Arxius de audiència de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Setembre, 2021
jutges.jpg

El Ple de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) ha acordat l’expulsió de la carrera judicial de titular de Jutjat de Primera Instància número 5 de Tarragona, Manuel Arce, per una falta molt greu de desatenció en el compliment dels deures judicials.

La decisió adoptada s’ha aprovat amb 14 vots a favor i set en contra. El cas era estudiat després de mesos d’anàlisi de cas pel promotor de l’acció disciplinària, Ricardo Conde.

El magistrat expedientat comptava amb una mitjana de tres sentències al mes quan la mitjana per jutge  sol ser de 240 sentències a l’any

El magistrat, que ja va ser apartat del jutjat quan va arrencar la investigació a proposta de la comissió disciplinària, comptava amb una mitjana de tres sentències al mes – la mitjana per magistrat sol ser de 240 sentències a l’any – i acumulava gran quantitat d’assumptes sense resoldre .

Contra la decisió de l’òrgan de govern dels jutges cap recurs davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) i, segons les mateixes fonts, el jutge acumulava ja una desena de sancions pel mateix motiu. És la primera vegada en el mandat del president de CGPJ, Carlos Lesmes, que es dóna una situació així, i aquesta és la sanció més greu que es pot adoptar contra un magistrat.

L’article de la Llei Orgànica del Poder Judicial en el qual es dóna suport a aquesta expulsió de la carrera és el 417.9. Al s’apunta que es considera falta molt greu “la desatenció o el retard injustificat i reiterat en la iniciació, tramitació o resolució de processos i causes o en l’exercici de qualsevol de les competències judicials”.

Segons el 425 d’aquesta mateixa llei l’instructor delegat de l’expedient pot practicar totes les proves i actuacions siguin necessàries per a la determinació i comprovació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció, amb intervenció del ministeri fiscal i de l’interessat, que podrà valer-se d’advocat des de l’inici de l’expedient.

Després d’aquesta fase, que pot allargar-se per un any màxim, i a la vista de les proves i actuacions practicades, l’instructor delegat ha de formular, si procedís, plec de càrrecs, en el qual s’exposaran els fets impugnats amb expressió, si escau, de la falta presumptament comesa i de les sancions que puguin ser d’aplicació.

PUBLICITAT










REDACCIÓ14 Maig, 2021
jutges.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estirat les orelles a la magistrada de Tarragona que va instruir la causa oberta contra l’aleshores regidora de la CUP Laia Estrada per un delicte de desordres per una protesta. L’alt tribunal ha retornat el cas a Tarragona perquè la investigació és totalment insuficient a l’hora de poder atribuir aquest delicte a l’actual diputada.

En una interlocutòria del 3 de maig passat, la sala civil i penal del TSJC acorda retornar la causa a la magistrada perquè emeti una exposició raonada en la qual delimiti els indicis delictius que pesen contra Estrada, qui va plantar la jutge en les dues ocasions en què la va citar per prendre-li declaració.

Després de rebre aquesta interlocutòria, la titular del jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona ha ordenat aquest dijous la detenció d’Estrada per prendre-li declaració com a investigada, malgrat que té la condició d’aforada davant el TSJC des que el passat 14 de febrer va ser elegida diputada del Parlament i, d’acord amb la llei, el seu arrest estaria previst solament en casos de “delicte flagrant”.

La diputada, al costat de sis persones més, és investigada arran d’un atestat dels Mossos d’Esquadra que li atribueix la seva participació en uns incidents en una protesta del desembre del 2019 convocada per Arran i els CDR.

Una vegada Estrada va rebre la seva credencial de diputada, la jutge instructora va remetre al TSJC la causa per desordres, acompanyada d’una interlocutòria en la qual recordava que l’única cosa que quedava pendent per finalitzar la instrucció era prendre declaració a Laia Estrada.

No obstant això, afegeix l’alt tribunal, aquesta interlocutòria no contenia “cap fet relatiu a la participació indiciària i presumptament delictiva de la senyora Estrada Cañón”, ni esmenta el “presumpte delicte objecte d’investigació i/o imputació a la mateixa”, la qual cosa resulta “insuficient” perquè la sala declari la seva competència per investigar-la.

En opinió del TSJC, la instrucció remesa per la jutge de Tarragona “és pràcticament inexistent respecte de la investigada aforada, i totalment insuficient per atribuir a la mateixa la comissió i/o participació d’un presumpte delicte de desordres públics que justifiqui l’assumpció per aquesta sala de la continuació de la instrucció”.

Per aquest motiu, emplaça la magistrada a remetre-li una exposició raonada que detalli els fets concrets que afectin Estrada, així com “la participació que en ells pogués haver tingut i la concreta tipificació penal que els fets poguessin revestir”.

Així mateix, ordena al jutge instructor continuar amb el procés penal respecte a la resta d’investigats no aforats davant el TSJC.

Segons assenyala la interlocutòria del TSJC, els atestats de la policia catalana que van donar motiu a la investigació “feien esment a la participació de la senyora Estrada Cañón en diverses accions executades en ocasió d’aquestes manifestacions a la via pública i davant de seus judicials de Tarragona”.

Africa


REDACCIÓ19 Gener, 2021
Discoteca.jpg

Un home s’enfronta a 11 anys de presó per presumptament agredir sexualment a una dona a Reus. Segons informa l’ACN, els fets van ocórrer el desembre de 2016 en una pista de ball de la capital del Baix Camp. L’acusat, qui tenia parella, i la dona suposadament agredida van ballar durant hores mentre ell intentava fer-li petons sense èxit. En un moment determinat, l’home la va portar al lavabo on presumptament la va agredir, arribant a ejacular al damunt d’ella. La fiscalia demana que no es pugui apropar a menys de 500 metres de la víctima ni comunicar-se amb ella durant 16 anys, i que la indemnitzi amb 20.000 euros pels danys morals.

Segons el ministeri públic, al voltant de les dues de la matinada, l’acusat va intentar petonejar a la dona fora del local. Ella va apartar-lo dient-li que no volia. Dues hores després, mentre ballaven a la pista, la va agafar d’una mà i va fer-la entrar en un bany individual del lavabo d’homes.

Segons la fiscalia, l’home va tancar la porta, va col·locar el pestell per evitar que la víctima en pogués sortir i la va tornar a besar a la boca i li va tocar els pits. També va abaixar-li la part superior del vestit que duia i va fer-li tocaments mentre ella plorava i cridava que la deixés marxar.

El ministeri públic apunta que l’acusat va immobilitzar la dona agafant-la de les mans i aixecant-les en alt per reduir la seva resistència. En un moment donat li va introduir els dits a la vagina i va intentar penetrar-la amb el penis, però no ho va aconseguir perquè ella es resistia. Tot i això, va arribar a ejacular sobre la roba d’ella, sempre segons la versió del fiscal.

Tot seguit, afegeix l’escrit, l’acusat va seure la víctima al vàter i li va dir que li fes una fel·lació sense que ho aconseguís per la resistència, els crits i els plors de la dona. Aleshores, l’home va obrir la porta i se’n va tornar cap a la pista de ball, mentre que ella se’n va anar al lavabo de dones on va contactar amb una tercera persona per explicar-li els fets.

La dona va contactar amb un amic i aquest la va acompanyar fins a un centre mèdic de Barcelona, localitat on vivia, perquè l’atenguessin. L’endemà al matí ell va enviar un missatge de mòbil a la dona en el qual manifestava “sento molt lo d’ahir”, “perdona si et vaig fer sentir malament, no era la meva intenció” o “em sap malament perquè el que era una sortida en la qual ho estàvem passant bé, es va tòrcer al final”.

A causa de l’agressió, la víctima va patir un trastorn d’estrès posttraumàtic amb simptomatologia de naturalesa reactiva als fets, entre d’altres, amb problemes per dormir i per mantenir relacions, i que van propiciar que abandonés els estudis i la feina. Uns mesos més tard va iniciar un tractament psicològic arran de l’agressió.

La fiscalia acusa l’home d’un delicte d’agressió sexual pel qual demana 11 anys de presó i la prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres i de comunicar-se amb la víctima durant 16 anys. També sol·licita que pagui a la dona una indemnització de 20.000 euros en concepte de dany moral i les costes processals. El cas es jutjarà aviat a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Gener, 2021
foto_3088869.jpg

La fiscalia demana 9 anys de presó a 2 germans de Constantí acusats d’intent d’assassinat. Segons informa ACN, els fets van ocórrer el 30 de setembre de 2018 al carrer Prat de la Riba de Constantí, quan els dos familiars van mantenir una discussió amb un veí amb motiu d’una gotera. El primer dels germans, David N., presumptament va treure una pistola i la va col·locar al pit de la víctima mentre li deia que el mataria. Llavors, el veí li va clavar un cop de puny mentre l’altre germà li encetava una ganivetada per l’esquena.

 La fiscalia subratlla que l’agressor el va atacar de forma sobtada i sent plenament conscient que la víctima no podia defensar-se perquè estava centrat en l’individu que duia la pistola. Els dos parents van abandonar el carrer ràpidament mentre una altra persona tapava la ferida de la víctima. L’home va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII on, segons el ministeri públic, sense tractament mèdic-quirúrgic urgent podria haver mort.

La fiscalia acusa els dos germans d’un suposat delicte d’assassinat en grau de temptativa, pel qual demana 9 anys de presó per a cadascun, i que no puguin apropar-se a menys de 500 metres del veí ni comunicar-se amb ell durant 15 anys. La víctima ha renunciat a rebre una indemnització civil. El cas arribarà properament a judici a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
pellicer_reus.jpg

L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d’altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable. L’Audiència comparteix que la protesta que va haver-hi davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven agents de la policia nacional, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.

Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d’instrucció per demanar l’arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. En un auto del 2 de novembre al qual ha tingut accés l’ACN, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.

Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l’Audiència, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.

Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, recorda que el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos.

La lectura del manifest, conclouen els magistrats, “no pot estimar-se constitutiva del delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents”. Apunta que el cap de l’operatiu va dir que no es va sentir assetjat i que “l’ambient a la ciutat era hostil sobretot a partir del dia 1 i que les manifestacions eren gairebé diàries”.

En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l’encarregat d’un gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d’altres socis s’havien queixat de la seva presència. “No pot atribuir-se als recurrents -Pellicer i els portaveus municipals- l’assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l’actuació d’alguns ciutadans de la localitat”, conclou l’Audiència de Tarragona.

En la fase d’instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d’odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
jutges.jpg

Un colombià de 29 anys i en situació irregular a Espanya, podria ser condemnat a 14 anys de presó. És el que demana el Ministeri Fiscal després que l’home hagi clavat quatre ganivetades a un altre colombià, en 2019.

Els fets van passar en una masia denominada ‘Club del Caballo‘, al Mas Pellicer de Reus, on diverses persones d’origen colombià havien organitzat una festa nadalenca.

Segons relata la fiscalia, a les set del matí, quan la víctima, de 27 anys, s’encaminava cap a la sortida, el processat li va clavar dues ganivetades a l’esquena i, quan el ferit es va girar, va clavar-li dues punyalades més al pit. El processat va actuar sense motiu aparent, de forma sobtada i sense dir res, aprofitant que la víctima es trobava d’esquenes, segons el fiscal.

El noi va caure a terra i va patir un quatre de lesions per arma blanca amb perforació toràcica. Les ganivetades, amb “compromís vital”, van afectar el cor i el pulmó. Per aquests fets va estar 68 dies de baixa, 14 dels quals els va passar a l’UCI. El jutjat d’instrucció va decretar l’ingrés provisional a presó del presumpte autor de les ganivetades el 27 de desembre del 2019.

L’home afronta una pena de 14 anys de presó per un suposat delicte d’assassinat amb traïdoria en grau de temptativa. La fiscalia interessa que s’executin dues terceres parts de la pena i que la resta se substitueixi per l’expulsió de l’estat espanyol, on el processat tindria prohibit tornar durant 9 anys.

El ministeri fiscal també demana que l’acusat indemnitzi el perjudicat amb 7.000 euros pels dies d’incapacitat i de curació, i amb 20.300 euros pel perjudici estètic ocasionat per les cicatrius que li han quedat. El cas es jutjarà properament a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT

T



REDACCIÓ25 Octubre, 2020
judici_2-1280x723.jpg

El Ministeri Fiscal acusa d’homicidi a dos germans per presumptament haver matat el cunyat al Montmell (Baix Penedès) arran d’una disputa per una plantació de marihuana que compartien. En canvi, demana el sobreseïment provisional respecte el sogre de la víctima, que també està processat. El judici tindrà lloc al novembre.

Els fets es remunten a l’agost del 2017 i el cos de la víctima, de 30 anys, no ha aparegut. L’octubre d’aquell any els Mossos d’Esquadra van detenir els processats després d’analitzar la informació i els posicionaments dels seus telèfons mòbils. Aquest serà el tercer judici per homicidi sense cadàver a Tarragona en sis anys, després del de Ramon Laso, condemnat per matar la dona i el cunyat, i el de Ramon Franch, sentenciat per la mort d’una veïna dels Pallaresos.

Els acusats són Joaquín F.C. i Bacari B.C., dos germans per part de mare. Una germana seva -també per part de mare- mantenia des de feia uns deu anys una relació sentimental amb la víctima, Diego P.R.. La parella tenia dos fills menors i, en el moment dels fets, ella estava embarassada d’un tercer fill.

L’any 2016, Diego va muntar juntament amb el seu cunyat Joaquín una plantació de marihuana al pàrquing d’un habitatge de la urbanització Mirador del Penedès, al municipi del Montmell (Baix Penedès). Joaquín residia ocasionalment en aquest domicili, situat al carrer de la Haia, i el sogre de la víctima, José M.S., també en feia ús.

Uns mesos abans de l’agost del 2017 va sorgir un conflicte entre ells perquè Joaquín volia que Diego sortís del negoci de la plantació de marihuana. El 9 d’agost del 2017, Diego va acudir a la casa i, en no trobar-hi a ningú, va trencar la porta del pàrquing de la plantació amb el propòsit de recuperar una part del material que hi tenien, sense aconseguir-ho. Joaquín li va manifestar per telèfon que això no li havia agradat i van quedar que es trobarien el 13 d’agost a la casa per aclarir-ho.

Diego va acudir a l’habitatge durant la tarda-nit del 13 d’agost del 2017 però, en no trobar-hi a ningú, va trencar al porta d’accés. Posteriorment, Joaquín va enviar-li missatges una altra vegada en els quals li manifestava el seu enuig. Tot això va fer, segons la fiscalia, que Joaquín i el seu germà Bacari -que mantenien una relació “estreta”- decidissin acabar amb la vida de Diego.

El 14 d’agost a la tarda Joaquín va trucar Diego a les 18:20 hores i el va citar a la casa del carrer de la Haia “per complir amb el propòsit d’acabar amb la seva vida”. Mentre els dos germans es van desplaçar al Montmell, la víctima va agafar un bat de beisbol i va marxar de casa amb la seva furgoneta, segons l’escrit d’acusació.

L’homicidi i la desaparició del cadàver
La víctima es va trobar els dos acusats a l’habitatge i, segons la investigació, els dos homes el van atacar a cops i van acabar amb la seva vida. A continuació, els acusats es van desplaçar a la població d’Olivella (Garraf), on residia Bacari. Van anar-hi amb la furgoneta de Joaquín i amb la furgoneta de Diego, la qual van deixar abandonada unes hores en un carrer del municipi fins gairebé les tres de la matinada del 15 d’agost.

Després els acusats van recollir la furgoneta de la víctima, la van desplaçar a una pista forestal del terme municipal de Sant Cugat de Sesgarrigues (Alt Penedès) i li van calar foc, deixant-la completament calcinada. Segons la fiscalia, en algun lloc d’aquest recorregut van abandonar i ocultar el cadàver.

Arran de la investigació de la Unitat Territorial d’Investigació de la Regió Policial Metropolitana Sud dels Mossos d’Esquadra, el 7 d’octubre del 2017 el jutjat va decretar presó provisional, comunicada i sense fiança per als dos germans.

La policia també va apuntar cap al sogre de la víctima, José M.S., però la fiscalia en demana el sobreseïment provisional perquè considera que no hi ha prou indicis de la seva participació en els fets, ni que permetin situar-lo a la casa del carrer de la Haia en el moment del crim.

En un apunt, la fiscalia justifica que malgrat que l’anàlisi dels repetidors de telefonia ubica el sogre a la població del Montmell en unes hores properes als fets, la resta d’elements no sustenten “amb suficiència indiciària” la participació en la mort i desaparició de la víctima.

Penes de 17 anys de presó per homicidi i danys amb incendi
La fiscalia demana per als dos acusats una pena de 15 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi amb l’agreujant d’abús de superioritat, i 2 anys més de presó per un suposat delicte de danys amb incendi per la crema de la furgoneta de la víctima.

En concepte d’indemnització, proposa que indemnitzin conjuntament i solidària cadascun dels tres fills menors de la víctima amb l’import de 120.000 euros; a la dona de la víctima i alhora germana seva, amb 90.000 euros, i a la mare del mort amb 50.000 euros.

D’altra banda, el ministeri públic demana que es dedueixi testimoni de l’existència de la plantació de marihuana a l’habitatge del carrer de la Haia, on ocasionalment residia Joaquín i del qual també feia ús José, perquè s’investigui la comissió d’un suposat delicte contra la salut pública.

Mig centenar de testimonis i perits
El judici està previst que es faci el mes vinent a l’Audiència de Tarragona, si la pandèmia no obliga a alterar el calendari. La tria del jurat popular s’ha programat pel 6 de novembre i l’inici de la vista oral, pel dia 9.

Com en la resta de judicis d’aquestes característiques, sense autòpsia del cadàver l’acusació se sustentarà en la reconstrucció dels fets que la policia va fer arran de la inspecció del domicili i dels vehicles i, en especial, del posicionament dels telèfons mòbils en els repetidors de la zona, així com els registres de trucades i missatges que es van intercanviar els implicats.

De cara al judici, la fiscalia ha proposat la declaració de 30 testimonis, entre els quals n’hi ha un de protegit i divuit que són agents dels Mossos d’Esquadra. També hi ha setze agents de la policia catalana citats com a perits per tal d’aportar informació sobre les mostres recollides a la casa on van succeir els fets i als domicilis i vehicles dels acusats, i sobre l’anàlisi de les dades de telefonia.

A més, en la prova documental hi ha nombrosos elements que quedaran a disposició del tribunal, entre els quals imatges de càmeres de seguretat o un informe sobre l’assistència a urgències de l’acusat Joaquín F.C., quatre dies després dels fets, per una lesió a la mà.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Octubre, 2020
judici_2-1280x723.jpg

En breu, l’Audiència provincial de Tarragona serà l’escenari del judici d’un jove de 24 anys que va mantenir relacions sexuals amb una nena de 12 anys, a Reus.

Els fets van passar el 27 de febrer del 2019 a Reus, quan ell tenia 24 anys i la nena només 12. Segons relata el Ministeri Fiscal, tots dos es coneixien des de feia tres anys perquè ell jugava a futbol amb el padrastre de la petita.

Un mes abans dels fets, però, el noi va començar a mantenir converses regulars amb la menor a través de l’aplicació Instagram. En una ocasió van quedar per passejar, però quan ja havia establert “una relació de confiança” amb la nena, ell va proposar-li d’anar al seu domicili, on van mantenir una relació sexual amb penetració. La mare va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra.

Segons la fiscal, el processat sabia que la menor tenia 12 anys en la data dels fets. Coincidien cada dissabte als partits de futbol en els quals participaven tant l’acusat com el padrastre de la menor.

La tarda abans dels fets van parlar a través d’Instagram i van quedar de veure’s l’endemà. Entre les nou i les deu del matí, ella es va dirigir al domicili de l’acusat a Reus i, en un moment donat, es van dirigir al dormitori del processat.

“Amb la finalitat de satisfer el seu ànim libidinós i sense fer ús de la violència ni intimidació, si bé prevalent-se de la relació d’amistat i confiança existent entre ells, la va besar i tocar per diverses parts del cos i els genitals, i la va penetrar vaginalment un cop fent ús de preservatiu”, relata la fiscalia.

Quan la menor va arribar a casa seva, cap a les tres de la tarda, la mare li va demanar explicacions perquè havia rebut un correu electrònic de l’institut on la informaven que no havia anat a classe. La nena va confessar que havia anat al domicili de l’acusat i que havien mantingut relacions.

Posteriorment, van anar a l’hospital Sant Joan de Reus perquè la visités el metge forense i la mare va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra. Segons la fiscalia, la menor no va patir lesions traumàtiques ni una afectació rellevant pels fets viscuts.

Presó i expulsió del país
Segons la fiscalia, però, els fets són constitutius d’un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys amb la circumstància que l’acusat es va prevaldre de la relació de superioritat amb la víctima, i d’un altre contra la llibertat sexual per haver proposat una trobada amb la menor a través de la xarxa social amb la finalitat de mantenir relacions.

Pel primer delicte, la fiscalia demana una pena de 12 anys de presó, però proposa que un cop complertes tres quartes parts de la pena, la resta se substitueixi per l’expulsió de l’estat espanyol durant 10 anys. El processat és de nacionalitat boliviana i es troba en situació administrativa irregular a l’estat espanyol. De fet, tenia incoat un expedient d’expulsió amb data 1 de juliol de l’any passat.

Pel delicte contra la llibertat sexual, el ministeri públic demana 2 anys més de presó que proposa substituir per uns altres 6 anys d’expulsió del país i la inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici que comporti contacte directe i regular amb menors durant 5 anys.

La fiscal també demana que l’acusat no pugui apropar-se a menys de 500 metres de la víctima ni comunicar-se amb ella durant 18 anys –entre els dos delictes. A més, sol·licita 9 anys de llibertat vigilada a complir després de les penes privatives de llibertat i 10.000 euros d’indemnització per danys morals.

 

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
jutges.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 3 anys i tres mesos d’internament psiquiàtric un jove acusat de la mort d’un home a qui va deixar en coma d’un cop de puny a Tortosa el 2016. El judici havia de començar avui amb jurat popular, però divendres les parts van tancar un pacte atès que, en el moment dels fets, l’acusat tenia les capacitats greument afectades. El noi patia d’esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu, i té reconegut un grau de discapacitat del 69%. La fiscalia, que demanava 12 anys de presó per homicidi, va rebaixar la petició a 3 anys i tres mesos per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent, amb l’eximent incompleta d’alienació mental. L’home haurà de pagar 120.000 euros a la germana de la víctima.

L’agressió va passar cap a les dues de la matinada del 4 de desembre del 2016 a les portes d’un local d’oci del carrer Argentina de Tortosa. La víctima es trobava a l’exterior de l’establiment i duia el seu mòbil a la mà en aparença d’estar fent fotos. Aleshores l’acusat es va dirigir cap a ell, li va donar un cop a la mà de tal forma que li va caure el mòbil i, tot seguit, va donar-li un fort cop de puny al cap i una puntada de peu a la cama. Com a conseqüència dels cops la víctima va caure d’esquenes i es va colpejar el cap al terra. L’home va quedar inconscient i l’acusat va marxar corrent.

L’agressor, de nacionalitat argentina, va passar 20 dies en crida i cerca fins que els Mossos el van poder detenir el 25 de desembre. El jove va passar a disposició judicial el dia de Nadal però va quedar en llibertat amb càrrecs a les poques hores. El dia dels fets, la víctima va acudir, conscient, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. A les poques hores un coàgul sanguini al cervell el va fer entrar en estat crític i va ser traslladat al servei de neurocirurgia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar. La víctima va passar a l’UCI fins el 10 de gener i després el van traslladar a planta. El 9 de febrer del 2017 va quedar ingressat a l’hospital de Jesús amb un estat de paràlisi i un estat vegetatiu persistent –coma vígil.

El 28 de setembre del 2018, quan tenia 40 anys, va morir “per una encefalitis derivada del traumatisme inicial de l’agressió”. Posteriorment, el 10 de juny del 2019, l’Audiència de Tarragona va acordar presó provisional per a l’acusat, que acumulava nombrosos antecedents per robatoris, agressions, intimidació i atemptat contra els agents de l’autoritat, entre altres.

Eximent incompleta per alienació mental
Divendres les parts van arribar a un acord de conformitat que ha permès evitar la celebració del judici amb un jurat popular. Inicialment, la fiscalia demanava 12 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi. Finalment, el ministeri públic va modificar les conclusions provisionals i va reconèixer que en la data dels fets l’acusat patia d’esquizofrènia paranoide i d’un retard mental lleu, la qual cosa “limitava greument les seves capacitats volitives i intel·lectives”.

El ministeri públic va considerar que els fets corresponen a un delicte de lesions doloses de l’article 147 del Codi Penal en concurs ideal amb un delicte d’homicidi imprudent de l’article 142, amb la circumstància eximent incompleta d’alienació mental. La petició va quedar en 3 anys i tres mesos de presó, i a l’empara de l’article 104 del Codi Penal es va acordar la mesura d’internament per a tractament mèdic en un establiment adequat a l’alteració psíquica que pateix. La sentència, que ja és ferma, també condemna l’home a pagar les costes processals i a abonar una indemnització de 120.000 euros -més els interessos legals- a la germana del difunt.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter