Arxius de balanç | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Octubre, 2021
IMG_1654-1280x720.jpg

Arriba l’octubre i la tardor i és símptoma de fer balanç de la temporada turística de l’estiu. Un estiu marcat encara per la pandèmia del coronavirus, tot i que amb un avanç de la vacunació massiva de la població, que ha permès ‘salvar’ l’estiu per al sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb aquests indicadors, l’optimisme s’ha instal·lat al Patronat de Turisme de Tarragona.

Pau Ricomà i Joana Conesa

L’alcalde i president de l’ens, Pau Ricomà ha assegurat que l’estiu 2021 ha estat el de la “forta recuperació” del turisme, respecte a les dades del 2020 i “que s’està apropant a les xifres registrades abans del 2019”, ha destacat el batlle republicà. “Tot això ens fa tenir esperança i veiem un canvi de tendència”, ha dit Ricomà.

Per la seva banda, Joana Conesa, coordinadora del Patronat ha estat l’encarregada de presentar les dades de l’estiu, on el sector del càmping tarragoní ha estat el gran protagonista, registrant molt bones xifres, donades les seves característiques: espais naturals i aire lliure que han aconseguit atreure l’atenció dels turistes nacionals i internacionals.

Precisament el turista nacional ha estat el gran protagonista de la temporada estival tarragonina. Tot i les bones xifres, el batlle ha afirmat que encara queda “molta feina” per fer des del Patronat, que ha afrontat una temporada turística complexa sense haver cobert la plaça de gerent. “L’objectiu és anar de la mà amb el sector i fer que Tarragona sigui un destí per tot l’any i no només de temporada”, ha declarat l’alcalde.

“L’objectiu és anar de la mà amb el sector i fer que Tarragona sigui un destí per tot l’any i no només de temporada”

De juny a setembre s’han registrat 524.796 pernoctacions, amb un creixement del 27% en càmpings i un 122% en hotels respecte l’any passat, i suposa quedar-se a un 81% de les de fa dos estius. La covid també ha provocat que hi hagi hagut un increment del turisme de proximitat. Tot i que a la ciutat els visitants d’arreu de l’Estat ja eren majoria, la diferència s’ha eixamplat i han arribat a ser el 71%. El segon mercat més important és el francès, amb un 10% dels turistes. Als càmpings, el mercat estatal ha representat el 86% dels clients.

VÍDEOS


PUBLICITAT









REDACCIÓ2 Juliol, 2020
foto_3522886.jpg

Llauradó celebra el primer any de mandat

La Diputació de Tarragona fa balanç del primer any de mandat amb la lluita contra el despoblament com un dels seus “cavalls de batalla”. La institució ressalta l’impuls de mesures encaminades a equilibrar les oportunitats entre els pobles i les ciutats, i entre la costa i l’interior, entre les quals destaquen els plans per instal·lar fibra òptica en nuclis rurals, els ajuts als ajuntaments per a equipaments públics a través del Pla d’Acció Municipal quadriennal, el PAM – o la potenciació d’emprenedoria i ocupació.

L’ens enfila el retorn a la normalitat engegant noves accions de futur per al territori. “Posem i seguirem posant l’accent en la cultura i l’educació i seguirem treballant conjuntament amb tots els actors d’un dels sectors claus de la nostra economia: el turisme”, exposa l’equip de govern de la institució, en un article signat per la presidenta de l’ens, Noemí Llauradó (ERC), i el vicepresident Joaquim Nin (JxCat).

Valorant aquest primer any de pacte -amb Esquerra ocupant per primer cop la presidència-, ambdós destaquen que “si històriques han estat les crisis viscudes en el darrer any, històric també va ser el canvi polític que es va produir a la Diputació el juliol de 2019”. Defineixen la nova etapa com una “evolució” de la institució, més que no pas com un “punt d’inflexió”. Així, s’ha apostat especialment pel desenvolupament sostenible i la transformació digital de la regió.

En paral·lel, la Diputació participa en iniciatives conjuntes amb altres administracions i entitats per tal de millorar el posicionament econòmic com a regió, com és la defensa del corredor ferroviari mediterrani o l’impuls de la Regió del Coneixement. La institució recorda el rol que exerceix com a portaveu d’interessos comuns -econòmics, turístics, socials-, com a gran regió del sud de Catalunya.

 


REDACCIÓ15 Juny, 2020
IMG_8607-1280x960.jpg

365 dies de nou govern. Aquest dilluns 15 de juny, el govern d’Esquerra i En comú Podem han celebrat el seu primer any al capdavant de l’Ajuntament. Uns primers mesos de mandat que no han estat gens fàcils de gestionar a causa dels últims esdeveniments i que han afectat el govern d’ERC i En Comú Podem.

Ricomà ha reivindicat la tasca del nou govern

El govern municipal tarragoní ha comparegut davant els mitjans per posar sobre la taula la tasca què s’ha realitzat en aquest primer any de canvi, després de 12 anys de govern socialista. L’alcalde Pau Ricomà, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Carla Aguilar i el portaveu del govern i cap de Patrimoni, han detallat les accions durant el primer any de mandat del nou govern.

Ricomà ha reconegut que “no ha estat fàcil” i també ha assegurat que “aquestes rodes de premsa fan especial il·lusió”. El batlle republicà ha volgut recordar que “hem estat el govern del canvi i hem governat pel ciutadà, i s’ha pogut veure des del minut zero que aquest govern fa les coses d’una altra manera”, sense deixar de banda que “és un autèntic projecte de ciutat, que ha de transcendir en el temps”.

Ha assegurat que el projecte “ha de transcendir”

Ricomà també ha llençat missatges a l’oposició, exposant que és un projecte que no necessita “grans promeses ni projectes megalòmans, sinó en escoltar a la gent i ser honestos”, incidint en els tres objectius de l’executiu “la cohesió, sostenibilitat, la cultura com a element transformador de la ciutat i el concepte de ciutat cuidadora”.

El cap de l’executiu tarragoní també ha fet referència a la “transparència i el saber escoltar què vol la gent”, que malgrat aquest any complicat “mai ha perdut el rumb i que ha explicat en cada moment a la gent el que passava amb transparència”, recordant la seva gestió durant l’incendi al magatzem de Miasa, en el primer mes de govern.

L’alcalde Pau Ricomà durant el balanç

“Hem demostrat la capacitat de treball i esforç d’aquest govern, gestionant moments molt complicats. Crec que ningú pot dir que hem pecat d’inexperiència, ja que hem aconseguit que els engranatges funcionessin. Som un govern en minoria i ho sabem, que ha pactat amb tots els partits que han volgut sumar per Tarragona”, ha exposat Ricomà.

L’alcalde tarragoní també ha reconegut la lentitud de certes àrees de l’Ajuntament, “que el fan poc àgil” i que estan intentant centrar esforços per revertir aquesta situació, dotant de més recursos altres àrees com “Recursos Humans, Contractació Llicències”, la fusió d’empreses municipals (AMT i EMT) i amb “nous reptes i il·lusió”, d’un projecte que ha assegurat que “no es pot quedar aquí i que ha de transcendir en el temps”.

 


REDACCIÓ9 Octubre, 2019

Es tracta de la xifra més alta mai registrada

Un total de 205 persones han mort ofegades en banys d’oci a les platges catalanes des del 2012, quan Protecció Civil va començar a recollir-ne dades. La majoria, 178 (87%), va perdre la vida durant la campanya d’estiu, que va des del 15 de juny al 15 de setembre, segons dades facilitades per Protecció Civil. En els mesos d’estiu d’aquest any, 29 persones han mort ofegades i aquesta és la xifra més alta dels darrers vuit anys.

“Al llarg dels anys veiem que és una mortalitat molt identificada amb un perfil de persona de més de 70 anys, que s’ofega en condicions de bona mar, amb bandera verda i en molts casos en una platja vigilada”, afirma el subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Sergio Delgado.

Nou persones moren a la Costa Daurada
Les altes temperatures d’aquest estiu, amb onades de calor molt potents, és un dels factors que pot explicar l’augment del nombre de persones que han mort ofegades aquest any. Una major afluència de banyistes que, a més, es troben en pitjors condicions, més insolats i amb afeccions o patologies prèvies que es poden agreujar, apunta Delgado.

Això significa que el 48% dels ofegaments han estat aquest estiu a la Costa Brava. Nou persones s’han mort ofegades a la Costa Daurada (31%); cinc, a Costa Central (17%) i una, a Terres de l’Ebre. El 41% eren estrangers i el 76%, homes.

9 persones han mort a la Costa Daurada

Els majors de 70 anys, els més vulnerables
En les campanyes d’estiu dels darrers vuit anys, el 79% de les persones que han perdut la vida mentre es banyaven en platges catalanes són homes i el grup d’edat d’entre 70 i 79 anys és el més afectat. La mitjana d’edat és de 63 anys, però per territoris hi ha diferències, amb una mitjana més elevada a la Costa Daurada (66 anys).

El 38% de les persones que van morir ofegades eren estrangeres, sobretot franceses (28, quasi 4 de cada 10). En el 64% dels casos, les platges estaven vigilades i en la resta, o eren llocs sense socorristes o encara no s’hi havia iniciat el servei o ja havia acabat. El 76% de les platges vigilades on s’han registrat ofegaments mortals en aquests últims vuit anys tenien bandera verda; el 21%, groga; i el 3%, vermella.

La recomanació: platges vigilades i acompanyats
“No estem parlant tant d’ofegaments mortals per mala mar sinó per factors de risc intrínsecs al col·lectiu de persones de més de 70 anys”, subratlla Delgado, que continua: “Moltes de les morts són de persones que no han pogut demanar auxili perquè abans s’han marejat o han tingut un problema cardíac, per exemple”.

Els més grans, població de risc d’ofegament

Per això, el subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències recomana banyar-se en platges que estiguin vigilades i, sobretot a les persones de més de 60 anys, que ho facin acompanyades.

Costa Daurada: el 41% tenia entre 70 i 79 anys
A la Costa Daurada, el 41% de les persones ofegades en els darrers vuit anys tenien entre 70 i 79 anys. És on hi ha un major percentatge de dones que van perdre la vida mentre es banyaven (25%). Les persones que eren estrangeres representen un 30% del total de persones que van morir ofegades.

A la Costa Central, on es produeixen el 21% dels ofegaments, la mitjana d’edat és de 58 anys, la més baixa de totes les costes. La franja amb més mortalitat és la de 50 a 59 anys (26%); després, la de 70 a 79 anys (24%). El 29% eren estrangers i el 13%, dones.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter