29. Març 2024

Arxius de Bernabé Bernabé | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Gener, 2021
Setmana-del-còmic-TGN.jpg

Tarragona i el còmic. A priori, dos conceptes que semblen llunyans. No obstant, els dos sempre han estat lligats. Per exemple, la capital del Tarragonès celebra des del 2008 una setmana del còmic. A banda, la ciutat compta amb molt bons dibuixants, títols, establiments i personatges relacionats amb el món del còmic.

Inicis de la història: el “tarraconense ausente”…

Retrat de Ricard Opisso

La història d’amor comença al segle XIX, quan neix a la ciutat Ricard Opisso, dibuixant reconegut de còmics que va ser distingit com a “tarraconense ausente”. De fet, Opisso es va mudar a Barcelona quan només tenia 2 anys. Aquest tarragoní absent va treballar a revistes com Cu-Cut! o l’Esquella de la Torratxa, publicacions emblemàtiques del típic humor sàtiro-polític català. També va col·laborar amb El Patufet, una mítica revista infantil catalana.

Anys 70: d’Oktobriana a Tarrakomix…

No serà fins als anys 70 que el còmic rebrà un boom inicial, primer als Estats Units amb la cultura ‘underground’ i després a Europa. Espanya, Catalunya i Tarragona no serien una excepció. L’any 1977 es comença a publicar una revista de còmics anomenada Oktobriana, que acabaria rebent el nom de Tarrakomix.

Per què Tarrakomix i no Tarrakomic? Resulta que el terme ‘Comix’ va sorgir als Estats Units com a referència d’un còmic no comercial. Per tant, aquesta revista tarragonina pretenia allunyar-se clarament dels còmics tradicionals. De fet, a la portada d’Oktobriana hi havia una dona quasi nua que lluitava contra l’opressió. Tarrakomix representa la primera revista publicada per autors apassionats del còmic, i no per artistes polivalents que li dedicaven una estona al que alguns anomenen “novè art”.

Els primers integrants van ser Diego Sánchez (Didec, Didac), José Manuel Álvarez (Napi), Arturo Rodríguez (Art), als quals s’afegirien Álvaro, Ramon Sarlé, Feche i Mossèn Trons.

NAPI, EL DIBUIXANT DE CÒMICS MÉS CONEGUT DE TARRAGONA

L’autor més conegut pels tarragonins sense dubte serà Napi, col·laborador per molts anys tant al Diari de Tarragona com al Més Tarragona. El que no molta gent coneix és que des dels anys 80 ha estat dibuixant de la revista humorística i satírica El Jueves. De fet, va començar a treballar-hi després de guanyar un concurs en què també s’endugué una moto. Sense dubte, un dels dibuixants emblemes de la ciutat.

El còmic de Tarragona i per Tarragona…

Molts tarragonins se’n recordaran d‘Història de Tarragona en còmic, publicat el 1985. Es tractava d’un projecte comercial per donar una bona imatge de la ciutat. El llibre feia un repàs històric de Tarragona, des de l’època romana fins avui dia. Va ser finançat per l’Ajuntament amb la col·laboració de Dow Chemical Ibèrica. La història va ser editada per l‘Equip Botifarra!, format per autors reconeguts en l’àmbit estatal com Francesc Pérez Navarro, Josep Maria Recasens, Jordi G. Sempere, Das Pastoras i Alfons López. Tots ells, van fer una peça magnífica a nivell gràfic. Si els tarragonins rebusquen entre les estanteries i els calaixos, potser encara troben un exemplar d’aquest còmic tan mític i singular.

Premis, guardons i anys 90…

A banda de títols, publicacions i autors, Tarragona també ha comptat amb dos premis relacionats amb el còmic. El primer va a ser el ‘Memorial B. Bernabé i Bofarull’, en honor al fill de Bernabé Bernabé, qui morí ben jove d’una malaltia. Tant pare com fill, van ser els primers autors que van dibuixar sobre la rica història de Tarragona. Aquest guardó es guanyava amb tires còmiques i acudits, l’estil de dibuix dels dos Bernabé Bernabé. Bernabé pare va ser tot un defensor del “novè art” a la ciutat, fundant la primera entitat del còmic a Tarragona l’any 1984 anomenada ‘Amics de la historieta gràfica’.

Pel que fa al segon premi, es tractava del Premi Ricard Opisso, el famós “Tarraconense ausente”. Aquest segon guardó formava part dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, organitzats en un principi per Òmnium Cultural. Desgraciadament, aquest darrer només es va convocar 5 vegades des de 1984.

Amb els anys 90 el món del còmic pateix un boom mai vist. El còmic japonès, anomenat manga, encapçala totes les vendes de la mà de ‘Bola de Drac’. A més a més, Star Wars també entra en escena amb molta força. En aquesta dècada, les històries amb personatges fixes dominen el mercat. Són un exemple els superherois de Marvel i de DC Comics. I d’aquesta manera s’arriba fins a l’actualitat. Avui dia, la majoria de còmics es poden trobar gratis per internet gràcies a la digitalització. El catàleg de mangues i còmics tradicionals és més gran que mai, encara que també molt comercial.

El següent capítol romandrà disponible aquest dijous

PUBLICITAT