsabilitat no m’espanta.
RC – Ets capaç d’estar un dia sense pensar en castells?
RP – No. Poc o molt sempre penses i en parles. Des de que els castells són patrimoni de la humanitat tothom en parla. Per estar dos dies sense parlar de castells ha de ser fora de temporada o a l’estranger.
M’he despertat durant la nit…
RC – T’has despertat mai durant la nit pensant en castells?
RP – Sí i he somniat coses bones i dolentes.
RC – Hi ha d’altres moments?
RP – Hi ha un moment que és molt personal que és quan entreno, corro o vaig en bicicleta és quan més penso en la colla. Aprofito per ‘maquino’, fer alienacions , preparar converses pendents i com solucionar problemes…
La gent sortia rebentada
RC – Si decideixes deixar de ser cap de colla, com t’agradaria que et recordin?
RP – M’agradaria que algú digués que nosaltres sempre anàvem a per totes. Quan havien problemes intentàvem superar-los, quan teníem una dinàmica positiva la intentàvem esprémer-la al màxim i que dels assajos la gent sortia rebentada.
RC – Quin regal t’agradaria tenir per Nadal?
RP – Si per dia de Tots Sants fem un 5 e 9 em quedaré extremadament satisfet.
RC – Quins castells fareu per Tots Sants?
RP – Volem fer un gamma extra diferent: 5 de 9 i el pilar de 8. Fer un segon gamma extra seria la bomba ja que no hi pràcticament cap colla que hagi tastat dos pastissos com aquests.
Vilafranca i el concurs
RC – Què penses del fet que els Castelleres de Vilafranca amenacin en no participar en el Concurs?
RP – Crec que alguna cosa vam fer malament, tots plegats. El que va passar en el darrer concurs va ser molt desagradable. No és normal que una colla faci un 3 de 10 i immediatament una part de la plaça reaccioni amb xiulets i insults. Segurament alguns dels seus comportaments, històricament són criticables, però no es pot criticar que guanyin un concurs quan s’ho mereixen. Un concuurs no es guanya perquè sí, es guanya per l’esforç i el treball. Xiular és gratuït. No m’agradaria que deixessin de venir mai al concurs de Tarragona.
REDACCIÓ10 Setembre, 2022
La Colla Jove de Castellers de Sitges no participaran en el Concurs de Castells de Tarragona que tindrà lloc l’1 d’octubre. El govern de la Plaça de la Font ja ha lamentat aquesta decisió i retreu la manera com s’ha comunicat aquesta decisió i el termini en què ho han fet. L’executiu de Pau Ricomà critica que la colla jove de Sitges hagi anunciat la seva retirada del cartell un cop tancat el termini, un fet que, ara com ara, impossibilita convidar a cap altra colla per fer la substitució.
“No podem basar el retorn a l’activitat castellera en la vacuna, però tenim els testos d’antígens i els podem utilitzar”. El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Àlex Arenas obria així la primera taula rodona de la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que dissabte passat abordava com havia afectat la pandèmia al món casteller i especulava sobre quan es podria tornar a les places.
Sanromà va utilitzar el símil d’una guerra per mostrar la seva confiança en la ciència com la “salvadora” d’aquesta crisi que ha deixat fora joc l’activitat castellera des de que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març passat. “Les vacunes, els tests i les futures medicines són les tropes que salvaran els bons, però el món casteller no s’ha de quedar a la trinxera. Ha de sortir a rebre les tropes vencedores amb un pla concret basat en l’ús de tests d’antígens”.
Tampoc va convèncer la càrrega econòmica que suposaria una proposta basada en l’ús de tests d’antígens. Tot i que Sanromà i Arenas van assegurar que en els propers mesos aquestes proves serien d’ús massiu i el seu preu baixaria de forma important, algunes de les persones que van assistir virtualment a la taula rodona -la majoria relacionades amb el món casteller- hi van veure objeccions ja que moltes colles no podrien assumir el cost econòmic que comportaria l’ús d’aquestes proves. Pau Camprovin, responsable de la seguretat i prevenció de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, va descartar participar com a entitat en aquest hipotètic pla per motius econòmics i ètics. “No volem fer diferències entre colles que sí s’ho podrien permetre d’altres que no. I tampoc volem assumir el risc de què hi hagi una infecció massiva en un assaig”, va argumentar.
REDACCIÓ
