L’home que presumptament va abusar sexualment de la seva fillastre de 13 anys ho nega tot. El judici s’ha celebrat aquest dimarts a l’Audiència Provincial de Tarragona. Els fets van tenir el 2013 a La Canonja.
L’acusat de delicte continuat d’abús sexual, d’esquena
El Ministeri Públic i l’acusació han demanat la pena màxima per aquests casos, de 12 anys de presó. En el judici s’ha reproduït la declaració que la menor va fer al jutjat d’instrucció, on relatava els abusos que hauria patit. També han declarat l’amiga de la noia a la qual va explicar els fets, la mare i l’equip tècnic de psicòlegs, que han confirmat la versió de la nena. El cas ha quedat vist per a sentència.
Segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia, l’home mantenia una relació sentimental amb una dona des del 2007 i vivien plegats, juntament amb la filla d’ella i un fill que van tenir en comú, en un domicili de la Canonja. Durant aquell període de convivència, l’home hauria abusat de la menor “de forma constant i continuada” aprofitant que la mare no era a casa. En algunes ocasions, el processat feia tocaments a la fillastra mentre ell mirava material pornogràfic i es masturbava. Segons relata la fiscalia, sota el pretext de fer massatges a la menor, li feia tocaments per diferents parts del cos, inclosa la zona genital, “amb ànim libidinós i amb intenció de satisfer els seus instints sexuals”.
Moment del judici, a l’Audiència de Tarragona
El 2013 la parella va trencar la relació, però les visites al fill que tenien en comú van fer que el processat i la víctima seguissin mantenint cert contacte. El ministeri fiscal assenyala que l’home aprofitava per fer tocaments dissimulats a la nena per la zona del cul i els pits quan la saludava. Els fets van ser denunciats el març del 2017 i el jutjat va dictar una mesura cautelar contra l’home perquè no pogués apropar-se ni comunicar-se amb la menor durant la tramitació de la causa.
A més dels dotze anys de presó, la fiscalia també demana la prohibició d’aproximar-se a la víctima a menys de 200 metres i de comunicar-se amb ella durant 14 anys, i set anys de llibertat vigilada després del compliment de la pena.
L’acusat, que es troba en llibertat, ha consignat 10.000 euros i ha demanat l’atenuant per reparació del dany. És la quantitat que demanava el fiscal com a responsabilitat civil.
L’Audiència de Tarragona jutjarà dijous el propietari d’un kebab de la Ràpita que va “explotar” un treballador durant més d’un any.
D’acord amb el Ministeri Públic, els fets es van descobrir en una investigació ‘in situ’ de la Inspecció de Treball. Aprofitant que un dels treballadors tenia una ordre d’expulsió i estava en situació “precària i irregular” a l’Estat, l’home li havia imposat un horari de treball de dotze hores diàries de dilluns a diumenge a canvi d’un salari d’entre deu i quinze euros al dia. A més, no l’havia donat d’alta a la Seguretat Social. La situació va començar l’estiu del 2015 i es va allargar fins a mitjan novembre del 2016.
Segons Fiscalia, els fets constitueixen un delicte contra els drets dels treballadors pel qual sol·licita tres anys de presó i una multa de 3.000 euros. Tot i això, conforme a l’article 89 del Codi Penal, interessa que la pena de presó es pugui substituir per l’expulsió de l’acusat del territori espanyol durant vuit anys.
De la seva banda, el perjudicat ha renunciat a tota indemnització que li correspongui.
A partir del proper dimarts, la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona començarà a jutjar un jove acusat d’abusat sexualment d’una noia que estava drogada.
Els fets es van produir al pis que ocupava el processat, major d’edat, a Constantí, el 24 de setembre del 2016.
D’acord amb l’escrit del Ministeri Fiscal, cap a les tres de la tarda va acudir al pis una noia de 16 anys que va estar consumint marihuana amb el noi. Al cap de dues hores, però, el jove la va penetrar vaginalment “amb l’ànim de satisfer els seus instints sexuals” contra l’oposició de la menor, “que no va poder oferir resistència perquè el consum de la droga li havia provocat una vulnerabilitat química”. La Ficalia sol·licita una pena de 7 anys de privació de la llibertat per a l’acusat.
L’incendi que va cremar, el passat 14 de març del 2015, 4,1 hectaries de bosc al Sarral, a la Conca de Barberà, tornarà ser investigat per ordre de l’Audiència Provincial de Tarragona, després d’un primer arxivament. Sembla ser que hi ha indicis que el foc podria haver estat provocat per una negligència humana.
Segons confirma el compte de Twitter d’Agents Rurals, el foc s’hauria pogut originar per no haver apagat bé una crema agrícola, un fet que el jutge va considerar com un delicte d’incendi forestal sense considerar-ho una imprudència greu. En aquell moment, després que el jutjat obrís diligències, es va procedir a l’arxivament.
El foc es va declarar a la zona del Camí de les Comes de Sarral i va progressar en sentit nord pel vessant de la muntana. Va cremar, majoritàriament, pi blanc i matoll i les tasques d’extinció es van veure dificultades pel vent. A la zona hi van treballar fins a 25 dotacions de Bombers de la Generalitat i cinc helicòpters.
Ciutadans vol que l’alcalde de Tarragona convoqui, de forma urgent, una junta de portaveus per esclarir la seva imputació en el cas Inipro. Un afer que està provocant alguns dessabors a Josep Fèlix Ballesteros. El portaveu del partit taronja recorda “el compromís de l’alcalde de convocar una junta de portaveus per donar totes les explicacions corresponents si algun grup municipal ho sol·licitava”.
Ara, pocs dies abans d’anar a declarar com a imputat (ara la denominació jurídica és investigat) en un cas de possible corrupció, Ballesteros haurà de decidir si dóna explicacions als portaveus municipals. Quan es va assabentar de la seva imputació, a preguntes dels periodistes, l’alcalde ja va dir que no convocaria la junta perquè “no hi ha res de nou” sobre Inipro.
Arran d’aquesta qüestió, ara judicialitzada, Rubén Viñuales reclama al batlle que faciliti els informes en què Ballesteros es va basar per “justificar la signatura de factures que evitaven incórrer en un delicte d’enriquiment injust per part de l’administració”.
El cap de l’oposició ha qualificat els fets de “tristos” i ha manifestat que “els tarragonins no es mereixen tenir un alcalde imputat”. Assegura que no va a demanar la dimissió de Ballesteros” perquè “es tracta d’una decisió personal que únicament pot prendre ell mateix”.
Ballesteros està citat a declarar com a imputat
De moment, la CUP és l’únic partit que ha exigit públicament la dimissió de l’alcalde socialista com a conseqüència de l’escàndol de presumpta corrupció.
Cal recordar que Ballesteros està citat a declarar com a imputat el dimarts vinent al matí, per haver autoritzat en set ocasions i mitjançant decret pagaments a l’empresa Inipro, que ascendeixen a 215.000 euros.
Les factures són d’entre el 2011 i el 2013 i constaven advertències desfavorables, ja que el contracte amb Inipro es va prorrogar de forma irregular després adjudicar-li l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) un servei d’atenció a l’immigrant.
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, continua en la seva defensa acèrrima per la presumpció d’innocència dels imputats. Arran de la visita del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Tarragona i davant l’augment dels casos judicials on estan implicats polítics, el màxim representant dels jutges tarragonins reclama la prudència i respecte pels imputats fins que no hi hagi una sentència condemnatòria ferma. Es mostra radicalment contra la captura d’imatges de persones emmanillades pels passadissos policials o dels jutjats. “Defensar la presumpció d’innocència és responsabilitat de tots”, ha dit Hernández.
Imputat no és un condemnat
En la seva opinió, aconsella als mitjans de comunicació que com a vetllador dels drets i llibertats podria tenir un paper preponderant a l’hora d’interioritzar valors importants en la societat. Entén que cadascú ha de fer la seva feina, però s’ha de tenir en compte que s’està parlant de persones, de la seva imatge i de situacions que poden ser traumàtiques per tota la vida.
Ha insistit força en esclarir que un imputat no és un culpable ni està condemnat. “Quan s’agafa la imatge d’un detingut i la publiquen en les primeres pàgines dels diaris o en espais destacats dels mitjans no s’està fent un favor als valors constitucionals”, subratlla el jutge, assegurant que seria interessant repassar els circuits que han pogut permetre que una persona que està sota la nostra custòdia (detinguda) sigui fotografiada”.
“No és un plató”
Javier Hernández és contundent a l’hora de dir que “un detingut no és un artista i una sala de visites no és un plató de televisió”.
La mediatització dels casos judicials no és en el seu parer “un signe de qualitat del nostre sistema de dret”. Per aquesta raó, demana “menys fascinació i més valoració objectiva”.
“És cert que no tenim una llei molt clara entre els límits de la llibertat d’expressió i informació, però seria interessant fer una valoració prèvia i que cadascú es qüestioni sobre quin valor real té agafar una imatge d’una persona emmanillada i publicar-la a les portades dels diaris. Jo personalment no trobo l’interès”, ha conclòs el president de l’Audiència Provincial.
La Secció Quarta de l’Audiència de Tarragona jutjarà aquest divendres a una noia per simular, presumptament, que la prostituïen dos germans a la carretera N-340 i que la retenien en un pis de Tarragona.
El cas es remunta a maig de 2005, en denunciar l’acusada que s’havia escapat d’un pis de Tarragona on l’havien retingut dos germans de nacionalitat romanesa que, segons ella, l’havien violat i enganxat per obligar-la a prostituir-
En la seva denúncia davant la Policia Nacional, la dona va relatar que vivia a Barcelona, però que s’havia traslladat a Tarragona sota la promesa que treballaria en un restaurant, efectuada per dues dones que havia conegut en una discoteca.
Aquestes dues dones serien les parelles sentimentals dels dos germans que, segons va denunciar la jove, la explotaven sexualment.
No obstant això, segons l’escrit del fiscal, la noia s’ho va inventar tot instigada pel seu nòvio, que seria proxeneta i responsable d’una trama de prostitució, amb la intenció de venjar-se dels dos germans perquè li devien diners.
Com a resultat de la denúncia falsa, un dels germans va estar un any a la presó, l’altre quatre anys i quatre mesos i es va expulsar del país a la seva dona.
La denunciant era la ‘reina’ La investigació policial va trobar contradiccions en el relat de la denunciant, ja considerada testimoni protegit, en constar sis visites al seu nuvi a la presó en el temps en què va denunciar que estava retinguda pels dos germans al pis.
La fiscalia també sosté que mentre el nuvi estava empresonat, la denunciant va prendre les regnes de la trama de prostitució.
La dona s’enfronta ara a una petició d’un total de 20 anys de presó, que es desglossen en 17 anys per denúncia falsa en concurs amb un delicte de detenció il·legal; un any per usurpació d’estat civil i dos anys més per falsedat en document oficial.
La fiscalia també demana 300 euros per cada dia que cada un dels dos germans va estar a la presó (a un li corresponen 473.400 euros i l’altre 105.900 euros).
La denúncia va ser interposada per l’exalcalde socialista Manuel Jiménez.
El jutge ha absolt dels delictes d’injúries i calúmnies a l’activista Silvestre Morros, veí de Torredembarra que va denunciar el projecte urbanístic de Muntanyans 2 davant els tribunals i va dir públicament que es tractava d’un cas de corrupció.
El titular del jutjat penal 4 de Tarragona considera provat que Morros va exercir la seva llibertat d’expressió i que “les manifestacions de l’acusat tampoc poden considerar realitzades de forma falsària o temerari menyspreu a la veritat”.
La sentència assenyala que “la defensa” – el lletrat David Rocamora – “ha complert de forma rellevant la càrrega de provar (exceptio veritatis) els fets o circumstàncies que fonamentaven aquelles opinions” i que els polítics “estan subjectes a la crítica social”.
Zona catalogada El projecte de Muntanyans 2 constava de 550 xalets de luxe en una zona catalogada com inundable per la Generalitat, al costat d’un espai natural protegit i, després d’una dècada de litigis, el Tribunal Suprem va dictar el 2014 que no es podia construir.
Morros ho va denunciar primer dins de la plataforma Salvem els Muntanyans i després a títol personal i, l’any 2008, va declarar a diversos mitjans de comunicació: “alguna cosa fa pudor des del principi” i “és un cas claríssim de corrupció”.
L’alcalde que aleshores governava a Torredembarra, el socialista Manuel Jiménez, va denunciar pel penal a Morros per injúries i calúmnies.
Molta documentació
La sentència ressenya la llarga història del projecte impulsat per la promotora Vegas de Guadaira, participada per Caja Granada, amb l’aprovació inicial per part del ple de Torredembarra el juny del 2004 i cita abundant documentació.
Consta que Morros va descobrir que existia un informe del Ministeri de Medi Ambient del 2001 amb la proposta de comprar els terrenys per a la seva conservació, donat el seu gran valor natural i la fragilitat del seu ecosistema, que havia desaparegut de l’ajuntament.
També inclou que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) primer va informar desfavorablement, però després va autoritzar el pla amb la inclusió de carrers-riera i la prohibició d’aparcar per ser terreny inundable.
Altres “interessos”
Morros declarar que al poble se sabia que l’empresa Vicsan “seria la constructora” i “una de les accionistes principals era l’esposa d’un alcalde del partit CiU, per la qual cosa moltes persones al municipi creien que podien existir altres interessos “.
El jutge considera que dir “tot això fa pudor des del principi” es refereix “a la política mediambiental que estava seguint l’Ajuntament de Torredembarra, és a dir, tot l’equip de govern, de manera que no atempta exclusivament contra l’honor de Jiménez.
Com el fiscal tampoc apreciava indicis de delicte, el jutge condemna a pagar les costes a l’acusació particular.
Es dóna el cas que l’empresa Vicsan està sent investigada per un delicte contra l’administració pública que afecta a gran part de l’equip de govern del dimitit alcalde convergent Daniel Masagué.
Una noia s’enfronta a 20 anys de presó per haver simulat que dos germans l’havien retingut en un pis de Tarragona, violat i agredit físicament per obligar-la a exercir la prostitució a la carretera N-340.
Segons la fiscalia, la jove va actuar a instàncies del seu company sentimental, un proxeneta que liderava una gran organització dedicada a l’explotació de prostitutes, per venjar-se dels dos homes.
Com a resultes d’aquella denúncia falsa, els dos individus van romandre 12 i 52 mesos a la presó, i la dona d’un ells va ser expulsada del país. L’acusada va acabar admetent que s’ho havia inventat tot. El cas, que es remunta al 2005, es jutjarà a l’Audiència de Tarragona a partir del 13 de febrer.
Obligada a exercir la prostitució El 13 de maig del 2005, l’acusada, Marilena, va acudir a la comissaria de la Policia Nacional per denunciar que s’havia escapat d’un domicili de l’Avinguda d’Andorra de la ciutat on estava retinguda per part de dos germans de nacionalitat romanesa -Ion Ganta i George Florin Ganta-, els quals l’havien agredit físicament i violat en diverses ocasions “per tot arreu” per obligar-la a exercir la prostitució.
En la denúncia, va afirmar que portava tres anys vivint a Barcelona fins al març, moment en què va arribar a Tarragona de la mà de dues dones que havia conegut en una discoteca, les quals li havien promès que podria treballar en un restaurant. Segons va afirmar als agents, aquestes dues dones eren les parelles dels dos homes romanesos que l’explotaven i es quedaven tots els diners que guanyava.
El mateix dia, la jove va prestar declaració davant el jutge i va ratificar els fets, per la qual cosa va passar a ser considerada un testimoni protegit. Els agents van detenir un dels germans -Ion- quan es dirigia al seu domicili, tot i que no van arribar a detenir l’altre germà -George Florin-, ordenant la seva cerca i captura. En la seva declaració, l’acusat va assegurar que no coneixia la noia i que els fets denunciats eren mentida. Tot i això, el jutge en va decretar el seu ingrés a presó.
Una venjança per motius econòmics
Segons la fiscalia, l’acusada va proferir aquestes greus acusacions “amb plena consciència de la seva falsedat” a instàncies del seu company sentimental, Claudiu. La fiscalia manté que aquest individu era aleshores un proxeneta i el cap d’una gran organització dedicada a l’explotació de dones romaneses que eren conduïdes a l’estat espanyol amb la falsa promesa d’obtenir una feina com a ballarines o prostitutes.
Va treballar en prostíbuls
Les investigacions policials van permetre esbrinar que l’acusada havia arribat a Espanya amb 17 anys per dedicar-se a la prostitució en diferents locals i que utilitzava un passaport robat i falsificat, amb el nom de Ramona. Amb aquesta identitat, la noia va estar treballant en diversos locals: el Falcon Crest d’Alginet (Ribera Alta), el Privée de l’autovia de Reus a Salou o el Lapsus de Torredembarra.
L’any 2004, la noia va iniciar una relació sentimental amb el cap de l’organització, amb qui convivia en un domicili de Cambrils fins que va ingressar a una presó de Madrid l’octubre d’aquell any. Durant aquells mesos, l’acusada el va visitar en 15 ocasions, però sis de les visites coincidien amb el període en què assegurava que havia estat retinguda al domicili pels dos germans. Segons la fiscalia, mentre Claudiu va estar empresonat, l’acusada seguia exercint la prostitució i era l’encarregada de controlar els ingressos i despeses de la resta de noies que acudien al club.
Denúncia ‘programada’
El ministeri fiscal sosté que l’acusada va presentar aquesta denúncia falsa a instàncies del seu company, el qual pretenia venjar-se dels dos germans perquè no li pagaven uns diners que ell reclamava i perquè les parelles dels dos nois es negaven a seguir exercint la prostitució per a ell, ja que volien seguir treballant pel seu compte.
Claudiu els havia amenaçat des de la presó en diverses ocasions i, en sortir del centre, va decidir venjar-se d’ells amb la col·laboració de la seva companya sentimental, l’acusada Marilena. A partir d’aquell moment, insisteix la fiscalia, l’acusada es va desentendre de la falsa denúncia. La noia va continuar la relació amb Claudiu, el qual va morir en un accident de trànsit el 5 d’octubre de 2006.
Un dels falsos acusats va passar més de 4 anys a la presó
El juliol de 2006, l’Audiència de Tarragona va celebrar el judici contra un dels germans, però la noia no s’hi va presentar. El tribunal va condemnar Ion Ganta a 11 anys de presó per un delicte relatiu a la prostitució i un altre d’agressions sexuals continuades. L’home va romandre engarjolat per aquesta causa quatre anys i quatre mesos fins que es va descobrir la mentida.
Com a conseqüència d’aquella denúncia, la policia també va detenir una de les dues dones acusades d’haver captat la noia a Romania. En la seva declaració, la dona, de nom Mihaela Marcela, va afirmar que tot plegat es tractava d’una venjança. El setembre de 2006, la policia va detenir l’altre germà acusat, George Florin, el qual va estar empresonat durant un any. El 15 de març de 2007, l’altra dona dels germans denunciats, Eugen, va desmuntar la versió de l’acusada. I, finalment, Marilena es va decidir a confessar en seu judicial que s’ho havia inventat tot.
Denúncia falsa Segons la fiscalia, els fets són constitutius d’un delicte d’acusació i denúncia falsa en concurs amb un delicte de detenció il·legal en la persona de Ion Ganta, pel qual sol·licita per a l’acusada una pena de 8 anys de presó. Pel delicte de detenció il·legal en la persona de George Florin, sol·licita 5 anys més de privació de llibertat, així com 4 anys de presó pel delicte de detenció il·legal en la persona de Mihaela Marcela. També sol·licita un any de presó pel delicte d’usurpació d’estat civil i dos anys més per un delicte continuat de falsedat en document oficial i mercantil.
La fiscalia demana que la noia indemnitzi els dos germans amb 300 euros per cada dia que van estar empresonats arran aquella falsa denúncia. A Ion Ganta li corresponen 473.400 euros pel període comprès entre l’11 de març del 2005 i l’11 de setembre del 2009. A George Florin, 105.900 euros pel període comprès entre el 16 de desembre de 2006 i el 4 de desembre de 2007. A més, el ministeri fiscal reclama una indemnització de 300 euros per a Mihaela Marcela pel dia de la detenció i de 3.000 més per la seva expulsió del país.
L’Audiència de Tarragona ha ajornat fins al febrer el judici contra els 9 acusats de matar una veïna d’Ulldecona en un assalt a casa seva el juliol del 2011.
El tribunal ha decidit suspendre el judici perquè es faci ens possibles perquè comparegui un testimoni “clau” per a la fiscalia, així com el novè acusat, que estava en cerca i captura i que ha estat localitzat a Romania.
Cadascun dels nou assaltants s’enfronta a una pena de 37 anys de presó pels delictes d’assassinat amb traïdoria, robatori amb violència i intimidació en casa habitada, dos delictes de detenció il·legal i una falta de lesions.
Després de lligar i emmordassar el matrimoni a casa seva, els lladres van fugir amb 400 euros i joies valorades en 8.500 euros.
REDACCIÓ24 Juliol, 2019
REDACCIÓ
