Arxius de banderes | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2020

Per recordar el 80è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, l’Ajuntament de Tarragona, ha decidit que les banderes dels edificis municipals onegin a mig pal.

Amb aquest gest, el govern del republicà Pau Ricomà pretén retre homenatge a l’expresident català.

Així, i com a mostra de dol, les banderes del palau consistorial i seu de la presidència del govern de Tarragona, ubicat a la Plaça de la Font, i de l’edifici de l’OMAC, a la Rambla Nova, onejaran, aquest dijous, a mig pal.

D’altra banda, la Mesa del Parlament de Catalunya, encapçalada pel president Roger Torrent, farà la tradicional ofrena floral a la tomba de Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat pel franquisme el 15 d’octubre de 1940, i al Monument als Immolats per la Llibertat a Catalunya, al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.

El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també lliuraran un ofrena davant el monument al president Companys, al Fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, poc abans de les 9 del matí d’aquest dijous.

REDACCIÓ18 Agost, 2020

La CUP decebuda amb l’executiu municipal

La CUP de Tarragona ha manifestat la seva decepció amb l’executiu de Pau Ricomà i Carla Aguilar, després d’haver penjat del balcó de l’Ajuntament de Tarragona la bandera d’Espanya, amb motiu de les Festes Majors de Sant Magí. Per les cupaires és “una bandera que representa el règim del 78, l’herència de la dictadura franquista després de la farsa de la transició”.

Amb aquest sentit les anticapitalistes recorden que ha requerit en diverses ocasions al govern de Ricomà que retiri les diverses banderes de l’estat espanyol que onegen a diferents punts de la ciutat com la plaça Imperial Tàrraco o el Palau de Congressos, i que no posi la bandera al balcó de l’Ajuntament, on sempre s’ha respost que no.

Per a la CUP, en un moment en què “la corrupció de la monarquia és una evidència tan gran com la connivència amb ella de tot l’aparell de l’estat espanyol, és trist que formacions que empren la retòrica republicana constantment no facin un exercici de coherència tan elemental com és treure la seva simbologia dels espais públics”.

Les cupaires afegeixen, a més, que el que passa a l’Ajuntament es reprodueix a la Diputació on “malgrat que hi governen dues formacions que s’autodefineixen com a independentistes” hi segueix onejant la bandera de l’estat que “ens oprimeix i, a banda, ni tan sols han estat capaços de penjar la pancarta demanant la llibertat per als presos i preses polítiques i exiliats i exiliades”.

REDACCIÓ27 Novembre, 2019

Molts cops m’he plantejat per què serveixen les banderes de les actuals nacions, esdevenen símbols nacionals, però amb un matís molt important, no esdevenen bons per tothom, ja que el que es genera darrere d’aquests símbols són missatges de supremacia respecte als altres pobles i en moltes èpoques de la nostra història, també la forçosa imposició d’una identitat sobre l’altre.

Com moltes vegades he dit en els meus escrits, la identitat és un fet molt important i així sempre ho he considerat i la defensa d’aquesta mitjançant símbols és lícit sempre que no es perjudiqui els demès ni aquesta hagi sigut imposada.

La mostra dels símbols, és quelcom que està dins de la llibertat de l’individu, el que no queda dins d’aquesta llibertat és la forçosa imposició de qualsevol mena: cultural, religiosa, de llengua… La colonització va imposar moltes característiques que encara avui es veuen presents a la cultura extraeuropea d’arreu del món, tot i que els pobles sempre han buscat la manera de fer front a aquestes forces foranies.

“Comparteixo el meu símbol i el mostro amb honors per la seva glòria, però mai us ho imposaré”.

“Damunt dels rastres que queden d’aquell amarg passat he pujat amb la nostra bandera en defensa de la nostra identitat”

Un d’aquests símbols de combat colonial són les obres que avui us vull explicar, la història que les envolta és molt particular, tenen un fort component estètic i conceptual. Aquestes obres són les banderes Asafo dels Fante de Ghana.

Van néixer durant la colonització britànica estava fent mal a la societat, poble i cultura Fante. Per combatre les diferents imposicions que els colons feien, van generar una sèrie de milícies conegudes com a “Asafo” (ja existents des del s. XVII) que vol dir en llengua Fante, “gent de guerra”. Aquestes agrupacions tenien uns símbols per a ser reconegudes que penjaven de tots els pals del poble i que eren mostrades en tota mena de rituals i també en funerals.

En un inici aquestes banderes estaven fetes d’escorça dels arbres pintada amb pigments, tot i que amb el pas del temps aquesta va deixar pas al teixit, fruit d’aquesta colonització, i es van començar a veure obres extraordinàries que són les que actualment estan més conservades i que mostren del que es coneix com a Patchwork.

Cada bandera té el seu símbol propi i quasi sempre apareixen animals que acaben amb enemics. Acostumen a tenir a un dels seus costats la bandera colonial i a un altre lloc apareix el número de la companyia a la qual pertany.

Actualment a Ghana es continuen fent i utilitzant aquest tipus d’obres. Són uns símbols de defensa de la identitat cultural Fante front aquells símbols que volen imposar la seva cultura en llocs de més enllà de les seves fronteres.

Podríem considerar que cada família o grup comunitari, generava la seva pròpia identitat i la defensa d’aquesta amb la mostra de la seva pròpia bandera, encara que totes tenien una mateixa finalitat, la perpetuació de la cultura Fante.

REDACCIÓ9 Gener, 2017

La situació política a Torredembarra és tensa. L’alcalde Eduard Rovira i el seu partit (Esquerra Republicana) estan sols en la ja anomenada guerra de les banderes. La decisió personal d’Eduard Rovira – penjar la bandera espanyola, obeint a una decisió judicial – no ha agradat a pràcticament a ningú.

Alternativa Baix Gaià (soci del govern) i la Cup consideren que n’hi hagut una baixada de pantalons, mentre que Ciutadans i PP entenen que s’ha menyspreat la senyera. El PSC no s’immuta. O sigui, Rovira i ERC estan sols en aquesta lluita i el futur del pacte de govern és imprevisible. Lluís Suñé, líder d’ABG i soci de l’executiu liderat per Eduard Rovira, no comparteix la decisió personal de l’alcalde, tot i que no demanarà la seva dimissió.

Suñé demana a les forces independentistes la “màxima unitat” davant la persecució de la justícia espanyola. El tinent d’alcalde, amb l’objectiu de dissipar dubtes, planteja que es convoqui un referèndum, donant així la veu als ciutadans sobre si l’estelada haurà o no d’onejar al municipi. Lluís Suñé no es pronuncia sobre la decisió del jutge de penjar la fotografia del rei en un lloc rellevant de la sala de plens.

Aquest dilluns, l’arbre de Nadal que es troba a l’entrada del Palau Municipal ha aparegut ‘decorat’ amb la bandera independentista.

REDACCIÓ4 Maig, 2015

La bandera ha estat des de l’època dels romans, un objecte d’especial veneració. Les legions portaven estendards amb símbols d’animals (els més habituals les àguiles o els dracs). Alguns van començar a tenir parts mòbils que es movien amb el vent fins que van passar a ser totalment flexibles transformant-se en les banderes tal i com les coneixem avui.

Amb el pas dels segles, les banderes van tenir altres intencions, com la identificació de diferents classes socials, religions, ciutats i imperis i, sobretot, van començar a tenir importància en els camps de batalla ja que identificaven un exèrcit d’un altre.

S’entén, doncs, que al llarg dels segles i en tots els països, les banderes hagin estat mereixedores de gran respecte. Per aquest motiu, s’ha legislat per retre-les els màxims honors i perquè s’utilitzin de forma correcta.

I a què ve tot això? Doncs he pensat tot just avui, repassant la premsa i després de fer una ullada pel compte de Twitter del candidat Albert Abelló. A les fotografies (que il·lustren aquest text) podeu observar com els responsables de la candidatura no segueixen cap norma a l’hora d’ordenar les banderes. I a més, les utilitzen com a estovalles, per encobrir una taula.

Em sap greu veure el poc respecte cap a una professió que compta ja des de fa uns anys, amb una titulació universitària oficial: Protocol. Jo no em dedico a la política i per tant no crec que mai em veieu en la candidatura d’un partit, ni fent discursos abans d’unes eleccions. Ni sóc metge, així que no receptaria mai una medicació … Perquè doncs no deixeu la feina d’organitzar esdeveniments als professionals preparats? No, sempre és millor que ens ho faci algú del partit … Així ens va!!!

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ26 Gener, 2015

Fa uns dies des d’aquest mateix espai vam denunciar que l’Ajuntament dels Pallaresos no cumplia la llei de banderes.
De seguida van rectificar i per tant, des d’aquí el nostre agraïment i aprofitem per parlar una mica més de les sempre controvertides banderes.

Com a norma general les banderes oficials únicament s’han d’utilitzar en els actes quan són organitzats per les autoritats o quan aquestes concorren a actes organitzats per institucions no oficials.

D’altra banda, aquestes no han d’onejar al costat de les no oficials (mireu les banderes que hi ha a la Plaça Imperial Tarraco o a la rotonda de la Rambla Vella). En aquests casos, és recomanable l’establiment de dos grups de banderes, (oficials i no oficials).

Una altra qüestió és la de la bandera de la Unió Europea. A vegades brilla per la seva absència en molts pals dels edificis públics i en altres ocasions es fa un ús excessiu, col·locant-la en la majoria dels casos en un lloc que no li correspòn. L’ús de la bandera no està legislat, però generalment es col·loca després de les banderes de l’Estat, la CCAA i la local.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ20 Gener, 2015

La col·locació de les banderes, no és ni un capritx dels responsables de protocol ni una qüestió d’imatge o partidista. El seu ús està regulat per la Constitució Espanyola i la llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes.

La Constitució estableix, en el seu article 4.2, que les banderes pròpies de les comunitats autònomes s’utilitzaran al costat de la bandera d’Espanya en els edificis públics i actes oficials. I la llei de que regula l’ús de la bandera d’Espanya disposa, en l’article 3.1, que aquesta haurà d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració central, institucional, autonòmica, provincial i municipal de l’Estat. En la mateixa llei, s’ assenyala que la bandera de les comunitats autònomes ha d’onejar juntament amb la bandera d’Espanya en tots els edificis públics civils de l’àmbit autonòmic, igual que les banderes dels ajuntaments.

Si tenim això en compte, el protocol de col·locació de banderes no es compleix al saló de plens dels Pallaresos. L’ordenament correcte seria el següent:

Els Pallaresos – Espanya – Catalunya – Europa

Les banderes són símbols que ens representen a tots. Símbols en els quals ens reconeixem com a país i com a ciutadans, i és obligatori ser molt respectuosos amb ells. Tant de bo algú se n’adoni i rectifiquin la seva col·locació pel proper ple o acte oficial.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ15 Juny, 2014

Unes cent persones, segons l’organització, s’han concentrat aquest migdia a la plaça del Pou d’Altafulla per manifestar el seu desacord amb la imposició d’una sentència judicial que obliga a col·locar la bandera espanyola en un lloc preferent a l’Ajuntament del municipi. La iniciativa, que ha sorgit de la territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), buscava també donar suport a l’equip de govern i posar de manifest que els ciutadans tenen “dret a decidir”.

L'alcalde d'Altafulla penjant la bandera tricolor — L’alcalde d’Altafulla penjant la bandera tricolor

Alternativa Altafulla, Solidaritat per la Independència, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya són els partits que s’han unit a la protesta, que ha tingut un marcat caràcter festiu. L’any 2012 l’Ajuntament d’Altafulla va convocar una consulta popular per demanar als ciutadans si estaven d’acord amb l’adhesió del municipi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Més d’un 80% dels altafullencs va donar llum verda a la proposta, que també contemplava que els símbols del municipi serien la bandera local i la senyera.
Enguany, la subdelegació del govern espanyol a Tarragona va denunciar l’Ajuntament per no complir la llei de banderes, i una sentència judicial va obligar a col·locar la bandera espanyola en un lloc preferent al balcó del consistori.
Des de l’ANC d’Altafulla, el seu tresorer, Albert Pardo, ha explicat que amb la convocatòria d’aquest diumenge al migdia han volgut mostrar-se contraris “a cap símbol, ni a la bandera espanyola, ni als espanyols”, sinó que només han expressat “que els pobles han d’escollir, tenen el dret a decidir”, i que “si majoritàriament es va decidir que el poble tenia uns símbols”, imposar-ne d’altres no té sentit.

Arxius de banderes | Diari La República Checa

xxx Partners

Les banderes de l’Ajuntament onejaran a mig pal

La CUP “lamenta” que s’hagi penjat la bandera d’Espanya a l’Ajuntament

Per què serveixen les banderes?

EL SOCI D’ERC A TORREDEMBARRA VOL UN REFERÈNDUM LOCAL PER DECIDIR SI ES PENJA O NO L’ESTELADA

LES ‘BANDERES’ D’ALBERT ABELLÓ

Rectificar és de savis

ELS PALLARESOS: Banderes o elements decoratius?

UNITS A ALTAFULLA CONTRA LA IMPOSICIÓ DE BANDERES