29. Març 2024

Arxius de Batecs de maduixa | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Febrer, 2022

 

D’ençà de fa un temps que m’arriben articles i notícies decebedores. Es calcula que un 20% dels joves pateixen trastorns mentals, depressió, ansietats, desordres de conducta, bipolaritat, etc. S’estima que una cinquena part dels menors de 18 anys pateix algun problema de desenvolupament emocional o de conducta i que 1 de cada 8 té un trastorn mental en l’actualitat. Segons Unicef l’ansietat i la depressió són les malalties de salut mental més comunes.

Amb aquestes xifres em pregunto què és el que ha fallat al sistema i en la mateixa societat per una regressió en el benestar emocional i psicològic.
Per què pateixen els nostres joves? Per què, malgrat el món avançat, còmode i globalitzat sentim solitud, incomprensió o manca de comunicació?

Els batecs de maduixa necessiten alguna inèrcia per caminar sense intentar controlar-ho tot, tornant a conviure amb el nostre jo personal i autèntic. Perquè els batecs poden ser angoixants i tèrbols, d’amargor envellida per la desídia i l’avorriment, o poden ser almivarats i de maduixa dolça i fervent.
Aquests batecs del descobriment, de la temprança, de la curiositat.

Ho tenim tot i no tenim res, el misteri de la vida ha quedat emplaçat per la psicosi i la bogeria col·lectiva, la frenètica successió de fets en cada fracció de segon. L’abús de les xarxes socials, la contínua exposició buscant l’acceptació dels altres, el rebuig i el temor de la invisibilitat, els prejudicis vers minories o pensaments estigmatitzats que veuen les seves identitats ignorades o menyspreades. Molts joves no han conegut un món sense accés a Internet i les xarxes socials i per ells és la seva realitat.

Aquest món hiperconnectat i virtual ofereix xarxa de comunicació, possibilitat de relació gairebé a l’instant, viatjar a qualsevol racó de la Terra des de la nostra cadira, i ampliar el nostre camp de visió, amistats i oportunitats fins fa uns anys impensables. Tot i així els nostres joves senten frustracions i continua angoixa. La vida que promet ser ideal sembla que respon a estereotips fútils i caducs, superficials en tota la seva magnitud. Aquells rols que potser van robar els batecs de maduixa, la innocència que lentament es perd per obrir els ulls al món real és ara accelerada maduresa, pèrdua d’aquella equidistància entre la infantesa i el món adult.

Voràgine encoberta de promeses irisades, infinits inputs sobre una meravellosa i fràgil cabana d’emocions. La ment que perd l’equilibri i comença a navegar sense rumb entre falses aparences i un benestar superflu i irreal. La impressionant bellesa i misteri de la vida potser ha de seguir els seus esglaons universals, pautats i naturals. Alguna cosa es trenca quan avancem i sotmetem sentiments, personalitat i pensaments a un narcisista emmirallament continuat sense fre.

I si imaginem una distopia ultra còsmica per volar al nostre passat?… Com si es tractés d’un viatger en el temps seria magnífic contemplar el pas de la vida en càmera lenta i gaudint de cada instant fervorosament, de la conversa i l’assossec sense saber gairebé res del que passa en l’altre extrem del món o tenint conversa i opinió de forma constant i compulsiva. Batecs de maduixa, batecs de vida que ens acompanyen fidelment, com viatger en el temps asserenant la desenfrenada rauxa…

PUBLICITAT