25. Abril 2024

Arxius de BREXIT | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Maig, 2021

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ja supera el nombre d’alumnes inscrits a Erasmus de 2019, període anterior a la pandèmia i les restriccions de mobilitat. En aquest sentit, més de 370 estudiants faran una estada Erasmus en una universitat estrangera el proper any acadèmic, en comparació amb els 293 que ho van fer el curs 2018-19. Es tracta d’un símptoma molt positiu pel que fa a la tornada a la normalitat. D’altra banda, es confirma que es continuarà establint vincles d’alumnes amb Regne Unit malgrat el Brexit.

Les universitats britàniques sòcies de la Rovira i Virgili, la Universitat d’Anglia Oriental i la Universitat d’Aberdeen, ja han confirmat a la URV que estan capacitades i disponibles per rebre el mateix nombre d’estudiants d’intercanvi que rebien amb el programa Erasmus+ abans del Brexit.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Gener, 2021

La Cambra de Tarragona reaitzarà un fòrum online sobre com afecta el Brèxit a les empreses que tenen relacions comercials amb el Regne Unit. Serà aquest divendres. El webinar serà de caràcter pràctic, per tal que tots els assistents puguin entendre els canvis comercials amb el país anglosaxó. La sessió es desenvoluparà en castellà a través de la plataforma Zoom, i compta amb el suport de CaixaBank, Port de Tarragona, Arola, Jeune Afrique, The Africa Report i Feliu.

L’esdeveniment anirà a càrrec de Carlos Arola i Montserrat Feliu. Arola és CEO d’Arola Aduanas & Consignacions, especialista en transport, logística, operativa duanera, consignació, impostos especials, operador econòmic autoritzat i assessorament tècnic i legal.Per la seva banda, Feliu és Managing Partner a Feliu N&I i ExpatFeliu, consultoria especialitzada en internacionalització i desplaçament de treballadors en el marc de projectes internacionals.


REDACCIÓ10 Febrer, 2020
SALOU.jpg

La Costa Daurada manté el ritme de reserves malgrat el Brexit. La preocupació entre els hotelers tarragonins contrasta amb l’entrada de reserves als complexos hotelers. Ja es reben demandes de turisme britànic per a les vacances d’enguany -és un mercat que reserva amb molta antelació- a un ritme molt similar respecte principis de l’any passat. La Costa Daurada resisteix a la fallida de Thomas Cook i a la incertesa davant la marxa del Regne Unit de la Unió Europea. S’anticipa un any “normal”. De moment els efectes que pugui tenir el Brexit no es fan notar en un territori molt visitat per britànics. A l’aeroport de Reus, del milió de passatgers que va rebre el 2019, un 65% eren anglesos. El mercat britànic segueix fidel a la Costa Daurada.

El Brexit, de moment, no es fa notar. Els turistes britànics reserven les seves vacances a la Costa Daurada com una temporada més. És un mercat madur que compra amb temps, tradicionalment des del dia de Sant Esteve -el ‘Boxing day’ al Regne Unit. De desembre a març es concentra un 40% de la venda de paquets turístics. Enguany les compres també s’han avançat davant la por a un Brexit dur. Sigui com sigui, vist el volum de reserves, els hotelers perceben “una situació de normalitat”.

Des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, organisme que promou les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre, es confirma aquest bona tendència. “Pel que fa a l’impacte del Brexit per a l’exercici turístic d’aquest any, segons previsions a mes de febrer, no hi ha afectació negativa”, afirma la presidenta del Patronat, Marta Farrero. “El nivell de reserves a data d’avui va fins i tot una mica per sobre de l’any passat, però encara és aviat per saber com acabarà l’exercici”, puntualitza.

Un de cada deu turistes que visita el territori tarragoní prové del Regne Unit. El turista anglès representa el 10% del total de visitants en una destinació on predomina majoritàriament el mercat nacional -el 50% és turisme provinent de Catalunya o l’Estat. És el tercer client a la demarcació de Tarragona, amb un total de 2.219.000 pernoctacions l’any 2019, segons l’Observatori del Departament d’Innovació Turística d’Eureca, però a les platges de la Costa Daurada se situa com a segon client.

Obrir nous mercats
“Ara per ara no sembla que hagi de ser problemàtic el mercat britànic per a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre”, apunta Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). Amb tot, davant la incertesa, des de la FEHT s’impulsen estratègies i es treballen nous mercats, com l’asiàtic o el polonès, un mercat interessant amb el qual s’hi vol incidir, però encara no s’han obtingut grans èxits. Darrerament el mercat rus també ha tornat a repuntar a la Costa Daurada.

“Com a destinació turística tenim un ventall ampli de mercats, aquesta és la nostra avantatge, hem d’anar jugant amb aquests mercats”, afegeix Guardià. El bon comportament de la lliura esterlina és clau per assegurar la demanda i l’operativa britànica. Els hotelers de la Costa Daurada se’n surten, però no abaixen la guàrdia. Caldrà veure com acabarà afectant el Brexit a l’economia i a la fluctuació -amb una possible devaluació- de la lliura, que és el que realment preocupa a tots els sectors.

Un aeroport rendit al Regne Unit
El turisme no és l’únic sector afectat. El transport aeri també és un dels que poden patir un impacte més negatiu pel Brexit, tenint en compte que l’aeroport de Reus va moure 678.000 passatgers britànics l’any passat. Amb tot, igual que el sector hoteler, l’aeroport no percep afectació. “Fins el 31 de desembre de 2020 està en vigor un període transitori pactat entre la UE i el Regne Unit, durant el qual, i mentre es negocia la relació futura entre ambdós, en manté l’estat actual en el sector de l’aviació”, diu Aena.

És més, Ryanair, Easyjet, Jet2.com i TUI, que són les aerolínies que operen des del Regne Unit, han augmentat enguany la seva oferta respecte l’any passat, en gran part per absorbir les places deixades per la fallida de Thomas Cook, el quart touroperador a la zona -en cas d’haver estat el primer, l’afectació hauria estat molt major. En tot cas, el Regne Unit està fora de l’espai Schengen, però no necessita de control duaner de passaports. Això serà així almenys fins el 31 de desembre d’enguany, però caldrà veure quin acord arriben Londres i Brussel·les sobre els drets dels viatgers a partir d’aquesta data.

L’operativa d’enguany i a partir del 2021
Des de Reus ara mateix s’ofereixen un total de 26 destinacions -gairebé la meitat a Anglaterra. A part del mercat britànic, l’aeroport reusenc ha perdut enguany l’operativa de Transavia -que connectava Reus amb Amsterdam Schiphol- i de Brussels Airlines, molt lligada a Thomas Cook -que enllaçava amb l’aeroport de Zaventem. D’altra banda, al juny s’estrenarà una ruta regular amb la capital de Bielorússia, Minsk, destinació amb què l’aeroport serà el primer cop que hi connectarà en la seva història.

De cara al 2021, les companyies aèries s’han cobert molt les espatlles -amb la reestructuració de l’accionariat-, a més algunes d’elles són grans empreses que tenen capacitat d’exercir pressió per mantenir els ‘open-skies’ o cels oberts -que és la llibertat de vol entre companyies- entre Europa i països tercers. “Nosaltres som un destí fort i potent, estem dins de les prioritats del mercat anglès quan pensa en vacances, teòricament no hauríem de patir malgrat factors externs”, conclou Guardià.

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
foto_3585285.jpg

Boris Johnson, el gran triomfador

El partit conservador britànic ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions al Regne Unit, superant còmodament els 326 escons necessaris per aprovar el seu acord del Brexit. “Sembla que aquest govern conservador ha aconseguit un nou i poderós mandat per fer complir el Brexit”, ha assegurat Johnson de matinada des de Londres.

Segons el primer ministre, ha estat una “elecció històrica” que li dóna una “oportunitat per respectar la voluntat democràtica del poble britànic”. Amb gairebé tots els escons declarats, Johnson supera els 360 diputats, mentre que els laboristes n’obtenen poc més de 200. De fet, els ‘tories‘ s’han imposat en zones tradicionalment laboristes però amb un fort suport pel Brexit.

Malgrat que els pitjors resultats dels comicis són els del laborisme de Jeremy Corbyn, els altres partidaris de seguir a la Unió Europea, els liberal-demòcrates, han vist com la seva líder, Jo Swinson, ha perdut el seu escó, a Escòcia, i s’ha vist obligada a dimitir. Tot i que els liberal-demòcrates aconseguiran uns resultats similars als del 2017, no han pogut erigir-se com a alternativa al Brexit, especialment perjudicats per un sistema electoral majoritari.

Un altre dels elements en joc en la derrota de Swinson ha estat l’ascens dels independentistes de l’SNP, que han aconseguit finalment 48 escons a Escòcia, un augment de 13 respecte al 2017, però per sota del seu rècord històric de 56 i dels 55 que li auguraven les enquestes a peu d’urna. Amb aquests resultats, els independentistes reivindiquen que tenen un mandat reforçat per exigir un segon referèndum a Escòcia.


REDACCIÓ24 Juny, 2016

Declaració conjunta dels presidents de les institucions de la UE sobre el resultat del referèndum del Regne Unit (BREXIT)

brexitDeclaració conjunta de Martin Schulz, president del Parlament Europeu; Donald Tusk, president del Consell Europeu; Mark Rutte, president de torn del Consell de la UE; i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, sobre el resultat del referèndum al Regne Unit.

El president Schulz, el president Tusk i el primer ministre Rutte s’han reunit aquest matí a Brussel·les per invitació del president Juncker. Han parlat sobre els resultats del referèndum i han realitzat la declaració conjunta següent:

“En un procés lliure i democràtic, els britànics expressat el seu desig d’abandonar la Unió Europea. Lamentem aquesta decisió, però la respectem.

Aquesta és una situació sense precedents però estem units en la resposta. Ens mantindrem ferms i defensarem els valors fonamentals de la UE de promoure la pau i el benestar dels seus membres. La Unió de 27 membres continuarà. La Unió és el marc del nostre futur polític comú. Estem units per la història, la geografia i l’interès comú; i desenvoluparem la nostra cooperació sobre aquestes bases. Junts afrontarem el repte comú de generar creixement, incrementar la prosperitat i garantir un entorn segur per als nostres ciutadans. Aquestes institucions posaran tota la seva dedicació en aquest esforç.

Ara esperem que el Regne Unit faci efectiva la aquesta decisió del poble britànic tan aviat com sigui possible, tot i que es tracti d’un procés dolorós. Qualsevol retard prologaria innecessàriament la incertesa. Tenim normes per gestionar el procés de manera ordenada. L’article 50 de Tractat de la Unió Europea estableix el procediment a seguir si un Estat membre decideix abandonar la Unió. Estem preparats per llançar les negociacions ràpidament amb el Regne Unit sobre els termes i condicions perquè abandoni la Unió. Fins que s’acabi aquest procés de negociació el Regne Unit segueix essent membre de la Unió Europea, amb tots els drets i obligacions que se’n deriven. D’acord amb els Tractats que el Regne Unit ha ratificat, la legislació europea segueix aplicant-se plenament al Regne Unit fins el moment que deixi de ser membre de la Unió.

Tal i com es va establir en l’acord per un ‘Nou encaix del Regne Unit a la Unió Europea’ que va adoptar el Consell Europeu el 18-19 de febrer de 2016, ara aquest acord no entrarà en vigor i desapareixerà. No hi haurà renegociació

Pel que fa al Regne Unit, esperem tenir-lo com un soci proper de la Unió Europea en el futur. Esperem que el Regne Unit formuli les seves propostes en aquest sentit. Qualsevol acord a què s’arribi amb el Regne Unit com a Estat tercer haurà de reflectir l’interès de les dues parts i ser equilibrat en termes de drets i obligacions”.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

 

 

 
Aquest 23 de juny el Regne Unit vota en referèndum sobre la seva continuïtat o no a la Unió Europea. Un exercici del dret a decidir sobre una qüestió polèmica que va ser un dels punts claus del programa amb el que David Cameron va aconseguir la victòria electoral. Una proposta com a reacció davant l’ascens de l’UKIP, un partit d’ultradreta, antiinmigració i euroescèptic.

El govern de Cameron defensa la permanència a la UE després d’aconseguir al febrer un estatus especial a favor de la economia i la banca britànica i una limitació de la lliure circulació de persones; Londres podrà discriminar als treballadors en funció del seu passaport per tractar de limitar la immigració. No obstant els tories es troben en una situació de guerra civil interna i la qüestió del Brexit és un dels detonants. En quant als laboristes Jeremy Corbyn ha manifestat el seu suport al fet que el Regne Unit segueixi en el bloc europeu. Corbyn no és un defensor apassionat de l’UE actual sinó d’una UE democràtica que funcioni en interès de la gent treballadora, tal i com defensa el moviment sociopolític encapçalat per l’ex-ministre de finances grec Yanis Varoufakis (1). Al respecte l’analista polític i referent de l’esquerra britànica Owen Jones argumenta que era escèptic però que ara defensa la permanència en la UE com a primer pas per reformar-la.

La incertesa en el resultat del referèndum i l’augment del suport al Brexit que mostren els sondejos preocupen als poders financers, màxims interessats en la continuïtat en la UE. El Brexit posaria altre cop en qüestió la unitat del Regne Unit ja que segons el resultat la població escocesa i els líders del Partit Nacional Escocès (SNP) podrien tornar a exigir un nou referèndum d’independència. Aquesta incerta situació esta sent aprofitada per l’UKIP, partit bolcat en una campanya eurófoba i de rebuig a la immigració que està recollint molts de suports sobretot a Anglaterra, encara que no exclusivament. Unes polítiques dretanes i xenòfobes que són el símbol d’aquest fenomen polític que es va convertir en el tercer partit més votat en les generals de 2015.

Finalment, la gravíssima crisi econòmica, les polítiques austericides, la situació intolerable i vergonyosa dels refugiats, el pacte de la UE amb Turquia, les intervencions militars d’alguns països europeus i la lacra del terrorisme són situacions que estan posant al límit a l’UE (2). En aquest context el Brexit pot acabar de trencar una UE a la deriva que necessita urgentment una refundació que posi altre cop els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat com a principis rectors d’una Europa dels pobles.

Jesús GELLIDA ALBIOL
Politòleg
jgellida.blogspot.com