29. Març 2024

Arxius de canvi climàtic | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Les inundacions derivades de l’emergència climàtica posaran en situació de risc a gairebé 330.000 ciutadans de les zones costaneres a Espanya d’aquí a 10 anys, la meitat d’ells a la Comunitat Valenciana, ja gairebé un milió en un horitzó de 500 anys, un terç en aquesta regió.

Catalunya se situa en segon lloc, amb gairebé 190.000 habitants afectats per risc d’inundació en el període de 500 anys i 75.000 en una dècada, seguida d’Andalusia, on l’estudi s’estima en més 130.000 les persones exposades a 500 anys i gairebé 39.000 en una dècada.

Els autors de l’informe creuen que el canvi climàtic provocarà un augment de les situacions meteorològiques excepcionals per la irregularitat en les precipitacions i els canvis notables en els fluxos de pluja, el que podria derivar en inundacions més imprevisibles, torrencials i d’efectes més adversos.

L’estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat indica que el 2,35 per cent de la superfície artificial -corresponent a nucli urbà, sòl industrial, sòl artificial d’ús agropecuari, usos terciaris, equipaments i infraestructures- de la franja costanera de l’Espanya peninsular i de les Balears es troba en la làmina d’inundació amb període de retorn de deu anys i el 8,91 per a un període de 500 anys, la major part a la costa càlida (Mediterrani i Atlàntic sud).

Només les superfícies artificials de les províncies costaneres gallegues estan poc exposades a les inundacions, indica l’estudi, que incideix que no hi ha cap província amb escassa afecció a la Mediterrània i Atlàntic sud.

Segons constata l’estudi, la major part de les àrees artificials en risc d’inundació a la costa càlida són conseqüència de el desenvolupament turístic immobiliari, mentre que a la costa nord es tracta d’àrees urbanes històriques més consolidades i tradicionalment assentades en el fons de valls fluvials .

València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, ​​Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.

El tram amb major acumulació de risc sobre les àrees urbanitzades costaneres s’estén entre el sud de la ciutat de València i el Cap de la Nau, amb més de 1.500 hectàrees de superfície artificial situades sobre làmines d’inundació en un tram de costa d’uns 100 quilòmetres.

Crida l’atenció el fet que la totalitat dels càmping ubicats a la província de València es troben en zones inundables.

L’informe remarca que les inundacions són la catàstrofe natural que més danys genera a Espanya i de fet el Consorci de Compensació d’Assegurances i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya quantifiquen en 800 milions d’euros de mitjana a l’any el seu cost.

València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, ​​Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.

En els últims anys s’han registrat més del doble d’inundacions sobtades de magnitud mitjana o elevada que a la fi de la dècada de 1980 i, segons l’estudi, el canvi climàtic és un factor d’agreujament, que provoca canvis en els patrons de les precipitacions i de el clima, la pujada del nivell de la mar i, en conseqüència, inundacions més freqüents i greus.

Els experts recomanen retreure la superfície urbanitzada, sobretot en aquelles àrees amb desenvolupaments il·legals o irregulars, revisar els plans d’urbanització ja aprovats, adaptar el disseny d’infraestructures al potencial perill d’inundació, protegir els col·lectius més vulnerables, implantar solucions basades en la naturalesa, desenvolupar adequats plans de gestió de el risc d’inundació i identificar les fonts de finançament per a això.

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2019

JuntsxTGN proposa reduccions d’impostos

Junts per Tarragona, mitjançant el seu portaveu municipal, Dídac Nadal ha proposat aquest dilluns 7 d’octubre una reducció d’impostos (IBI i ICIO) per a incentivar que els Veïns de Tarragona puguin instal·lar captadors d’energia solar d’autoconsum, com és el cas de les plaques solars.

“Tarragona ha de ser un exemple en la lluita contra el canvi climàtic i des de l’administració local cal fomentar l’ús de les energies renovables”, ha manifestat Nadal, que ha recordat que moltes ciutats “ja fa anys que han incorporat aquestes bonificacions”.

El portaveu de Junts per Tarragona ha destacat que “aquestes bonificacions fiscals han d’anar acompanyades de la simplificació dels tràmits administratius” i ha recordat que enguany, i per primera vegada a l’Estat espanyol, es disposa d’un marc legal, el nou Decret 244/2019, que té l’objectiu de promoure l’autoconsum elèctric.

Propostes fiscals flexibles
Des de Junts per Tarragona també han realitzat propostes fiscals flexibles. Nadal aposta per “unes ordenances fiscals flexibles en funció de les característiques particulars de cada persona física o jurídica” així com per “una fiscalitat progressiva amb perspectiva social i ambiental”.

En aquest sentit, des de Junts per Tarragona proposen bonificacions a famílies en funció de la seva renda i característiques de la unitat familiar (monoparentals, nombroses); i, d’altra banda, incrementar el gravamen als pisos i locals buits de bancs.


REDACCIÓ19 Abril, 2017

El grup ERC-MES-MDC ha demanat aquest matí una revisió de l’actual POUM de Tarragona ja que considera que és “un instrument sobredimensionat i obsolet”. Segons el portaveu Pau Ricomà “l’actual POUM respon a la lògica del segle XX basada en el creixement continuat, el malbaratament de sòl i recursos i l’especulació”.

Archivo_002

Des del partir d’esquerra argumenten que “l’actual POUM es va definir en base a projeccions demogràfiques molt desviades i irreals i que està orientat a generar sobreoferta immobiliària”. Per això, destaquen que “ens trobem davant un canvi de paradigma on la gent pren consiència del que comporta el creixement descontrolat, el malbaratament de recursos”

“Ara més que mai pren importància la preservació dels espais naturals. L’actual POUM és un devorador d’espais verds”, ha afirmat Ricomà. Els republicans insisteixen en que cal apostar pels compromisos recollits en l’Agenda 21 que prioritza la recuperació de les zones degradades i abandonades i evitar el creixement urbà incontrolat.

Ricomà ha explicat que la prioritat del partit és la recuperació del centre i la cohesió amb el Nord i Ponent a partir de l’eix del gran parc fluvial del Francolí, així com la preservació d’un Llevant verd.

Des d’ERC-MES-MDC expliquen que la posició del grup municipal ha estat explicada a la militància local i sotmesa a votació i s’ha rebut l’aval d’un 98% de vots favorables. Els republicans fan ara una crida a la responsabilitat de tots els grups polítics per assolir el suport suficient per revisar el POUM i, com a primer pas, convocar un plenari extraordinari per debatre sobre la revisió.

 


REDACCIÓ29 Març, 2014

Aquesta nit, dormirem una hora menys perquè adoptarem l’horari d’estiu. Així, doncs, a les 2 seran les 3, per tant el rellotge s’avança una hora.
canvi d'hora
Amb el canvi d’hora el que s’aconsegueix es anticipar-se als mesos més lluminosos, i és que a finals de desembre els  dies van començar a guanyar terreny a la foscor i ho seguiran fent fins el 24 de juny, Sant Joan, la nit més curta de l’any.
L’objectiu d’aquest avançament horari és regular els bioritmes fent coincidir l’activitat diària amb les hores de llum i l’estalvi econòmic, ja que el nou horari suposarà aproximadament el 5% d’estalvi energètic, que segons l’IDAE equival a 300 millon d’euros.
El canvi d’hora, però, no és una mesura comuna a tot el planeta. Hi ha molts països que no l’apliquen. Gran part de l’hemisferi sud no canvia els seus rellotges. Tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà.
Aquest canvi d’hora és obligatori en 27 països europeus (els de la Unió Europea), que es va començar a aplicar com a directiva el 1981.