19. Abril 2024

Arxius de atemptats | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2023
mossos_paisa-1.jpg

Els Mossos d’Esquadra van dur a treme tres operacions contra el terrorisme gihadista a Catalunya durant el 2022, en les quals van detenir un individu en cadascuna d’elles. Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona, segons ha informat la Conselleria d’Interior en resposta a una pregunta parlamentària de Vox.

La primera detenció es va produir el 6 de juny del 2022 en una operació conjunta amb la Policia Nacional a Vespella de Gaia (Tarragonès), on es va detenir un individu en un avançat estat de radicalització que havia fet un jurament de lleialtat a l’Estat Islàmic.

El segon arrest va tenir lloc el 9 de juny a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), en la qual els Mossos van arrestar una persona que, segons la policia catalana, s’havia radicalitzat en els últims mesos a través de la pràctica de l’islam, afirmant que donava suport a organitzacions islàmiques terroristes i amb la voluntat de viatjar a Síria per lluitar amb l’Estat Islàmic.

Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona

La tercera operació va tenir lloc el 2 de setembre a Empuriabrava (Alt Empordà), on els Mossos van detenir un individu que tenia la intenció d’atacar llocs a Catalunya.

Les detencions i les operacions efectuades pels Mossos d’Esquadra posen de manifest la seva dedicació per lluitar contra l’amenaça del terrorisme gihadista a Catalunya.

PUBLICITAT












REDACCIÓ18 Agost, 2022
17-A3-1280x960.jpg

 

Cambrils ha commemorat aquest matí el cinquè aniversari dels atemptats del 17 d’agost de 2017. Ho ha fet amb un emotiu acte institucional que ha acollit representants de la majoria d’institucions, així com cossos de seguretat i d’emergències. L’espai escollit ha estat el monument per la pau, ubicat davant del Club Nàutic del municipi. Silenci, respecte i emoció; les tres paraules que millor defineixen el que s’ha viscut durant la commemoració.

L’alcalde de Cambrils oferint una flor al monument per a la pau

Un acte que ha comptat amb algunes de les víctimes dels atemptats, les quals han volgut ser presents com a símbol de resistència davant de la intolerància, però també per ser un recordatori dels fets que van tenir lloc al port de Cambrils i a la Rambla de Barcelona. Ells han estat els primers en fer una ofrena floral al monument, el qual s’ha anat omplint de flors blanques de la mà dels representants institucionals.

“Cambrils és una ciutat de llum, pacífica, alguns diuen que fins i tot és idíl·lica; però fa cinc anys ens va arribar la foscor”, ha expressat l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, durant el seu discurs. En unes declaracions posteriors, el batlle ha donat tot el seu suport a les víctimes, les quals se senten “de segona” per un “menyspreu” de l’administració pública i “l’abandonament” dels mitjans de comunicació. Klein també ha exposat el neguit que va sentir aquella nit en assabentar-se que el seu municipi també havia estat colpejat pels terroristes.

Un altre moment per a la memòria ha estat l’ofrena floral dels representants dels cossos de seguretat, els quals han mostrat el seu respecte a les víctimes saludant ferms. També hi ha hagut un moment per als emblemes religiosos, representats -entre altres- per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i per l’iman de la mesquita de Cambrils.

Tarragona absent
L’acte ha comptat amb una gran presència dels d’alcaldes del territori, encara que no hi ha hagut cap representació de l’Ajuntament de Tarragona. El batlle tarragoní, el republicà Pau Ricomà, va ser convidat, però no ha pogut ser-hi present. Tampoc van poder enviar -hi un delegat. No obstant, l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros va marcar presència, conjuntament amb l’alcaldable del PSC, Rubén Viñuales. 

Les víctimes de Cambrils se senten “de segona”
Les víctimes de Cambrils se senten “de segona”. Així ho ha afirmat Maria Teresa Mariné, representant del col·lectiu afectat pels atemptats. Mariné ha explicat que l’atenció sovint se centra en les víctimes de Barcelona o en aquelles que van patir ferides físiques. Sota el seu parer, les seqüeles psicològiques també són importants i ha reclamat “més empatia” a les administracions, i més visibilitat als mitjans de comunicació. Finalment, ha demanat menys burocràcia a l’hora de tramitar els documents de les víctimes.

A l’acte hi han assistit representació del govern espanyol, català i aragonés. La Cònsol general del Marroc a Tarragona, l’ambaixador d’Espanya a Andorra i el president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya tampoc han volgut faltar a l’homenatge a les víctimes de l’atemptat del 2017.

VÍDEOS









 

PUBLICITAT










REDACCIÓ17 Agost, 2022

Avui, 17 d’agost de 2022, es compleixen 5 anys dels fatídics atemptats que van tenir lloc a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Tothom recorda on es trobava en aquell moment i com es va viure la situació d’incertesa i bogeria que van provocar els terroristes. A les 17h, una furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub, atropellava a més de 150 persones pels carrers de Barcelona sense importar la seva edat o condició. No se sabia res més que la informació que els Mossos publicaven per xarxes socials.

Quan el país encara estava commocionat pels fets, un altre incident activava les alertes de la policia i dels mateixos catalans. A les 1:15h, 5 terroristes eren abatuts pels cossos de seguretat després d’atropellar a més persones a Cambrils. 

En total van perdre la vida 16 víctimes, entre elles, 2 nens de 3 i 7 anys. A més, 152 persones van resultar ferides. Pel que fa als autors de l’atemptat, 8 van ser abatuts, mentre que altres -juntament amb alguns implicats- van ser detinguts i jutjats. Diverses personalitats de molts àmbits de la societat han recordat els incidents per xarxes socials.

D’altra banda, aquest matí està tenint lloc un homenatge a Barcelona en record a les víctimes. Demà a les 11h està previst un altre acte commemoratiu al port de Cambrils.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Agost, 2022
atemptat_cambrils.jpg

Cambrils commemorarà aquest dijous al matí el cinquè aniversari dels atemptats terroristes del 2017. L’acte institucional, presidit per l’alcalde Oliver Klein, es farà en el mateix lloc on va tenir lloc l’atac, tot just davant del Club Nàutic de Cambrils, on es va col·locar un Memorial per la Pau. En aquest indret, el 18 d’agost del 2017, els terroristes van perpetrar un atemptat que va ocasionar una mort, set ferit i cinc extremistes abatuts pels Mossos d’Esquadra poques hores després de l’atemptat de les Rambles de Barcelona.

Les víctimes, però, continuen denunciant l’abandó que van patir per part de l’administració. La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha denunciat l’abandó a què estan sotmeses les víctimes del 17-A per la desatenció de les administracions i la revictimització a la qual es veuen abocades moltes d’elles.

A Barcelona, la plataforma ciutadana “17A exigim responsabilitats”, de l’entorn independentista, ha convocat, pel dimecres, una protesta a les 12.00 hores davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona, en la que amb diferents lemes denuncien: “Estat espanyol i CNI, responsables”, “Generalitat, inoperant”, “Ja n’hi ha prou d’impunitat”.

En els darrers dies, i després de l’atac que va patir l’escriptor Salman Rushdie, autor d’Els versos satànics, les policies estan adoptant protocols per augmentar la seguretat ciutadana. En aquestes dates, on s’estan celebrant les festes patronals en el molts municipis, ja es poden veure alguns carrers limitats al trànsit.

A Salou, per exemple, amb motiu de les Nits Daurades, ha col·locat, de forma estratègica, bol·lards per evitar la irrupció de vehicles, recuperant una imatge que es va normalitzar després dels atacs terrotistes.  En altres ciutats, les barreres protectores són fixes.

PUBLICITAT










REDACCIÓ15 Agost, 2022

Aquesta setmana se commemora el cinquè aniversari d’un dels episodis més horrosos dels darrers temps: els atemptats de Barcelona i Cambrils. Dels centenars de víctimes dels atemptats de l’agost del 2017 a Catalunya, bona part van ser psicològiques, sense ferides físiques. No són les que més es van veure als mitjans de comunicació en els primers dies i fins i tot elles mateixes inicialment no es consideraven víctimes o creien que no mereixien tanta ajuda com els familiars dels morts o els ferits greus.

La Núria vol més detalls de tota la trama, i lamenta que ni el judici ni el Congrés de Diputats hagi arribat al fons de la qüestió

Dues d’aquestes víctimes, una de la Rambla de Barcelona i l’altra de Cambrils, relaten que inicialment se sentien culpables per no haver estat ferides físicament i per demanar ajuda psicològica davant les seqüeles que els va provocar un trauma com aquell.

“Sentia que no havia de queixar-me, perquè altres persones mereixien més ajuda”, diu l’exquiosquera barcelonina Alejandra Algar.

Núria Figueras

La sentència de l’Audiència Nacional ha reconegut unes 350 víctimes de la doble explosió accidental del xalet dels jihadistes a Alcanar el 16 i el 17 d’agost, l’atropellament mortal amb la furgoneta a la Rambla de Barcelona la tarda del 17 i la posterior fugida del seu conductor, Younes Abouyaaqoub, fins el dia 21, i l’atac amb cotxe i matxets al passeig marítim de Cambrils la matinada del 18 d’agost per part de cinc jihadistes més.

Aquestes 350 víctimes són més de les que inicialment va reconèixer el Ministeri de l’Interior, però encara n’hi ha de no reconegudes, segons les entitats que ajuden i representen les víctimes del terrorisme. I de les que surten a la sentència moltes no ho saben i les autoritats no s’esforcen en trobar-les per explicar-los que tenen dret a ajudes públiques.

De les víctimes reconegudes per la sentència, almenys 74 no van ser-ho inicialment pel Ministeri perquè al·legava que les seqüeles psicològiques que patien no s’havia pogut demostrar que fossin causades directament pels atemptats.

Com en altres tipus de delictes, com els sexuals, algunes víctimes inicialment poden intentar autonegar-se de quina manera els han afectat uns fets concrets o poden no explicar durant anys que tinguin cap tipus de seqüela.

Núria: “culpable” de seguir amb vida
La Núria Figueras era de vacances a Cambrils amb el seu company. Havia triat ella la destinació, i el destí va voler que un dels terroristes ataqués amb un ganivet la seva parella, un argentí que va patir una important ferida des de l’orella fins l’estèrnum, que li va afectar de forma important la cavitat bucal i la respiració. El Rubén es va interposar entre el terrorista i la seva parella, i la Núria només va patir algunes rascades a les cames. “Sembla que no em passés a mi, semblava una pel·lícula, amb tanta sang que hi havia”, explica.

Figueras és molt crítica amb el tracte “desagradable” rebut per les administracions

La Núria va tenir inicialment la mateixa reacció que l’Alejandra. En aquella època ja patia una depressió i potser això la va fer ser conscient que necessitava ajuda per superar aquell trauma. Per això, necessitava parlar amb el Rubén o amb un psicòleg sobre aquells fets, però la seva parella donava per superat el trauma i no en volia parlar massa. No va ser fins a l’octubre següent que el Ministeri de l’Interior li va oferir ajuda psicològica. Les seqüeles de l’atemptat sumat a la depressió prèvia la van obligar a ingressar temps després en un centre psiquiàtric de Barcelona durant dos mesos.

De fet, Figueras és molt crítica amb el tracte “desagradable” rebut per les administracions. Inicialment els Mossos la van fer sentir com si les ferides del seu company no fossin causades per un terrorista. Al CAP de Cambrils també es va sentir abandonada i tractada amb poca cura. Finalment, els representants del Ministeri de l’Interior li van fer preguntes personals com els motius del seu divorci o quants diners cobrava i no la van informar dels nombrosos i embolicats tràmits burocràtics que hauria de fer a partir d’aleshores. Li van preguntar si tenia alguna assegurança de vida o si tenia advocat, quan ella pensava que l’estat la defensaria en el procés judicial. “Estàvem perduts”, lamenta.

Va ser gràcies a la UAVAT i a l’Asociación 11-M Afectados por el Terrorismo que va començar a saber quin recorregut judicial i administratiu havia de seguir. Per això, lamenta que les administracions “no han après res” dels atemptats a Madrid del 2004 sobre com s’han d’atendre les víctimes l’endemà dels fets. “És un privilegi que et reconeguin com a víctima”, es queixa.

El judici a l’Audiència Nacional el va seguir fil per randa i amb molt d’interès perquè “necessitava saber” quin terrorista havia apunyalat al seu company. Es va fer fins i tot un croquis amb els noms de tots els implicats per poder-ho seguir millor. La vista oral no la va “remoure”, però sí que va ser “desagradable” i li va donar informació. En canvi, a la seva parella no li va interessar gairebé gens. De la sentència i el fet que un recurs posterior rebaixés deu anys més les penes dels dos principals condemnats, no n’està gaire satisfeta.

Critica l’Ajuntament de Cambrils per no haver fet cap acte oficial de record ni el 2019, ni el 2020 ni el 2021

Però la Núria vol saber més detalls de tota la trama, i lamenta que ni el judici hagi arribat al fons de l’assumpte ni el Congrés de Diputats hagi fet una comissió d’investigació sobre el que va fallar. Ella ho atribueix a la “foscor” de les “clavegueres de l’estat”, que “funcionen al 100%”, sobretot per la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI. També critica l’Ajuntament de Cambrils per no haver fet cap acte oficial de record ni el 2019, ni el 2020 ni el 2021.

Cinc anys després, admet que les ferides psicològiques no les té curades del tot, però el temps li permet acceptar els fets amb més tranquil·litat. No vol més psicoteràpia, sinó que el seu dia a dia “sigui el més dia a dia possible”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ5 Maig, 2022

Quatre agents dels Mossos d’Esquadra que van matar els terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils reclamen una indemnització d’1,2 milions d’euros. Segons avança El País, els policies han demandat el Govern de la Generalitat, exigint aquests diners pels perjudicis patits en els fets del 17-A. Els quatre mossos han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i encara pateixen seqüeles psicològiques.

Dos dels mossos demandants van estar presents a l’atac a Cambrils, mentre que els altres dos van posar fi a la vida d’un dels terroristes, Younes Abouyaaqoub, en una zona de vinyes del Penedès.

La demanda es fonamenta en el principi d’indemnitat, el qual sosté que l’Administració ha de reparar els danys als agents que han sofert perjudicis per part de tercers en el desenvolupament de la seva feina.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Desembre, 2020

Un testimoni protegit ha situat el segon principal acusat al judici del 17-A, Driss Oukabir, a la casa d’Alcanar on la cèl·lula de Ripoll fabricava explosius. A la sessió d’aquest dimecres a l’Audiència Nacional, el testimoni ha recordat veure’l “cada dia” durant un període de l’estiu del 2017.

El xalet d’Alcanar  que va explosionar

El testimoni no ha concretat les dates exactes, però ha dit que ell va ser a Alcanar entre juliol i principis d’agost, aproximadament. Driss Oukabir conduïa un Audi A3 negre amb matrícula francesa, segons el testimoni, que ha afirmat que “no feia res en particular”. “Arribava i es tancava a la casa. Les nits dormia a la terrassa de la casa”, ha dit.

El testimoni ha explicat que se’l va creuar diverses vegades al matí i a la tarda. El veia dormir a la terrassa quan marxava cap a la platja al matí. Recorda que Driss Oukabir anava “sovint” acompanyat d’una altra persona. El testimoni, que ha declarat en francès, ha dit que l’Audi A3 era davant la casa “tots els dies” i que tenia visibilitat del xalet des de la seva residència.

També hi havia una motocicleta, un Peugeot 306 i una camioneta llogada. Recorda veure la camioneta l’últim dia de la seva estada a Alcanar, però no ha pogut concretar quin dia va ser. El testimoni ha explicat que va veure una descàrrega amb furgoneta a la casa, però que els ocupants de la casa la situaven d’una mera que feia impossible veure què transportaven.

El testimoni ha explicat que l’única persona que no evitava el contacte amb els veïns de la urbanització d’Alcanar era el conductor de l’Audi A3. A la resta els veia, però “no parlaven amb ningú”. El testimoni s’ha mostrat segur de la persona a qui va reconèixer.

L’advocat de Driss Oukabir ha preguntat per detalls de la fesomia del xalet d’Alcanar -com el material de la barana o la seva alçada- per contraposar-los amb la fotografia de la casa. El testimoni ha dit que tenia una barana metàl·lica amb una alçada inferior a la d’un cotxe la qual cosa no correspon amb la imatge que s’ha mostrat.

El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha dit que no s’ha “d’examinar” al testimoni ni es poden posar “trampes”. El testimoni va fer un reconeixement fotogràfic l’any 2018, un any després dels fets, però ha explicat que creu que també en va fer un altre abans.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
atentados_alcanar.jpg

Els membres de la cèl·lula de Ripoll van comprar precursors d’explosius en diverses botigues de Catalunya i posant diverses excuses, una d’elles que volien blanquejar roba al Marroc.

Entre els testimonis d’aquest dimecres al judici dels atemptats del 17-A a l’Audiència Nacional han declarat propietaris d’aquests establiments, que ha donat els detalls de les compres que van fer els joves setmanes abans de l’atac.

Els propietaris d’Industrial Sabonera han explicat que els joves van comprar peròxid de nitrogen i es van identificar com a Saïd Ben Iazza, el tercer dels acusats en el judici.

El testimoni ha explicat que abans dels atemptats un noi jove, Mohammed Houli Chemlal un dels acusats, va intentar comprar peròxid d’hidrogen -un producte que es pot utilitzar com a precursor d’explosius- per “blanquejar la roba al Marroc”. En aquell moment no hi va haver compra, perquè el noi anava sense vehicle i volia comprar 100 litres de peròxid d’hidrogen. L’endemà, 12 juliol, es va gestionar la venda. Qui la va fer era Youssef Aalla.

Per identificar-se van utilitzar la documentació de Saïd Ben Iazza, un dels acusats en el judici. El 27 de juliol també es va produir una compra i els joves van tornar a exhibir la documentació. Els testimonis han explicat que pretenien fer la compra sense factura, però ells s’hi van negar. Per fer la compra d’aquesta mercaderia perillosa cal fer una fitxa de transport. Cal identificar l’origen, destí, matrícula del vehicle i DNI del transportista. Els testimonis han admès que no es van fixar en la fotografia de la documentació.

El material se’l van endur en furgonetes. La del 27 de juliol tenia tres neveres dins i no era la mateixa que el dia 12, segons els testimonis. Aquell dia Aalla i Hichamy van comprar 240 litres.

Compres a Vic i Tortosa
Un altre botiguer, en aquest cas d’una empresa de Tortosa, ha explicat que va vendre 25 litres d’acetona a alguns dels terroristes, que no van voler factura. Li van dir que farien servir el producte per la neteja de treballs de fusta.

El venedor d’una botiga de pintures de Vic ha explicat que va vendre 175 litres d’acetona abans dels atemptats del 2017. El noi “era molt educat, parlava perfectament en català”. Setmanes abans un altre noi hi havia anat a comprar una garrafa de 25 litres. En aquest cas el comprador va explicar que volia el producte per omplir un dipòsit i netejar unes peces pel sistema d’immersió.

Vendre or abans de l’atac
La primera testimoni d’avui al judici del 17-A ha estat una treballadora d’una joieria de Vinaròs, on alguns membres de la cèl·lula van anar a vendre or poc abans de l’atemptat. “Vaig veure que hi havia coses que no coincidien amb les dades del DNI”, ha detallat a preguntes de la Fiscalia. Hi va anar un altre dia perquè la botiga no tenia prou diners per comprar-li totes les joies. Un altre dels joves no duia DNI i la treballadora va sospitar. “No li vaig voler comprar”, ha explicat. La testimoni ha identificat els documents que acrediten la compra d’or.

Una altra testimoni ha detallat que el jove va dir que les joies eren de la seva àvia que havia mort. “La seva actitud era correcta, era simpàtic i tranquil”, ha dit. La segona testimoni del dia ha estat una dona a qui van robar unes joies i ho va denunciar a la policia. A preguntes de la Fiscalia, ha dit que un dels joves morts a Cambrils, Saïd Aalla, havia treballat en el seu restaurant.

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Novembre, 2020

Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.

Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.

Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.

Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.

El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.

Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.

El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…

Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

PUBLICITAT