Arxius de atemptats | Pàgina 2 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Novembre, 2020

La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.

Una vintena de mossos d’esquadra – sobretot d’investigació i científica – han explicat les seves inspeccions i han corroborat les seves declaracions en fase d’instrucció. El moment més dur de la jornada ha arribat poc abans de la una del migdia. Els assistents han pogut visionar uns vídeos que han deixat la sala completament astorada i sense paraules.

Els dos vídeos – un sobre l’atropellament massiu i l’altre sobre la fugida d’Abouyaaqoub que va acabar abatut.

Les càmeres de seguretat mostraven com un conductor despietat i sense miraments avançava a tota velocitat i als ziguezagues, Rambla avall, atropellant vianants i sembrant el terror.

Les imatges són esfereïdores. Algunes de les persones que assisteixen al judici des de la sala de vistes han apartat la mirada de les pantalles. Un dels policies que custodien els processats no ha pogut evitar emocionar-se. També se sentia des de la zona on estan ubicats els lletrats un ‘ai, ai…’ o ‘no, no…’ en veure com els vianants anaven caient a terra al pas de la furgoneta assassina. En la gàbia, dos dels acusats no treien els ull dels monitors, mentre que un d’ells es mantenia amb el cap baix, mirant el terra i movent els dits de les mans.

També s’ha visionat el vídeo de la fuga d’Abouyaaqoub pel Mercat de la Boqueria i diversos carrers de Barcelona fins a la Diagonal, on va matar el conductor d’un cotxe per poder desplaçar-se fins a Sant Just Desvern en cotxe. S’han vist les imatges, sense so, dels dies següents a la fuga de l’assassí, fins que va ser abatut a Subirats. No ha deixat de sorprendre una imatge: nerviós, remenant la brossa en una benzinera. El vídeo acaba amb les imatges de Younes Abouyaaqoub abatut a terra.

Ricard CHECA
Audiència Nacional (Madrid)

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020

8h30 del matí. Feia fred a Madrid, tot i que sol començava a despertar-se. Fem un cafè en les terrasses de la plaça de l’Ajuntament de Torrejón d’Ardoz. A Madrid els restaurants estan oberts i el toc de queda comença a les 12 de la nit.

A les 09h15 arribem a les dependències de l’Audiència Nacional. La sessió del judici contra els atemptats de Cambrils i Barcelona comença a les 10h. El jutge president del tribunal té fama de ser puntual. Després d’acreditar-nos ens disposem a ocupar el nostre lloc a la sala de premsa, situada al soterrani de l’edifici. L’ambient és més tranquil que el de la setmana passada. L’eufòria mediàtica ha minvat. A la sala, tant en la dels reporters com de les emissores, se sent essencialment el català. Un fet que ens permet deduir que la cobertura mediàtica està sent feta sobretot per mitjans de Catalunya.

Faltaven 10 minuts per engegar la primera sessió d’aquesta setmana. S’encenen les pantalles de televisió. Significa que en breu comença el judici. Agafem una llibreta, un bolígraf i el mòbil i accedim a la primera planta de l’edifici. Estem preparats per accedir a la sala de vistes. Ens envaeix un ai al cor. En no res tindrem l’oportunitat de mirar als ulls de Mohammed Houli, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els implicats dels atemptats de l’agost del 2017. Oukabir portava uns texans i un polo negre. Said vestia uns texans i una jaqueta esportiva. Mohammed portava uns pantalons negres i una jaqueta grisa. Houli era l’únic que estava assegut dins d’un espai, semblant a una gàbia de vidre. Ens mirava fixament. Als ulls. Els altres es passejaven d’un costat a l’altra de la ‘peixera’. La sensació és indescriptible. Hi ha un batibull d’emocions i pensaments.

Els processats

Mirem cap a l’altre costat – a l’esquerra – i podem veure una vintena de lletrats tots separats amb mampares anticovid. Passaven 3 minuts de les 10. El jutge president, Félix Alfonso Guevara, entrava a la sala. Feia senyal als policies que ocupessin els seus seients.

Per a la sessió d’avui estaven citats una vintena de testimonis, entre ells pèrits, agents dels Mossos d’Esquadra (de les unitats de Seguretat Ciutadana, investigació i policia científica) i bombers. El relat d’alguns testimonis han estat aterridors. Es notava patiment i angoixa. Hi ha moltes seqüeles. Físiques i sobretot psicològiques. El Ministeri d’Interior ha reconegut alguns d’ells com a víctimes de terrorisme. De tant en tant, miràvem als ulls dels processats. Driss Oukabir també ens observava. Said tenia una mirada perduda, mentre Mohammed passava molta estona amb el cap baix i amb les mans inquietes.

Jutge Félix Alfonso Guevara

Les declaracions d’alguns testimonis han emocionat els presents. Un mosso – de la unitat d’informació de Terres de l’Ebre – va relatar els fets d’una manera que no ha deixat a ningú indiferent. Ha començat demanant perdó pel seu nerviosisme. Un dels assistents del tribunal han col·locat una cadira al seu costat perquè pogués seure i tranquil·litzar-se. A causa de les seqüeles del que va viure el 17 d’agost arran de l’explosió a Alcanar encara no li han permès tornar a la feina. És considerat víctima de terrorisme pel Ministeri d’Interior. I el més curiós és que el seu fill també. El nen en aquells moments tenia 10 anys i també va patir trastorns posttraumàtics. Tres anys després, continua adaptant-se a la ‘nova vida’.

Les narratives dels testimonis eren veritables experiències terrorífiques. Mai ningú no està preparat ni física ni psicològicament per lidiar amb aquestes situacions tan extremes. La majoria dels mossos que hi eren quan va haver-hi la segona explosió a Alcanar recorden que en aquell dia horribilis tot es va fer fosc i el silenci aterridor. Quan abandonaven la sala de vistes, alguns miraven la gàbia on estan els gihadistes.

A les 13h, el president del tribunal ens emplaçava per demà dimecres, on sentirem més relats… més experiències vitals…

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020

Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

Dos bombers de la Generalitat i uns 20 agents dels Mossos d’Esquadra que van patir la segona explosió al xalet d’Alcanar el 17 d’agost del 2017 han explicat aquest dimarts a l’Audiència Nacional com van succeir els fets i les seqüeles que han patit des d’aleshores.

Tots han explicat que poc després que una excavadora es posés a desenrunar grans blocs de pedra aquella tarda, es va produir una gran explosió que va afectar desenes de persones que treballaven a la zona. La majoria van patir danys a l’oïda, i alguns no han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme.

A l’inici de la segona setmana del judici, els mossos que han declarat, de seguretat ciutadana, informació, investigació o policia científica, han explicat que la tarda del 17 d’agost, poc després d’arribar, i quan l’excavadora portava dues o tres palades, es va produir una gran explosió que els va deixar a tots atordits. La majoria han explicat que tenen seqüeles a l’oïda, amb acúfens i pèrdua auditiva, a més d’haver patit estrès posttraumàtic i atacs d’ansietat. El mosso ferit més greu té reconeguda la invalidesa total permanent. Tot i haver estat reconeguts com a víctimes del terrorisme, alguns encara no han cobrat totes les indemnitzacions per les lesions patides. A més, diversos dels agents ferits no han estat ni reconeguts com a víctimes del terrorisme per part del Ministeri de l’Interior.

Un dels bombers que ha declarat ha explicat que les seqüeles a l’oïda li han impedit formar part del grup subaquàtic del cos, ja que la immersió podria ser perillosa per a la seva salut. L’altre bomber va patir lesions importants en una mà i ha estat declarat incapacitat total.

Un altre dels mossos que ha declarat ha explicat que ell va ser l’encarregat de comptar i carregar en un camió les bombones de gas butà que hi havia en aquell laboratori d’explosius de la cèl·lula jihadista de Ripoll, el més gran descobert mai a Europa. En total va trobar 94 bombones plenes i set de buides. Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

PUBLICITAT

 

 

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2020

Les esbroncades continuen a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El president del tribunal que jutja els tres implicats en els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils no dóna treves i, cada dos per tres, crida els advocats a l”ordre’.

Si el dimecres el magistrat Félix Alfonso Guevara va mantenir una discussió acalorada amb l’advocat d’un dels encausats, aquest dijous el jutge ha llençat una advertència al popular jurista Jaume Alonso-Cuevillas.

Durant la sessió d’aquest matí, l’advocat dels pares del nen de tres anys assassinat a la Rambla de Barcelona – Xavi Martínez – estava fent una pregunta quan, de sobte, s’ha aturat perquè el jutge president havia dit quelcom que el lletrat no havia entès. Alonso-Cuevillas s’ha queixat que no sentia què deia el magistrat. Guevera insistia que les seves preguntes eren ‘impertinents’. El lletrat ha manifestat la seva protesta i no ha volgut fer més preguntes, afegint un irònic: “gràcies per la seva amabilitat”.

El jutge li ha retret que contestés amb ironia. “Al que estic representant no es contesta d’aquesta forma. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten“, ha recordat amb to incisiu i de forma contundent.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020

Els agents que van detenir Driss Oukabir, un dels acusats al judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017, han explicat a l’Audiència Nacional que estava caminant a 200 metres de la comissaria de Ripoll quan en veure els agents “va començar a dir ‘jo no he fet res'”, després “va fer dos o tres passos enrere i estava molt a la defensiva” i en pensar que podia marxar els mossos van posar-li les manilles “fent força per agafar les mans perquè no col·laborava”.

Oukabir, que hauria llogat alguna de les furgonetes i mantingut una presència habitual a la casa d’Alcanar, tenia com a contrasenya del mòbil “Al·là és gran” en àrab, segons han explicat els investigadors, un element que pel jutge és “una qüestió de creença” no rellevant.

“Li vam dir que aixequés les mans i la samarreta i es tombés a terra i no reaccionava. El vam tombar a terra perquè no feia cas i per seguretat”, ha explicat una agent a la tercera sessió del judici. “Estava sorprès de veure’ns”, ha indicat l’agent, que ha apuntat que no es va dirigir als mossos per entregar-se, tot i que el van trobar a 200 metres de la comissaria, al Passeig de la Farga Catalana de Ripoll.

Aquest agent ha explicat que van ser ells que el van anar a buscar després de rebre l’avís d’una persona que l’havia vist caminant. Un dels mossos ha explicat que ja coneixia a Oukabir d’haver-lo detingut per un altre assumpte pocs dies abans. Els agents també han dit que no havia patit lesions.

Un mosso que va participar en l’interrogatori d’Oukabir ha explicat que inicialment va dir que li havien robat la documentació i, per això, van preguntar per què havia “mentit”. Els agents que van participar en l’interrogatori han dit que van manipular el mòbil davant seu, que els va facilitar la contrasenya, que no van trobar cap conversa de ‘whatsapp’ amb el seu germà Moussa i que no van poder obrir ‘messenger’ de ‘Facebook’.

El jutge s’ha mostrat enfadat quan li han dit que un dels agents no declararia perquè estava de baixa. “Quan jo dic una cosa es fa”, ha expressat, lamentant que no intervingués per videoconferència. “Hauria de venir, aquí és testimoni, no fa de policia”, ha dit. Tampoc ha assistit un altre testimoni que ha donat positiu per covid-19.

A la sessió d’aquest dijous també han declarat els agents que van prendre declaració a Mohamed Houli Chemlal, el detingut que hauria comprat i elaborat explosius i que va resultar ferit en l’explosió d’Alcanar. Tots han dit que va respondre a totes les preguntes, que va donar els noms d’alguns dels membres de la cèl·lula, però que no va aportar dades noves i que es va contradir en alguns moments.

Vincle de Ben Iazza amb la cèl·lula
Un Guàrdia Civil que va investigar Said Ben Iazza ha explicat que la geolocalització del telèfon mòbil de l’acusat el situa prop del xalet d’Alcanar i la de membres de la cèl·lula prop de la botiga on treballava. Segons el testimoni del guàrdia civil, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy haurien visitat la botiga de carn ‘halal’ “uns dos cops al mes” i que la relació entre ells va començar almenys el març del 2017. L’agent ha subratllat que hi ha “gran quantitat” de botigues ‘halal’ a Sant Carles de la Ràpita que “tenien més a mà” però que, en canvi, anaven a Vinaròs.

El testimoni ha explicat que membres de la cèl·lula van comprar material per fabricar explosius amb la documentació de Ben Iazza així com va facilitar la furgoneta a Abouyaaqoub per transportar-ho. L’acusat va rebre 15 euros en benzina com a compensació, segons la investigació de la Benemèrita.

L’acusació particular exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha tractat de posar el focus en el fet de si les forces de l’autoritat van rebre alerta d’una compra “elevada” de material per fabricar explosius, però el president de la sala ho ha considerat “impertinent”. Aquesta acusació denuncia la manca de control de la venda de precursors d’explosius.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Novembre, 2020

Els Mossos d’Esquadra no s’ho creuen en la versió exculpatòria dels jihadistes que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils a l’estiu del 2017.

Els caps antiterrorisme de la policia catalana tenen informació suficient per acreditar que els encausats van participar activament en els preparatius dels atacs jihadistes a Catalunya. Els dos màxims responsables de la investigació s’han desplaçat a Madrid per explicar detalls sobre la implicació de Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir en els atemptats.

Cal recordar que en la primera sessió del judici Houli va dir que es penedia dels fets i que no compartia el propòsit dels seus companys. Per la seva banda, Driss Oukabir va assegurar que desconeixia totalment els preparatius i que no era gens religiós.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

Comença aquest dimarts, a l’Audiència Nacional, el judici contra tres terroristes per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils durant l’agost del 2017. Aleshores, Jordi Sierra era el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. És cert que el pes de la investigació ha recaigut sobre els Mossos d’Esquadra. Malgrat això, el representant del govern espanyol a Tarragona explica que les forces de seguretat de l’estat estaven atents i han col·laborat en tot allò que feia falta, perquè la seguretat dels ciutadans és responsabilitat de tots. En aquesta entrevista, Jordi Sierra explica, per primera vegada, com va viure els moments durs de la concentració a Cambrils, ja que acabava de perdre una germana. L’exsubdelegat insisteix que Espanya és un país molt segur.


Vostè era el subdelegat del govern a Tarragona. Com va viure els atemptats de Cambrils a l’estiu del 2017?

Amb molta angoixa, em costava de creure el que estava passant.

  Tot i haver estat una operació dels Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil estaven pendents. Com va lidiar els moments de confusió i intentar mantenir la calma generalitzada?
Com passa en totes les crisis, cal mantenir el cap molt fred, per intentar entendre la situació, que, vagi per endavant, no era gens fàcil.

El vam veure força afectat en la manifestació a Cambrils. Què li passava pel cap?
Feia molt poc que havia perdut a la meva germana. No entenia com després de lluitar tant per una vida, hi hagués persones que li donessin tan poc valor. Pensava molt en el patiment de les famílies.

Estem en nivell 4 d’amenaça terrorista. Creu que de vegades se’ns oblida?
No podem viure aterrats, el terrorisme es basa i només vol això. El nivell quatre implica que els cossos de seguretat tenen unes directrius diferents i hem de confiar en ells. Hem de ser prudent, però no tenir por.

Ara que ja no és subdelegat del govern espanyol a Tarragona, es tenia prou informació per pensar que seríem objecte d’un atemptat?
Crec que hi ha uns grans professionals que estan al 100% implicats perquè això no succeeixi.

Arran dels atemptats va sorgir l’eslògan ‘No tinc por’, quan vivint en una societat espantada, són importants aquests missatges?
Molt importants. Com he dit, no podem viure terroritzats ad eternum a causa d’uns quants. La vida ja és prou complicada. Hem de confiar en els professionals i sentir-nos segurs per poder viure lliures.

Comença el judici dels jihadistes… Que n’espera?
Que es faci justícia. Simplement això.

Com ha viscut els darrers atemptats a Nice, a Viena…
Amb molta impotència, veus que el món no canvia i que el comportament humà pot ser terriblement cruel.

Quines precaucions hem de tenir?
No hem de tenir por, però hem de seguir totes les recomanacions. És innat a l’ésser humà ser negacionista. Hi ha gent que nega la pandèmia, que insisteix que la Terra és plana o que l’home encara no ha arribat a la Lluna… No podem negar que estem en una situació d’alerta. Això implica més restriccions, que moltes vegades es pot interpretar com a una pèrdua de llibertats, però no és així. Si hem d’esperar més del normal en un aeroport per un control, ho hem de fer. És per la nostra seguretat.

La convivència és el millor i més complicat estàndard de la Democràcia. Què hem de fer per fer més fàcil aquesta necessitat social?
Tots tenim moltes més coses en comú que no pas les que ens diferencien. Hem de conviure en aquella primera zona, qualsevol radicalitat és molt nociva per a la societat.

Espanya és un país segur?
Sí, No en tinc cap dubte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

L’alcaldessa de Cambrils, un dels municipis fustigats per l’atemptat terrorista, espera que els autors sigui condemnats a presó permanent revisable. L’acte terrorista a Barcelona i Cambrils va provocar la mort de 16 persones i va ferir més d’un centenar. El judici comença aquesta dimarts a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Seran jutjats tres jihadistes.

La batlle, Camí Mendoza, ha explicat que l’Ajuntament va decidir personar-se com a acusació particular “sobretot per posar-se al costat de víctimes i familiars” i per això des de l’inici es planteja exercir l’acció penal en els mateixos termes que les dues associacions de víctimes del terrorisme personades en la causa.

Així doncs, el consistori cambrilenc  també considera que Houli Chemal (l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar) i Driss Oukabir (que va llogar la furgoneta utilitzada a la Rambla) han de ser jutjats per assassinat i demana presó permanent revisable per aquests dos processats.  Des de l’Ajuntament s’ha tingut especial insistència en què es practiquessin totes aquelles proves que relacionen els acusats i l’organització amb Cambrils.

D’altra banda, l’Ajuntament de Cambrils també exigeix al govern espanyol que aclareixi els punts foscos que queden per respondre i doni explicacions convincents sobre la relació entre l’Imam de Ripoll i el CNI, que faciliti tota la informació del cas i que s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin.

En aquest sentit, el 3 de setembre de 2019 el Ple de l’Ajuntament de Cambrils ja va aprovar una proposta per instar al Congrés dels Diputats a crear una comissió d’investigació per aclarir aquest tema. “Volem transparència, necessitem saber la veritat sobre el què va passar perquè no es torni a repetir, ja que fins ara hi ha hagut molta opacitat”, ha afirmat la cap del govern cambrilenc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2020
mossos_terrorisme.jpg

Una circular interna dels Mossos d’Esquadra valora «a l’alça» el risc d’atemptat terrorista a Catalunya, després dels episodis recents de França i Àustria.

La circular demana fer-ne difusió als agents dels escamots i indica que el ‘modus operandi’ més probable és un atac protagonitzat per una sola persona o un grup reduït d’autors, amb armes blanques o de foc o fent servir vehicles per provocar atropellaments. No descarta, a més, l’ús de dispositius explosius improvisats, especialment en accions amb armes de foc, que els autors podrien portar a sobre com cinturons o armilles explosives. Per tot plegat demana augmentar l’alerta sobretot als llocs de «principal concurrència pública».

La circular considera «probable» que alguna persona radicalitzada pugui fer algun tipus de proclama o reivindicació favorable a les accions de França i Àustria a través de les xarxes socials i subratlla que en dies previs al succés de Viena ja es va detenir una persona que va enaltir l’assassinat de la víctima del primer atac a França, un professor d’història.

També considera factible que «actors vinculats a l’extrema dreta» aprofitin els atacs per difondre «de manera intensiva el seu discurs de polarització i de criminalització de tots els musulmans». D’aquí se’n poden derivar «accions» contra aquesta comunitat a Catalunya, des de «crítiques» a través de les xarxes socials a «accions de deslluïment o danys contra oratoris islàmics».

Pel que fa a l’amenaça a Catalunya, la cadena d’atacs dels darrers dies «pot provocar l’activació d’alguna persona radicalitzada o imprevisible» que hi resideixi. La circular considera que aquest és un escenari «poc probable», però que en cas de produir-se, generaria un impacte «elevat».

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
audiencia-nacional.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra els tres acusats de formar part de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d’agost de 2017 ja té data, se celebrarà des del 10 de novembre, més de tres anys després de la matança que va deixar 16 morts i centenars de ferits als carrers de Barcelona i Cambrils.

Poques setmanes abans del tercer aniversari dels atemptats, ja es van formular els escrits d’acusació tant de la Fiscalia com de les acusacions contra Driss Oukabir, Mohammad Houli Chemlal i Said Ben Iazza, els detinguts que, si bé no van participar directament, sí haurien pertangut a el grup que va idear i va dur a terme els atacs.

Els sis suposats autors tant de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de la localitat tarragonina de Cambrils van morir abatuts per agents dels Mossos d’Esquadra la mateixa nit o en dies posteriors.

Oukabir, Houli i Iazza porten tres anys en presó preventiva. El tribunal posa data a la vista oral abans que es compleixin els quatre anys de presó, evitant així que puguin quedar en llibertat provisional.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional en el seu escrit d’acusació afirmava que els acusats es trobaven en el “entorn” de l’imam de Ripoll (Barcelona) Abdelbaki És Satty, que va morir un dia abans en l’explosió d’un habitatge a Alcanar (Tarragona) on es preparaven els explosius per atemptar a Barcelona.

Així ho sosté la fiscal Ana Noé, que demana per a ells entre 8 i 41 anys de presó. Assenyala que l’acusat Mohammad Houli Chemlal, que va resultar ferit per l’explosió d’Alcanar, i per a qui es demana la pena més alta pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, i conspiració per cometre estralls terroristes, “va formar part d’una cèl·lula criminal local seguidora dels postulats de l’organització terrorista Estat Islàmic reunida al voltant de la figura de el mort imant que va ser de les comunitats ‘el Fath’ i ‘Annour'”, de Ripoll.

En el cas de Oukabir, la fiscal sol·licita 36 anys de presó pels mateixos delictes que Houli Chemlal, ja que estava “plenament assentat” en la cèl·lula terrorista a la que va integrar “a mitjans de 2017”. Subratlla que Driss Oukabir estava “aïllat del seu entorn habitual i disposat per a la consecució dels seus fins”, la qual cosa es demostra amb la seva participació en el “trasllat de substàncies explosives” des de l’habitatge de l’imant fins a Alcanar i amb lloguer de furgonetes.

El tercer d’ells, Ben Iazza s’enfronta a la menor petició de pena, 8 anys per col·laboració amb la cèl·lula, per prestar a Younes Abouyaqoub una furgoneta que era propietat del seu oncle, que utilitzava en el seu negoci d’alimentació, “sabent que anava a ser usada per a l’adquisició i transport de productes químics “.

L’escrit d’acusació de Fiscalia també assenyala que va prestar la seva documentació personal, per ocultar la veritable identitat del comprador dels productes químics, “amb la finalitat d’ajudar-los en la consecució dels seus fins de fer-se amb els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives”.

La Fiscalia no acusa cap dels tres sospitosos pels 16 assassinats terroristes comesos en l’atropellament de la Rambla i el tiroteig a Cambrils, ja que considera que cap hauria participat directament en els atemptats, per molt que pertanyessin a la cèl·lula gihadista responsable de els mateixos.

Per la seva banda, l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) sol·licita penes de presó permanent revisable per a dos dels tres presumptes membres de la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils de el 17 d’agost de 2017.

En concret, l’AVT, en qualitat d’acusació popular en aquest procediment, demana aquesta condemna per Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal per 15 assassinats comesos en l’atropellament de la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, a diferència de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que no els acusa d’assassinat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter