REDACCIÓ25 Març, 2023
La Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra han detingut 13 persones en una operació en què han intervingut més de tres tones d’haixix i han desarticulat l’entramat financer d’una xarxa que va blanquejar uns 2, 1 milions d’euros, en part comprant material per fabricar ‘narcollanxes’.
En l’operació contra aquesta suposada xarxa de narcos, que actuava a diversos punts de Catalunya, també hi han intervingut uns 80.000 euros en metàl·lic i han interceptat diversos transports d’haixix procedents d’Àfrica mitjançant ‘narcollanxes’, entre ells una partida propera a les dues tones el febrer passat a Tossa de Mar (Selva) i una altra a Almeria.
Les més de tres tones d’haixix intervingudes en total a la xarxa tindrien en el mercat negre un valor proper als 6,5 milions d’euros, segons els investigadors, que han detallat que dels 13 detinguts, sis han ingressat a la presó preventiva.
En l’operació contra aquesta suposada xarxa de narcos hi han intervingut uns 80.000 euros en metàl·lic
La investigació va començar l’any passat, en desarticular-se una xarxa dedicada al narcotràfic la cúpula de la qual havia estat rastrejada en dues operacions anteriors de la Guàrdia Civil el 2022.
Els agents van descobrir que la xarxa comptava amb un complex entramat empresarial, amb diverses empreses nàutiques legals que els permetien adquirir sense sospites des dels cascos fins a motors o elements de navegació per construir ‘narcollanxe’, per fer servir en el transport marítim de la droga.
Es tractava de ‘narcollanxes’ semirígides d’entre vuit i deu metres d’eslora, amb entre tres i quatre motors de gran cilindrada, que podien carregar prop de dues tones d’haixix, tenien capacitat per a un màxim de quatre persones i que a la proa disposaven de bidons de benzina per tenir el combustible suficient per anar des de les costes del continent africà fins a Catalunya.
A més, aquestes empreses nàutiques també permetien blanquejar els beneficis de la xarxa, fins al punt que els investigadors calculen que s’han pogut blanquejar uns 2,1 milions d’euros dels beneficis pel narcotràfic.
Els investigats usaven també una empresa de transports, dirigida per un dels líders de l’organització i en què havien posat com a titular un testaferro.
En total, s’han detectat set empreses, totes a Catalunya, que facilitaven a la xarxa el blanqueig de capitals.
Una de les empreses, que es trobava a Mataró (Maresme), es feia servir, a més de facilitar el blanqueig, per adquirir elements necessaris per construir les ‘narcollanxes’.
Els investigats recorrien tant a empreses nacionals, ubicades a Pontevedra, Màlaga i Cadis, com a empreses ubicades a Itàlia, Holanda, Portugal i Suècia.
Un cop adquirits els elements per construir les ‘narcollanxes’, es traslladaven a tallers clandestins, com els detectats a i Tarragona, Rubí (Vallès Occidental) i a Salt (Gironès).
En el marc de la investigació, els agents han vinculat la xarxa amb la intervenció de cinc ‘narcollanxes’ a Cartagena (Múrcia), Mataró (Maresme), Amposta (Baix Ebre), Rubí (Vallès Occidental) i Salt (Gironès) i s’ha constatat que haurien utilitzat aquest tipus d’embarcacions per transportar haixix a Almeria a principis de març, en un cop en què l’institut armat va detenir set persones i va decomissar gairebé dues tones d’haixix.
La policia ha desarticulat l’entramat financer d’una xarxa que va blanquejar uns 2, 1 milions d’euros, en part comprant material per fabricar ‘narcollanxes’
A l’operació, els agents van registrar el 14 de març passat locals de la xarxa als municipis barcelonins de Rubí, Cerdanyola del Vallès, Canovelles, Terrassa, Cabrils, Sant Adrià de Besòs, Barcelona i Sant Boi del Llobregat i, l’endemà, a Pontevedra, Cadis i Màlaga.
Als registres, la policia va detenir sis persones -les altres set havien estat arrestades en descobrir-se la ‘narcollanxa’ a Almeria-.
Els Mossos i la Guàrdia Civil van iniciar en paral·lel una investigació contra aquesta xarxa, encara que, en adonar-se’n l’òrgan de coordinació policial del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), van crear un equip conjunt.
Segons els investigadors, la xarxa estava liderada per dues persones que s’encarregaven de la direcció i la supervisió, sense fer activitats comprometedores.
REDACCIÓ
