REDACCIÓ6 Novembre, 2015
El jaciment del Cavet de Cambrils és clau per estudiar l’expansió del Neolític a la franja mediterrània de la Península Ibèrica, ja que la seva antiguitat és d’uns 6.600 anys.
La recerca desenvolupada al Cavet ha permès saber que era un assentament a l’aire lliure ocupat de manera intermitent des del Neolític antic fins a l’època ibèrica.
La seva antiguitat el situa com un referent per a l’estudi de les primeres evidències d’ocupacions del neolític antic a la franja mediterrània de la Península Ibèrica.
S’han documentat més d’un centenar d’estructures excavades al subsòl que es van utilitzar com sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles.
Quan aquestes ja no s’empraven com a tals, les usaven com a abocadors, el que ha propiciat que, amb l’excavació d’aquestes estructures, s’hagin obtingut restes de les tasques domèstiques d’aquestes comunitats, com trossos de ceràmica, carbons o llavors.
Les excavacions al Cavet s’han reprès després d’uns anys sense intervenir gràcies a un conveni signat entre l’IPHES i l’Ajuntament de Cambrils, que aporta 9.000 euros a la investigació.
Els treballs formen part del projecte quadriennal “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.
El Cavet es va començar a excavar d’urgència a la fi del segle XX i principis del XXI, com a conseqüència de les obres d’urbanització que van afectar la zona del jaciment.
La campanya actual la dirigeixen els arqueòlegs Josep Maria Vergès i Marta Fontanals i acabarà el proper 13 de novembre.
L’objectiu és realitzar un sondeig en una àrea on el 1996 es va instal·lar un col·lector d’aigües.
Durant aquestes tasques aparèixer abundant material arqueològic i es van identificar diversos nivells d’ocupació, que ara s’estan documentant.
