23. Abril 2024

Arxius de atemptats | Pàgina 3 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Setembre, 2020
audiencia-nacional.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra els tres acusats de formar part de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d’agost de 2017 ja té data, se celebrarà des del 10 de novembre, més de tres anys després de la matança que va deixar 16 morts i centenars de ferits als carrers de Barcelona i Cambrils.

Poques setmanes abans del tercer aniversari dels atemptats, ja es van formular els escrits d’acusació tant de la Fiscalia com de les acusacions contra Driss Oukabir, Mohammad Houli Chemlal i Said Ben Iazza, els detinguts que, si bé no van participar directament, sí haurien pertangut a el grup que va idear i va dur a terme els atacs.

Els sis suposats autors tant de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de la localitat tarragonina de Cambrils van morir abatuts per agents dels Mossos d’Esquadra la mateixa nit o en dies posteriors.

Oukabir, Houli i Iazza porten tres anys en presó preventiva. El tribunal posa data a la vista oral abans que es compleixin els quatre anys de presó, evitant així que puguin quedar en llibertat provisional.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional en el seu escrit d’acusació afirmava que els acusats es trobaven en el “entorn” de l’imam de Ripoll (Barcelona) Abdelbaki És Satty, que va morir un dia abans en l’explosió d’un habitatge a Alcanar (Tarragona) on es preparaven els explosius per atemptar a Barcelona.

Així ho sosté la fiscal Ana Noé, que demana per a ells entre 8 i 41 anys de presó. Assenyala que l’acusat Mohammad Houli Chemlal, que va resultar ferit per l’explosió d’Alcanar, i per a qui es demana la pena més alta pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, i conspiració per cometre estralls terroristes, “va formar part d’una cèl·lula criminal local seguidora dels postulats de l’organització terrorista Estat Islàmic reunida al voltant de la figura de el mort imant que va ser de les comunitats ‘el Fath’ i ‘Annour'”, de Ripoll.

En el cas de Oukabir, la fiscal sol·licita 36 anys de presó pels mateixos delictes que Houli Chemlal, ja que estava “plenament assentat” en la cèl·lula terrorista a la que va integrar “a mitjans de 2017”. Subratlla que Driss Oukabir estava “aïllat del seu entorn habitual i disposat per a la consecució dels seus fins”, la qual cosa es demostra amb la seva participació en el “trasllat de substàncies explosives” des de l’habitatge de l’imant fins a Alcanar i amb lloguer de furgonetes.

El tercer d’ells, Ben Iazza s’enfronta a la menor petició de pena, 8 anys per col·laboració amb la cèl·lula, per prestar a Younes Abouyaqoub una furgoneta que era propietat del seu oncle, que utilitzava en el seu negoci d’alimentació, “sabent que anava a ser usada per a l’adquisició i transport de productes químics “.

L’escrit d’acusació de Fiscalia també assenyala que va prestar la seva documentació personal, per ocultar la veritable identitat del comprador dels productes químics, “amb la finalitat d’ajudar-los en la consecució dels seus fins de fer-se amb els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives”.

La Fiscalia no acusa cap dels tres sospitosos pels 16 assassinats terroristes comesos en l’atropellament de la Rambla i el tiroteig a Cambrils, ja que considera que cap hauria participat directament en els atemptats, per molt que pertanyessin a la cèl·lula gihadista responsable de els mateixos.

Per la seva banda, l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) sol·licita penes de presó permanent revisable per a dos dels tres presumptes membres de la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils de el 17 d’agost de 2017.

En concret, l’AVT, en qualitat d’acusació popular en aquest procediment, demana aquesta condemna per Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal per 15 assassinats comesos en l’atropellament de la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, a diferència de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que no els acusa d’assassinat.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2020

Normalitat al passeig de Cambrils

Plena normalitat a Cambrils tres anys després dels atemptats terroristes a Barcelona i a aquesta població de la Costa Daurada. Uns rams de flors i un parell de ciris a terra, damunt del memorial situat al Club Nàutic, passaven desapercebuts per a la majoria de turistes que passejaven aquest dimarts pel passeig marítim. D’altres, sobretot cambrilencs, s’aturaven uns instants davant la sòbria làpida.

La població se’n va saber refer molt de pressa. Alguns veïns ho critiquen i retreuen que s’hagi eliminat tota petja del 18-A. D’altres troben a faltar el nom de la víctima al memorial i la convocatòria d’un acte oficial. La Delegació del govern espanyol a Catalunya ha dipositat un ram de flors i l’Ajuntament de Cambrils ha difós un manifest.

El manifest difós per l’Ajuntament de Cambrils reitera el seu “compromís per mantenir viva la memòria” i “per seguir treballant per evitar que els discursos de les ideologies de l’odi puguin trobar espais on desenvolupar-se”. És per això que el consistori treballa amb diversos programes comunitaris i educatius.

Cambrils no ha fet cap acte institucional

Alguns cambrilencs, però, creuen que no n’hi ha prou. Han trobat a faltar algun acte institucional amb motiu del tercer aniversari. “El meu marit ja em va avisar, però m’he volgut apropar per veure si es feia alguna cosa”, afirma decebuda María del Castillo, una extremenya que fa anys que està establida a Cambrils.

En Salvador, com a saragossà, l’indigna especialment que el memorial no inclogui el nom de l’Ana Maria Suárez, la veïna de Saragossa de 67 anys que va morir atropellada pels terroristes a Cambrils. “No sé per a què serveix aquest memorial, dóna notorietat a dues ciutats, però no a la persona que va perdre la vida”, etziba.

El sentiment profund d’alguns cambrilencs contrasta amb el desconeixement dels turistes, encuriosits per la presència de flors a terra deixades per anònims i polítics. Una comitiva amb els subdelegats del govern espanyol a Tarragona i Lleida han dipositat un ram de flors blanques. Membres del grup de Cs també ho han fet.

 


REDACCIÓ17 Agost, 2020

Ofrena al monument de l’atemptat a Cambrils

Sempre és molt difícil recuperar la normalitat, sobretot després d’un cop com el que es va produir un 17 d’agost, a les localitats de Barcelona i Cambrils. Uns atemptats que van fer que tot el país s’aturés, després de sentir com el terrorisme colpejava una vegada més casa nostra. Tot i que enguany els titulars se’ls emporta la COVID-19, avui recordem un succés on encara falten respostes i, sobretot, justícia.

Els fets van començar abans. La nit del dimecres 16, una explosió en un xalet ocupat a la urbanització ‘Montecarlo’ on s’acumulaven bombones de butà i diversos quilos d’explosiu fabricat pels terroristes va saltar pels aires. En un primer moment les informacions apuntaven a una explosió de gas, però només va ser un avís del qual va succeir l’endemà. Ningú s’ho podia imaginar.

El dijous 17 d’agost, les Rambles de Barcelona rebien l’atac terrorista més gran que es recorda a la ciutat, on un jove criat a Ripoll va conduir una furgoneta a gran velocitat, atropellant tothom qui podia en un dels carrers més transitats de la ciutat Comtal, en plena campanya vacacional. El balanç de l’atac va deixar 16 morts i 140 ferits.

Es compleixen 3 anys dels atemptats

Però l’atac encara no havia acabat. Encara amb el cop de l’acte terrorista a la capital catalana, Cambrils va ser l’objectiu dels gihadistes. Una dona va perdre la vida atropellada al passeig marítim cambrilenc i desenes de persones van quedar ferides. La tragèdia hauria estat pitjor si no hagués estat per l’actuació d’un agent dels Mossos d’Esquadra que va aturar els terroristes.

Tres anys després, la justícia està pendent de jutjar els autors supervivents dels atemptats. La sol·licitud de pena més alta és per a l’únic supervivent de l’explosió a Alcanar, Mohamed Houli Chemlal. L’Ajuntament de Barcelona li demana 95 anys de presó i la Fiscalia, 41.

El Ministeri Fiscal també reclama que Mohamed Houli i Driss Oukabir, germà d’un dels terroristes morts, indemnitzin els ferits per la segona explosió que hi va haver a la casa d’Alcanar, però no a les víctimes de la Rambla o Cambrils -16 morts i més de 140 ferits-. En concret, els demana 229.281 euros i indemnitzacions pels danys materials provocats, que s’hauran de quantificar en execució de la sentència.

 


REDACCIÓ3 Agost, 2020

El sindicat dóna una bufetada al Departament d’Interior de la Generalitat a qui acusa de ser el “pitjor de la història”, perquè “es mou únicament pels seus interessos personals”.

L’USPAC (Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya) demana la presó permanent revisable pels dos dels presumptes autors dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Pel tercer, l’entitat sindical reclama deu anys de presó.

L’USPAC ha presentat davant l’Audiència Nacional un escrit d’acusació pel qual es consideren als tres acusats Mohammed; Driss i Said autors de 16 delictes d’assassinat de caràcter terrorista; 147 delictes d’assassinat en grau de temptativa amb resultat de lesions i col·laboració amb organització terrorista.

En aquest judici, que podria començar a principis del 2021, es preveuen més de 200 testimonis i s’espera que la sentència sigui pública abans del mes d’agost, coincidint amb el quart aniversari de la massacre.

L’USPAC, en una nota informativa, agraeix la tasca dels companys que van intervenir en el dia dels atemptats i també d’aquells que van col·laborar en la instrucció del procediment. També dóna una bufetada al Departament d’Interior de la Generalitat a qui acusa de ser el “pitjor de la història”, perquè “es mou únicament pels seus interessos personals”.

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2019
victimes4.jpg

Horrible!!! Repugnant!!! Incomprensible!!! Tot indica que un grup de quatre joves d’origen pakistanès, han malmès el memorial a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost del 2017 que es va instal·lar a la Rambla de Catalunya.

Els joves en la comissaria

Els joves han estat fotografiats mentre realitzaven aquest acte vandàlic. La Guàrdia Urbana de Ciutat Vella, gràcies a les imatges, ha pogut localitzar-los quan encara es trobaven passejant per la zona.

La policia barcelonina ha obert diligències per danys contra el patrimoni i per un delicte d’odi. Els quatre joves han escampat ciment sobre la inscripció en àrab de la plaça en homenatge a les víctimes, a la vorera de la Rambla de les Canaletes.

Els serveis de neteja de la ciutat han pogut intervenir immediatament per reparar els desperfectes i netejar les restes de l’acte vandàlic que ha de ser castigat a tots els nivells i amb la màxima exemplaritat. Fets com aquests són inconcebibles. Han de ser punits amb severitat, ja que hi ha coses amb les quals no s’hi poden jugar.

 


REDACCIÓ11 Abril, 2019

L’exsecretari general d’Interior, César Puig

L’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ha afirmat aquest dimarts que la relació amb els responsables del Ministeri de l’Interior durant els atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017 va ser “bona” i “fluïda” tenint en compte les “circumstàncies dramàtiques que vam tenir”. Puig, que ha comparegut al Parlament a la Comissió d’Investigació dels atemptats, ha assenyalat que feia anys que els Mossos d’Esquadra es preparaven davant possibles atemptats, però ha reconegut que el 2015, quan la cúpula d’Interior d’aleshores es va posar al capdavant de la conselleria, el cos patia una “absoluta mancança d’un equipament modern per fer front a una amenaça terrorista”.

Puig ha afirmat que les relacions amb el ministeri durant la gestió de la resposta als atemptats van ser “bones”, si bé també ha apuntat que va considerar un “error” que es decidissin reunir a la delegació del govern espanyol i no al Departament d’Interior aquell 17 d’agost a la nit. En la mateixa línia s’ha expressat en la seva compareixença a la comissió l’exdirector general de la Policia d’aquells mesos, Pere Soler, que també ho va considerar un “error” però de la mateixa manera ha assenyalat que les relacions van ser bones.

L’exsecretari general d’Interior ha admès que els Mossos patien el 2015 un “dèficit” d’equipament per fer front a l’amenaça terrorista i ha afirmat que el van intentar solucionar amb plans de contingència, si bé les “circumstàncies polítiques van frenar” aquesta resposta. “Una policia moderna, si no està ben equipada, no és una policia moderna”, ha advertit als diputats. Puig ha atribuït aquesta mancança en equipament a la crisi econòmica, que es va “encavalcar” amb el desplegament dels Mossos.

Puig amb l’aleshores conseller d’Interior, ara empresonat

De la seva banda, Soler ha afirmat que el gran nombre d’habitatges buits a Catalunya és un “drama” i “un dels grans problemes de seguretat del país”, sobretot amb referència a les plantacions de marihuana o a la venda de droga. Els terroristes del 17-A van preparar els explosius que volien fer servir en en un xalet que estava buit a Alcanar (Monstià).

El que era director general de Protecció Civil el 2017, Joan Delort, ha suggerit la creació d’un centre d’urgències “supralocal” per a grans emergències, tipus el CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona), “o bé per la via del concert o amb un mínim de recursos propis d’atenció social”. L’objectiu d’aquest centre, ha assenyalat, seria millorar l’atenció als familiars, perquè segons ha raonat, si bé l’atenció mèdica va ser “excel·lent”, el 17-A es van trobar que els familiars arribaven en molts hospitals diferents.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

Els atemptats terroristes en imatges, al Palau Robert

Una exposició amb 21 fotografies, que es podrà visitar fins el proper 24 d’abril al Palau Robert de Barcelona, ret des d’aquest dimarts homenatge a les víctimes dels atemptats de l’17-A a Cambrils.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha inaugurat avui aquesta exposició, “BCN DOL. L’atemptat 2017.08.17”, que recull 21 fotografies del Sindicat de la Imatge UPIFC.

L’exposició, que té a Paulina Flors i Manel Sanz com a comissaris, compta amb imatges preses pels fotoperiodistes Jordi Boixareu, Jordi Borràs, Dani Codina, Àngel Garcia, Ferran Nadeu, Charlie Pérez, Alberto Tallón, Josep Lluís Veí i Roser Vilallonga.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018

La celebració del Dia de les Esquadres, enguany, es fa fer a porta tancada i lluny dels focus mediàtics, perquè, entre altres aspectes, es volia evitar fotografies dels agents que van intervenir en la persecució contra els terroristes.

Ja es comença a revelar detalls de l’operació policial que va posar fi a la vida dels terroristes l’estiu del 2017 a Cambrils. El periodista Carlos Quílez ha tingut accés al relat del mosso d’Esquadra que va abatre els quatre jihadistes davant del jutge. El policia diu que va disparar quan els terroristes estaven pràcticament damunt seu munits de destrals i ganivets.

L’agent explica que tenia al terrorista “a pocs metres de distància”: “En primer lloc, es va abalançar amb una destral sobre mi, cridant paraules en àrab i mostrant una espècie d’armilla bomba adossat al seu cos. Li vaig disparar i li vaig abatre”.

“Em vaig tirar el fusell a l’esquena mentre vaig desenfundar la meva pistola reglamentària i vaig retrocedir. Però amb prou feines em va donar temps. Dos d’ells es van abalançar sobre mi amb ganivets i mostrant les armilles. A menys de dos metres, quan els tenia ja damunt, els vaig disparar”, relata el mosso.

L’agent va explicar davant el jutge que els terroristes van deixar ferida a la seva companya en el control policial quan els van atropellar amb el cotxe amb el qual van arribar: “A la cambra d’ells també li vaig disparar però crec que la meva companya, encara que estava mal ferida, també va disparar. Un cinquè terrorista va arrencar a córrer”.

 


REDACCIÓ13 Agost, 2018

David Boneta acaba una etapa professional a Tarragona com a comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Després de 16 mesos, Boneta ha estat el màxim responsable de la policia catalana. Ha viscut moments realment difícils relacionats amb els atemptats del passat mes d’agost i també amb el referèndum independentista. Als 48 anys, ha estat nomenat responsable de la comissaria superior de coordinació territorial dels Mossos d’Esquadra. David Boneta, un excel·lent professional i un diplomàtic convençut, se’n va a Barcelona. En una conversa amb el nostre digital, el lleidatà explica com va ser el seu pas per Tarragona. Marxa amb la seguretat que deixa la comissaria en mans de grans professionals i policies entregats.

Comissari, ja té les maletes a punt?
Sí. Estic preparat per ocupar les noves responsabilitats com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.

Què hi porta a la maleta?
Documents, papers de diferents dispositius que em podran ajudar en un moment determinat, un pen drive, un ordinador portàtil i records de persones amb qui he treballat i algunes amistats.

I en aquest pen drive?
Documents de feina. Al llarg dels anys vas desant material que no és estrictament policial, com pot ser retalls de premsa, cartes, escrits…

Quan va rebre la ‘invitació’ que va fer tot seguit? A qui va trucar?
Li vaig comentar a la meva dona.

Què li va dir?
Em va fer costat, com ho ha fet sempre.

Per què creu que li van designar?
Això potser li hauríem de preguntar al comissari en cap. Només puc dir que estic il·lusionat amb la nova etapa i espero estar a l’alçada de les expectatives.

Vostè continuarà vivint a Lleida, tal com feia ara…
Exacte, em desplaçaré diàriament, a excepció d’algun dia perquè hi ha algun dispositiu especial en marxa…
Deixa Tarragona en bones mans?
No podrà estar en millors mans. Tarragona disposa de grans comandaments i excel·lents professionals.

Què deixarà a Tarragona?
Molts amics i un gran equip humà i professional.

Li sap greu marxar?

Confesso que ara mateix tinc un sentiment agredolç. Reconec que estic content pel nomenament i la confiança que els meus superiors han dipositat en la meva persona, però no puc negar que em sap greu deixar una comissaria on em trobo molt a gust. De totes maneres deixo les portes obertes perquè no se sap mai…

Li agradaria tornar a Tarragona?
Sí. Tarragona és un destí que sempre m’ha agradat i m’ha atret. No descarto en un futur poder tornar-hi.

Com serà el seu dia-a-dia a Barcelona, un cop assumeixi les noves funcions?
Seré el responsable de la coordinació de les diferents comissaries que hi ha al territori. Vaig amb l’esperit de poder servir al cos i de facilitar les coses perquè els comandaments del territori pugui desenvolupar la seva tasca amb molta normalitat i naturalitat.

Tarragona, destinació atractiva
Que té Tarragona que no tenen els altres llocs?

El Camp de Tarragona és una regió policial molt completa. Hi ha un sector turístic important, un port i un aeroport, poblacions d’interior, costa i muntanya, hi ha activitats culturals i tot això fa que sigui una destinació atractiva per desenvolupar la tasca policial. La nostra feina està molt valorada per la ciutadania. La relació amb les institucions del territori és excel·lent, la coordinació amb la resta dels cossos policials és molt bona i això s’agraeix molt.

La relació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil és bona o correcta?
Ha estat excel·lent. I ho dic sense matisos. Destaco la col·laboració, la cooperació, la confiança i la lleialtat amb la resta de les policies.

Pànic i incertesa
Farà un any, Cambrils i Barcelona van ser objecte d’atemptats terroristes… Quins records té d’aquells dies…

Tristos, molt tristos. Vaig arribar al lloc dels fets al cap de 10 minuts d’haver-se produït l’atemptat. Quan vaig arribar a Cambrils la sensació era de tristor, d’incomprensió, de ràbia… No arribes a entendre mai quina finalitat té fer mal a persones que són innocents. No entens aquest absurd de fer mal només pel plaer de fer mal. Quan vaig arribar allà la situació era de temor, pànic, incertesa, es temia que pogués esclatar un cotxe o els cinturons que portaven els terroristes… El nostre objectiu era restablir l’ordre, recuperar la pau social… Va ser molt complicat.

Es podria haver evitat el que va passar?
La reflexió és important i s’ha de fer. Hem de dir que les feines d’informació i investigació van ser exemplars. És clar que es poden evitar alguns fets, però hi ha d’altres que són inevitables, perquè són situacions imprevisibles. Per exemple, és impossible evitar que una persona agafi un ganivet i faci mal a altres.

En relació a l’episodi d’Alcanar va haver-hi equivocacions?
Mai no es va descartar que pogués tenir relació amb un atac terrorista. Es va treballar tenint en compte totes les hipòtesis.

Arran dels atemptats els Mossos reclamen poder accedir a bases de dades que, actualment, només hi accedeix la Guàrdia Civil i la Policia Nacional…
Entenc que és fonamental que els Mossos participin en tots els òrgans nacionals i internacionals on es mou tota la informació que és sensible i pot aportar molt per a la investigació i prevenció. No hi ha dubtes que és més fàcil prevenir si hi ha informació.

En l’àmbit de la lluita terrorista, què reclamen els Mossos?

Ser considerats com una policia integral i disposar de tota la informació que permeti fer més prevenció.

Disposeu de més recursos d’ençà dels atemptats?

S’ha fet una inversió a nivell d’equipaments per tal que els Mossos estiguin preparats i puguin afrontar situacions com les que vam viure el passat estiu.

Té constància que hi ha algú o alguna institució que posi resistència perquè els Mossos rebi el mateix tracte que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil?
No.

La policia de Cambrils reclama tenir els mateixos equipaments que els Mossos d’Esquadra per poder lluitar contra el terrorisme…

És bo que tothom tingui els equipaments necessaris per fer front a situacions complexes. És una demanada que té sentit i és coherent. No podem escamotejar esforços en la lluita contra el terrorisme.

Tarragona, ciutat segura
Tarragona és una ciutat segura?

Sí. No podem oblidar que la seguretat absoluta no existeix. Cal tenir en compte que hi ha gent que viu de la delinqüència i sobretot en una zona que hi ha comerç i turisme. Malgrat tot, estic convençut que la sensació generalitzada és que Tarragona és una ciutat segura.

El fenomen Top manta pot esdevenir un problema per a la seguretat?

És un fenomen que no s’ha d’afrontar policialment. El debat ha d’estar en un altre estadi. Hem de fer accions per evitar que aquestes situacions, de competència econòmica i comercial deslleial, es produeixin. Hem de donar suport a les policies locals per evitar aquesta venda ambulant il·legal, però la resolució passa per decisions polítiques.

Però és cert que pot alterar la pau ciutadana…

Hem de ser seriosos i hem de dir que no és una situació greu i perillosa. Amb això no vull dir que no s’hagi de treballar per buscar-ne solucions.

El paper de comissari a Tarragona és, essencialment, de Relacions Públiques?
És com qualsevol comissari de la Policia Nacional o del cap de la Guàrdia Civil. És la persona que té la màxima representació al territori i l’encarregat de dirigir totes les comissaries i serveis a nivell regional.

Durant el procés independentista s’han viscut moments difícils… Avui, passats molts mesos, creu que es podria canviar el dispositiu d’aleshores?
El dispositiu que es va fer per part de la Prefectura dels Mossos va ser correcte.

Fer de psicòleg
Qui és David Boneta?

Un home de 48 anys, apassionat i il·lusionat per la feina que fa, conscient que és un servidor públic i que treballa fent servir el sentit comú, la responsabilitat i la humanitat.

Diuen que és un treballador incansable i bona gent… Són requisits importants per a liderar un grup de professionals?
És indispensable no perdre mai de vista que tothom som persones i el tracte ha de ser acurat i humà.

Ha hagut d’exercir de psicòleg?
Sí, en moltes ocasions.

Ha plorat mai… ?
Sí, clar.

Transparència total
Quina relació manté amb la premsa?

La relació amb els periodistes és essencial en aquesta feina, ja que són els responsables de comunicar i mantenir la ciutadania informada. Tenim una àrea de comunicació amb bons professionals i que aposta per la transparència.

Però és difícil en alguns moments ser transparents?
Per norma ho expliquem tot, a excepció de situacions que poden comprometre alguna investigació.

Quan veu que en el darrer any, els Mossos reben premis i felicitacions per la gestió informativa dels atemptats... Què en pensa?
Satisfacció pel treball ben fet i orgull per pertànyer a una institució que està fent bé la feina, però no hem de perdre l’esperit de millora. Si ens equivoquem, hem de reconèixer i demanar perdó.

Ens trobarà a faltar?

Molt.

 


REDACCIÓ23 Agost, 2017

Han tingut molta sang freda i la intenció era provocar una autènttica massacre. Això és el que es desprèn de la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, encarregat d’investigar els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils.

Segons el magistrat, els radicals, després de cometre l’atemptat a les Rambles, van comprar, a  dos quarts de 10 de la nit, quatre ganivets de grans dimensions i una destral a Cambrils, la mateixa ciutat on la policia van ser abatuts.

Els comprovants de les compres van ser trobats en una masia abandonada a Riudecanyes, on es refugiaven els gihadistes.

En la inspecció a aquest caseriu es van trobar les restes d’una petita foguera, el passaport i el carnet de conduir de Mohamed Hychami, un dels abatuts a Cambrils, i també el passaport de Younes Abouyaaqoub, l’autor material de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona que va ser abatut ahir pels Mossos d’Esquadra.

També es van recollir diversos comprovants de compres, entre ells els de les armes blanques que els cinc terroristes van brandar al passeig marítim de Cambrils després d’intentar atropellar els vianants a bord d’un cotxe, uns fets que van ocórrer passada la una de la matinada del dia 17. Tots ells van morir a trets dels Mossos.

Aquests comprovants mostren a més que una hora abans de comprar les armes en blanques a Cambrils, a dos quarts de nou de la tarda, un cop s’havia produït l’atemptat a la Rambla, van adquirir a Sant Carles de la Ràpita 15 fundes de coixí i brides per, “molt probablement, contenir els artefactes explosius en el seu interior i llestos per ser utilitzats”.

Un altre comprovant mostra que els dies 1 i 2 d’agost van comprar “una ingent quantitat d’acetona”, almenys 500 litres, així com el material necessari per a la confecció d’explosius.

De tot això, conclou el jutge, “es desprenen indicis racionals que el grup investigat, en els dies i hores prèvies a l’explosió de l’habitatge d’Alcanar, van comprar tot el material necessari per a la confecció dels artefactes explosius i que, durant la seva manipulació a última hora de dia 16 d’agost de 2017, es va produir l’explosió que va acabar amb la vida, com a mínim, de dos d’ells i va deixar ferit a un”.