24. Abril 2024

Arxius de Beatriz Álvarez | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Octubre, 2021

Escoltar en silenci una simfonia de Brahms pot ser un dels prodigis més plaents a la vida. També transportar-te als màgics anys 60 amb les balades dels Beatles pot reforçar la teoria de què l’ésser humà és esperit, ànima, sentiment, sensibilitat i amant de la bellesa com raó universal i abstracta que persegueix durant la seva existència.

Contemplar una obra d’art i deixar-te meravellar pel traç, pel color, pel misteri que t’emocioni i et faci créixer en saviesa artística també és una deleitosa activitat. Presenciar un ballet amb una portentosa orquestra que l’acompanyi és un regal pels sentits que no podem deixar de presenciar una vegada a la vida.

L’aguda mirada d’un fotògraf que escodrinya l’ànima humana rere els vidres del seu enfocament privilegiat i intel·ligent és art amb majúscules, i poder mostrar al món aquest estil propi i original és oferir una petita ofrena de talent que l’artista posseeix.

Si decideixo mirar de nou la trilogia de El Padrino, sóc conscient d’estar al davant d’una obra d’art atemporal i magnífica, amb seqüències d’una narrativa icònica i perfecta en el pas del temps. Aportacions, tècniques, recursos, pretensions, ambicions, somnis… fins i tot frustracions i amargors arriben a l’espectador com un present valuós per transferir en generacions.

Sucumbir al davant de la bellesa i intercanviar la mateixa mirada amb l’artista ens transporta a un estadi d’emocionalitat quasi irracional, la misteriosa presència de posseir aquest talent prodigiós amb tu. Literatura, música, fotografia, dansa, gastronomia, pintura, escultura…

Les arts ens acaronen amb dolça temprança per recordar-nos el prodigi de la vida i dels seus instants sublims o dolorosos i dramàtics. La genialitat de qui posseeix el talent és portador de poesia i espiritualitat.

Observar i interpretar el món és el prodigi, la imaginació com a eina indispensable en un món saturat d’infinites i frívoles materialitats.
Al capdavall un artista és algú que més enllà del seu talent, també decideix utilitzar-lo per expressar i comunicar-se amb el món que l’envolta.
Fem d’aquest món una contínua aventura on meravellar-se per instants de fugaç frenesí.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2021

Meravellosament perduda entre una teranyina de paraules encadenades arribo al bell mig del laberint lingüístic examinant cada bri de sensible cadència, sonoritat i bellesa que la meva sensibilitat estètica pugui assaborir com a indispensable tresor de la condició humana.

Les descobertes narratives i poètiques provoquen troballes amagades guarnides d’una estètica sublim i inspiradora. Perquè en la dialèctica quotidiana rarament ens adonem de la transcendència gentil i sensitiva de les poètiques que amaguen les paraules i les seves musicalitats o emocions.

Pot tenir un mot emoció? Vaig més enllà i afirmaria que té tot un univers que traspassa el sol significat que volem transmetre. El misteri s’escapoleix serpentejant emocions i et transporta a indrets inversemblants, màgics, càlids, tenebrosos o esperpèntics, però sempre amb la subtil carícia del mot rar i atraient, el lirisme velat de la poètica dels mots estrellats i amorosits, les consonàncies de les lletres i vocals que l’atzar va disposar de manera harmònica.

L’intent d’expressar el fet comunicatiu no exclou la transcendència subjectiva d’una bellesa sonora, simètrica o senzillament plaent i divertida. Els éssers humans i les nostres divergències artístiques, amb tantes mirades com artistes, i que al capdavall ens ofereix una generositat entenedora i universal.

En un instant qualsevol d’un dia qualsevol les troballes literàries i poètiques et meravellen amb petites joies. Atzabeja, trencadís, tèrbola, crisantems, rauxa, xiuxiuejar, ginesta, atzavara, crisòlit, pegadolça, pleniluni…

Escriure és un acte d’observació constant, adonar-te de la perfecció o imperfecció única de cada instant i interpretar-ho d’infinites formes i sentiments. Com deia en començar, un bon dia em vaig perdre en el cabdell més apassionant per un escriptor: la troballa, la descoberta, l’enamorament sobtat i efímer que et trasbalsa el cor, les paraules encadenades i guarnides de preciosa subtilesa.

I així va ser com l’atzabeja esperava mirant-me de reüll, amb un somriure maliciós i inquietant… la seva grandiosa bellesa poètica em va captivar per sempre. La poètica de les paraules… un regal per l’esperit, sens dubte.

Beatriz Álvarez

PUBLICITAT