Arxius de canvi climàtic | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Agost, 2022
gel-1280x960.jpg

Des que l’electricitat i la benzina han pujat els preus, els ciutadans ens hem hagut de veure amb l’obligació de modificar el nostre dia a dia per consumir menys i que la factura de la llum no sigui desorbitada. I no només els ciutadans han patit aquest problema, les empreses i fàbriques també han hagut de fer front, de la millor manera possible, a aquest augment.

Un exemple són les fàbriques de glaçons de gel. Els productors de gel s’han vist en problemes seriosos per fer front a la gran demanda i als preus de l’electricitat i el transport. Tant és així que aquest any ha estat el primer en què els supermercats i benzineres han hagut de posar límit a la compra de bosses de glaçons de gel. Alguns establiments ja fan glaçons de manera artesanal.

Els supermercats i les benzineres han reconegut que la demanda de gel ha pujat considerablement i que no només s’han hagut de disculpar per no tenir estoc de glaçons, sinó que a més han hagut de limitar la compra d’aquests.

Per la seva banda, les fàbriques de glaçons de gel han manifestat els seus problemes per abastir tots els supermercats espanyols. Molts dels productors es queixen que l’augment en el preu del plàstic, el de la benzina i el de l’electricitat suposen una gran despesa a què no poden fer front i és per això que han hagut de retallar la producció del producte.

La millor solució per no quedar-se sense gel i assegurar-se que la nostra beguda sempre estarà fresca és tornar a fer servir les glaçoneres tradicionals i ficar en una bossa els glaçons que n’anem traient perquè així mai ens quedem sense gel.

PUBLICITAT








REDACCIÓ23 Març, 2022
Tomàs-Molina-e1647980804382.jpg

El món no s’està acabant a causa del canvi climàtic. Aquest és un dels missatges que Tomàs Molina, físic i cap de meteorologia de TV3, ens ha deixat en aquesta entrevista. Una conversa ràpida, mig improvisada, just abans que Molina comencés la seva xerrada al Museu del Port de Tarragona. La temàtica de la seva conferència era sobre les modificacions que patirà el nostre mar arran del canvi climàtic. A la nostra entrevista hem volgut anar més enllà, tractant els efectes d’aquest fenomen, així com les solucions i les conseqüències que ja estem patint. 

 

Com afectarà el canvi climàtic al món?
Ja està canviant. Al territori a vegades hi ha aquestes tempestes fortes, llevantades fortes que trenquen des del Delta de l’Ebre fins a l’Empordà. És un món que està canviant, hem de veure com i adaptar-nos.

Tomàs Molina atenent el nostre reporter

Estem notant ja els efectes…
Ara mateix hi ha dues estacions: l’estiu i l’hivern. Aquest darrer cada cop és menys destacable, menys fred, i per contra l’estiu està sent més calorós. Jo no ho simplificaria tant. Sobretot, que aquestes estacions són diferents respecte a com acostumava a ser. Accions com l’agricultura o la pesca, que es feien d’una manera determinada, ara han de canviar perquè el nostre entorn també ho està fent.

Els temporals que estan tenint lloc en els darrers anys també són a causa del canvi climàtic?
No, encara que totes les projeccions de canvi climàtic ens parlen de més temporal. De fet, n’estem veient més. Fixa’t que tenim períodes sense pluja -com fins fa poc que vam estar uns 100 dies sense cap gota- i de cop s’ha posat a ploure i per exemple al delta ja porten més de 300 litres per metre quadrat en un parell de dies. Passem de res a massa. Al nostre país sempre ha passat, però ara és més brutal. Ens arriba una borrasca que ens fa massa mal, com amb les cases d’Alcanar.

Vostè és a Tarragona per presentar com canviarà el nostre mar arran del canvi climàtic…
Sí, canviarà en tots els aspectes i fins i tot en els seus usos. Per exemple no hi haurà huracans al Mediterrani, però  hi haurà ciclons que -de fet- ja n’hem tingut. Ara, si ets un mariner, t’hauràs d’aprendre les maniobres per escapar d’una situació similar a la d’un huracà. Va passar amb un vaixell de Baleària quan anava cap a Mallorca, havent de fer una maniobra per escapar i arribant a port amb els camions bolcats.

Quants anys tenim de marge fins que la situació sigui insostenible?
Insostenible no és la paraula. No m’agrada enfocar-ho massa negatiu. No és veritat que s’estigui acabant el món. Hi ha molts joves que tenen la sensació que el món s’acaba, i això és mentida. S’ha de dir molt fort. El món és diferent. Passa el mateix si el comparem fa 30 anys. No és ni millor ni pitjor. Ara bé, hem d’intentar mantenir la terra el màxim de bé possible. Serà igual que quan fa 200 anys? No.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Març, 2022
73-FestaArbre-05.03.22-8-1280x854.jpg

L’Ajuntament de Torredembarra ha impulsat la Festa de l’Arbre per quart any consecutiu. Es tracta d’una plantada de vegetació que té per objectiu lluitar contra els efectes del canvi climàtic, en concret contra l’illa de calor. Els indrets escollits per a aquesta edició han estat la Rasa, amb alumnes de primer d’ESO de l’Institut Torredembarra, i el parc de les Tretze Roses, amb alumnes de primer d’ESO de l’Institut Ramon de la Torre. Com a novetat, enguany s’ha obert l’acte a la ciutadania en general a la zona propera al parc de Cal Llovet.

En conjunt, amb aquesta activitat, el parc de les Tretze Roses ja compta amb 52 arbres i 114 arbustos i plantes aromàtiques més. La zona de la Rasa, on l’activitat només ha tingut lloc els anys 2021 i 2022, ja compta amb 30 arbres i 30 arbustos més. Pel que fa a altres zones on s’han dut a terme plantades amb motiu de la Festa de l’Arbre, el Jardí de la Biblioteca Mestra Maria Antònia compta amb una tanca amb 50 plantes aromàtiques gràcies a una actuació conjunta l’any 2019, la paret del pati de l’Institut Ramon de la Torre compta amb 125 parres verdes i el parc proper a Cal Llovet 18 arbres, 18 arbustos i un parterre amb 78 plantes aromàtiques.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Juliol, 2021
MediAmbient_11-1280x959.jpeg

Jaume Folch, professor i biòleg marí de la Universitat Rovira i Virgili (URV), afirma en el seu llibre ‘La mar de Tarragona’ que el nivell de l’aigua a la nostra costa podria pujar un metre d’aquí a 30 anys. Això, segons l’expert, seria l’inici de la desaparició de les platges de la província. De fet, Folch assegura que el nivell del mar ja ha ascendit uns 15 centímetres a causa del canvi climàtic.

La seva obra també analitza el conjunt d’espècies de les quals gaudeix el nostre litoral, estudiant les seves problemàtiques. Entre aquestes, s’hi troba la seva desaparició que -segons Folch– estaria majorment provocada per la sobrepesca. Tanmateix, hi ha altres problemes com la contaminació químico-orgànica i l’acumulació de plàstics.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Juny, 2021
Canvi-climàtic.jpg

El canvi climàtic és el protagonista de la nova exposició que acull Cal Bofill, a Torredembarra. La mostra, a càrrec d’Ecologistes en Acció i amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi,  es pot visitar de dilluns a divendres entre les 10 i les 14h. 

La proposta mostra com les zones més vulnerables al canvi climàtic, per la incidència dels impactes i per la quantitat de persones que viuen en elles, són les zones costaneres, un lloc especialment sensible on viu gairebé la meitat de la població, existeixen ecosistemes essencials per a la vida i activitats tan importants com el turisme i la pesca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Octubre, 2020

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) juntament amb l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) mostra l’evolució del canvi climàtic a Europa en els darrers 38 anys. 

Els resultats mostren una disminució de dies i nits fredes cada any i, per tant, un augment de les jornades i nocturnitats càlides. Segons l’anàlisi, la neu disminueix  a la major part del continent exceptuant les regions més fredes. Pel que fa als vents, cada cop són més suaus també a la majoria del territori.

La nuvolositat també disminueix any rere any. Per contra, els nivells de radiació s’incrementen. Les precipitacions és l’única variable que es manté irregular, sense oferir una tendència clara.

