02. Març 2024

Arxius de canvi climàtic | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Maig, 2023
canvi-climatic2-e1684689997494.jpg

Greenpeace i Sos Costa i Camp de Tarragona, amb el suport de l’Oficina de Compromís Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), organitzen un debat sobre l’emergència climàtica amb motiu de les properes eleccions municipals a Tarragona.

El debat tindrà lloc aquest dimarts 23 de maig a les 18 hores a la sala de Graus del Campus Catalunya, i reunirà els candidats a l’alcaldia Tarragona per exposar les seves estratègies municipals per fer front al repte de l’emergència climàtica.

L’objectiu és donar a conèixer les propostes i compromisos dels partits en relació amb aquesta problemàtica que afecta a tota la humanitat.

El debat serà moderat per la periodista Cinta S. Bellmunt i comptarà amb la participació dels candidats Xavier Puig (ERC), Mario Soler (PSC), Vicent Collado (CUP), Jordi Collado (Comuns) i Mar Giné (ARA Sí).

El debat abordarà temes rellevants com l’energia, la mobilitat o el turisme

A més dels candidats, també hi haurà una “fila zero” amb la presència de diverses plataformes de l’àmbit ecosocial, com ara Gete-Ecologistes en Acció, Good Karma Projects, Salvem la Platja Llarga, GATA-Grup D’Amics de Toni Achón, Ecologistes de Tarragona, Stop Creuers, GEPECEdC, Associació Mediambiental La Sínia i Greenpeace.

El debat abordarà temes rellevants com l’energia, la mobilitat o el turisme, entre altres, en el context de l’emergència climàtica que s’està vivint, amb temperatures rècord i una sequera sense precedents. La ciutadania està convidada a participar presencialment o seguir l’esdeveniment en línia a través de la retransmissió en streaming.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ7 Abril, 2023
altafulla-platja-veins-1280x853.jpg

Les fortes pluges de l’any passat van suposar un punt d’inflexió per als veïns del barri marítim d’Altafulla, que van patir en primera persona les inundacions, les destrosses i les pèrdues materials per les avingudes d’aigua. Des de llavors s’han organitzat i s’han creat dues plataformes d’afectats, la de Baix a Mar i el grup Botigues de Mar.

La primera exigeix a l’Ajuntament la neteja i la renovació del clavegueram de forma imminent, així com l’elaboració d’un pla d’actuació integral de la infraestructura. La segona demana accions urgents a les administracions per frenar l’erosió de la platja. Ambdós col·lectius es mostren “farts” de la manca de mesures que els han portat a l’actual situació de vulnerabilitat.

“Ja no podem més, arrosseguem una problemàtica que fa massa anys que patim i que cap govern municipal ha estat capaç d’afrontar i de posar fil a l’agulla”, denuncia Dolors Torner, veïna afectada per les inundacions del 2022 i portaveu de la Plataforma d’Afectats per les inundacions de Baix a Mar d’Altafulla. Com ella, són més d’un centenar les persones que s’han afegit al col·lectiu per exigir mesures al consistori.

Consideren imprescindible netejar i mantenir el clavegueram i el canal de la rasa per evitar les acumulacions d’aigua quan plou. De fet, els veïns exigeixen que aquests treballs es facin abans de l’estiu, per evitar destrosses com les que van patir l’any passat. Aquestes demandes de la plataforma, de moment, el consistori s’ha compromès a assumir-les. Ho ha fet a través d’una moció que es va aprovar en el plenari del 27 de març i que va arribar a l’ajuntament després de diverses reunions dels veïns amb tots els partits polítics amb representació. La resolució també contempla fer un pla d’actuació integral abans de final d’any

Viure amb por
La voluntat dels veïns és deixar de “tenir por” cada vegada que hi ha avisos de tempestes. Les inundacions del 2022 van provocar diverses destrosses i pèrdues materials, en alguns casos molt personals. Dolors Torner va perdre tots els records que tenia guardats al traster. “La sensació va ser de quedar-me completament despullada. El meu passat havia desaparegut”, lamenta la veïna.  “És un sentiment que no recomano a ningú”, afegeix.

Núria Pijoan és una altra de les altafullenques que encara té ben present l’angoixa d’aquells dies. “Van haver de portar-me a casa amb caiac per poder rescatar els meus dos gossos”, explica. Detalla com l’aigua els arribava fins a la panxa tot i que havien pujat a una estructura d’un metre d’altura. Pijoan ho va “perdre tot”, el cotxe, les motos, tots els records dels seus fills. “És molt impactant trobar-te en aquesta situació”, relata.

Lluitar contra l’erosió de la platja
Els veïns del barri marítim d’Altafulla també conviuen des de fa anys amb la pèrdua de sorra de la platja. Aquesta situació ha portat a un centenar de persones a unir-se per reivindicar accions que evitin l’erosió de la costa i exigir mesures urgents a les administracions per revertir la situació.

És el Grup Botigues de Mar i té Joan Josep Vallvé com a portaveu, qui remarca l’evident efecte del canvi climàtic i de les tempestes dels últims anys en la regressió del litoral.

A banda de la situació actual, el veí d’Altafulla assenyala altres “tres moments clau” en la degradació del litoral del municipi. Són l’extracció dels còdols del riu Gaià als anys cinquanta, la construcció de la presa del Catllar  als anys setanta i la construcció del port de Torredembarra (Tarragonès) als noranta.

El portaveu del Grup Botigues de Mar ha subratllat que els veïns estan preocupats davant una possible desaparició del passeig i, en conseqüència, de les seves cases.

De moment, assegura que des de la plataforma continuaran “fent soroll”, perquè les administracions els escoltin i actuïn per capgirar la situació.

PUBLICITAT












REDACCIÓ29 Novembre, 2022
exposició-Canvi-climàtic-Sergi-Reboredo.jpg

Una de les imatges de l’exposició

Cal Baranxó de Castellvell del Camp acollirà una exposició fotoperiodística sobre el canvi climàtic. La mostra, que s’inaugurarà el proper dijous a les 18h, està composta per imatges del fotoperiodista Sergi Reboredo. L’exposició recull 40 fotografies captades per l’objectiu de Reboredo i diversos panells informatius que mostren les conseqüències, algunes d’elles irreversibles, que està tenint el canvi climàtic en diferents països del món. 

Els dies 2 i 5 de desembre s’hi faran visites escolars i, a partir del dia 9, la mostra es tornarà a obrir per al públic en general. L’exposició és fruit d’un treball fotoperiodístic sense precedents dut a terme durant més de vint anys per explicar alguns dels efectes devastadors que el canvi climàtic està provocant en el nostre planeta.

PUBLICITAT




 


REDACCIÓ5 Agost, 2022
gel-1280x960.jpg

Des que l’electricitat i la benzina han pujat els preus, els ciutadans ens hem hagut de veure amb l’obligació de modificar el nostre dia a dia per consumir menys i que la factura de la llum no sigui desorbitada. I no només els ciutadans han patit aquest problema, les empreses i fàbriques també han hagut de fer front, de la millor manera possible, a aquest augment.

Un exemple són les fàbriques de glaçons de gel. Els productors de gel s’han vist en problemes seriosos per fer front a la gran demanda i als preus de l’electricitat i el transport. Tant és així que aquest any ha estat el primer en què els supermercats i benzineres han hagut de posar límit a la compra de bosses de glaçons de gel. Alguns establiments ja fan glaçons de manera artesanal.

Els supermercats i les benzineres han reconegut que la demanda de gel ha pujat considerablement i que no només s’han hagut de disculpar per no tenir estoc de glaçons, sinó que a més han hagut de limitar la compra d’aquests.

Per la seva banda, les fàbriques de glaçons de gel han manifestat els seus problemes per abastir tots els supermercats espanyols. Molts dels productors es queixen que l’augment en el preu del plàstic, el de la benzina i el de l’electricitat suposen una gran despesa a què no poden fer front i és per això que han hagut de retallar la producció del producte.

La millor solució per no quedar-se sense gel i assegurar-se que la nostra beguda sempre estarà fresca és tornar a fer servir les glaçoneres tradicionals i ficar en una bossa els glaçons que n’anem traient perquè així mai ens quedem sense gel.

PUBLICITAT








REDACCIÓ23 Març, 2022
Tomàs-Molina-e1647980804382.jpg

El món no s’està acabant a causa del canvi climàtic. Aquest és un dels missatges que Tomàs Molina, físic i cap de meteorologia de TV3, ens ha deixat en aquesta entrevista. Una conversa ràpida, mig improvisada, just abans que Molina comencés la seva xerrada al Museu del Port de Tarragona. La temàtica de la seva conferència era sobre les modificacions que patirà el nostre mar arran del canvi climàtic. A la nostra entrevista hem volgut anar més enllà, tractant els efectes d’aquest fenomen, així com les solucions i les conseqüències que ja estem patint. 

 

Com afectarà el canvi climàtic al món?
Ja està canviant. Al territori a vegades hi ha aquestes tempestes fortes, llevantades fortes que trenquen des del Delta de l’Ebre fins a l’Empordà. És un món que està canviant, hem de veure com i adaptar-nos.

Tomàs Molina atenent el nostre reporter

Estem notant ja els efectes…
Ara mateix hi ha dues estacions: l’estiu i l’hivern. Aquest darrer cada cop és menys destacable, menys fred, i per contra l’estiu està sent més calorós. Jo no ho simplificaria tant. Sobretot, que aquestes estacions són diferents respecte a com acostumava a ser. Accions com l’agricultura o la pesca, que es feien d’una manera determinada, ara han de canviar perquè el nostre entorn també ho està fent.

Els temporals que estan tenint lloc en els darrers anys també són a causa del canvi climàtic?
No, encara que totes les projeccions de canvi climàtic ens parlen de més temporal. De fet, n’estem veient més. Fixa’t que tenim períodes sense pluja -com fins fa poc que vam estar uns 100 dies sense cap gota- i de cop s’ha posat a ploure i per exemple al delta ja porten més de 300 litres per metre quadrat en un parell de dies. Passem de res a massa. Al nostre país sempre ha passat, però ara és més brutal. Ens arriba una borrasca que ens fa massa mal, com amb les cases d’Alcanar.

Vostè és a Tarragona per presentar com canviarà el nostre mar arran del canvi climàtic…
Sí, canviarà en tots els aspectes i fins i tot en els seus usos. Per exemple no hi haurà huracans al Mediterrani, però  hi haurà ciclons que -de fet- ja n’hem tingut. Ara, si ets un mariner, t’hauràs d’aprendre les maniobres per escapar d’una situació similar a la d’un huracà. Va passar amb un vaixell de Baleària quan anava cap a Mallorca, havent de fer una maniobra per escapar i arribant a port amb els camions bolcats.

Quants anys tenim de marge fins que la situació sigui insostenible?
Insostenible no és la paraula. No m’agrada enfocar-ho massa negatiu. No és veritat que s’estigui acabant el món. Hi ha molts joves que tenen la sensació que el món s’acaba, i això és mentida. S’ha de dir molt fort. El món és diferent. Passa el mateix si el comparem fa 30 anys. No és ni millor ni pitjor. Ara bé, hem d’intentar mantenir la terra el màxim de bé possible. Serà igual que quan fa 200 anys? No.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Març, 2022
73-FestaArbre-05.03.22-8-1280x854.jpg

L’Ajuntament de Torredembarra ha impulsat la Festa de l’Arbre per quart any consecutiu. Es tracta d’una plantada de vegetació que té per objectiu lluitar contra els efectes del canvi climàtic, en concret contra l’illa de calor. Els indrets escollits per a aquesta edició han estat la Rasa, amb alumnes de primer d’ESO de l’Institut Torredembarra, i el parc de les Tretze Roses, amb alumnes de primer d’ESO de l’Institut Ramon de la Torre. Com a novetat, enguany s’ha obert l’acte a la ciutadania en general a la zona propera al parc de Cal Llovet.

En conjunt, amb aquesta activitat, el parc de les Tretze Roses ja compta amb 52 arbres i 114 arbustos i plantes aromàtiques més. La zona de la Rasa, on l’activitat només ha tingut lloc els anys 2021 i 2022, ja compta amb 30 arbres i 30 arbustos més. Pel que fa a altres zones on s’han dut a terme plantades amb motiu de la Festa de l’Arbre, el Jardí de la Biblioteca Mestra Maria Antònia compta amb una tanca amb 50 plantes aromàtiques gràcies a una actuació conjunta l’any 2019, la paret del pati de l’Institut Ramon de la Torre compta amb 125 parres verdes i el parc proper a Cal Llovet 18 arbres, 18 arbustos i un parterre amb 78 plantes aromàtiques.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Juliol, 2021

Jaume Folch, professor i biòleg marí de la Universitat Rovira i Virgili (URV), afirma en el seu llibre ‘La mar de Tarragona’ que el nivell de l’aigua a la nostra costa podria pujar un metre d’aquí a 30 anys. Això, segons l’expert, seria l’inici de la desaparició de les platges de la província. De fet, Folch assegura que el nivell del mar ja ha ascendit uns 15 centímetres a causa del canvi climàtic.

La seva obra també analitza el conjunt d’espècies de les quals gaudeix el nostre litoral, estudiant les seves problemàtiques. Entre aquestes, s’hi troba la seva desaparició que -segons Folch– estaria majorment provocada per la sobrepesca. Tanmateix, hi ha altres problemes com la contaminació químico-orgànica i l’acumulació de plàstics.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Juny, 2021

El canvi climàtic és el protagonista de la nova exposició que acull Cal Bofill, a Torredembarra. La mostra, a càrrec d’Ecologistes en Acció i amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi,  es pot visitar de dilluns a divendres entre les 10 i les 14h. 

La proposta mostra com les zones més vulnerables al canvi climàtic, per la incidència dels impactes i per la quantitat de persones que viuen en elles, són les zones costaneres, un lloc especialment sensible on viu gairebé la meitat de la població, existeixen ecosistemes essencials per a la vida i activitats tan importants com el turisme i la pesca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Octubre, 2020

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) juntament amb l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) mostra l’evolució del canvi climàtic a Europa en els darrers 38 anys. 

Els resultats mostren una disminució de dies i nits fredes cada any i, per tant, un augment de les jornades i nocturnitats càlides. Segons l’anàlisi, la neu disminueix  a la major part del continent exceptuant les regions més fredes. Pel que fa als vents, cada cop són més suaus també a la majoria del territori.

La nuvolositat també disminueix any rere any. Per contra, els nivells de radiació s’incrementen. Les precipitacions és l’única variable que es manté irregular, sense oferir una tendència clara.

Segons l’IPE, existeixen gran diferències estacionals, el que reflecteix la  necessitat de realitzar estudis climàtics amb diferents escales temporals per poder comprendre les causes i conseqüències del canvi climàtic.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2020

JxTGN proposa al consistori l’ús de plaques solars

Junts per Tarragona aposta per la transició energètica. Els postconvergents presentaran una moció en el pròxim consell plenari demanant al govern municipal que aposti per a la instal·lació de plaques d’energia solar a totes les dependències municipals i començar el canvi de model energètic a la ciutat.

Els demòcrates recorden que la legislació actual està orientada a una transició energètica que dóna prioritat a les energies renovables i l’abandonament progressiu de l’ús d’energies fòssils. “Els edificis municipals són els primers que han de donar exemple d’eficiència energètica i de sostenibilitat. Sovint caiem en l’error de treballar pensant en l’horitzó del 2030 o del 2050, però l’horitzó el repte immediat el tenim ara”, recorda Elvira Vidal.

La regidora proposa “realitzar una auditoria energètica sobre l’eficiència i les necessitats actuals de subministrament a les dependències municipals” i en funció dels resultats “establir fases d’instal·lació de plaques solars als diferents edificis municipals”. A banda, Vidal considera necessari “incorporar criteris d’eficiència energètica en els processos de selecció dels contractes de l’administració local”.

“L’administració local, la més propera als ciutadans i ciutadanes, també ha de tenir l’obligació de fomentar la transició amb accions concretes, reals i responsables”, ha declarat Vidal lamentant que “no pot ser que un dels territoris amb més hores de sol a l’any no sigui capdavanter en producció d’energia solar”.