25. Abril 2024

Arxius de Brahim Ghali | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Maig, 2022

Mohamed Luali Akeik

Mohamed Luali Akeik, el jefe del Estado Mayor del Ejército de Liberación Saharaui (ELPS), ha anunciado que el conflicto que mantiene con el Reino de Marruecos se extenderá hacia “las ciudades saharauis ocupadas”: El Aaiún, Smara, Dajla (antigua Villa Cisneros) y Bojador, con operaciones de comando contra objetivos marroquíes “sin que haya afectación a civiles”. Este hecho supone una nueva ampliación de la ofensiva y un salto cualitativo en la guerra que, de llevarse a cabo, tendrá obviamente respuesta por parte de Rabat.

En su declaración durante la ceremonia de graduación de oficiales del ELPS, Luali Akeik recordó que “la decisión de regresar a la lucha armada no excluye ninguna región”, subrayando que “todos los territorios saharauis son un objetivo legítimo para los combatientes del ejército saharaui, teniendo en cuenta la infraestructura y puntos civiles para no dañarlos”

Confirmó también que “la guerra se extenderá en el futuro a las ciudades ocupadas por Marruecos, al haber saharauis imbuidos de espíritu patriótico que están completamente preparados para llevar a cabo operaciones de comando en el interior de las ciudades ocupadas contra objetivos marroquíes.”

Luali Akeik elogió la revolución argelina y su historia de éxito, describiéndola como “una experiencia histórica distinta y única que fue un ejemplo a seguir por muchos pueblos para liberar a sus países” añadiendo que “la revolución argelina está presente en la mente de los combatientes saharauis y del lado de los pueblos que buscan la liberación.

Ya finalizando, afirmó que Francia, que vive una ola de rechazo y marginación en África sin precedentes, “es la que sigue manipulando la seguridad de la región y es quien se planta frente a las iniciativas de los enviados de la ONU, erigiéndose como un obstáculo para cualquier solución que no sea la propuesta de autonomia” y concluyó, en una señal de que no habrá nuevo alto el fuego, que “29 años de alto el fuego hizo que los saharauis perdieran la confianza en el Consejo de Seguridad y en la comunidad internacional”.

PUBLICITAT













REDACCIÓ11 Agost, 2021
brahim_ghali.jpg

Camilo Villarino

El que fue la mano derecha de la exministra de Exteriores de España, Camilo Villarino, tendrá que declarar, como investigado, el día 1 de setiembre delante del juez Rafael Lasala Albasini, titular del juzgado de Instrucción número 7 de Zaragoza. Tendrá que explicar su implicación en la polèmica entrada del líder del Frente Polisario, Brahim Ghali, en España.

El juez toma la decisión tras estudiar el oficio que Camilo le remitió con una serie de consideraciones acerca del acceso de este en territorio español y se entrón con su pasaporte personal.  El acceso que tuvo lugar a través de la base aérea de Zaragoza para después ser trasladado a un hospital de Logroño donde recibió tratamiento por sus afecciones. En la actualidad litigan dos acusaciones populares que representan los abogados Juan Carlos Navarro y Antonio Urdiales.

Villarino, que fue el director de gabinete de la exministra Arancha González Laya, señaló en su escrito que no había ningún expediente administrativo sobre el episodio y que en sus comunicaciones con el segundo jefe del Estado Mayor del Aire le trasladó que no era preciso llevar a cabo ningún trámite de aduanas o inmigración, “siendo esta respuesta perfectamente coherente tanto con la práctica establecida como con la legislación vigente aplicable”.

El juez también ha citado como testigo el teniente general Francisco Javier Fernández Sánchez, segundo jefe del Estado Mayor del Aire.

PUBLICITAT





REDACCIÓ16 Juliol, 2021
brahimgali7-1280x720.jpg

La diplomacia española y marroquí continúa trabajando discretamente para poder solucionar – o al menos rebajar la tensión – del conflicto entre los dos países. Ya hay contactos bilaterales para programar un encuentro oficial entre los dos ministros de exteriores. La idea es volver a la normalidad.

Pero, mientras se intenta estrechar los lazos políticos y de amistad, la justicia sigue haciendo su trabajo en relación con la entrada sospechosa del líder del Frente Polisario en España por “cuestiones humanitarias”.

Brahim Ghali dispone de un DNI español que renovó por última vez el 30 de junio de 2016 en Talavera de la Reina (Toledo) y que por lo tanto estaba en vigor cuando llegó a nuestro país el pasado 18 de abril sin que se le requiere, por orden de Exteriores, que mostrara el pasaporte y se le eximiera asimismo del control de aduanas.

Así consta en un oficio remitido a la Audiencia Nacional por la Comisaría General de Información de la Policía el pasado 7 de mayo, en el que daba cuenta en juez Santiago Pedraz de las gestiones efectuadas para la identificación del líder del Frente Polisario, que se encontraba ingresado en estas fechas en un hospital de Logroño.

En este escrito – en el que la Policía constata que Ghali fue ingresado el 18 de abril en el citado centro hospitalario con documentación falsa a nombre de Mohamed Benbatouche -, se da cuenta que el líder polisario es titular de un DNI en vigor a nombre de Gali Sidi-Mohamed Abdelyelil, donde consta que nació en Smara (Sahara) el 18 de agosto de 1948.

El documento de identidad fue expedido el 31 de enero de 2006 en Madrid y fue renovado por última vez en Talavera de la Reina el 30 de junio de 2016.

El inspector que firma el oficio también deja constancia de que en los registros policiales consta que Ghali era titular con anterioridad de un NIE expedido el 7 de diciembre de 1999 en Madrid, en este caso a nombre de Brahim Ghali Moustafa, nacido el 16 de agosto de 1949.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Juny, 2021

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va deixar el territori espanyol durant la matinada d’aquest dimecres, es troba hospitalitzat a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger per acabar la seva recuperació d’un cas greu de Covid pel qual va ser hospitalitzat a Espanya.

Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
En les escenes que ha difós la televisió algeriana, Ghali se’l veu conversar amb el president i dos membres de la cúpula militar d’Algèria. Un és el cap d’Estat Major de l’Exèrcit Popular algerià, general Said Chanegriha. «He vingut per veure el seu estat de salut», li diu Tebune, que ha aprofitat la presència de les càmeres per llançar dos missatges polítics. Un: «Em sento molt agraït a Espanya per haver-lo acollit a vostè des del primer dia», li diu a Ghali. I dos: «Li dono l’enhorabona per la seva decisió personal de comparèixer davant la Justícia espanyola. Caracteritza el bon revolucionari ser respectuós amb la Justícia, i demostra que la República Sahrauí és un estat de Dret».

Ghali li ha manifestat la seva alegria per trobar-se a Algèria, «el meu segon país, on em trobo molt ben atès». El líder sahrauí li ha assegurat al president algerià: «En els pròxims dies reprendré les meves tasques, quan em recuperi».

Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.

Ghali va deixar l’hospital San Pedro de Logronyo, on estava ingressat per raons humanitàries des del 17 d’abril passat, contra el criteri de l’equip mèdic que havia aconseguit treure’l de l’«estat crític» –el qualificatiu és del Ministeri d’Afers Estrangers– amb el qual havia arribat a Espanya. El desig dels seus metges era que, en comptes de demanar l’alta voluntària, continués fins a la seva total recuperació.

L’ambaixador sahrauí ha explicat que l’estat del líder polisario està «en constant millora», però ha de continuar hospitalitzat. El centre sanitari en el qual es troba és el més gran dels que disposen les Forces Armades d’Algèria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021

És més que sabut que en totes les crisis o polèmiques sempre hi ha dos bàndols. Els del sí i els del No. També és cert que hi ha els despistats que s’encasellen en el grup ‘No sap, no contesta‘. La crisi diplomàtica i institucional que travessa Espanya i el Marroc n’és un bon exemple. Les manifestacions/concentracions serveixen per pressionar els intervinents momentanis i o els protagonistes en la ‘batussa’.

Aquest dimarts, era un dia esperat pel regne del Marroc: el líder del Front Polisario, que va entrar a Espanya amb identitat falsa a bord d’un avió oficial d’Algèria, declarava, per videoconferència i des de l’hospital del Logronyo, davant el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. El líder sahrauí està acusat per una associació de Drets Humans de tortures, violacions i crims de lesa humanitat.

Davant l’Audiència Nacional, coincidint amb la declaració judicial de Brahim Ghali, s’han concentrat unes desenes de persones, la majoria marroquins. Alguns dels manifestants, lluint vestits típics sahrauís, exhibien una pancarta del Movimiento de Mujeres Españolas para la Marroquinidad del Sàhara, del qual n’és presidenta Aicha el Gourgi, resident a Tarragona. El que no s’acaba d’entendre és que en un dels cartells es podia llegir “todas unides contra las víctimas de Brahim Ghali”. Eing??? Com? No hi ha explicació possible. No s’entén que en la mateixa manifestació on s’exigeix tolerància zero pels violadors, es pugui llegir que s’han unit contra les víctimes del líder del Front Polisario. Com quedem? Estem a favor de les víctimes o contra les víctimes?

És més que evident que en concentracions/manifestacions d’aquest caràcter i d’un tema tan transcendental no podem deixar res a l’atzar. Hem de ser coherents i vigilar, fil per randa, tots els detalls. Els organitzadors no poden concentrar-se només en la presència mediàtica, relegant a un segon pla els veritables interessos, objectius i finalitats de la concentració. La prudència, el rigor i el savoir faire, ha d’estar present en tots els actes, sobretot si volem evitar que sigui un autèntic fracàs i que el resultat sigui diametralment contrari al proposat…. De vegades, quiets s’està millor i ajudem més…

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021

Brahim Ghali, el líder del Front Polisario, ha declarat per videoconferència davant el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. L’enemic número del Marroc ha negat les acusacions de delictes de genocidi, lesa humanitat i tortures que se li atribueixen per un dissident marroquí i dues associacions sahrauís de drets humans. Brahim Ghali està convençut que estem davant una acusació que respon a motius polítics contra el poble sahrauí.

Brahim Ghali té 71 anys

El fiscal Pedro Martínez Torrijos no ha demanat mesures cautelars per a Ghali, que va declarar amb mascareta per videoconferència des de l’hospital de Logronyo en el qual està ingressat malalt de coronavirus, mentre que les acusacions personades van demanar presó incondicional.

El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 5, Santiago Pedraz, l’ha interrogat en relació amb la querella que va interposar contra ell l’activista sahrauí amb nacionalitat espanyola Fabel Breica per delictes de detenció il·legal, tortures i lesa humanitat. Breica assegura quan va arribar als campaments de Tindouf l’abril de 2019 va ser amenaçat per membres de Front Polisario perquè els abandonés sota l’acusació de traïdor, i va acabar sent detingut en un centre no identificat, on se’l va sotmetre a tortures.

Brahim Ghali no ha volgut contestar a les preguntes dels advocats de les acusacions particulars

També se li ha preguntat per una querella anterior que durant anys havia sortejat, la de l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) per genocidi en concurs amb delictes d’assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions. Aquesta denúncia va donar lloc a l’obertura de les diligències prèvies obertes en contra ja el 2008. Fins i tot se li havia citat en un parell d’ocasions a declarar aprofitant que se li situava a Espanya, l’última vegada, el 2016 amb motiu d’una conferència que anava a donar a Barcelona.

Jutge Santiago Pedraz

A l’haver estat impossible que comparegués llavors, tots dos querellants van témer que no anés a la citació prevista per Pedraz, de manera que van instar la imposició de mesures cautelars, inclosa la presó, que previsiblement reiterar aquest dimarts després d’escoltar les explicacions que aporti Ghali. El magistrat va posposar a terme de les declaracions la celebració d’una visteta prevista per l’article 505 de la Llei d’enjudiciament criminal, imprescindible per imposar aquest tipus de mesures.

El jutge haurà de deliberar en les properes hores. Pedraz podria optar per la retirada del passaport de Ghali i mantenir el control telefònic a fi d’evitar la fuga del líder del Polisario del país.

En l’àmbit polític, tothom està esperant la reacció del govern del Marroc a la compareixença de Ghali davant la justícia.

PUBLICITAT





REDACCIÓ31 Maig, 2021
bourita.jpg

L’esperada compareixença, aquest dimarts, del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, davant el jutge de l’Audiència Nacional no acabarà amb el mal rotllo existent entre Espanya i el Marroc.

Rabat pretén que el govern de Pedro Sánchez deixi de banda les ambigüitats i esclareixi per què i amb quines intencions va decidir acollir – amb identitat falsa – Brahim Ghali. Les autoritats marroquines demanen la mateixa claredat en relació amb el Sàhara Occidental”. “Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (…) Com restablir la confiança després d’un error tan greu? (…) Què busca realment Espanya?”, podem llegir en el comunicat enviat a la premsa.

El Ministeri d’Afers Exteriors liderat per Nasser Bourita, en un COMUNICAT de quatre pàgines compara el conflicte de l’excolònia espanyola amb el procés independentista de Catalunya. “Aquesta crisi planteja tanmateix una qüestió de coherència. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fonamentar-lo a casa del veí”, subratlla el Marroc, tot assenyalant que “mai no ha instrumentalitzat el separatisme: Mai no l’ha fomentat com a moneda de canvi en les seves relacions internacionals, sobretot amb els seus veïns

La pregunta clau
Per a Rabat, el polèmic ‘cas Ghali’ no és més que el reflex del Polisario. L’actual crisi diplomàtica, en part motivada per l’accés de Ghali a Espanya, posa en evidència les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya vers la qüestió sahrauí.

El 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell

L’actitud del govern de Sánchez “ha revelat la connivència” amb els “adversaris” del Marroc amb l’objectiu de fer mal a la integritat del regne alauita. En la nota de premsa, el ministre Bourita pregunta: “quina hauria estat la reacció d’Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?”.

El Marroc insta Espanya a no tenir “una memòria curta”, tenint en compte que, en 2017, el país alauita va denegar concedir una audiència a “un gran líder del separatisme català (en al·lusió a Carles Puigdemont)”. També recorda que, per exemple, el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell”.

Amistat amb els espanyols
El Ministeri d’Afers Externs alauita defensa la seva solidaritat amb Espanya i recorda el respecte que sempre ha professat al poble espanyol. Però, avui dia, – admet – que hi ha uns cercles polítics espanyols que tenen interès a instrumentalitzar el Sàhara i perjudicar els interessos dels marroquins.

Quina seria la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?

“Els que, en la comoditat dels seus estereotips antiquats, continuen veient el Marroc des de perspectives anacròniques, sense renunciar, a les restes de l’arcaisme heretades del passat”, resa el comunicat.

“El Marroc – diu la nota de premsa – no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns del Marroc (perquè el país magribí) seguirà aferrat a la seva natural i genuïna amistat amb el poble espanyol”.

PUBLICITAT





REDACCIÓ27 Maig, 2021
mohamed.jpg

La crisis provocada por Marruecos como represalia por la asistencia sanitaria al líder del Frente Polisario Brahim Galli, ha generado un conflicto diplomático de dimensiones y consecuencias imprevisibles. El gobierno español habla de llegar a un acuerdo “cuanto antes” con Marruecos, abogando por el dialogo y la diplomacia.

No obstante, el español Alejandro Espinosa Solana, licenciado en Derecho, ha decidido denunciar al rey de Marruecos, Mohamed VI, por crímenes de lesa humanidad. Ha presentado una queja formal en la Audiencia Nacional el pasado 21 de mayo.

Según la denuncia, publicada por el portal H50, el hecho de que fuese el gobierno marroquí quien incitara a los miles de migrantes que llegaron a Ceuta, poniendo en peligro la vida de sus conciudadanos, es un delito de lesa humanidad.

«Entre esas 10.000 personas, muchas de las cuales han atravesado la frontera entre ambos países a nado, al menos un varón ha fallecido. Multitud han llegado ateridas de frío, exhaustas físicamente y desesperadas. Se han visto imágenes aterradoras de bebés congelados de frío y pálidos, salvados in extremis en el mar por agentes de la policía española».

También se ha podido ver imágenes en las que un legionario llevaba cuidadosamente en hombros a un niño marroquí en lo alto de un muro salvando las alambradas que habitualmente impiden el paso entre fronteras. En declaraciones posteriores a los medios, ese legionario confesaba que el niño confió en él inmediatamente cuando le llamó para cogerle y ayudarle, a pesar de la lógica suspicacia que pudiera haber generado a un menor la presencia de un soldado extranjero en la frontera que estaba intentando cruzar ilegalmente, y que en el transcurso en que le llevaba en sus hombros repetía que quería volver a casa con su madre».

También aporta al juez una imagen en la que algún miembro de la Cruz Roja española cogía por un pequeño hueco de otra alambrada a un bebé aparentemente de muy pocos días, ni si quiera meses, que su madre le entregaba del otro lado. Decenas de imágenes en que agentes de las fuerzas de seguridad y de las fuerzas armadas españolas tendían sus manos o incluso alargaban más allá sus porras desde tierra o desde lanchas en el mar para que los migrantes se agarraran a ellas y recogerles extenuados. Muchas otras imágenes de menores de edad llorando desesperados en el mar, tiritando de frío al llegar a tierra, abrazándose desesperados a miembros de la Cruz Roja española que los recibían y atendían tras un penoso, incierto y peligroso viaje a nado», afirma la denuncia.

Para el denunciante, la utilización por parte de Marruecos de estos miles de personas para la consecución de fines políticos expansionistas e ilegales no sólo es un hecho punible en el derecho español e internacional, sino que «demuestra la vileza y la miseria de unas autoridades salvajes que consideran a sus ciudadanos sólo como una herramienta en lugar de considerar su dignidad como personas».

Por otro lado, la denuncia señala la actitud de las fuerzas marroquíes que abrieron las puertas en el lado de Marruecos e incitaron a jóvenes a pasar al lado español, con el riesgo para la vida de estas personas que significa pasar a nado a España y que, en muchos casos, hubieran muerto de no ser por la ayuda de las fuerzas españolas.

En consecuencia, según la denuncia, lo ocurrido en la última semana, además de ser una crisis fronteriza, no migratoria, supone la comisión de crímenes de lesa humanidad porque esta no es la primera vez que Marruecos utiliza la migración como elemento de chantaje o de extorsión a España y la Unión Europea.

PUBLICITAT





REDACCIÓ26 Maig, 2021
brahimgali7-1280x720.jpg

El líder del Frente Polisario, Brahim Ghali, ha aceptado comparecer el próximo 1 de junio ante los juzgados de la Audiencia Nacional, previsiblemente por vía telemática según han confirmado fuentes del Frente Polisario.

Ghali deberá responder por una querella presentada por una activista saharaui y por otra interpuesta por la Asociación Saharaui para la Defensa de los Derechos Humanos (ASADEDH).

El juez de la Audiencia Nacional Santiago Pedraz ha decidido horas antes este martes no adoptar ninguna medida cautelar en relación al líder del Frente Polisario por “informaciones que hayan aparecido en medios de comunicación”. Esta respuesta llega después de que la ASADEDH solicitara que le retiraran el pasaporte para evitar su salida de España.

El magistrado aprovecha además para librar exhorto al Juzgado Decano de los de Instrucción de Logroño con el fin de que se le dé traslado a Ghali de la querella de ASADEDH con el objetivo de que pueda designar abogado y procurador. Avisa de que en caso de que no tenga abogado se le asignará uno de oficio.

Asimismo, pide al juzgado decano que le haga llegar la citación para el 1 de junio y que en el supuesto de que permaneciera ingresado en el centro hospitalario de La Rioja, pueda realizarse esta diligencia vía telemática –videoconferencia–. De este modo, el magistrado aprovechará la comparecencia de Ghali del día 1 para preguntarle por las dos querellas vivas.

Ghali fue ingresado el pasado 18 de abril en el Hospital de San Millán-San Pedro, en La Rioja, con un cuadro grave por dolencias derivadas de la COVID-19, en un traslado desde Argelia que la diplomacia española tildó de cuestión humanitaria, si bien está en el trasfondo de la crisis desatada con Marruecos en la frontera.

Su estancia en España reactivó una querella presentada por el activista saharaui de nacionalidad española Fadel Breica, que le acusa de delitos de detención ilegal, torturas y lesa humanidad presuntamente cometidos en 2019 en los campamentos de Tinduf.

Según el relato de Breica, a su llegada a los asentamientos de refugiados saharauis en dicha localidad argelina fue amenazado por agentes del Frente Polisario para que se fuera. Lejos de hacerlo, organizó varios actos de protesta, siendo arrestado por militares y trasladado a centros de detención indeterminados donde habría sufrido golpes y descargas eléctricas, entre otras prácticas.

Por estos hechos, Pedraz acordó tomar declaración a Ghali como imputado el 1 de junio. Poco tiempo después, el instructor de la Audiencia Nacional admitió una segunda querella, presentada por ASADEDH contra Ghali y otras 27 personas por el maltrato al que habrían sometido a prisioneros de guerra y a los propios ciudadanos saharauis, “especialmente” a los de origen español.

ASADESH reclamó la detención de Ghali, pero Pedraz rechazó las medidas cautelares solicitadas, debido al estado de salud de Ghali y teniendo en cuenta que “no hay indicios claros de su participación en las conductas recogidas en la querella” de la asociación saharaui.

PUBLICITAT




REDACCIÓ24 Maig, 2021
Brahim_gali1-1280x960.jpg

Les relacions entre Espanya i el Marroc tenen tendència a complicar-se. Almenys si tenim en compte que la intenció dels responsables del Front Polisario és que el seu líder, hospitalitzat a Logronyo, no es personi davant l’autoritat judicial, malgrat estar citat pel proper 1 de juny a l’Audiència Nacional.

La ministra d’Afers Exteriors d’Espanya va dir que Brahim Ghali compareixerà a la crida judicial si es fa efectiva la sol·licitud del magistrat. De fet, Espanya sap que les relacions bilaterals només es podran reprendre, tal com ha manifestat el ministre Nasser Bourita, si Ghali accedeix a la cita judicial. Però, la situació es complica per moments.

El número 2 del Front Polisario, Salem Lebsir, assegura, a Ok Diario, que Brahim Ghali té la intenció d’abandonar el territori espanyol en els propers dies sense trepitjar l’Audiència Nacional. O sigui, que el líder del Front Polisario farà cas omís de la cita judicial i no anirà a declarar com a presumpte autor de presumptes delictes de terrorisme, genocidi i tortura, violacions, entre d’altres.

“És tot mentida. Quan es recuperi, que serà en 10 dies, sortirà de país. No es presentarà davant del jutge”, assegura Lebsir, negant Ghali hagi entrat a Espanya amb documentació falsificada tot i que va accedir a l’hospital sota la identitat de «Mohamed Benbatouch», tal com ha acreditat la Policia.

PUBLICITAT