Segons l’IPE, existeixen gran diferències estacionals, el que reflecteix la  necessitat de realitzar estudis climàtics amb diferents escales temporals per poder comprendre les causes i conseqüències del canvi climàtic.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2020

JxTGN proposa al consistori l’ús de plaques solars

Junts per Tarragona aposta per la transició energètica. Els postconvergents presentaran una moció en el pròxim consell plenari demanant al govern municipal que aposti per a la instal·lació de plaques d’energia solar a totes les dependències municipals i començar el canvi de model energètic a la ciutat.

Els demòcrates recorden que la legislació actual està orientada a una transició energètica que dóna prioritat a les energies renovables i l’abandonament progressiu de l’ús d’energies fòssils. “Els edificis municipals són els primers que han de donar exemple d’eficiència energètica i de sostenibilitat. Sovint caiem en l’error de treballar pensant en l’horitzó del 2030 o del 2050, però l’horitzó el repte immediat el tenim ara”, recorda Elvira Vidal.

La regidora proposa “realitzar una auditoria energètica sobre l’eficiència i les necessitats actuals de subministrament a les dependències municipals” i en funció dels resultats “establir fases d’instal·lació de plaques solars als diferents edificis municipals”. A banda, Vidal considera necessari “incorporar criteris d’eficiència energètica en els processos de selecció dels contractes de l’administració local”.

“L’administració local, la més propera als ciutadans i ciutadanes, també ha de tenir l’obligació de fomentar la transició amb accions concretes, reals i responsables”, ha declarat Vidal lamentant que “no pot ser que un dels territoris amb més hores de sol a l’any no sigui capdavanter en producció d’energia solar”.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Les inundacions derivades de l’emergència climàtica posaran en situació de risc a gairebé 330.000 ciutadans de les zones costaneres a Espanya d’aquí a 10 anys, la meitat d’ells a la Comunitat Valenciana, ja gairebé un milió en un horitzó de 500 anys, un terç en aquesta regió.

Catalunya se situa en segon lloc, amb gairebé 190.000 habitants afectats per risc d’inundació en el període de 500 anys i 75.000 en una dècada, seguida d’Andalusia, on l’estudi s’estima en més 130.000 les persones exposades a 500 anys i gairebé 39.000 en una dècada.

Els autors de l’informe creuen que el canvi climàtic provocarà un augment de les situacions meteorològiques excepcionals per la irregularitat en les precipitacions i els canvis notables en els fluxos de pluja, el que podria derivar en inundacions més imprevisibles, torrencials i d’efectes més adversos.

L’estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat indica que el 2,35 per cent de la superfície artificial -corresponent a nucli urbà, sòl industrial, sòl artificial d’ús agropecuari, usos terciaris, equipaments i infraestructures- de la franja costanera de l’Espanya peninsular i de les Balears es troba en la làmina d’inundació amb període de retorn de deu anys i el 8,91 per a un període de 500 anys, la major part a la costa càlida (Mediterrani i Atlàntic sud).

Només les superfícies artificials de les províncies costaneres gallegues estan poc exposades a les inundacions, indica l’estudi, que incideix que no hi ha cap província amb escassa afecció a la Mediterrània i Atlàntic sud.

Segons constata l’estudi, la major part de les àrees artificials en risc d’inundació a la costa càlida són conseqüència de el desenvolupament turístic immobiliari, mentre que a la costa nord es tracta d’àrees urbanes històriques més consolidades i tradicionalment assentades en el fons de valls fluvials .

València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, ​​Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.

El tram amb major acumulació de risc sobre les àrees urbanitzades costaneres s’estén entre el sud de la ciutat de València i el Cap de la Nau, amb més de 1.500 hectàrees de superfície artificial situades sobre làmines d’inundació en un tram de costa d’uns 100 quilòmetres.

Crida l’atenció el fet que la totalitat dels càmping ubicats a la província de València es troben en zones inundables.

L’informe remarca que les inundacions són la catàstrofe natural que més danys genera a Espanya i de fet el Consorci de Compensació d’Assegurances i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya quantifiquen en 800 milions d’euros de mitjana a l’any el seu cost.

València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, ​​Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.

En els últims anys s’han registrat més del doble d’inundacions sobtades de magnitud mitjana o elevada que a la fi de la dècada de 1980 i, segons l’estudi, el canvi climàtic és un factor d’agreujament, que provoca canvis en els patrons de les precipitacions i de el clima, la pujada del nivell de la mar i, en conseqüència, inundacions més freqüents i greus.

Els experts recomanen retreure la superfície urbanitzada, sobretot en aquelles àrees amb desenvolupaments il·legals o irregulars, revisar els plans d’urbanització ja aprovats, adaptar el disseny d’infraestructures al potencial perill d’inundació, protegir els col·lectius més vulnerables, implantar solucions basades en la naturalesa, desenvolupar adequats plans de gestió de el risc d’inundació i identificar les fonts de finançament per a això.

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2019

JuntsxTGN proposa reduccions d’impostos

Junts per Tarragona, mitjançant el seu portaveu municipal, Dídac Nadal ha proposat aquest dilluns 7 d’octubre una reducció d’impostos (IBI i ICIO) per a incentivar que els Veïns de Tarragona puguin instal·lar captadors d’energia solar d’autoconsum, com és el cas de les plaques solars.

“Tarragona ha de ser un exemple en la lluita contra el canvi climàtic i des de l’administració local cal fomentar l’ús de les energies renovables”, ha manifestat Nadal, que ha recordat que moltes ciutats “ja fa anys que han incorporat aquestes bonificacions”.

El portaveu de Junts per Tarragona ha destacat que “aquestes bonificacions fiscals han d’anar acompanyades de la simplificació dels tràmits administratius” i ha recordat que enguany, i per primera vegada a l’Estat espanyol, es disposa d’un marc legal, el nou Decret 244/2019, que té l’objectiu de promoure l’autoconsum elèctric.

Propostes fiscals flexibles
Des de Junts per Tarragona també han realitzat propostes fiscals flexibles. Nadal aposta per “unes ordenances fiscals flexibles en funció de les característiques particulars de cada persona física o jurídica” així com per “una fiscalitat progressiva amb perspectiva social i ambiental”.

En aquest sentit, des de Junts per Tarragona proposen bonificacions a famílies en funció de la seva renda i característiques de la unitat familiar (monoparentals, nombroses); i, d’altra banda, incrementar el gravamen als pisos i locals buits de bancs.


REDACCIÓ19 Abril, 2017

El grup ERC-MES-MDC ha demanat aquest matí una revisió de l’actual POUM de Tarragona ja que considera que és “un instrument sobredimensionat i obsolet”. Segons el portaveu Pau Ricomà “l’actual POUM respon a la lògica del segle XX basada en el creixement continuat, el malbaratament de sòl i recursos i l’especulació”.

Archivo_002

Des del partir d’esquerra argumenten que “l’actual POUM es va definir en base a projeccions demogràfiques molt desviades i irreals i que està orientat a generar sobreoferta immobiliària”. Per això, destaquen que “ens trobem davant un canvi de paradigma on la gent pren consiència del que comporta el creixement descontrolat, el malbaratament de recursos”

“Ara més que mai pren importància la preservació dels espais naturals. L’actual POUM és un devorador d’espais verds”, ha afirmat Ricomà. Els republicans insisteixen en que cal apostar pels compromisos recollits en l’Agenda 21 que prioritza la recuperació de les zones degradades i abandonades i evitar el creixement urbà incontrolat.

Ricomà ha explicat que la prioritat del partit és la recuperació del centre i la cohesió amb el Nord i Ponent a partir de l’eix del gran parc fluvial del Francolí, així com la preservació d’un Llevant verd.

Des d’ERC-MES-MDC expliquen que la posició del grup municipal ha estat explicada a la militància local i sotmesa a votació i s’ha rebut l’aval d’un 98% de vots favorables. Els republicans fan ara una crida a la responsabilitat de tots els grups polítics per assolir el suport suficient per revisar el POUM i, com a primer pas, convocar un plenari extraordinari per debatre sobre la revisió.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter