Arxius de barcelona | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados.jpeg

Per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han passat molts agents de la policia catalana del Camp de Tarragona. La sessió d’avui del judici dels atemptats de Catalunya ha dedicat a esclarir i a recordar l’atac terrorista que es va viure a Cambrils l’agost de 2017.

El binomi de la Unitat de Seguretat Ciutadana que va abatre els gihadistes han declarat davant del tribunal. Els seus relats són impressionants. Els agents encara ho tenen molt present. Les seqüeles físiques i psicològiques són una realitat. Els dos mossos s’han enfonsat a mesura que anaven detallant el malson que van viure aquella fatídica matinada de l’estiu del 2017. Aquests agents estaven vigilància estàtica a Cambrils en el marc del dispositiu gàbia, arran dels atemptats de Barcelona.

La dona s’ha trobat malament en recordar el succeït. Ha declarat com a testimoni protegit. El seu company, que va abatre la majoria dels terroristes, per contra i de forma incomprensible, ha testificat, dret i a cara descoberta. El tribunal ha entès que no se l’hauria de donar l’estatut de testimoni protegit, perquè “la sala així ho ha decidit”.

La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.

Els dos agents han coincidit en la tragèdia viscuda. Ella va ser investida per l’Audi A3 que conduïen els terroristes. A causa d’això, un Jutjat Social li reconeix incapacitat permanent. L’agent, per contra, espera més sort i més empatia i sensibilitat per part del poder polític.

La declaració del mosso provoca calfreds. Diu que quan va veure un cotxe que venia (amb gran velocitat) en “la nostra direcció” amb “voluntat de fer-nos mal” només “he tingut temps de dir ‘compte’ i alertar la meva companya. L’agent, visiblement tocat i amb la veu trèmula, ha demanat disculpes al tribunal pel seu estat nerviós. Una oficial de justícia li ha portat un got amb aigua.

El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.

El policia català diu que a conseqüència d’aquest moment de gran tensió va quedar en estat de xoc: “No entenia res del que estava passant. No sabia què fer. Estava atordit”. Va demanar reforços i ambulàncies a través d’un mòbil d’un testimoni mentre veia que tot estava ple de sang.

Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

En abandonar la sala no ha tingut valor de mirar a la gàbia on estan els acusats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya el 2017.

Entre el públic hi havia un silenci ensordidor. El director general dels Mossos d’Esquadra i el comissari David Boneta es trobaven també a la sala.

Ricard CHECA
Audiència Nacional San Fernando de Henares

PUBLICITAT

T


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
Vacuna.jpg

La campanya de vacunació contra la grip d’aquest any és més important que mai. Des de fa unes setmanes tothom pot accedir als centres de vacunació per protegir-se de la grip i no saturar els CAP. Fins ara, s’han vacunat un total de 815.541 persones, és a dir, un 32,92% del total de possibles vacunacions. El balanç del Departament de Salut mostra que els nuclis urbans, allà on la covid-19 ha tingut un major impacte, és alhora on hi ha menys cobertura d’usuaris. És el cas de Girona, la regió sanitària amb menys percentatge de cobertura (32,02%), seguit de Barcelona (32,14%) i Camp de Tarragona (33,81). Per contra, les zones més rurals han tingut una major participació en la campanya, sent l’Alt Pirineu i l’Aran l’àrea més exitosa (41,04%). Li segueix Terres de l’Ebre (37,95%), Lleida (37,17%) i la Catalunya Central (35,22%).

Podríem caure en el parany de què les dades són les normals tenint en compte que la població de major risc davant la grip i la covid-19 són les persones majors de 59 anys, però la realitat és que els percentatges no cobreixen ni la meitat d’aquest col·lectiu (40,94% a tota Catalunya). Si agafem les regions anteriors, el percentatge cobert a Barcelona (39,93%) és el més baix del territori, seguit de Girona (40,1%), la Catalunya Central (41,76%) i Camp de Tarragona (42,84%). D’altra banda i seguint amb la tendència, l’Alt Pirineu i l’Aran tornen a ser capdavanters amb quasi una cobertura que arriba a la meitat de la població major de 59 anys (48,74%). De nou, s’apropa Lleida (46,49%) i les Terres de l’Ebre (45,34%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Novembre, 2020
atentado_autores.jpg

Las víctimas del 17A creen que en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils quedarán dudas por resolver, lo que dificultará que puedan cerrar heridas, según advierte el impulsor de la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT), Robert Manrique.

L’impulsor d’UAVAT Robert Manrique

En una entrevista, Manrique asegura que las víctimas no solo buscan justicia en el juicio que se celebra en la Audiencia Nacional por los atentados de agosto de 2017, sino también que se resuelvan sus dudas para poder cerrar heridas, al tiempo que pide que el trato a los damnificados por parte de las administraciones no se centre “en el dinero, sino en los derechos”.

Para las víctimas, el juicio es un momento difícil porque supone volver a enfrentarse al episodio más duro de sus vidas, por lo que Manrique agradece que la mayoría de los medios no hayan publicado el vídeo emitido en la Audiencia Nacional, y que hasta ahora no había sido divulgado, con el recorrido de la furgoneta conducida por Younes Abouyaaqoub embistiendo a cuantas personas encontraba a su paso en las Ramblas de Barcelona.

Manrique, una de las víctimas del atentado de ETA en Hipercor en Barcelona en 1987, ha dedicado su vida desde entonces al apoyo a los damnificados: trece años como delegado de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) en Cataluña, luego al frente de la asociación catalana ACVOT y desde el 17 de agosto de 2017 impulsando la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT).

La UAVAT, donde Manrique ejerce como asesor en un equipo de profesionales y voluntarios, ha asistido a 217 víctimas del 17-A, de las que 73 se han personado en el juicio de la Audiencia Nacional.

Con la experiencia acumulada a lo largo de los años, Manrique sostiene que, ante un juicio como el del 17-A, las víctimas, para poder cerrar heridas, pretenden obtener respuestas sobre interrogantes que planean en la causa, entre las que cita por qué no se creó una comisión de investigación en el Congreso o el vínculo entre el CNI y el imán de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, el cerebro de la célula que cometió los atentados.

“La justicia se hace con un juicio, pero al final lo que quieren las víctimas es que se les resuelvan sus dudas y, sobre todo, que no vuelva a pasar”, sostiene Manrique.

“Al final, la gran importancia de este juicio no es escuchar a las víctimas y resolver sus dudas”, lamenta Manrique, sino “ver si se condena por terrorismo a dos de los tres acusados”.

El impulsor de la UAVAT lamenta que en el juicio hay una representación “baja” de la cifra real de víctimas de los atentados.
“Entiendo que a nivel jurídico se recorte la presencia de víctimas que declaran (en las sesiones del juicio), lo que no comprendo es el número de personas que no se han podido personar por falta de información” en la causa judicial, señala.

En este sentido, Manrique considera que el “problema” radica en la administración, debido a su descoordinación y falta de asesoramiento hacia los afectados.
Pone como ejemplo que las personas que estuvieron el 17 de agosto de 2017 en las Ramblas de Barcelona y en Cambrils, pero no fueron heridas, no son reconocidas como víctimas por la administración.

“¿Cuántas víctimas presenciales han dejado de ir a sus lugares de trabajo en las Ramblas por culpa de este trauma y han acabado despedidas? De ellas, ni se habla ni se hablará en el juicio por falta de tiempo”, lamenta.

Aún hoy, explica Manrique, tres años después del atentado, siguen descubriendo nuevas víctimas, por lo que su entidad las ayuda a que denuncien, si bien la administración sólo les admite a trámite la documentación si la presentan el primer año posterior al ataque.

“Todavía quedan muchas cosas normativas que se deben modificar y la administración no se quiere sentar”, se queja Manrique, que subraya que “el terrorismo es el único delito que no va contra una persona sino contra el Estado, y el Estado no está dando la cara”.

Según Manrique, pese a que el Estado tiene la responsabilidad de indemnizar a las víctimas, si la sentencia fuese por estragos y daños pero no por terrorismo, la cantidad a percibir por los afectados sería mucho menor.

“Hablar de terrorismo no es hablar de dinero sino hablar de derechos”, matiza no obstante.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ropinio_ricard.jpg

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
atemptst_cabrils.jpg

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han passat per la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on s’està celebrant el judici contra els atemptats de l’estiu del 2017 a Cambrils i Barcelona. La sessió d’avui ha estat centrada en les inspeccions oculars de la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la que va matar desenes de persones a Barcelona. També van ser els encarregats d’inspeccionar l’escenari del crim. Els policies catalans han explicat al tribunal l’horror que van trobar sobretot a la Rambla de Catalunya.
Diversos agents que van inspeccionar la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 21 d’agost van compartir les seves vivències. El vehicle estava net i en bones condicions, i al seu interior hi van trobar el passaport d’Es-Satty, els bitllets de vaixell per anar al Marroc setmanes abans, gas pebre i un mapa fet a mà de diversos punts al voltant de Ripoll.

També han declarat diversos mossos que van acudir a l’accident de la furgoneta Renault Kangoo a l’AP-7 a Cambrils cap a les 3 de la tarda del 17 d’agost. Han explicat que inicialment no van trobar l’accident, i que van veure un jove caminar per la carretera a prop d’allà. Els va estranyar, però inicialment no li van donar importància, fins que altres companys els van donar la descripció del conductor fugit de l’accident.

Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
Però quan han començat a descriure l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la sala ha fet molt de silenci per conèixer els detalls de la investigació. Els agents han explicat que al mig de la Rambla van anar trobant 12 cadàvers i trossos del vehicle.

Finalment, damunt del mosaic de Joan Miró, la Fiat Talento de Telefurgo tenia diversos cops a la carrosseria, vidres trencats, paraxocs arrencats i el capó molt danyat, i amb restes orgàniques i fins i tot roba interior de les víctimes enganxades. Al seient del copilot van trobar un passaport espanyol a nom de l’acusat Mohamed Houli Chemlal i el NIE i el carnet de conduir de l’autor de la matança, Younes Abouyaaqoub.

També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.

A uns dos metres del vehicle es va trobar una altra ampolla també d’acetona i amb líquid, una capsa metàl·lica de soldadura, un rellotge i un tros de corda.

El vehicle tenia els intermitents d’emergència activats, les claus al contacte, el motor parat i l’airbag disparat. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, havia fugit del local del crim. Va ser abatut dies més tard.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub2.jpg

La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.

Una vintena de mossos d’esquadra – sobretot d’investigació i científica – han explicat les seves inspeccions i han corroborat les seves declaracions en fase d’instrucció. El moment més dur de la jornada ha arribat poc abans de la una del migdia. Els assistents han pogut visionar uns vídeos que han deixat la sala completament astorada i sense paraules.

Els dos vídeos – un sobre l’atropellament massiu i l’altre sobre la fugida d’Abouyaaqoub que va acabar abatut.

Les càmeres de seguretat mostraven com un conductor despietat i sense miraments avançava a tota velocitat i als ziguezagues, Rambla avall, atropellant vianants i sembrant el terror.

Les imatges són esfereïdores. Algunes de les persones que assisteixen al judici des de la sala de vistes han apartat la mirada de les pantalles. Un dels policies que custodien els processats no ha pogut evitar emocionar-se. També se sentia des de la zona on estan ubicats els lletrats un ‘ai, ai…’ o ‘no, no…’ en veure com els vianants anaven caient a terra al pas de la furgoneta assassina. En la gàbia, dos dels acusats no treien els ull dels monitors, mentre que un d’ells es mantenia amb el cap baix, mirant el terra i movent els dits de les mans.

També s’ha visionat el vídeo de la fuga d’Abouyaaqoub pel Mercat de la Boqueria i diversos carrers de Barcelona fins a la Diagonal, on va matar el conductor d’un cotxe per poder desplaçar-se fins a Sant Just Desvern en cotxe. S’han vist les imatges, sense so, dels dies següents a la fuga de l’assassí, fins que va ser abatut a Subirats. No ha deixat de sorprendre una imatge: nerviós, remenant la brossa en una benzinera. El vídeo acaba amb les imatges de Younes Abouyaaqoub abatut a terra.

Ricard CHECA
Audiència Nacional (Madrid)

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Novembre, 2020
terrorsites.jpg

Els Mossos d’Esquadra no s’ho creuen en la versió exculpatòria dels jihadistes que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils a l’estiu del 2017.

Els caps antiterrorisme de la policia catalana tenen informació suficient per acreditar que els encausats van participar activament en els preparatius dels atacs jihadistes a Catalunya. Els dos màxims responsables de la investigació s’han desplaçat a Madrid per explicar detalls sobre la implicació de Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir en els atemptats.

Cal recordar que en la primera sessió del judici Houli va dir que es penedia dels fets i que no compartia el propòsit dels seus companys. Per la seva banda, Driss Oukabir va assegurar que desconeixia totalment els preparatius i que no era gens religiós.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020
terrorsites.jpg

Los tres acusados en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils en agosto de 2017 han negado hoy al tribunal que conocieran los planes de la célula terrorista que en ambos ataques provocó 16 muertos y 140 heridos. Tanto Mohamed Houli como Driss Oukabir y Said Ben Iazza se han negado a contestar a las preguntas de la Fiscalía, y solo han respondido a las cuestiones planteadas por sus defensas.

Els tres detenidos

El más parco en palabras ha sido Mohamed Houli -para quien la Fiscalía pide la pena más alta, 41 años de prisión-, que se ha ratificado en las declaraciones prestadas con anterioridad durante la instrucción del procedimiento y ha puesto de manifiesto su “arrepentimiento”, que considera acreditado en que “todas las veces que se me ha llamado para declarar he declarado, incluso voluntariamente”.

Pero en la sala se ha escuchado, a petición de la fiscal Ana Noé, uno de los vídeos hallados entre los escombros de la vivienda de Alcanar -donde murieron el considerado líder espiritual de la célula, Abdelbaki Es Satty, y otro de los terroristas, Youssef Aalla-, el acusado se ha visto obligado a intentar explicarse. Y es que en esas imágenes en las que, junto al autor material del atentado de Las Ramblas, Younnes Abouyaaqoub, y el también fallecido Mohamed Hichamy, se les ve manipulando explosivos, a Houli se le escucha decir que “si Dios quiere esto nos va a abrir las puertas del paraíso” y mientras Abouyaaqoub se coloca un cinturón de explosivo, se le escucha preguntar “¿qué hace esto?”. “Booom”, le contesta su compañero. “Te queda bien eh…”, le replica el acusado entonces. En esa conversación, uno de los terroristas se enorgullece de que para fabricar esas granadas de mano “solo hace falta imán y tener un odio exagerado. Esto no supera los 15 euros, entre 15 y 20, y hace mucho daño. Es una granada de mano improvisada y el presupuesto de cada una no sé cuanto es porque todo lo he traído de mi trabajo”. “Con vuestro dinero nos preparan para mataros, o sea que el problema lo tenéis vosotros, no nosotros -amenaza-. Esto se va a meter en vuestras cabezas, en las de vuestros hijos o en la de vuestras mujeres”.

En su declaración ante el juez Fernando Andreu el 15 de septiembre de 2017 -que también se ha escuchado en el juicio- Houli explica al instructor que ese vídeo se grabó después de una comida en la que dio a entender que le echaron alguna sustancia y estaba “relajado”. “Estaba todo preparado. Ellos me dijeron cómo lo tenía que decir. No estoy a favor de lo que hace esta gente. Solo son palabras. De verdad yo en ese momento no era yo mismo”, declaró al respecto. “Yo estaba todo el día apartado de ellos. Lo hacía para pasar desapercibido porque me podían haber matado en cualquier momento”, añadía para intentar explicar su comportamiento.

En cuanto a Oukabir -que se enfrenta a una petición fiscal de 36 años de cárcel, que las asociaciones de víctimas elevan a prisión permanente revisable, como en el caso de Abouyaaqoub-, el acusado se ha desmarcado tanto del imán de Ripoll, a quien dice no conocer, como de la célula yihadista que nació adoctrinada por Es Satty. “No era una persona ni religiosa ni practicante. No conozco al imán ni iba a la mezquita. Mi vida era la de aquí, salir de fiesta, era consumidor de drogas y alchocol, y salía con chicas de compañía, esto me da vergüenza. Me buscaba la vida”, ha asegurado.

Oukabir, que alquiló la furgoneta con la que se cometió el atentado de Barcelona, ha dicho que le llamaron Younnes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy y su hermano Moussa (estos dos últimos participaron en el atentado de Cambrils y fueron abatidos por los Mossos horas después) y le pideron “que les hiciera un favor y les alquilara una furgoneta para hacer una mudanza, porque ellos no podían por la edad”, cuyo alquiler pagó el autor del ataque de Las Ramblas según ha precisado. Pero él, ha recalcado, no conocía sus planes para atentar. “¿Qué interés iba a tener en todo eso? Perder a mi hermano…”, ha argumentado después de decir que al conocer los atentados tuvo un sentimiento de “conmoción y de shock y de no entender lo que había pasado”.

El juez que preside el tribunal

El acusado ha afirmado que nunca estuvo en Alcanar ni se integró en esa célula yihadista. “Yo no tenía relación con ellos. Mi vida no tenía nada que ver con esos chavales, era más mayor que ellos, tenía ya 28 años. Y jamás fuí a rezar a la mezquita. No era practicante. No conocía al imán”.

El 2 de agosto de ese año, ha manifestado, se fue a Marruecos porque tuvo “una discusión fuerte con mi pareja y vino la Policía a mi casa y me dijo que tenía una orden de alojamiento y me tenía que ir, y fui a Marruecos a desconectar”, y no a adoctrinarse como mantienen las acusaciones. Regresó el 13 de agosto, pero según él porque “la jueza me dijo que tenía que volver o me ponía en busca y captura, porque tenía el juicio el 13 o 14” y, además, tenía “una cita en una empresa de trabajo temporal”.

Respecto a la relación con su hermano Moussa, asegura que “no lo veía mucho” y ha negado que le trasladara los planes de la célula para atentar. “Una vez me comentó que un amigo suyo robó no sé qué, pero jamás pensé en esto”. Eso sí, “el último mes insistía en que rezara y que fuera a la mezquita”, ha añadido Oukabir, para quien las acusaciones contra él “están manipuladas”.

Por último, Said Ben Iazza – a quien la Fiscalía acusa de colaborar con la célula, por lo que pide una condena menor, de ocho años de cárcel- ha reconocido que el 2 de agosto dejó a “dos chicos marroquíes” a quienes “solo conocía como clientes” su documentación y la furgoneta de trabajo, pero ha negado que le dijeran que la necesitaban para trasladar material para fabricar explosivos. “Me dijeron que iban a Tortosa a comprar productos de limpieza”, ha insistido Ben Iazza, que ha asegurado que ni conocía al imán de Ripoll ni estuvo nunca en Alcanar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020
atemptst_cabrils.jpg

L’alcaldessa de Cambrils, un dels municipis fustigats per l’atemptat terrorista, espera que els autors sigui condemnats a presó permanent revisable. L’acte terrorista a Barcelona i Cambrils va provocar la mort de 16 persones i va ferir més d’un centenar. El judici comença aquesta dimarts a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Seran jutjats tres jihadistes.

La batlle, Camí Mendoza, ha explicat que l’Ajuntament va decidir personar-se com a acusació particular “sobretot per posar-se al costat de víctimes i familiars” i per això des de l’inici es planteja exercir l’acció penal en els mateixos termes que les dues associacions de víctimes del terrorisme personades en la causa.

Així doncs, el consistori cambrilenc  també considera que Houli Chemal (l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar) i Driss Oukabir (que va llogar la furgoneta utilitzada a la Rambla) han de ser jutjats per assassinat i demana presó permanent revisable per aquests dos processats.  Des de l’Ajuntament s’ha tingut especial insistència en què es practiquessin totes aquelles proves que relacionen els acusats i l’organització amb Cambrils.

D’altra banda, l’Ajuntament de Cambrils també exigeix al govern espanyol que aclareixi els punts foscos que queden per respondre i doni explicacions convincents sobre la relació entre l’Imam de Ripoll i el CNI, que faciliti tota la informació del cas i que s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin.

En aquest sentit, el 3 de setembre de 2019 el Ple de l’Ajuntament de Cambrils ja va aprovar una proposta per instar al Congrés dels Diputats a crear una comissió d’investigació per aclarir aquest tema. “Volem transparència, necessitem saber la veritat sobre el què va passar perquè no es torni a repetir, ja que fins ara hi ha hagut molta opacitat”, ha afirmat la cap del govern cambrilenc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
AN-justicia.jpg

Un periodista del digital larepublicacheca.cat està acreditat per fer la cobertura del judici terrorista des de l’interior de l’Audiència Nacional

Aquest dimarts, 10 de novembre, començarà a l’Audiència Nacional el judici pels atemptats terroristes de Cambrils i Barcelona el 17 d’agost del 2017. Al banc dels acusats s’hi asseuran els tres únics supervivents de la cèl·lula que suposadament va causar els atacs: Mohamed Houli Chemlal, ferit a l’explosió d’Alcanar; Driss Oukabir, detingut a Ripoll, i Said Ben Iazza, arrestat a Vinaròs (Castelló).

El Ministeri Públic els demana penes d’entre vuit i 41 anys de presó per organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius i conspiració per fer estralls.

D’acord amb la investigació, cap dels tres no va participar directament en els atemptats, motiu pel qual l’Audiència no els va processar per l’assassinat de les 16 persones que van morir en els atemptats ni tampoc per les lesions al més del centenar de ferits.

Aquesta qüestió diferencia les acusacions, ja que la majoria de les particulars, que representen les víctimes dels atacs, les dues populars – l’Associació de Víctimes del Terrorisme i l’Associació 11-M Afectats pel Terrorisme – i l’Ajuntament de Cambrils els acusen d’assassinat i els demanen presó permanent revisable. En canvi, tant el govern de la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona s’han alineat amb la fiscalia i no presenten l’acusació per delicte d’assassinat.

Alfonso Guevara presidirà el tribunal

La resta dels integrants de la cèl·lula van morir abatuts pels Mossos – com el conductor de la furgoneta que va causar l’atropellament massiu a la Rambla – o bé en l’explosió d’Alcanar amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, que la investigació situa com el cap de la cèl·lula.

Qui compareixerà durant la vista?
Després de les compareixences dels tres acusats – que estan en presó incondicional des que se’ls va detenir – començarà la fase testifical en què hi ha citats més d’un centenar d’agents dels Mossos d’Esquadra que van fer els atestats policials, per exemple, sobre el buidatge dels telèfons mòbils dels membres del grup terrorista, les detencions dels acusats o bé sobre el patrimoni i el finançament de la cèl·lula jihadista.
També declararan desenes de testimonis dels atacs, entre els quals Mohamed Aalla, germà de dos dels suposats gihadistes morts, i Salh el Karib, propietari d’un locutori de Ripoll. Tots dos van ser detinguts i van estar investigats, tot i que el jutge instructor Fernando Andreu els va deixar en llibertat provisional amb càrrecs i, finalment, no formen part de la causa.

Mohamed Aalla era el propietari del cotxe Audi A3 amb què cinc membres de la cèl·lula van causar l’atropellament al passeig marítim de Cambrils, mentre que Salh el Karib era el responsable d’un locutori de Ripoll des d’on es van comprar bitllets d’avió per a l’imam Abdelbaki es Satty.

En la fase de les proves pericials, que començaran a principis de desembre, compareixeran diversos metges forenses i facultatius de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya que van fer les proves d’ADN per identificar les persones mortes a Alcanar després de l’explosió. També compareixeran dos forenses del Marroc que van acreditar, mitjançant un informe pericial, que l’imam de Ripoll va morir a la casa d’Alcanar, ja que hi van trobar part d’una de les orelles.

S’asseuran a la sala de vistes…
A banda del tribunal de la secció tercera de l’Audiència Nacional i dels tres acusats, en total hi participaran més d’una vintena d’advocats de les parts que hi ha personades: les defenses dels tres acusats; la fiscalia, que fa d’acusació pública; la Generalitat i els Ajuntaments de Barcelona i Cambrils, i més d’una quinzena d’advocats de les víctimes i ferits dels atemptats, que exerceixen l’acusació particular. També l’Associació de Víctimes del Terrorisme i l’Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, que fan d’acusació popular.

Judici fins al desembre
La vista oral – que se celebra a la seu de San Fernando de Henares – començarà aquest dimarts i s’allargarà amb les proves pericials almenys fins al 16 de desembre, que és fins quan, a hores d’ara, hi ha sessions assenyalades, segons informa l’Audiència Nacional. A partir d’aquesta data, s’haurà de celebrar la fase de les conclusions definitives, els informes finals de totes les parts així com l’últim torn de paraula dels acusats. D’aquesta manera, el judici es podria allargar fins a finals d’any.

Hi haurà sessions cada setmana, tot i que no se’n celebraran cada dia. Començaran a les 10 h i la primera serà aquest dimarts amb les qüestions prèvies i les compareixences dels tres acusats.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter