28. Març 2024

Arxius de audiencia tarragona | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Gener, 2020

Fiscalia demana l’expulsió del país

Els cinc integrants d’una banda de lladres s’enfronten a penes de fins a sis anys de presó per entrar a robar en una casa de Salou i intentar-ho a la del veí. Els fets es remunten el febrer passat. Tots cinc estan en situació irregular a l’Estat i la fiscalia demana substituir-los la pena per l’expulsió durant cinc anys un cop accedeixin al tercer grau o se’ls concedeixi la llibertat condicional.

Els lladres, d’origen colombià i cubà, es dividien les tasques de conductors, vigilants i autors directes dels robatoris. El ministeri públic destaca que tenien una gran mobilitat geogràfica, com demostra el fet que hi ha altres diligències obertes contra ells per diversos assalts comesos principalment a la zona de Madrid.

Segons relata la fiscalia, cap a les set de la tarda del 25 de febrer els acusats van trencar la porta principal d’entrada a un habitatge de Salou i es van apoderar de diversos objectes que hi havia a dins. Aquell mateix dia i en una hora propera, també van intentar robar en un habitatge veí. Van trencar les persianes de la cuina i del menjador, però no van poder entrar a la casa perquè tenia els vidres blindats.

Tots els individus van ser detinguts el mateix dia i van ingressar en presó provisional el 28 de febrer. En el primer domicili van sostreure pertinences valorades en uns 4.000 euros que la policia va poder recuperar de l’interior d’un vehicle de la banda i retornar-les al propietari.

La fiscalia acusa els membres d’aquest grup criminal d’un suposat delicte continuat de robatori amb força en casa habitada. Per a quatre d’ells demana cinc anys i mig de presó i, per al cinquè, sis anys de presó perquè és reincident, ja que l’havien condemnat a dos anys el 2017 per un robatori amb força en un domicili.


REDACCIÓ20 Desembre, 2019
foto_3422313.jpg

L’Audiència de TGN ha arxivat el cas

L’Audiència de Tarragona ha arxivat la causa oberta contra dos veïns de Mont-roig del Camp investigats per atemptat i lesions a la Guàrdia Civil durant l’1-O. El tribunal ha estimat el recurs presentat per l’associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus contra l’auto d’incoació del procediment dictat el febrer passat pel jutjat d’instrucció número 1 de la capital del Baix Camp.

L’Audiència descarta que la conducta d’agafar i estirar la porra d’un agent des de darrere d’una tanca metàl·lica sigui constitutiva d’un delicte d’atemptat, resistència o desobediència greu. La sala tampoc no veu que els fets encaixin en un delicte lleu per falta de respecte a l’autoritat, atès que el nou Codi Penal no hi inclou als agents -com sí que feia el redactat anterior.

A més, hi ha un tercer investigat que està pendent de la resolució d’un altre recurs, segons han confirmat a l’ACN fonts jurídiques. Els tres veïns estaven acusats dels suposats delictes d’atemptats i lesions, i la fiscalia els demanava penes d’entre un any, i un any i mig de presó. El novembre del 2018 tots ells es van negar a declarar davant la jutgessa i només van respondre a les preguntes dels seus advocats.


REDACCIÓ28 Novembre, 2019

Un dels encausats abandona els jutjats

Aquest dijous quedarà vist per a sentència el judici contra quatre integrants de la xarxa d’abús de menors i de pornografia infantil que es fa des del 30 d’octubre, a porta tancada, a l’Audiència de Tarragona. Els tres principals acusats estan declarats en rebel·lia: un d’ells ja no va comparèixer el primer dia i els altres dos, de nacionalitat francesa, van fugir després de la primera setmana de vista oral.

La sala, però, va decidir continuar el judici sense ells i aquest dimecres ha estat el torn de les declaracions dels processats que continuen a disposició del tribunal. Dos d’ells s’han acollit al dret de no declarar i els dos restants només han respost a les preguntes del seu advocat.

Un d’ells és Fernando A., un exertzaina amb condemnes anteriors per abusos a menors, que s’ha desentès dels fets. Ell és l’únic dels set processats que continua en presó provisional des que va ser detingut perquè no ha pagat la fiança. La fiscalia li demana 1.028 anys de presó.

L’altre individu que ha prestat declaració, Miguel A., ha manifestat que només va comprar material pornogràfic d’adults i ha negat que tingués cap relació amb els altres processats. En el seu cas, la petició del ministeri fiscal és de 576 anys de presó. Els altres dos presumptes pedòfils que s’han acollit al dret de no declarar també estan en llibertat. Es tracta de Martín Rafael C. per qui la fiscalia demana 1.016 anys de presó i de José C., que afronta una petició de 1.088 anys.

Al seu torn, els dos processats que van fugir durant el judici són el presumpte cervell de la trama, Jean Luc A., que s’enfrontava a 1.179 anys de presó; i Christian Bernard G., per qui la fiscalia demanava 720 anys de privació de llibertat. El setè individu, Youness N., que es troba en rebel·lia des del primer dia del judici, afrontava una pena de 710 anys de presó.


REDACCIÓ20 Novembre, 2019

El pare hauria abusat sexualment de la nena

Un home s’enfronta a onze anys de presó per un suposat delicte continuat d’abusos sexuals respecte a la seva filla menor d’edat entre el 2008 i el 2012. Segons la fiscalia, quan la petita tenia entre cinc i nou anys el seu pare la va penetrar vaginalment i la va forçar a mantenir relacions sexuals.

També li va fer tocaments a la zona genital i va obligar-la a tocar-lo a ell. L’home actuava quan estaven tots dos sols a casa o quan els altres fills -també menors- estaven al menjador del domicili familiar, situat a Creixell. A més de la presó, la fiscalia demana que l’home no pugui comunicar-se ni apropar a menys de 200 metres de la filla durant dotze anys i que la indemnitzi amb 60.000 euros.

En l’escrit de conclusions provisionals, el ministeri públic també sol·licita per a l’home deu anys de llibertat vigilada un cop compleixi la pena i la seva inhabilitació durant sis anys per a la pàtria potestat, tutela, cura, càrrec públic o qualsevol ofici o professió que pugui tenir relació amb menors d’edat. El cas arribarà a judici el 16 de desembre a l’Audiència de Tarragona.


REDACCIÓ15 Novembre, 2019

L’expresident del Reus Deportiu, Joan Sabater

Més de 75.000 euros gastats en restaurants, puros, clíniques per perdre pes i centres comercials, entre d’altres. És el muntant que, segons la fiscalia, l’expresident del Reus Deportiu Joan Sabater hauria carregat al club entre els anys 2003 i 2011 amb les dues targetes de crèdit de la institució que tenia al seu nom. L’home, que va ser màxim responsable de l’entitat entre el 1996 i el 2011, s’asseurà a la banqueta dels acusats de l’Audiència de Tarragona a mitjan desembre.

En l’escrit d’acusació, el ministeri públic demana dos anys de presó per a Sabater per un suposat delicte continuat d’apropiació indeguda. A més, sol·licita que indemnitzi el club amb 75.683,71 euros, que és l’import de perjudici econòmic que s’ha pogut acreditar.

La fiscalia assenyala que el càrrec de Sabater tenia com a objectiu “el foment, desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva” i que, en atenció a això, el club li va confiar dues targetes de crèdit per a despeses relacionades amb el compliment d’aquestes tasques. Les despeses de les targetes es carregaven a un compte que el club tenia amb ‘Caixa Tarragona’.

Segons el ministeri fiscal, almenys des del 2003 i fins al 2011, “apartant-se de la finalitat per la qual van confiar-li les targetes de crèdit, i per a procurar-se un benefici il·lícit a costa dels fons del club, Sabater va realitzar despeses estrictament particulars tals com puros i clíniques d’aprimament i, sobretot, en restaurants”.


REDACCIÓ13 Novembre, 2019

L’Audiència dóna per tancat el cas

L’Audiència de Tarragona ha tancat l’última causa judicial pendent de Jorge Casas Cordero, més conegut com el ‘pistoler de Gavà’, que el 2017 va acabar amb la vida de tres persones en una setmana. La defensa, la fiscalia i l’acusació particular han segellat aquest dimecres un acord per la mort a trets de l’exsogre a Miami Platja, a Mont-roig del Camp.

El tribunal ha absolt l’home d’un delicte d’assassinat amb traïdoria perquè concorre l’eximent completa de trastorn mental i ha acordat el seu internament en centre psiquiàtric durant 25 anys. Es tracta de la mateixa mesura que ja va fixar l’Audiència de Barcelona pels casos de Vilanova i la Geltrú i de Gavà, per cadascun dels quals compleix 40 anys d’internament a Brians 1.

La sentència, que ja és ferma, també preveu deu anys de privació de llicència o permís d’armes i deu anys més de llibertat vigilada un cop surti del centre psiquiàtric. A més, haurà d’indemnitzar els familiars amb 400.000 euros: 180.000 euros per a la vídua, 130.000 euros per a la filla que convivia amb la víctima i 100.000 euros per a l’altre fill de l’home. El tribunal també imposa al pistoler les costes judicials, incloses les de l’acusació particular.

A preguntes del magistrat, l’acusat ha respost que entenia les condicions del pacte de conformitat i que n’acceptava el contingut. A més, també ha manifestat que es manté sota tractament i que ara es troba “millor”. El jutge ha apuntat que, si presenta una evolució positiva del seu trastorn, la mesura d’internament es podria escurçar. Tècnicament, però, els anys són acumulatius (entre els tres casos pugen a 100), però la llei no permet internaments superiors a quatre dècades.


REDACCIÓ5 Novembre, 2019

El condemnat convivia amb les menors

Un home ha reconegut haver abusat de dues menors d’edat el 2015 al Montmell i ha acceptat una pena de dos anys i vuit mesos de presó, deu anys de llibertat vigilada i el pagament de 7.000 euros d’indemnització a les víctimes. El cas s’havia de jutjar a l’Audiència de Tarragona, però les parts han tancat un acord de conformitat.

El condemnat convivia amb un amic, el qual tenia amb ell les seves filles menors d’edat alguns caps de setmana alterns i la meitat de les vacances. Aquest dimarts l’home ha admès que entrava a l’habitació de les nenes -de vuit i tretze anys-, i que els llepava els peus i dormia entre les dues, abusant d’elles.

L’home ha quedat condemnat a dos anys de presó per un delicte d’abús sexual a menor de setze anys amb introducció de membres corporals, i a vuit mesos de presó per un delicte d’abús sexual a menor de setze anys. També haurà de complir cinc anys de llibertat vigilada per cada delicte i el tribunal ha acordat que no pugui apropar-se ni comunicar-se amb les víctimes durant un període de cinc anys.

Inicialment, la fiscalia demanava catorze anys de presó pels dos delictes i hi apreciava una prevalença de relació de superioritat. Finalment, el fiscal ha descartat aquest agreujant i ha tingut en compte els atenuants de dilacions indegudes i de reparació del dany.


REDACCIÓ30 Octubre, 2019

L’accident va produir la mort de 13 joves

L’Audiència de Tarragona ha revocat l’arxivament de la causa per l’accident de Freginals i ha instat al jutjat número 3 d’Amposta a reobrir la causa i iniciar el procediment abreujat previ al judici oral per tretze suposats homicidis imprudents i lesions, en el sinistre que es va produir el març de 2016.

Els magistrats de l’Audiència de Tarragona apunten en la interlocutòria, que accepta els recursos presentats per fiscalia i les famílies de les víctimes, que no es poden descartar els “indicis evidents” d’una possible imprudència greu per part del conductor de l’autocar.

El conductor, presumptament, hauria reduït els descansos durant els dies anteriors al fet que es produís el greu sinistre i els magistrats no descarten que la somnolència i la fatiga hagués conduït a l’accident, que va acabar amb la vida de tretze joves estudiants d’Erasmus a l’AP-7, al seu pas per Freginals.


RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA