Arxius de Begoña Floria | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Abril, 2016

retrovisorBegoña Floria es, desde Maria Mercé Martorell, la política más    influyente en el consistorio. Su nombre “Begoña” – “beg-oin-a”, con raíces en el euskera – significa lugar en la colina dominante. Ella hace honor a su nombre.

Bego – si me permiten este trato de confianza – es un animal político palaciego. Analicémosla. Bego era una periodista de comarcas pizpireta, indefinida políticamente e indefinible ideológicamente. Como periodista era trabajadora, con un estilo severo a la hora de escribir y forzadamente equidistante. Trabajaba en la Vanguardia. Era dura de pelar. Su principal objetivo en aquel tiempo era ganarse la nómina, pero escondía ambiciones inconfesables.

bego4
Floria fent de periodista ‘improvisada’

Bego, dicen las malas lenguas, podría haber desembarcado en las playas convergentes y sin embargo lo hizo en las socialistas. Posiblemente su espíritu con toque rebelde la empatizó más con aquel partido en aquel tiempo, que todavía representaba la contra a l’establishment pujolista.

Llegó a la política orbitalmente. Su astro rey fue Xavier Sabaté – gracias Xavier, contigo empezó todo – y su transformación resultó fulgurante y premonitoria. No pasaron ni unas semanas que Bego ya era la ‘gobernanta’ de la delegación del Govern de la Generalitat en Tarragona. No solamente se ocupaba de las relaciones con la prensa si no que lo controlaba todo. Además, en esas pocas semanas, Bego ya era socialista de toda la vida y azote de sus excompañeros periodistas, tan malintencionados ellos o ellas. No debe ser fácil pasar al lado oscuro.bego1

Su salto a las listas municipales de Josep Félix Ballesteros fue el resultado de un cambalache en Ramón y Cajal. Sabaté quería controlar desde dentro a Ballesteros y Bego podía hacer el papel de submarino rosa. Y es a partir de ahí, del momento en que Bego toca el poder directamente, cuando todos sus poros absorben la droga y desatan una explosión de hormonas de ambición política. A partir de ahí todos los pasos de Bego tienen un solo objetivo: mandar. Y cuanto mayor sea el poder para mandar, más satisfacción.

A Bego pasaria de liderar, gobernar, impulsar… si pudiera mandar. Lo primero que le dicta su instinto depredador y su ambición planificada es convertirse en “hembra alfa” de la manada. Sabe Bego perfectamente que se mueve en un mundo de hombres, machista, aterciopelado por lo políticamente correcto, pero machista en el fondo: las concejalas deben ser mujeres preparadas, pero si tiene buen culo y buenas tetas mejor.

Por eso se muestra implacable con sus compañeras. Junto a ellas en la foto, haciendo lobby femenino, pero machacándolas cuando tiene oportunidad, sobre todo en sus conversaciones privadas con el alcalde, como tantas veces he podido escuchar en sus conversaciones en el asiento de atrás de la limusina. santa tecla_begoSus lazos con Sabaté no tardan en verse maltrechos. Los que tiene con Ballesteros son diferentes. Con Ballesteros no hay tutelas ni tutías, como decía Fraga. Bego lo hace todo por y para el alcalde… pero asegurándose que lo rentabiliza ella personalmente. La ambición ya se ha apoderado hasta tal punto de Bego que ha tomado su alma por rehén.

Todo en Bego es política. Pero una política de palacio. Su gestión no tiene nada que ver con la calle, con la gente. Esos son meros peones a mover en el tablero. Ya ha llegado hasta tal extremo su cosmética política que busca la foto con descaro, sin disimulo. No acude a una reunión en la que la mayor parte del tiempo lo pase dedicándole su atención al móvil. Ay los ‘selfis’. A veces le importa un bledo lo que estén explicando en la reunión pues ella ya se ha hecho un guion previamente, sabe lo que va a decir y a proponer de antemano. Reviste de postiza sensibilidad socialista lo que en verdad es calvicie filantrópica.

Begoña Floria
Begoña Floria

Es un animal político y estratégico. Sabe dar titulares i atraer la atención de los periodistas, sus excompañeros. Bego no quiere ser princesa, pero gestiona su imagen pública. Con mensajes, con videos… Dicen que no es simpática y es fría. Pero es fachada porque es muy tímida y sufre en silencio. Es el rottweiler del gobierno de Ballesteros. Su vestuario pretendidamente casual no cuela. Incluso diría que no siempre viste con gusto y acierto para la ocasión. Y aunque ella siempre ha sido consciente de que tenía un punto sexy, los años no pasan en balde para nadie.

La Bego de hoy no viste de Prada, no viste de nada en concreto. Demasiado sujeta a la ocasión, al encaje, a la foto. La Bego de hoy no puede competir con las nuevas incorporaciones al consistorio y por ello se revuelve contra esa imagen pública de las políticas exitosas del momento. No digo que Bego tenga el “síndrome Arrimadas”, no es eso, pero hubo un tiempo que las ministras socialistas gustaban de salir en la portada de las revistas de moda y mujer.

Bego quiere ser alcaldesa. Desde un punto de vista estrictamente de hoja de servicios Bego es intachable y potente. Ya sean “marrones” o “pollos” o “sapos”, ella los ha ventilado con eficacia y solvencia. Pero eso la hace una excelente directora general, no una buena candidata a alcaldesa. Más, si cabe, con un precedente como Ballesteros, que es la antítesis de Bego. Ella recibió con íntima amargura la llegada laureada de Javier Villamayor. Pero el problema de Bego – una trabajadora nata i incansable – es que no quiere a la gente y por eso la gente no la quiere a ella y de ella desconfia. No se estremece con las personas y sus problemas reales, cotidianos, incluso vulgares, si se quiere decir así.

Begoña Floria
Begoña Floria amb l’alcalde Ballesteros

No empatiza con los ciudadanos corrientes y molientes. Todo es postureo estratégico. Y ya es tarde para que se produzca un cambio milagroso y repentino. Bego sería una excelente parlamentaria. Tiene fuerza, tiene discurso, capacidad intelectual, da bien delante de cámara, es ágil en el debate y se desenvuelve bien en la calle siempre que sea en vuelo rasante. Pero asusta a la gente normal. No se pueden conectar a ella emocionalmente y eso es un hándicap casi imposible de franquear en la carrera de Bego a la candidatura de alcaldesa.

Por eso, en Ramón y Cajal, crece la sensación de que Ballesteros, desgastado y poco creíble ya a estas alturas, sigue siendo mejor candidato que Bego y que, por descontado, Villamayor, en el lejano 2019. Un drama, o casi mejor, un melodrama.

Hasta pronto!!!


REDACCIÓ19 Gener, 2016

contenidors
CONFESSIONARIFeligresos i feligreses. Hi ha idees que haurien d’acabar a la brossa. No parlo de les heretgies protestants ni de les teories de Luter, perquè ja hi arriben tard.

Em refereixo a la decisió presa per vés a saber qui de l’Ajuntament consistent en desplaçar el passat cap de setmana tota una bateria de contenidors a la Rambla Vella com si fossin la línia defensiva d’equip de futbol americà i dificultar no només el pas dels vianants sinó la visió panoràmica (i turística) que des del carrer Sant Agustí es té fins al Port.

A3Una decisió que va provocar una línia de trinxeres improvisada i que encendre les xarxes socials perquè no entenien a què es devia.

Quan l’incendi ja era provocat, el consistori va afirmar via Twitter que tot es resumia a un desplaçament provisional arran d’unes obres de clavegueram i d’instal·lació de fibra òptica. Poc després la situació tornava a la normalitat.

Potser algú hauria d’entendre que informar abans de cometre l’error sempre és millor que haver de reaccionar després amb arguments que ja sonen a excuses.

És clar que per això calen dues coses: entendre que l’administració es deu als ciutadans i que els ciutadans no són rucs.

I això, amics i amigues, encara costa de fer entrar a algunes persones que es creuen que una cadira i una gorra els converteixen en infal·libles.

Ora Pro Nobis!!!

 


REDACCIÓ8 Gener, 2016

bego2OPINIOFa dies que no tinc paraules sobre el que està passant a Catalunya. Fa dies que intento entendre la lògica d’aquesta cursa inexplicable, la teòrica “construcció de la república catalana”, que ens està portant a un camí sense retorn que trigarem generacions a superar.

Catalunya també és el meu país (que no vol dir nació-estat) i també tinc opinió sobre el que està passant perquè me l’estimo i vull el millor pel present i pel futur. I estic profundament preocupada perquè anem al desastre social i econòmic si la rauxa s’imposa definitivament al seny.

Sembla que anem de cap a unes noves eleccions autonòmiques, les quartes en cinc anys. Uns comicis que seguiran evidenciant, al meu entendre, la gran fractura social que s’està generant a partir del denominat “procés”, amb interessos totalment legítims per part de qui els defensa des del sobiranisme, però amb un nivell de suport que ni de bon tros és majoritari ni justifica el que ha passat en els darrers mesos volen imposar un model territorial que no té prou consens i que contínuament menysté i aparta als qui, com jo, no estem d’acord en agafar aquest camí i reclamem més debat i més deliberació al respecte, sense dreceres inexplicables.

Com a regidora que sóc, podria estendrem llargament sobre el que significa de paràlisi per un Ajuntament com Tarragona i, per tant, per les decisions que afecten el dia a dia de les persones, un govern de la Generalitat en funcions des de fa mesos, amb pressupostos prorrogats. Donar la culpa a “Espanya” és molt fàcil, el difícil és ser responsable i governar pensant en el país present i futur des d’accions concretes i efectives i no pas des de les proclames. Només en la meva àrea tenim en l’aire dubtes sobre si podrem o no tirar endavant el festival de fotografia SCAN o si hi haurà suport pel Concurs de Castells, el principal esdeveniment amb projecció internacional d’una manifestació de la cultura popular catalana.

Com a socialista, que vaig creure en un moment donat que una consulta amb una pregunta clara i vinculant podia ser una solució per clarificar el camí, em sento estafada per l’ofensiva pro independentista per terra, mar i aire sense tenir en compte un debat social i seré al respecte i volen convertir les eleccions en plebiscits. Em dol la hipocresia dels qui es queixen que “Espanya” no els escolta i a la vegada són incapaços de tenir en compte l’opinió dels milers de catalans i catalanes que no volem trencar, i que volem un model diferent de relació territorial amb l’Estat. Jo també tinc opinió sr. Mas i li exigeixo com a president, encara, del Govern del meu país que la tingui en compte.

Begoña FLORIA
Portaveu del Grup Municipal PSC
Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ10 Març, 2015

dixie
La regidora i el director artístic del festival

 

Tarragona s’omplirà de música. Millor dit de jazz. Arriba la 21ª edició del Festival Internacional Dixieland anclada en tres gèneres que van ser molt populars, com és el cas del Swing, Bugui-bugui i Rythm&Blues. El festival, pressupostat en 50 mil euros – esponsoritzat per San Miguel – té programat dur a terme 100 actes en 50 espais des del 25 al 29 de març (justla setmana abans de setmana santa), tot i que hi hauran actes previs del 16 al 28.

dixi
Bego Floria al costat del cartell d’Edu Polo

El Dixie, aquest any coordinat per músic i productor tarragoní, Kike Colmenar, es tracta d’un festival que ha anat consolidant-se amb el pas del temps, assolint la qualitat i consolidant un model de proximitat i inclusió del sector.

La regidora de Cultura i Festes, Begoña Floria, ha destacat, durant la roda de premsa, la importància de treballar plegats amb l’objectiu d’aconseguir un festival potent i en xarxa. Ha realçat la figura del director artístic per “donar coherència i evitar el batibull que no afavoreix a ningú”.

La governant socialista no ha estat capaç de quantificat l’impacte econòmic del festival per a la ciutat, però ha subratllat que el retorn és força positiu.

stramboli
Stromboli Jazz Band aquest matí a laTAP

Al certamen es van presentar 11 projectes, nou dels quals van ser ‘recolzats’ econòmicament per l’organització per la seva “singularitat”.

Enguany, el Teatre Tarragona acollirà el concert The Original Glenn Miller Orchestra & The Irresisitbles Andrews Sisters el dia 25 a les 21 hores. Però el Dixie no es farà sentir només als escenaris. El festival incorpora una exposició que podrà ser visitada a partir del 13 de març al Magatzem de la Cooperativa i el dia 17 la Tarraco Arena Plaça ofereix un concert. El Dixie es ‘passejarà’ per la Rambla de Bonavista i de Ponent i s’aturarà al centre cívic de Sant Salvador .

Es fa una aposta pels grups musicals de la ciutat. Small River, Pixie Dixie, Stromboli Jazz Band són algunes de les bandes que faran dels delícies d’un festival que comença a destacar-se en el panorama internacional. Un certament que ha sabut fer un interessant maridatge amb el cinema, el ball i la gastronomia.
VIDEO

 

 


REDACCIÓ6 Març, 2015
Bego_opinio.jpg

És bo que un alcalde faci doni comptes a la ciutadania de la seva tasca un cop a l’any? Pot donar detalls en 45 minuts de tot un any d’acció municipal? Seria viable que un líder de l’oposició valori positivament la conferència d’un alcalde? És creïble dir que a Tarragona no s’ha desencallat cap projecte històric quan hem inaugurat una Escola Oficial d’Idiomes que portava pendent 25 anys i un POUM que en feia 14?

Són preguntes que em faig rellegint la darrera conferència de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros “Primer Tarragona, una Tarragona de primera” i les valoracions posteriors. He de dir que fa molts anys que segueixo les conferències dels alcaldes de Tarragona, primer com a periodista i des de fa vuit com a regidora i portaveu del Govern Municipal, i sempre, gairebé sense excepció, les reaccions són similars sigui qui sigui qui estigui al davant. He de dir, però, que mai com en aquesta he vist tants líders d’altres partits assistint a la xerrada la qual cosa vol dir que l’alcalde Ballesteros està situat ara mateix l’eix central i indiscutible de la política tarragonina.

Ballesteros, fidel a la seva idea de retre comptes a la ciutadania sobre la marxa de la ciutat, tal com ha vingut fent-ho en els seus anys de mandat, va convocar aquest any la cita. La conferència va durar en tota una hora, inclosa la presentació i les salutacions posteriors. És un format complex per l’obligació de resumir, tot i això és un exercici de transparència positiu i necessari.

La ciutadania reclama als seus governants que siguin més propers, que retin comptes i que expliquin quina és la seva visió pel futur de les ciutats i pobles. Això, precisament, és el que l’alcalde Ballesteros va fer en la seva darrera conferència, amb una declaració de principis que em sembla fonamental.

Cal dir que no em refereixo només a la seva voluntat de representar i liderar la visió positiva de la nostra ciutat, enfront del negativisme d’aquells que es lleven al matí i ho veuen tot malament. El punt clau, des del meu punt de vista, és la plena consciència d’haver resolt o enfocat molts dels grans temes pendents des de feia anys, haver-hi fet front a la crisi sense deixar de banda les obligacions municipals i, per damunt de tot, haver fet costat a les persones, que són el motiu que ens mou a liderar una Tarragona de primera que va a més.

Begoña FLORIA
Portaveu del Grup Municipal Socialista de Tarragona
@begofloria

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2015

mobils2mobils4
Durant els 47 minuts que ha durat la conferència sobre l’estat de la ciutat que ha fet l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, els telèfons mòbils no han parat un sol minut.

Gran part dels assistents aprofitava per fer fotos, enviar missatges, comunicar per Whatsaap o  compartir via Twitter alguns dels passatges del discurs del batlle.

mobils3mobils

 

 

 

 

 

 

 

La que s’endú la palma és, sens dubte, la portaveu del grup municipal del PSC. Begoña Floria, addicte a les xarxes socials, enviava missatges i consultava la ‘tablet’.

Hi ha hagut algun moment en que Ballesteros parlava però pocs l’escoltaven, perquè estaven comunicant amb l’exterior, tal i com es pot apreciar en algunes de les imatges.

És cas per dir que l’actualitat està a la xarxa.

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2015

abello_parqui
Abelló vol posar fi al desgavell dels aparcaments

Tres euros. Aquesta és la quantia màxima que haurà de desembutxacar un conductor per aparcar, tot el dia, en una de les més de 8 mil places públiques, si Albert Abelló guanya les eleccions municipals del proper mes de maig.

El candidat convergent ha convocat els periodistes a l’entrada del pàrquing soterrani de la Plaça Corsini per presentar una targeta per a particulars i empreses que permetrà aparcar per un cost màxim de tres euros al dia. Un preu més baix que a Reus.

L’objectiu, en definitiva, és unificar que els aparcaments soterranis tinguin el mateix preu que les zones blaves i verds. Amb aquesta promesa electoral, Abelló pretén incrementar la situació econòmica i apropar els conductors al centre de la ciutat.

En la seva opinió, s’ha de capgirar el model i la política d’aparcaments públics de la ciutat per evitar el “desordre descomunal” existent, perquè “està perjudicant greument el teixit econòmic” de Tarragona i “complicant la vida dels ciutadans”. “No pot ser que vinguis a Tarragona a comprar i et costi més el pàrquing que els pantalons”, ha remarcat.

abello_domenech
Domènech ha estat ‘presentat’ avui a la premsa

La proposta passa per la creació del ‘gran pàrquing públic’. La idea és “unificar l’aparcament de la Plaça Corsini (423 places) amb el que s’està construint just sota el Mercat Central (amb 326 places).

La suma dels dos aparcaments, segons Abelló, donaria resposta a la gran necessitat d’aparcament existent al centre de la ciutat.

Si guanya les eleccions  “aparcar a les places públiques, tant a les de pàrquing (2989 places) com a les de les àrees regulades (5507 places) costarà 3 euros al dia”. La primera hora serà gratuïta.

Aquesta mesura anirà acompanyada d’un sistema d’informació, el qual, mitjançant la instal·lació d’uns panells a les entrades de la ciutat, indicarà als conductors les places disponibles.

Curiosament, Albert Abelló al respondre les preguntes dels periodistes s’ha embolicat amb el color de les zones regulades. Una prova del desgavell implementat per l’actual govern.

En aquesta roda de premsa, Abelló s’ha fet acompanyar de l’arquitecte Agustí Domènech, que anirà en la seva llista.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2015

Castillo ha entrat per la porta del darrere del jutjat
Castillo el dia que va anar a declarar als jutjats

El regidor deixa d’estar imputat quan falten tres mesos per les eleccions municipals. Segons fonts judicials, s’arxiva la causa perquè no s’ha pogut, després de les diligències realitzades, concloure cap responsabilitat penal contra Castillo

La justícia ha decidit no continuar amb el procés judicial contra el regidor Carles Castillo arran del cas Highland, segons ha pogut saber el diari La República Checa.

Després de les diligències judicials realitzades per conèixer el grau d’implicació i responsabilitat penal del regidor de Seguretat Ciutadana i Uranisme en tot aquest enrenou, la justícia ha optat per arxivar la causa i, conseqüentment, ‘desimputar-lo’. Se li acusava d’un tracte de favor vers la discoteca Highland que va tenir el germà de la regidora Begoña Floria entre els seus socis.

La imputació de Carlos Catillo sorgeix arran d’un escrit d’una tècnica de l’Àrea de Llicències on deixava palès que (…) a la vista de l’informe emès pels serveis de la Guàrdia Urbana de data 11 d’octubre de 20017, i seguint les instruccions del tinent d’alcalde, conseller delegat en matèria de llicències urbanístiques i autoritzacions, no es redacta cap resolució ni es realitza cap actuació fins a una nova ordre”.

El dia 15 de maig, la magistrada Santíssima Trinidad López va ordenar que s’investigués qui era el tinent d’alcalde responsable de les llicències urbanistiques i autoritzacions a l’octubre del 2007.

En aquell moment, Castillo va dir a aquest diari que no tenia cap inconvenient en acudir als jutjats si la seva presència era necessària per esclarir aquest afer. Castillo negava l’existència d’amiguisme o tracte de favor. “Vaig demanar un parèntesis per estudiar i analitzar l’expedient i poder actuar en conformitat”.

El 24 de març va anar a declarar i va insistir en la seva “bona fé” i voluntat de resoldre, d’una vegada per totes, el problema de l’oci nocturn existent a Tarragona.

Avui la justicia li ha donat raó i deixa clara la seva honestedat.

 


REDACCIÓ9 Febrer, 2015

Trons i llampecs omplien la foscor de la nit, esgarrifant les animes més valentes, quan obria els ulls i s’agafava a la nova vida una creació política prometèica: FORNSQUENSTEIN.forns_ballesteros

Tot va començar quan Joan Miquel Nadal va deixar l’alcaldia i el comandament de la nau convergent a Tarragona i va llençar una mena de maledicció: “Després de mi el desastre”. I la veritat és que per a CiU va començar aleshores una veritable travessia del desert. No passa res. Els socialistes també la van viure després de Recasens. I la viuran després de Ballesteros. 

Nadal era brillant. El seu successor va ser un Joan Aregio massa tivat, massa tímid, massa presoner de l’ombra de Nadal i enlluernat per l’energia i empatia d’un Ballesteros fulminant en aquells moments.  Quins temps…

I Joan Aregio va voler fer la seva obra. En la foscor del seu castell interior va agafar una política amb no gaire experiència, fins llavors desapercebuda i la va sotmetre a la descàrrega elèctrica d’alt voltatge que representa liderar el partit que durant anys va governar i impulsar Tarragona. I va néixer Fornsquenstein.  

Benvolguts lectors i lectores, disculpin la llicència novel·lesca que m’he hi pres gratuïtament. Ha estat una manera didàctica de presentar el personatge. I ja hauran endevinat que em refereixo a Victòria Forns, Victòria en endavant, sense voler ser cruel, per allò del nom, dic, i el seu currículum ple de derrotes.

victoria forns
Victòria Forns d’esquena

Massatgista oficial
Victòria va començar amb una transformació radical a pitjor. Va entrar en l’escenari polític de Tarragona atacant a Ballesteros pel polític, l’ideològic, l’ètic, el personal i pel lololo. Ho feia amb estridència bolxevic i amb gest thatcherià. I al juny del 2011 Victòria – ara coneguda com la reina del sobiranisme i la independència –, arribava a un pacte amb Alejandro Fernández per lliurar al Partit Popular espanyolíssim les claus de la capital de la Catalunya Sud. I el president Mas li va xafar la guitarra.

Però Ballesteros va tocar alguna mena de fibra sensible de Victòria i al poc temps la líder convergent va fer un gir copernicà a la seva línia d’oposició, passant de no poder suportar Ballesteros a fer-se la seva massatgista política oficial. Vet aquí quines coses…

La cosa és que Victòria ha estat reiteradament desafiant davant el president Mas i la direcció nacional del seu partit. I deslleial. En una reunió, la reunió podríem dir, Artur Mas li va dir a Victòria que aniria al Parlament, però que si el partit trobava un candidat potent per a les municipals del 2015 ella hauria de donar pas. I ella va dir que sí. Encara que ara digui que no és veritat.

En les posteriors converses de Ballesteros amb Mas, l’alcalde li va traslladar reiteradament la seva intenció de pactar el govern municipal amb Victòria, el 2015. I Mas li va respondre que era una possibilitat interessant. Què li havia de dir!!!

Com que Ballesteros i Victòria ja estaven en aquella fase de compartir secrets, la cosa va anar prenent cos. Victòria estava convençuda que seria la tinent d’alcalde de Ballesteros. I Maribel Rubio regidora d’Esports i Xavier Quintana president de SMHAUSA.

Victòria feia veure que feia oposició atacant Alejandro Fernández. Alejandro Fernández feia veure que això li era rentable. I Ballesteros en el punt d’equilibri, com a ell li agrada. Els enfrontaments mai no li han agradat.

vf
Forns parlant amb Ballesteros durant un plenari

Però les coses no eren així realment. Barons convergents feien rentables els peatges a Barcelona amb contínues missions per alarmar a la direcció del partit que el de Tarragona, amb Victòria al capdavant, seria un cataclisme total. I alguns patricis de la ciutat que fins aleshores havien fet costat més o menys a Ballesteros feien també arribar a aquesta direcció que un candidat solvent de CDC a les municipals els podria fer canviar de cavall guanyador.

Victòria a la llista de Ballesteros?
A partir d’aquí els esdeveniments són prou coneguts. No m’entretindré amb ells. Però sí cal dir que mai s’havia vist que des d’una alcaldia es volgués intervenir tant directament en les afers interns d’un altre partit. Des del cercle immediat de l’alcalde Ballesteros es va contactar amb quasi tots els membres del Comitè Local de CDC per tal de convèncer-los que l’opció Victòria era la victòria de Tarragona davant de Barcelona.

I ara que farà Victòria un cop defenestrada? Fer mal? Fer mal a Abelló? I fer mal en estratègia conjunta amb l’equip més estratega de Ballesteros? No seria descabellat que passés pel cap d’aquests ‘Ballesteros boys’ la possibilitat de que Victòria acabi com independent en les llistes de l’alcaldable socialista. No és una opció segura, però segur que és una opció. Què hi ha de  segur, a vull dia, en política?

I a tot això Abelló sumant. I Ballesteros cada cop més sol. I no pensin que tinc res en contra de Ballesteros ni res a favor d’Abelló. Però ell no ha passat mai pel Palau, pels seus passadissos silenciosos i secrets. Quan ho faci, ja us ho explicaré…

James FONT 007

 


REDACCIÓ27 Gener, 2015

MICROBUSOS
Ballesteros i Floria en l’interior d’un microbus

Tarragona compta amb tres nous microbusos. L’Empresa Municipal de Transports (EMT) ha adquirit els nous vehicles, de baix consum, per millorar el servei a la zona de Llevant i poder també arribar a les zones que presenten problemes d’accessibilitat.

Els tres microbusos que són més eficients han costat uns 442 mil euros substitueixen altres quatre que tenien més de 17 anys.

L’any passat la xarxa d’autobusos urbans de Tarragona va fregar els nou milions de passatgers. L’EMT cobreix el 95% del territori i la seva flota recorre uns 2,5 milions de quilòmetres l’any.

L’acte de presentació, que ha tingut lloc aquest matí a la Plaça Imperial Tàrraco, ha estat presidit per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i ha comptat amb la presència de la regidora de Mobilitat, Begoña Floria.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter