Arxius de cambrils | Pàgina 2 de 35 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Desembre, 2020
Imatge-Slow-Market-Parc-Samà-1280x853.jpg

El Parc Samà torna a obrir les seves portes al comerç i a la ciutadania de Cambrils. Durant 16 dies, l’espai natural es convertirà en un mercadet nadalenc on es podran comprar amb seguretat productes fets a Cambrils. D’aquesta forma, els visitants podran realitzar les compres pertinents a banda de passejar pels itineraris del parc. La iniciativa romandrà disponible del 18 al 30 de desembre -excepte el 24 i 25-, i de l’1 al 5 de gener.

Els horaris són al matí de 10 a 14h, i a la tarda de 17 a 21 hores. Val a dir que l’itinerari disponible al matí serà més llarg que el del vespre. Alhora, els dies de mercat fix són el 18, 19, 20, 26, 27 de desembre i l’1,2 i 3 de gener, la resta dels dies hi haurà oferta d’alguns comerços locals. Les entrades es poden adquirir via web o a les taquilles del Parc Samà.

La iniciativa s’emmarca dins de les línies de recuperació econòmica recolzades per l’Ajuntament de Cambrils. La forta caiguda de la facturació de tots els sectors econòmics del municipi s’intenta pal·liar mitjançant accions transversals com aquesta, impulsades des del Departament de Promoció Econòmica, el Patronat de Turisme i Cambrils Obert. Les associacions comercials Vila Centre, Unió de Botiguers i Xarxa de Port col·laboren en la idea del ‘Christmas Garden Market‘, que rep el suport d’altres empreses com Yzaguirre, Mercedes-Benz Autolica, Sant Miquel, Comaigua, Aneto, Secomsa, Celler Rosell Mir, XL Produccions i Flors Els Pins.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Desembre, 2020
C.-Gòtic.jpg

L’Ajuntament de Cambrils treu a licitació un projecte de renovació de 76 trams malmesos de carrers. El pressupost amb el qual compten les empreses interessades és de 82.721 euros per l’execució de les obres i de 1.583 euros per l’estudi de seguretat i salut. A més, les reformes han d’estar acabades en un termini de 30 dies.

El període de licitació romandrà disponible fins al 12 de desembre. El projecte pretén reformar o renovar diversos trams d’asfalt repartits per tot el municipi. Alhora, es pintaran els senyals horitzontals i es col·locaran els marcs i tapes dels serveis existents a la calçada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
drisss.jpg

La primera persona que van detenir els Mossos pels atemptats del 17 d’agost del 2017, Driss Oukabir, un dels tres acusats al judici de l’Audiència Nacional, anava de festa de manera habitual i no estava radicalitzat, segons el que han explicat els seus coneguts i familiars aquest dimarts al judici del 17-A.

“Vivia de mi, no tenia ingressos”, ha assegurat la seva exparella de Ripoll, Sara T. “Per a ell jo havia d’estar a casa, fer el menjar i mantenir-lo”, ha afegit. Ha exposat que «estava tot el dia fumant i no complia mai el Ramadà, al principi treia a passejar el gos, sortia de festa de dijous a dijous, dia sí dia no». Coneguts i familiars han declarat en el mateix sentit. El seu cosí ha dit que feia «tot el contrari de resar».

El dia dels atemptats a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost, Driss Oukabir va arribar a casa seva passades les tres de la tarda i després va tornar a sortir. Cap a la una de la matinada de la nit anterior havia rebut la visita del seu germà petit, Moussa, que seria abatut després de l’atropellament de Cambrils. Van estar parlant una mitja hora a l’habitació, ha explicat Sara T. Driss no havia canviat les setmanes anteriors als atemptats, però Moussa sí, ha explicat, perquè «es tapava molt». «El notava estrany, però em deien que era per l’edat, que estava fent el canvi», ha dit.

L’exparella ha explicat que després de conviure cinc anys amb Driss cadascú feia la seva vida, tenien una relació «molt difícil» i de fet ha dit que a ell li havien dictat una ordre d’allunyament per uns fets que havien passat mesos abans de l’atemptat. Quan Driss va anar a Tànger, on li va dir que tenia un tio, ella li va pagar el viatge de tornada.

A finals de juliol van parlar per Whatsapp i ella li va enviar una foto amb un mocador al cap. Ha explicat que se’l va posar per agradar a Driss, no perquè l’obligués. Ell li va respondre que li quedava bé. «Mai em va dir que em posés el vel, mai», ha assegurat.

Ha dit que no recordava alguns detalls de converses que va declarar al seu dia. Per exemple havia dit que la família de Driss «no mostrava tristesa» després dels atemptats o que Driss li havia dit que era l’imam que «l’havia liat» i que sabia alguna cosa però s’havia fet enrere.

En diverses ocasions el jutge, Félix Alfonso Guevara, ha demanat que es diferenciés l’islam del jihaidisme quan es parlava d’elements que es podrien atribuir a la pràctica religiosa o dels costums culturals i no tenien a veure amb un procés de radicalització.

Els diversos coneguts de l’equip de futbol de Ripoll o de sortir de festa, i també alguns familiars, han confirmat aquesta versió. El seu cosí, Sabur, ha dit que no va veure mai a Driss a la mesquita, que treia a passejar el gos i que era infidel a la seva parella. També ha dit que no va observar cap canvi en el seu comportament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
cartell-1280x1810.jpg

Torna la iniciativa de ‘Tallers Oberts’ de Cambrils, aquest any amb la col·laboració de la Biennal d’Art. L’esdeveniment – que tindrà lloc el 12 i 13 de desembre – permetrà observar de primera mà com treballen els 21 artistes més destacats del poble, i els 4 convidats per l’ocasió. Es tracta d’una proposta que s’emmarca dins la Festa Major de la Immaculada.

Per no perdre’s cap espai creatiu es pot consultar la guia dissenyada per la pintora Marta Nolla. Aquesta pauta es repartirà a tots els tallers i equipaments municipals, a banda, es pot revisar via web. En aquesta 13a edició destaca la incorporació de l’estudi que el fotògraf Pepo Argilaguet ha obert recentment a la vila. A més, com en les edicions anteriors, la Torre del Port, un dels edificis més emblemàtics del municipi, acollirà cinc artistes que traslladaran allí el seu taller gràcies al suport del Museu d’Història de Cambrils.

La principal novetat d’aquest any és la col·laboració amb la Biennal d’Art, amb la qual neix una exposició al Centre Cultural de culleres pintades pels artistes. A banda, durant el cap de setmana del 12 i 13 de desembre s’obriran les portes de l’exposició de la Biennal a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils i l’exposició de fotografia de la Sala Àmbits del Centre Cultural.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Novembre, 2020
descarga.jpg

Àngel Pomerol

El primer premi de la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils ha estat atorgat ex aequo, és a dir, per igual forma a l’escultor Àngel Pomerol i a l’artista Àlvar Calvet per les obres ‘Tres rebosts’ i ‘Vermell remolatxa i Vichy’. Per altra banda, també s’han anunciat els guanyadors dels altres Premis Vila.

Josep Masanés ha rebut el guardó del 10è Premi de Narrativa Marítima per ‘Lladre de mar’; el Premi de Fotografia ha estat per a Hengki Lee; i Josep Fàbrega i Raquel Díaz han aconseguit el primer i segon lloc del 9è Premi de Poesia amb les obres ‘Creu i Cara’ i ‘Vindran marinades’ respectivament.

Àlvar Calvet

El lliurament de les distincions no es farà com altres anys, sinó que es retransmetrà posteriorment per les xarxes socials. Això es deu a les necessitats sanitàries. D’altra banda, les obres seran exposades a partir del diumenge. Les 16 obres de la Biennal d’Art es podran visitar a la Sala Àgora fins al dia 31 de gener, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. S’espera que també es pugui accedir per les tardes en dates concretes, així com el cap de setmana del 12 i 13 de desembre.

D’altra banda, també es podrà visitar l’exposició de fotografies del 29è Premi de Fotografia a la Sala Àmbits del Centre Cultural, el mateix dia 29 de novembre en horari d’11 a 14 hores, i la resta de setmana en l’horari habitual del centre, que és de 8 a 21 hores.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Novembre, 2020
cripta_ermita_cambrils.jpg

Cambrils presenta el programa per la festa de la Immaculada d’aquest any. Es tracta d’un conjunt d’actes que combinen la presencialitat amb les retransmissions en línia. Cal destacar que tots els actes multitudinaris i més populars han estat cancel·lats per motius sanitaris. És el cas de la processó, el teatre de la Festa Major i el tradicional concert i ball del 8 de desembre. La celebració començarà aquest diumenge i acabarà el 13 del mes vinent. Així doncs, la programació s’inicia amb l’obertura de les exposicions dels Premis Vila de Cambrils i el concert de Carlos Bianchini Trio a la Cripta de l’Ermita.

A partir de les 11 hores s’obrirà l’exposició de la 29a edició del premi de Fotografia Vila de Cambrils a la Sala Àmbits del Centre Cultural (C/de Sant Plàcid 18-20) i a partir de les 12 hores es podrà visitar l’exposició de la 4a Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, integrada per les 16 obres escollides en l’edició d’aquest any, a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils. Totes les visites s’hauran de fer amb grups reduïts tal com estableix la normativa del PROCICAT per a sales d’exposicions. El mateix diumenge a les 19:30 hores el grup Carlos Bianchini Trio presentarà l’espectacle NonSoloPiano a la Cripta de l’Ermita, dins del 12è festival Internacional de Jazz i Blues de Cambrils.

El 2 de desembre tant l’alcaldessa com la regidora de Cultura rebran els guardonats dels Premis Vila de Cambrils a la Sala de Plens de l’Ajuntament, en un acte restringit i sense públic, que combinarà les intervencions presencials i telemàtiques, i que es compartirà a les xarxes socials posteriorment.

El dia 4 es durà a terme l’encesa de llums de Nadal. Es retransmetrà per Instagram Live. A l’acte, l’Ajuntament del poble expressarà els seus desitjos nadalencs mentre, alhora, els infants de les escoles de Cambrils, l’escola de música i la coral infantil Verge del Camí pronuncien els seus anhels festius.

El programa de festes continuarà amb dos concerts presencials amb aforament reduït. El 5 de desembre a les 20:30 hores el Casal Parroquial acollirà l’actuació de Rita Payés & Joan Fort Quartet, que oferiran un viatge sonor pel repertori del món jazzístic, amb pinzellades d’altres músiques del món, en el marc del 12è Festival de Jazz i blues de Cambrils. L’endemà, 6 de desembre, el tenor Roger Padullés, que va ser alumnes de l’Escola de Municipal de Música de Cambrils, pujarà a l’escenari de la cripta acompanyat d’Alan Branch per presentar un repertori que anirà del Lied a l’òpera i la sarsuela.

El darrer esdeveniment serà la commemoració del setge de Cambrils, que es podrà seguir des de Facebook el 13 de desembre. L’acte comptarà amb l’alcaldessa i amb el periodista i divulgador històris, Enric Calpena, que actualment dirigeix i presenta el programa ‘En guàrdia’, de RAC1.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados.jpeg

Per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han passat molts agents de la policia catalana del Camp de Tarragona. La sessió d’avui del judici dels atemptats de Catalunya ha dedicat a esclarir i a recordar l’atac terrorista que es va viure a Cambrils l’agost de 2017.

El binomi de la Unitat de Seguretat Ciutadana que va abatre els gihadistes han declarat davant del tribunal. Els seus relats són impressionants. Els agents encara ho tenen molt present. Les seqüeles físiques i psicològiques són una realitat. Els dos mossos s’han enfonsat a mesura que anaven detallant el malson que van viure aquella fatídica matinada de l’estiu del 2017. Aquests agents estaven vigilància estàtica a Cambrils en el marc del dispositiu gàbia, arran dels atemptats de Barcelona.

La dona s’ha trobat malament en recordar el succeït. Ha declarat com a testimoni protegit. El seu company, que va abatre la majoria dels terroristes, per contra i de forma incomprensible, ha testificat, dret i a cara descoberta. El tribunal ha entès que no se l’hauria de donar l’estatut de testimoni protegit, perquè “la sala així ho ha decidit”.

La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.

Els dos agents han coincidit en la tragèdia viscuda. Ella va ser investida per l’Audi A3 que conduïen els terroristes. A causa d’això, un Jutjat Social li reconeix incapacitat permanent. L’agent, per contra, espera més sort i més empatia i sensibilitat per part del poder polític.

La declaració del mosso provoca calfreds. Diu que quan va veure un cotxe que venia (amb gran velocitat) en “la nostra direcció” amb “voluntat de fer-nos mal” només “he tingut temps de dir ‘compte’ i alertar la meva companya. L’agent, visiblement tocat i amb la veu trèmula, ha demanat disculpes al tribunal pel seu estat nerviós. Una oficial de justícia li ha portat un got amb aigua.

El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.

El policia català diu que a conseqüència d’aquest moment de gran tensió va quedar en estat de xoc: “No entenia res del que estava passant. No sabia què fer. Estava atordit”. Va demanar reforços i ambulàncies a través d’un mòbil d’un testimoni mentre veia que tot estava ple de sang.

Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

En abandonar la sala no ha tingut valor de mirar a la gàbia on estan els acusats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya el 2017.

Entre el públic hi havia un silenci ensordidor. El director general dels Mossos d’Esquadra i el comissari David Boneta es trobaven també a la sala.

Ricard CHECA
Audiència Nacional San Fernando de Henares

PUBLICITAT

T


REDACCIÓ22 Novembre, 2020
foto_3538318.jpg

AdifAdif licita el contracte de serveis que desmantellarà l’efecte barrera que comporta l’antiga via ferroviària que travessa pobles com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs, Cambrils i Salou. El pressupost és de 565.641,83 euros, i permetrà adaptar – en un termini d’11 mesos – l’espai que ocupa la línia en desús per tal d’afavorir a la ciutadania.

Actualment, la via del Corredor del Mediterrani és la que suporta totes les línies de tren. Per aquest motiu, les antigues vies, que suposen un territori força extens de cada municipi afectat, es trauran per donar compliment a la declaració d’impacte ambiental. Segons explica Adif: “Aquest contracte licitat desenvoluparà el conjunt d’actuacions en diversos àmbits amb l’objectiu d’integrar la plataforma per al seu ús cívic per part dels ciutadans”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Novembre, 2020
atentado_autores.jpg

Las víctimas del 17A creen que en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils quedarán dudas por resolver, lo que dificultará que puedan cerrar heridas, según advierte el impulsor de la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT), Robert Manrique.

L’impulsor d’UAVAT Robert Manrique

En una entrevista, Manrique asegura que las víctimas no solo buscan justicia en el juicio que se celebra en la Audiencia Nacional por los atentados de agosto de 2017, sino también que se resuelvan sus dudas para poder cerrar heridas, al tiempo que pide que el trato a los damnificados por parte de las administraciones no se centre “en el dinero, sino en los derechos”.

Para las víctimas, el juicio es un momento difícil porque supone volver a enfrentarse al episodio más duro de sus vidas, por lo que Manrique agradece que la mayoría de los medios no hayan publicado el vídeo emitido en la Audiencia Nacional, y que hasta ahora no había sido divulgado, con el recorrido de la furgoneta conducida por Younes Abouyaaqoub embistiendo a cuantas personas encontraba a su paso en las Ramblas de Barcelona.

Manrique, una de las víctimas del atentado de ETA en Hipercor en Barcelona en 1987, ha dedicado su vida desde entonces al apoyo a los damnificados: trece años como delegado de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) en Cataluña, luego al frente de la asociación catalana ACVOT y desde el 17 de agosto de 2017 impulsando la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT).

La UAVAT, donde Manrique ejerce como asesor en un equipo de profesionales y voluntarios, ha asistido a 217 víctimas del 17-A, de las que 73 se han personado en el juicio de la Audiencia Nacional.

Con la experiencia acumulada a lo largo de los años, Manrique sostiene que, ante un juicio como el del 17-A, las víctimas, para poder cerrar heridas, pretenden obtener respuestas sobre interrogantes que planean en la causa, entre las que cita por qué no se creó una comisión de investigación en el Congreso o el vínculo entre el CNI y el imán de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, el cerebro de la célula que cometió los atentados.

“La justicia se hace con un juicio, pero al final lo que quieren las víctimas es que se les resuelvan sus dudas y, sobre todo, que no vuelva a pasar”, sostiene Manrique.

“Al final, la gran importancia de este juicio no es escuchar a las víctimas y resolver sus dudas”, lamenta Manrique, sino “ver si se condena por terrorismo a dos de los tres acusados”.

El impulsor de la UAVAT lamenta que en el juicio hay una representación “baja” de la cifra real de víctimas de los atentados.
“Entiendo que a nivel jurídico se recorte la presencia de víctimas que declaran (en las sesiones del juicio), lo que no comprendo es el número de personas que no se han podido personar por falta de información” en la causa judicial, señala.

En este sentido, Manrique considera que el “problema” radica en la administración, debido a su descoordinación y falta de asesoramiento hacia los afectados.
Pone como ejemplo que las personas que estuvieron el 17 de agosto de 2017 en las Ramblas de Barcelona y en Cambrils, pero no fueron heridas, no son reconocidas como víctimas por la administración.

“¿Cuántas víctimas presenciales han dejado de ir a sus lugares de trabajo en las Ramblas por culpa de este trauma y han acabado despedidas? De ellas, ni se habla ni se hablará en el juicio por falta de tiempo”, lamenta.

Aún hoy, explica Manrique, tres años después del atentado, siguen descubriendo nuevas víctimas, por lo que su entidad las ayuda a que denuncien, si bien la administración sólo les admite a trámite la documentación si la presentan el primer año posterior al ataque.

“Todavía quedan muchas cosas normativas que se deben modificar y la administración no se quiere sentar”, se queja Manrique, que subraya que “el terrorismo es el único delito que no va contra una persona sino contra el Estado, y el Estado no está dando la cara”.

Según Manrique, pese a que el Estado tiene la responsabilidad de indemnizar a las víctimas, si la sentencia fuese por estragos y daños pero no por terrorismo, la cantidad a percibir por los afectados sería mucho menor.

“Hablar de terrorismo no es hablar de dinero sino hablar de derechos”, matiza no obstante.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ropinio_ricard.jpg

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter