Arxius de barcelona | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Gener, 2021
pobresa1.jpg

 L’autòpsia preliminar confirma que les dues persones sense sostre que van morir la setmana passada a la ciutat van fer-ho per causes naturals. En concret, apunta afeccions pulmonars i cardíaques, sumades a la hipotèrmia. D’aquesta manera, queda del tot descartada qualsevol mort violenta, tal com indicaven les primeres investigacions policials.

El cas l’investiga el Jutjat d’Instrucció número 14, que estava de guàrdia en el moment dels fets. Després dels resultats preliminars, encara s’està pendent d’anàlisis complementàries per avaluar la possible influència de tòxics. S’estan fent proves químiques, biològiques i toxicològiques, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les dues persones es van localitzar sense vida l’11 de gener. El primer, al matí, en un habitacle annex al Mercat de la Barceloneta. El segon es va trobar, ja a la tarda, al Parc de la Ciutadella.

L’Observatori de Drets Humans a Catalunya ja ha demanat explicacions sobre aquest “terrible episodi” que “és inacceptable” en en ple segle XXI.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Gener, 2021
fred_persona.jpg

Dos homes han estat trobat morts als carrers de Barcelona en les darreres hores, almenys un dels quals una persona sense llar que havia rebutjat el refugi del fred que li havia ofert l’Ajuntament, segons fonts del consistori.

La segona persona seria també un sense sostre, però aquest extrem no el confirma ni l’Ajuntament ni els Mossos d’Esquadra. El cos de la primera persona, la que sí se sap que no tenia llar, ha estat trobat cap a les nou del matí a la zona de la Barceloneta sense indicis de criminalitat, segons informen els Mossos. El cos de la segona persona, també sense signes de violència, ha estat trobat al parc de la Ciutadella. Les causes de les morts hauran de ser determinades per les autòpsies.

Cal recordar que Barcelona ha allotjat un total de 33 persones sense llar al pavelló de la Fira la nit passada. Amb el descens de la temperatura, l’Ajuntament va optar per reobrir el pavelló, que ja era buit, i allotjar temporalment persones que són al carrer. La nit de dissabte van dormir-hi 18 persones i la de diumenge 33..

Al dispositiu, gestionat pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i la Creu Roja, també s’ha ofert a aquestes persones sopar i esmorzar així com la possibilitat d’higiene i atenció sanitària i social. El pavelló, amb 100 places, ha reobert com a dispositiu d’emergència davant de l’acumulació de fenòmens meteorològics adversos i, per tant, és temporal.

A falta de determinar la causa exacta de les morts, totes dues s’han produït enmig de l’onada de fred que assola Catalunya i que aquest cap de setmana ha deixat la nevada més important des del 2010 al Principat. En el marc d’aquesta nevada hi ha hagut també un home que ha mort d’un infart després de quedar atrapat amb el seu cotxe a Belltall. En tot cas, des del Departament d’Interior es matisava que no es podia saber si l’home havia sofert l’aturada cardíaca abans o després de quedar bloquejat per la neu.

Fotos d’arxiu


REDACCIÓ14 Desembre, 2020
aula-vacia.jpg

L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) ha cridat a la protesta contra la nova llei d’educació, la coneguda com Llei Celáa. La manifestació – convocada a Barcelona i Tarragona – serà aquest diumenge a les 12h. Serà una concentració de vehicles. La ubicació escollida per l’AEB a Tarragona és el pàrquing del barri de Bonavista.

A la ciutat comtal, la localització triada és a plaça de Francesc Macià. L’entitat organitzadora ha publicat un vídeo on la seva presidenta, Ana Losada, insta a participar a “tots els ciutadans farts de la immersió”. “És el moment de fer-nos visibles i de sortir al carrer”, expressava Losada. Es pot participar en la marxa amb qualsevol vehicle: cotxe, moto, bici o patinet.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2020
mossos_1.jpg

Els Mossos d’Esquadra han sancionat tres agents de la Policia Nacional per incomplir el toc de queda i donar un d’ells positiu al test d’alcoholèmia.

Segons fonts policials, els tres agents circulaven per l’Eixample de paisà en un cotxe particular al voltant de les dues de la matinada la nit de dissabte. Una patrulla dels Mossos els va aturar per incomplir el toc de queda.

A banda, la Guàrdia Urbana va practicar un test d’alcoholèmia al conductor del vehicle, que va donar positiu. Els policies van al·legar que estaven de servei.

La Policia Nacional ha obert una informació reservada per escoltar els agents i esclarir els fets, en un procediment que pot acabar en expedient disciplinari.

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Desembre, 2020
Fira-de-Nadal-1280x853.jpg

Cataluña será la comunidad autónoma que genere más empleo en Navidad, aunque será un 13% menos que en 2019. Así lo prevé Adecco, que espera un total de 940.000 nuevos contratos entre noviembre y diciembre, lo que representa un 15% menos que el año pasado. De esa cifra cercana al millón, Cataluña aportará 162.600 nuevos empleos, de los cuales 130.900 serán de Barcelona, 13.900 de Tarragona, 13.600 de Gerona y 4.200 de Lérida. 

Esto representa bajadas a tener en cuenta en cada provincia, siendo la de Gerona la más alta (15%) y la de Lérida la más moderada (10%). Por autonomías, a Cataluña le siguen la Comunidad de Madrid y la Región de Murcia, con 153.200 y 108.300 contratos, respectivamente. En términos de descenso, Castilla-La Mancha sufrirá el más benévolo con solamente un 3%, mientras que Asturias experimentará el más alto con un 30%.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
drisss.jpg

La primera persona que van detenir els Mossos pels atemptats del 17 d’agost del 2017, Driss Oukabir, un dels tres acusats al judici de l’Audiència Nacional, anava de festa de manera habitual i no estava radicalitzat, segons el que han explicat els seus coneguts i familiars aquest dimarts al judici del 17-A.

“Vivia de mi, no tenia ingressos”, ha assegurat la seva exparella de Ripoll, Sara T. “Per a ell jo havia d’estar a casa, fer el menjar i mantenir-lo”, ha afegit. Ha exposat que «estava tot el dia fumant i no complia mai el Ramadà, al principi treia a passejar el gos, sortia de festa de dijous a dijous, dia sí dia no». Coneguts i familiars han declarat en el mateix sentit. El seu cosí ha dit que feia «tot el contrari de resar».

El dia dels atemptats a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost, Driss Oukabir va arribar a casa seva passades les tres de la tarda i després va tornar a sortir. Cap a la una de la matinada de la nit anterior havia rebut la visita del seu germà petit, Moussa, que seria abatut després de l’atropellament de Cambrils. Van estar parlant una mitja hora a l’habitació, ha explicat Sara T. Driss no havia canviat les setmanes anteriors als atemptats, però Moussa sí, ha explicat, perquè «es tapava molt». «El notava estrany, però em deien que era per l’edat, que estava fent el canvi», ha dit.

L’exparella ha explicat que després de conviure cinc anys amb Driss cadascú feia la seva vida, tenien una relació «molt difícil» i de fet ha dit que a ell li havien dictat una ordre d’allunyament per uns fets que havien passat mesos abans de l’atemptat. Quan Driss va anar a Tànger, on li va dir que tenia un tio, ella li va pagar el viatge de tornada.

A finals de juliol van parlar per Whatsapp i ella li va enviar una foto amb un mocador al cap. Ha explicat que se’l va posar per agradar a Driss, no perquè l’obligués. Ell li va respondre que li quedava bé. «Mai em va dir que em posés el vel, mai», ha assegurat.

Ha dit que no recordava alguns detalls de converses que va declarar al seu dia. Per exemple havia dit que la família de Driss «no mostrava tristesa» després dels atemptats o que Driss li havia dit que era l’imam que «l’havia liat» i que sabia alguna cosa però s’havia fet enrere.

En diverses ocasions el jutge, Félix Alfonso Guevara, ha demanat que es diferenciés l’islam del jihaidisme quan es parlava d’elements que es podrien atribuir a la pràctica religiosa o dels costums culturals i no tenien a veure amb un procés de radicalització.

Els diversos coneguts de l’equip de futbol de Ripoll o de sortir de festa, i també alguns familiars, han confirmat aquesta versió. El seu cosí, Sabur, ha dit que no va veure mai a Driss a la mesquita, que treia a passejar el gos i que era infidel a la seva parella. També ha dit que no va observar cap canvi en el seu comportament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados.jpeg

Per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han passat molts agents de la policia catalana del Camp de Tarragona. La sessió d’avui del judici dels atemptats de Catalunya ha dedicat a esclarir i a recordar l’atac terrorista que es va viure a Cambrils l’agost de 2017.

El binomi de la Unitat de Seguretat Ciutadana que va abatre els gihadistes han declarat davant del tribunal. Els seus relats són impressionants. Els agents encara ho tenen molt present. Les seqüeles físiques i psicològiques són una realitat. Els dos mossos s’han enfonsat a mesura que anaven detallant el malson que van viure aquella fatídica matinada de l’estiu del 2017. Aquests agents estaven vigilància estàtica a Cambrils en el marc del dispositiu gàbia, arran dels atemptats de Barcelona.

La dona s’ha trobat malament en recordar el succeït. Ha declarat com a testimoni protegit. El seu company, que va abatre la majoria dels terroristes, per contra i de forma incomprensible, ha testificat, dret i a cara descoberta. El tribunal ha entès que no se l’hauria de donar l’estatut de testimoni protegit, perquè “la sala així ho ha decidit”.

La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.

Els dos agents han coincidit en la tragèdia viscuda. Ella va ser investida per l’Audi A3 que conduïen els terroristes. A causa d’això, un Jutjat Social li reconeix incapacitat permanent. L’agent, per contra, espera més sort i més empatia i sensibilitat per part del poder polític.

La declaració del mosso provoca calfreds. Diu que quan va veure un cotxe que venia (amb gran velocitat) en “la nostra direcció” amb “voluntat de fer-nos mal” només “he tingut temps de dir ‘compte’ i alertar la meva companya. L’agent, visiblement tocat i amb la veu trèmula, ha demanat disculpes al tribunal pel seu estat nerviós. Una oficial de justícia li ha portat un got amb aigua.

El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.

El policia català diu que a conseqüència d’aquest moment de gran tensió va quedar en estat de xoc: “No entenia res del que estava passant. No sabia què fer. Estava atordit”. Va demanar reforços i ambulàncies a través d’un mòbil d’un testimoni mentre veia que tot estava ple de sang.

Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

En abandonar la sala no ha tingut valor de mirar a la gàbia on estan els acusats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya el 2017.

Entre el públic hi havia un silenci ensordidor. El director general dels Mossos d’Esquadra i el comissari David Boneta es trobaven també a la sala.

Ricard CHECA
Audiència Nacional San Fernando de Henares

PUBLICITAT

T


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
Vacuna.jpg

La campanya de vacunació contra la grip d’aquest any és més important que mai. Des de fa unes setmanes tothom pot accedir als centres de vacunació per protegir-se de la grip i no saturar els CAP. Fins ara, s’han vacunat un total de 815.541 persones, és a dir, un 32,92% del total de possibles vacunacions. El balanç del Departament de Salut mostra que els nuclis urbans, allà on la covid-19 ha tingut un major impacte, és alhora on hi ha menys cobertura d’usuaris. És el cas de Girona, la regió sanitària amb menys percentatge de cobertura (32,02%), seguit de Barcelona (32,14%) i Camp de Tarragona (33,81). Per contra, les zones més rurals han tingut una major participació en la campanya, sent l’Alt Pirineu i l’Aran l’àrea més exitosa (41,04%). Li segueix Terres de l’Ebre (37,95%), Lleida (37,17%) i la Catalunya Central (35,22%).

Podríem caure en el parany de què les dades són les normals tenint en compte que la població de major risc davant la grip i la covid-19 són les persones majors de 59 anys, però la realitat és que els percentatges no cobreixen ni la meitat d’aquest col·lectiu (40,94% a tota Catalunya). Si agafem les regions anteriors, el percentatge cobert a Barcelona (39,93%) és el més baix del territori, seguit de Girona (40,1%), la Catalunya Central (41,76%) i Camp de Tarragona (42,84%). D’altra banda i seguint amb la tendència, l’Alt Pirineu i l’Aran tornen a ser capdavanters amb quasi una cobertura que arriba a la meitat de la població major de 59 anys (48,74%). De nou, s’apropa Lleida (46,49%) i les Terres de l’Ebre (45,34%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Novembre, 2020
atentado_autores.jpg

Las víctimas del 17A creen que en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils quedarán dudas por resolver, lo que dificultará que puedan cerrar heridas, según advierte el impulsor de la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT), Robert Manrique.

L’impulsor d’UAVAT Robert Manrique

En una entrevista, Manrique asegura que las víctimas no solo buscan justicia en el juicio que se celebra en la Audiencia Nacional por los atentados de agosto de 2017, sino también que se resuelvan sus dudas para poder cerrar heridas, al tiempo que pide que el trato a los damnificados por parte de las administraciones no se centre “en el dinero, sino en los derechos”.

Para las víctimas, el juicio es un momento difícil porque supone volver a enfrentarse al episodio más duro de sus vidas, por lo que Manrique agradece que la mayoría de los medios no hayan publicado el vídeo emitido en la Audiencia Nacional, y que hasta ahora no había sido divulgado, con el recorrido de la furgoneta conducida por Younes Abouyaaqoub embistiendo a cuantas personas encontraba a su paso en las Ramblas de Barcelona.

Manrique, una de las víctimas del atentado de ETA en Hipercor en Barcelona en 1987, ha dedicado su vida desde entonces al apoyo a los damnificados: trece años como delegado de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) en Cataluña, luego al frente de la asociación catalana ACVOT y desde el 17 de agosto de 2017 impulsando la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT).

La UAVAT, donde Manrique ejerce como asesor en un equipo de profesionales y voluntarios, ha asistido a 217 víctimas del 17-A, de las que 73 se han personado en el juicio de la Audiencia Nacional.

Con la experiencia acumulada a lo largo de los años, Manrique sostiene que, ante un juicio como el del 17-A, las víctimas, para poder cerrar heridas, pretenden obtener respuestas sobre interrogantes que planean en la causa, entre las que cita por qué no se creó una comisión de investigación en el Congreso o el vínculo entre el CNI y el imán de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, el cerebro de la célula que cometió los atentados.

“La justicia se hace con un juicio, pero al final lo que quieren las víctimas es que se les resuelvan sus dudas y, sobre todo, que no vuelva a pasar”, sostiene Manrique.

“Al final, la gran importancia de este juicio no es escuchar a las víctimas y resolver sus dudas”, lamenta Manrique, sino “ver si se condena por terrorismo a dos de los tres acusados”.

El impulsor de la UAVAT lamenta que en el juicio hay una representación “baja” de la cifra real de víctimas de los atentados.
“Entiendo que a nivel jurídico se recorte la presencia de víctimas que declaran (en las sesiones del juicio), lo que no comprendo es el número de personas que no se han podido personar por falta de información” en la causa judicial, señala.

En este sentido, Manrique considera que el “problema” radica en la administración, debido a su descoordinación y falta de asesoramiento hacia los afectados.
Pone como ejemplo que las personas que estuvieron el 17 de agosto de 2017 en las Ramblas de Barcelona y en Cambrils, pero no fueron heridas, no son reconocidas como víctimas por la administración.

“¿Cuántas víctimas presenciales han dejado de ir a sus lugares de trabajo en las Ramblas por culpa de este trauma y han acabado despedidas? De ellas, ni se habla ni se hablará en el juicio por falta de tiempo”, lamenta.

Aún hoy, explica Manrique, tres años después del atentado, siguen descubriendo nuevas víctimas, por lo que su entidad las ayuda a que denuncien, si bien la administración sólo les admite a trámite la documentación si la presentan el primer año posterior al ataque.

“Todavía quedan muchas cosas normativas que se deben modificar y la administración no se quiere sentar”, se queja Manrique, que subraya que “el terrorismo es el único delito que no va contra una persona sino contra el Estado, y el Estado no está dando la cara”.

Según Manrique, pese a que el Estado tiene la responsabilidad de indemnizar a las víctimas, si la sentencia fuese por estragos y daños pero no por terrorismo, la cantidad a percibir por los afectados sería mucho menor.

“Hablar de terrorismo no es hablar de dinero sino hablar de derechos”, matiza no obstante.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ropinio_ricard.jpg

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter