29. Març 2024

Arxius de CANALDA PARAULA ADVOCRT EMPRESES | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Març, 2016

En dates molt recents, l’Audiència Nacional ha dictat dues sentències, la núm. 207/2015, de 4 de desembre de 2015, i la núm. 25/2016, de 19 de febrer, mitjançant les quals estableix l’obligació per a totes les empreses de mantenir un control de la jornada diària dels seus treballadors.

L'advocat Víctor Canalda
L’advocat Víctor Canalda

Segons l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, fins ara s’establia que “a l’efecte de còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el rebut corresponent”. Amb aquest redactat, s’entenia que el registre d’hores de la jornada era únicament exigible en els casos en què es realitzessin hores extra ordinàries, i que en el cas de jornades laborals ordinàries, tant per a contractes a temps complert com a temps parcial, no era exigible aquesta obligació.

No obstant, les recents sentències de l’Audiència Nacional s’aparten d’aquesta interpretació i entren al moll de l’ós del frau de les hores extra. En ambdues resolucions, ens trobem amb el cas paradigmàtic de les hores extra ordinàries no abonades que romanen ocultes perquè no es denuncien, com és el cas dels empleats de banca. Així, la primera sentència determina l’obligació de mantenir un registre d’hores de la jornada per a ABANCA CORPORACION BANCARIA S.A., mentre que en la segona sentència, la condemnada és BANKIA.

En tots dos casos, l’Audiència Nacional considera que el pressupost constitutiu per al control efectiu de les hores extraordinàries és l’existència prèvia del registre diari de jornada, la qual cosa no pot enervar-se perquè existeixen múltiples horaris en l’empresa, alguns de manera flexible, estant obligada l’empresa a la implantació d’aquest sistema de còmput de la jornada de manera generalitzada. És a dir, que per molt que existeixin diferents horaris, i que les hores extra ordinàries no siguin formalment una pràctica de l’empresa, com que no es pot dur cap control sobre les hores extra d’altra manera, s’exigeix aquesta obligació de forma preventiva.

S’estableix així que els registres han d’incloure les hores realitzades cada dia per cada treballador. I és que el raonament pel qual l’Audiència Nacional conclou que ha d’implementar-se el registre de jornada en totes les empreses és que aquest mecanisme esdevé l’únic mitjà fiable per certificar si es respecta la jornada màxima ordinària, ja que en cas contrari seria impossible constatar l’horari efectivament realitzat o si existeix frau en les hores extra ordinàries, sobre tot en els treballadors que presten serveis fora de les dependències de l’empresa.

Així doncs, s’ha de tenir aquest canvi de criteri molt en compte i prendre mesures de forma urgent per part de totes les empreses, encara que no sigui pràctica habitual que la plantilla faci hores extra, ja que la Inspecció de Treball ha posat en marxa una campanya, aprofitant la recent jurisprudència de l’Audiència Nacional, per tal d’acreditar el compliment de les empreses en matèria de control horari.

Víctor CANALDA
Advocat. Graduat social. Professor de Dret laboral del Màster en Advocacia de la UOC