24. Abril 2024

Arxius de brussel·les | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Abril, 2023
834ba2c0-be75-4ad5-b434-1595c18a1c7d-1280x1280.jpg

La rivalitat entre els candidats d’Esquerra i PSC a l’alcaldia de Tarragona traspassa qualsevol frontera. Mai millor dit. I és que els dos alcaldables han viatjat durant els darrers dies amb el propòsit de promocionar la ciutat i buscar sinergies en l’àmbit internacional. En el cas de l’actual batlle i candidat a la reelecció, Pau Ricomà, va viatjar a Brussel·les per a representar el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE). D’altra banda, el líder socialista, Rubén Viñuales, es va trobar ahir al matí amb l’alcalde de Roma.

Malgrat la coincidència de les missions tarragonistes (que no tarragonines), totes dues han tingut diferents finalitats. Ricomà tenia per objectiu promocionar Tarragona com a destinació turística en un acte per a conquerir el mercat belga. A més, l’alcalde també va defensar els interessos de totes les ciutats patrimoni de la humanitat de l’Estat.

Viñuales, en canvi, va centrar la seva visita a la capital d’Itàlia en la gestió patrimonial del govern de Roberto Gualtieri. En aquest cas, el socialista va prendre nota de les iniciatives que podrien aplicar-se a Tarragona per a fer un pas més en matèria patrimonial. Atesa la relació mil·lenària entre les dues ciutats, la reunió amb el batlle de Roma també volia valorar una possible col·laboració entre els dos municipis.

PUBLICITAT






 


REDACCIÓ27 Abril, 2023
image00001-1280x1128.jpeg

Objectiu conquerir el mercat turístic de Bèlgica. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha promocionat la ciutat en un acte del sector turístic a Brussel·les. L’esdeveniment, que ha comptat amb 75 convidats d’aquest àmbit (agències, touroperadors i mitjans de comunicació), ha servit per promocionar el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE). De fet, el batlle tarragoní ha fet de representant de la presidència del GCPHE. Ricomà ha apuntat que Tarragona és “l’única Ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya”, i que està inclosa dins d’un “conjunt de ciutats excepcionals, autèntics museus a l’aire lliure, úniques al món”.

Finalment, Ricomà ha recordat que “La gastronomia, el patrimoni i la cultura són les principals demandes del viatger belga i aquí les 15 ciutats són líders a Europa i hi tenen molt a oferir”. Juntament amb la delegació del Grup, ha participat en l’acte Alberto Antón Cortés, ambaixador d’Espanya a Bèlgica, com a amfitrió; Miguel Nombela López, conseller de Turisme de l’Ambaixada espanyola a Bèlgica; i Juan José González, director de vendes i distribució de Paradores. L’acció ha estat organitzada en col·laboració amb Turespaña a través de l’Oficina Espanyola de Turisme a Bèlgica i s’emmarca en el pla anual del CCPHE i Paradores.

PUBLICITAT







REDACCIÓ24 Novembre, 2019
francesc_gambus.jpg

Francesc Gambús ha mort als 45 anys

La policia belga ha trobat, aquest dissabte al matí, el cos sense vida de l’exeurodiputat d’Unió i actual assessor del Partit Popular Europeu Francesc Gambús a la seva residència habitual a Brussel·les. De moment, es desconeixen les causes de la mort del polític català, de 45 anys.

Gambús, de 45 anys, era assessor del Partit Popular Europeu, grup parlamentari al qual es va incorporar després de trencar la seva relació amb UDC i l’eurodiputat Ramón Tremosa per la deriva del secessionisme català.

En 2014 va ser triat eurodiputat en la candidatura Coalició per Europa, liderada per Ramon Tremosa. Però la relació entre Tremosa i Gambús es va deteriorar a causa del procés i Gambús es va incorporar al grup parlamentari del PP europeu.

Diferents polítics han lamentat en xarxes socials la seva mort i han traslladat les seves condolences a la família i amics del polític català.

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

L’expresident es va reunir aquest diumenge amb una delegació d’ERC a Brussel·les i el dilluns amb diputats de la CUP als que va comptar els seus plans.

L’expresident ha proposat a JxCat, ERC i la CUP que el 21 o 22 de febrer realitzin la investidura d’un altre candidat al Parlament de Catalunya, si no pot ser ell.

Carles Puigdemont ha proposat la creació d’un Consell de la República presidit per ell mateix i la investidura seria el 18 de febrer en una assemblea de càrrecs electes que es celebraria a Brussel·les.

A més, Puigdemont planteja, segons La Vanguardia, una sessió d’investidura al Parlament pel 21 o 22 de febrer per ser elegit com a president de la Generalitat. Puigdemont sap el difícil que serà aconseguir-ho, pel que ha proposat a ERC i la CUP investir un altre candidat de la llista de JxCat, sense especificar el nom.

JxCat, per la seva banda, ha posat sobre la taula una proposta de reforma exprés de la llei de la presidència i del Govern per possibilitar una investidura a distància. La formació política proposa esmenes perquè el ple pugui autoritzar la celebració d’un debat d’investidura sense la presència de Puigdemont per majoria absoluta (que els independentistes tenen).

En el document es pot llegir la proposta de JxCat: “En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del Parlament, podrà dirigir-se a la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el seu reglament.  Correspon en tot cas al ple, per majoria absoluta, autoritzar la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata”.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2017

Carles Puigdemont podria haver entrat aquesta mateixa nit a Catalunya, en un cotxe de matrícula francesa, a través de la frontera del Principat d’Andorra

Puigdemont va dir que volia tornar a Catalunya

El president en funcions – cessat arran de l’article 155 – podria haver abandonat el seu viacrucis des de la capital belga. Durant molts mesos, considerava que des de Brussel·les era molt més fàcil aconseguir posar la ‘qüestió catalana’ en el mapa polític i en l’agenda d’alguns eurodiputats. Puigdemont ha anat aconseguint que els mitjans internacionals anessin fent ressò del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Hom és conscient que la situació personal i processal de l’exinquilí del Palau de la Generalitat és realment difícil. El fet de no poder trepitjar territori espanyol sense ser detingut complica i molt la possibilitat de formar govern i de, segons diu, donar resposta al mandat emanat de les urnes tant l’1-O com el 21-D, on el bloc independentista ha aconseguit prou vots per continuar al capdavant de les institucions catalanes.

Però, tots som conscients que Carles Puigdemont és capaç de sorprendre’ns i de treure un conill de la cistella quan hom pensa que tot està perdut. De fet, Puigdemont, durant la campanya electoral, ja va fer saber que estaria en disponibilitat de tornar a Catalunya, tot assumint-hi les conseqüències. El Ministeri d’Interior, tutelat per Juan Ignacio Zoido, davant aquesta possibilitat va ordenar reforçar el control policial a les fronteres. Tot i això, i tenint en compte que Puigdemont és un home de reptes i de no quedar-se quiet davant les adversitats i amenaces, ha decidit arriscar i tornar a Catalunya, perquè – repeteix – és el president del govern legítim.

Carles Puigdemont diu ser el president legítim

Segons, fonts ben informades, el president cessat hauria arribat a Catalunya aquesta mateixa matinada. No obstant, cap font contactada, s’ha mostrat disponible per parlar sobre l’assumpte i encara menys per revelar detalls sobre el viatge (de retorn) de Puigdemont.

Malgrat les dificultats per obtenit detalls al respecte, hem pogut saber que el cap de govern, defenestrat pel 155, hauria arribat a bord d’un vehicle (negre) amb matrícula francesa, i a través de la frontera del Principat d’Andorra (La Seu d’Urgell).

Un cop ha travessat el pas fronterer, Puigdemont i els seus ‘còmplices’ han aconseguit que es canviés de cotxe. En aquests moments, el president de la Generalitat destituït estaria en parador desconegut i només parlaria amb tres persones de la seva extrema confiança. S’haurien pres totes les precaucions per evitar que la policia espanyola intervingués les seves comunicacions i la dels seus més propers i fidels col·laboradors.

La xarxa social ‘Telegram’ podria ser el mitjà utilitzat mentre estigui ‘amagat’. La tornada de Puigdemont a Catalunya podria haver estat estudiada i preparada al mil·límetre.

Ara caldrà saber si el CNI tenia informació al respecte i si té (o tenia) el president Puigdemont ‘controlat’. Caldrà esperar també per saber si el cap de govern cessat farà alguna declaració en les properes hores o dies.