REDACCIÓ8 Abril, 2023
Els Mossos d’Esquadra van dur a treme tres operacions contra el terrorisme gihadista a Catalunya durant el 2022, en les quals van detenir un individu en cadascuna d’elles. Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona, segons ha informat la Conselleria d’Interior en resposta a una pregunta parlamentària de Vox.
La primera detenció es va produir el 6 de juny del 2022 en una operació conjunta amb la Policia Nacional a Vespella de Gaia (Tarragonès), on es va detenir un individu en un avançat estat de radicalització que havia fet un jurament de lleialtat a l’Estat Islàmic.
El segon arrest va tenir lloc el 9 de juny a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), en la qual els Mossos van arrestar una persona que, segons la policia catalana, s’havia radicalitzat en els últims mesos a través de la pràctica de l’islam, afirmant que donava suport a organitzacions islàmiques terroristes i amb la voluntat de viatjar a Síria per lluitar amb l’Estat Islàmic.
Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona
La tercera operació va tenir lloc el 2 de setembre a Empuriabrava (Alt Empordà), on els Mossos van detenir un individu que tenia la intenció d’atacar llocs a Catalunya.
Les detencions i les operacions efectuades pels Mossos d’Esquadra posen de manifest la seva dedicació per lluitar contra l’amenaça del terrorisme gihadista a Catalunya.
Un altre moment per a la memòria ha estat l’ofrena floral dels representants dels cossos de seguretat, els quals han mostrat el seu respecte a les víctimes saludant ferms. També hi ha hagut un moment per als emblemes religiosos, representats -entre altres- per l’arquebisbe de Tarragona, Joan 
Cambrils commemorarà aquest dijous al matí el cinquè aniversari dels atemptats terroristes del 2017. L’acte institucional, presidit per l’alcalde Oliver Klein, es farà en el mateix lloc on va tenir lloc l’atac, tot just davant del Club Nàutic de Cambrils, on es va col·locar un Memorial per la Pau. En aquest indret, el 18 d’agost del 2017, els terroristes van perpetrar un atemptat que va ocasionar una mort, set ferit i cinc extremistes abatuts pels Mossos d’Esquadra poques hores després de l’atemptat de les Rambles de Barcelona.
En els darrers dies, i després de l’atac que va patir l’escriptor Salman Rushdie, autor d’Els versos satànics, les policies estan adoptant protocols per augmentar la seguretat ciutadana. En aquestes dates, on s’estan celebrant les festes patronals en el molts municipis, ja es poden veure alguns carrers limitats al trànsit.
Quatre agents dels Mossos d’Esquadra que van matar els terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils reclamen una indemnització d’1,2 milions d’euros. Segons avança El País, els policies han demandat el Govern de la Generalitat, exigint aquests diners pels perjudicis patits en els fets del 17-A. Els quatre mossos han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i encara pateixen seqüeles psicològiques.
Un testimoni protegit ha situat el segon principal acusat al judici del 17-A, Driss Oukabir, a la casa d’Alcanar on la cèl·lula de Ripoll fabricava explosius. A la sessió d’aquest dimecres a l’Audiència Nacional, el testimoni ha recordat veure’l “cada dia” durant un període de l’estiu del 2017.
L’advocat de Driss Oukabir ha preguntat per detalls de la fesomia del xalet d’Alcanar -com el material de la barana o la seva alçada- per contraposar-los amb la fotografia de la casa. El testimoni ha dit que tenia una barana metàl·lica amb una alçada inferior a la d’un cotxe la qual cosa no correspon amb la imatge que s’ha mostrat.
Els membres de la cèl·lula de Ripoll van comprar precursors d’explosius en diverses botigues de Catalunya i posant diverses excuses, una d’elles que volien blanquejar roba al Marroc.
Els propietaris d’Industrial Sabonera han explicat que els joves van comprar peròxid de nitrogen i es van identificar com a Saïd Ben Iazza, el tercer dels acusats en el judici.
Un altre botiguer, en aquest cas d’una empresa de Tortosa, ha explicat que va vendre 25 litres d’acetona a alguns dels terroristes, que no van voler factura. Li van dir que farien servir el producte per la neteja de treballs de fusta.
La primera testimoni d’avui al judici del 17-A ha estat una treballadora d’una joieria de Vinaròs, on alguns membres de la cèl·lula van anar a vendre or poc abans de l’atemptat. “Vaig veure que hi havia coses que no coincidien amb les dades del DNI”, ha detallat a preguntes de la Fiscalia. Hi va anar un altre dia perquè la botiga no tenia prou diners per comprar-li totes les joies. Un altre dels joves no duia DNI i la treballadora va sospitar. “No li vaig voler comprar”, ha explicat. La testimoni ha identificat els documents que acrediten la compra d’or.
Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.
Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.
Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…
El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre 
