28. Març 2024

Arxius de atur | Pàgina 4 de 10 | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Octubre, 2020
erto_.jpg

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha registrat 4.871 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a Catalunya entre els dies 16 i 22 d’octubre, coincidint amb la primera setmana en què van entrar en vigor les noves restriccions impulsades pel Govern per frenar l’expansió de la covid-19 al territori.

D’aquests, 3.231 responen a causes de força major per l’aturada de l’activitat, mentre que 1.562 corresponen a causes relacionades amb les restriccions que limiten l’activitat. La resta (78 expedients), fan referència a altres motius que no s’especifiquen.

Els nous ERTO afecten un total de 41.054 treballadors, un 75% dels quals es concentren a la demarcació de Barcelona.

A Tarragona, s’han signat 562 expedients i 5.360 persones s’han quedat sense feina de forma temporal, mentre que a la demarcació de Lleida s’han registrat 266 ERTO amb 1.038 persones afectades.

A les Terres de l’Ebre, el nombre d’expedients és de 30 i la xifra de treballadors afectats és de 155.

Finalment, Barcelona suma 3.835 expedients que afecten 30.898 persones. La segona regió que acumula més expedients és Girona, amb 628 ERTO i 3.603 treballadors afectats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Octubre, 2020
atur2.jpg

L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha crescut al mes de setembre en 1.140 persones més i manté la tendència a l’alça que ja es va registrar a l’agost. En termes relatius, l’evolució respecte el mes d’agost representa un increment del 2,01% mentre que, en relació amb l’any passat, l’increment és d’un 34,33%, amb 14.820 persones més que fa un any.

En total, les oficines d’ocupació de la demarcació tenen 57.955 inscrits. D’aquests la majoria, 32.489, són dones i 25.506 són homes. Novament, el sector més castigat, per la fi de la campanya turística, és el sector serveis –on s’enquadren les activitats de restauració, hostaleres i turístiques-. S’hi ha destruït 957 llocs de treball respecte al mes d’agost.

Del total de 57.955 aturats, 41.402 corresponen al sector serveis, on més llocs de treball s’han destruït també durant el mes de setembre. Les caigudes, per contra, no són tan pronunciades a l’agricultura, amb 125 aturats –després de les collites de finals d’estiu com la verema-, mentre que la indústria i la construcció tenen menys aturats que a l’agost, 73 i 49 persones menys, respectivament.

Pel que fa a la xifra d’afiliats a la Seguretat Social, al setembre hi ha hagut una disminució de 3.282 persones respecte el mes anterior, el que suposa una disminució de l’1,06%, fins als 305.757 afiliats. En el darrer any però, la caiguda és de 13.580 afiliats, 4,25% menys.

Pel que fa als contractes registrats, han augmentat un 26,24% respecte al mes passat amb 4.993 més, però es manté un descens interanual, amb 3.828 menys que el setembre del 2019, un 13,75% inferior

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
atur2.jpg

La gran majoria dels treballadors espanyols creu que pot perdre la feina en els propers mesos per culpa dels efectes de la pandèmia sobre l’economia. Així es desprèn de l’II Baròmetre sobre Preocupació dels espanyols en relació a l’Ocupació que ha realitzat la web Infojobs.

Diversos treballadors durant la seva jornada laboral a l’empresa Extrusió Toledo, innovadora en la fabricació de perfils metàl·lics, que ha creat i patentat un model de separadors en restaurants durant la pandèmia de Covid-19, a Toledo, Castella-La Manxa.

L’informe revela que són molts els espanyols que consideren que només les ajudes de l’Estat han permès la supervivència de moltes empreses i comerços, de manera que quant aquests ajuts desapareguin la situació de molts treballadors serà molt delicada i hi haurà empreses que optaran per l’acomiadament i milers d’autònoms es poden veure abocats a tancar els seus negocis.

Fins ara, l’aplicació dels ERTO ha permès que molts treballadors hagin aconseguit mantenir el seu lloc de treball. No obstant això, la possibilitat que aquest tipus d’ajudes deixin d’estar operatives en els propers mesos, el fet que els efectes de la pandèmia sobre l’economia continuaran durant diversos mesos, i que la recuperació econòmica serà molt més lenta del que s’esperava ha fet que siguin molts els treballadors que vegin amb enorme preocupació el seu futur laboral.

Segons l’enquesta, aquesta és la major preocupació de el col·lectiu més jove, entre els 16 i els 24 anys. En aquest grup d’edat és el 70% el que assegura que la seva major preocupació és perdre la feina. Per contra, entre la franja d’edat dels majors de 55 anys, aquest percentatge es redueix fins al 48%.

El primer aspecte que més preocupa els treballadors espanyols és el possible tancament d’empreses i negocis, que se situa en un percentatge de l’69%, seguit de la percepció d’un salari per sota de la seva experiència i formació (66%) i, en tercer lloc, la possibilitat de perdre la feina (61%).

El segueixen en el rànquing de les preocupacions dels treballadors espanyols l’atur entre els majors de 45 anys, pel que estan preocupats un 60% dels enquestats. Just darrere d’aquest se situa la possibilitat que es retardi l’edat de jubilació, aspecte pel qual es mostren inquiets al 56% dels espanyols. En la sisena posició es col·loca la manca de reconeixement a la feina, que preocupa el 56% dels enquestats.

Cal ressenyar que en l’anterior baròmetre, dut a terme al febrer d’aquest any, poc abans de l’inici de la pandèmia, les preocupacions dels espanyols respecte a el món laboral eren diferents. Així, el primer lloc de el rànquing l’ocupava la preocupació per tenir un salari no d’acord amb la seva experiència i formació (72%), a la qual seguien el retard en l’edat de jubilació (66%), l’atur entre majors de 45 anys (64%) i la falta de reconeixement a la feina (63%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Setembre, 2020
atur4.jpg

Más de medio millón de empresas tienen vetado en la actualidad el despido. Se trata de unas 550.000, aquellas que se han acogido a un Expediente de Regulación Temporal de Empleo (ERTE) a consecuencia de la Covid-19.

Ésta fue la cláusula que incluyó el Gobierno en la normativa que regulaba estas ayudas: la obligación de estas compañías que se beneficiaran de las condiciones especiales de estos ERTE de mantener el empleo durante seis meses o, de lo contrario, deberían devolver las cotizaciones bonificadas. Sin embargo, en la última prórroga el Ejecutivo suavizó esta prohibición para lograr el acuerdo de la patronal.

Así, si en un principio el compromiso de mantener a toda la plantilla de la empresa se estableció hasta seis meses después de que decayera el estado de alarma (con lo que se vetaba para prácticamente todo el 2020), en la última prórroga el periodo para contabilizar los seis meses comenzaba a correr en el momento en el que la compañía reincorporara a un trabajador en ERTE, aunque solo fuera uno.

Para algunas empresas ese contador se inició a últimos de abril, pues según los datos del Ministerio de Seguridad Social, desde finales de abril hasta finales de mayo se reactivaron ya más de 450.000 trabajadores. Esto significa que hay empresas que desde finales de octubre ya podrán reducir la plantilla si así lo consideran, sin recibir ningún tipo de penalización por parte del Estado, salvo que el Gobierno cambie de nuevo de criterio a este respecto en la nueva prórroga que se está negociando. Esto por el momento se mantiene, según algunas fuentes consultadas.

No obstante, echar a un trabajador este otoño será más caro que esperar a 2021, ya que el Ejecutivo mantiene el veto a realizar despidos objetivos por el coronavirus hasta el 31 de diciembre, según el borrador presentado a los agentes sociales. Así, las empresas que se vean obligadas a realizar ajustes de personal deberán indemnizar a estos empleados con 33 días por año trabajado, en lugar de 20 días.

Lo que sí ha aceptado el Gobierno es alargar la nueva prórroga hasta el 31 de enero, para que la finalización no coincidiera en plenas fiestas navideñas. En cualquier caso, el plazo de tiempo no será uno de los escollos de la negociación, ya que la puerta a otra nueva extensión quedaría abierta. Sí es una línea roja la limitación de los ERTE por sectores que proponen ahora, ya que sindicatos y empresarios aseguran que muchas empresas que necesitan estas ayudas se quedarían fuera. «Tenemos que atender a la gente que más lo necesite y a la gente que está cerrada», reiteró este martes el presidente de la CEOE, Antonio Garamendi, que alertó de que la situación ahora se agrava por los rebrotes, lo que provoca que haya «muchos sectores afectados».

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Setembre, 2020

L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha crescut aquest mes d’agost en 1.182 persones més, revertint el descens experimentat el juliol. En termes relatius, l’evolució respecte el mes passat representa un increment del 2,12% mentre que, en relació amb l’any passat, l’increment és d’un 35,24%, amb 14.815 persones. En total, les oficines d’ocupació de la demarcació tenen aquests moments 56.855 inscrits. La majoria, 32.007 en concret, són dones. Novament, el sector serveis –on s’enquadren les activitats de restauració, hostaleres i turístiques, que es troben entre les més perjudicades per la pandèmia de la covid-19- lidera la destrucció d’ocupació, amb 855 persones més inscrites a l’atur respecte el mes de juliol.

Del total de 56.855, 40.445 corresponen al sector serveis. Les caigudes, per contra, no són tan pronunciades a la construcció, amb 201 inscrits més, o la indústria, amb 55. Per contra, en el sector primari l’atur es redueix en 83 persones amb l’arribada de les collites de finals d’estiu com la verema.

Pel que fa a la xifra d’afiliats a la Seguretat Social, a l’agost hi ha hagut un increment de 986 persones respecte el mes anterior, el que suposa un 0,32% més, fins a les 272.527. En el darrer any però, la caiguda és de 16.588 afiliats, un 5,09% menys.

Pel que fa als contractes registrats, la caiguda és de 10.497 respecte el passat mes de juliol, un 35,56 menys. El descens respecte fa un any és de 3.683, un 16,22% menys. El total de contractacions a la demarcació, aquest juliol, ha estat de 19.026: 17.306 han estat de caràcter temporal. Per sectors, serveis lidera la llista amb 13.036 contractes nous.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Juliol, 2020

L’atur a les comarques de Tarragona va pujar en 8.700 persones durant el segon trimestre en comparació amb els tres primers mesos de l’any, fins a les 58.900 persones, com a conseqüència del coronavirus, segons l’EPA publicada per l’INE.

La taxa d’atur s’ha situat en el 15,34% davant el 12,83% de fa tres mesos. Pel que fa la població ocupada, va ser de 325.200 persones (57,05%), és a dir, 16.200 persones menys que en els tres mesos anteriors.

En el conjunt de Catalunya, les dades ja recullen de ple l’efecte de la pandèmia, que en el segon trimestre ha causat la destrucció de 223.700 llocs de treball i un increment de la xifra d’aturats de 61.300 persones en comparació als tres primers mesos de l’any. La taxa d’atur s’ha situat en el 12,78%.

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2020

La Seguretat Social s’ha gastat, entre abril i juny, més de 8.000 milions d’euros per pagar les prestacions d’atur i les bonificacions derivades dels ERTO.

Si a l’abril la factura pagada va ser superior als 2.700 milions, al maig, amb més ERTO reconeguts, la despesa es va enfilar fins als 3.300 milions. Al juny, amb el retorn d’una part de les empreses a l’activitat, la factura va baixar i va quedar per sobre dels 2.000 milions d’euros.

Ara, Inspecció de Treball es vol assegurar que les empreses que s’han servit d’aquest instrument l’han aplicat com caldria i no se n’han aprofitat, sobretot perquè, per la urgència de la pandèmia, molts ERTO es van aprovar per la via del silenci administratiu.

Gràcies a l’efecte sorpresa, els inspectors de Treball detecten alguna irregularitat entre el 10 i el 20% de les empreses que visiten. El frau més habitual és mantenir la plantilla treballant malgrat l’aplicació de l’ERTO o reincorporar treballadors sense notificar-ho a l’autoritat laboral, per tal que sigui la Seguretat Social la que continuï pagant el gruix del sou.

Però la casuística va més enllà, segons Luis Tobajas, vicepresident Sindicat Inspectors de Treball i Seguretat Social:

Les irregularitats més difícils de comprovar són les relacionades amb el teletreball. En aquests casos, Mercedes Martínez, portaveu de la Unió Progressista d’Inspectors de Treball, considera que caldrà analitzar la facturació.

Frau minoritari
A falta de dades oficials, des de Pimec creuen que les situacions de frau seran minoritàries. Per Emma Gumbert, membre del comitè executiu de Pimec, les sancions, d’entre 6.200 i 187.000 euros per treballador, poden acabar generant problemes de tresoreria greus a les empreses:

Inspecció de Treball també facilita un formulari en línia per fer arribar les denúncies de manera totalment anònima. Els sindicats admeten, però, que és difícil que els treballadors denunciïn les empreses, per por de perdre la feina, i perquè existeix la idea que estan ajudant l’empresa a sobreviure en un moment especialment complicat.

Tot i que consideren que el frau és minoritari, els sindicats alerten de l’abús que s’ha fet dels ERTO per força major.

 


REDACCIÓ2 Juliol, 2020

Les xifres d’atur s’estabilitzen a TGN

L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha pujat en una quarantena de persones al juny -representa un lleuger increment del 0,07% respecte al maig. L’augment de l’atur es desaccelera en comparació a l’etapa de plena pandèmia. Així, la xifra total de desocupats se situa en 58.316 persones, segons les dades que ha donat a conèixer el Ministeri de Treball.

L’atur d’aquest juny és un 42,15% més elevat que en el mateix mes de l’any passat. Des d’aleshores, en un any s’han sumat a les llistes d’aturats 17.293 persones. De les 58.316 persones aturades actualment, 25.645 són homes i 32.671 dones. Amb relació a l’edat, del global de desocupats, 5.466 són menors de 25 anys. La contractació també remunta amb 19.000 nous contractes.

La immensa majoria dels desocupats al territori pertanyen al sector serveis, un dels més tocats per l’estat d’alarma per la covid-19 -perquè és on hi ha comerç i hostaleria. De les 58.316 persones que s’han quedat sense feina, més de 42.000 treballadors eren del sector serveis.

En paral·lel, s’experimenta un canvi de tendència en la contractació. S’han registrat 19.071 nous contractes, un 46,24% més que el mes anterior, el que representa 6.030 contractes d’increment, si bé encara representen un 41,22% menys que fa un any (-13.371).

 


REDACCIÓ2 Juny, 2020

 La crisi del coronavirus continua augmentant l’atur, si bé d’una manera més continguda. Aquest mes de maig ha deixat sense feina 590 persones al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Representa un increment de l’1,02% respecte al mes anterior i eleva la xifra total de desocupats en 58.275 persones, segons les dades que ha donat a conèixer el Ministeri de Treball.

L’atur creix en 590 persones a Tarragona

En comparació amb el mateix mes de l’any passat, l’atur ha crescut en 15.025 persones, en concret, un 34,74% d’augment. De les 58.275 persones aturades, 25.934 són homes i 32.341 dones. Amb relació a l’edat, del global de desocupats, 5.447 són menors de 25 anys. La contractació comença a remuntar i l’afiliació experimenta un repunt a l’alça.

La immensa majoria dels desocupats al territori pertanyen al sector serveis, un dels més tocats per l’estat d’alarma per la COVID-19 -perquè és on hi ha comerç i hostaleria. De les 58.275 persones que s’han quedat sense feina, 42.234 treballadors eren del sector serveis.

D’altra banda, hi ha hagut un canvi de tendència en la contractació. S’han registrat més de 13.000 contractes, un 28,69% més que el mes anterior (el que representa 2.907 contractes d’increment), si bé encara representen un 58,75% menys que un any enrere (-18.570).


REDACCIÓ27 Maig, 2020

És una notícia que no agradarà a tothom. I menys als treballadors i organitzacions sindicals. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures socials en defensa de l’ocupació, que inclou la prolongació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins al 30 de juny i es tramitarà com a projecte de llei pel procediment d’urgència al rebre el vot favorable dels 350 diputats per fer-ho: – 295 vots a favor, cap en contra i 55 abstencions –.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que la nova norma permetrà que les exempcions s’estenguin als ERTO per causa ETOP – per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció – que, fins ara, havien quedat fora d’aquests beneficis. “Les exempcions podran així acomodar-se a noves situacions que requereixin incentivació i suport per part de l’Estat”, ha afirmat la governant.
En aquest sentit, també ha dit que les empreses que estiguin en risc de concurs de creditors o que justifiquin els seus problemes econòmics motivats per la pandèmia i s’hagin acollit a un ERTO durant aquesta crisi no estaran obligades a complir amb l’actual exigència del manteniment obligatori de l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la fi de l’expedient. “No podem exigir a ningú que compleixi l’impossible. Aquesta clàusula de salvaguarda es va aprovar per mantenir l’ocupació, però ens fem càrrec de què algunes empreses, que es troben en risc, no podran complir aquest compromís”.