Arxius de atemptats | Diari La República Checa
Pla tancat de la part frontal de l'avioneta del CESDA encastada sobre un camp de vinyes de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, el 19 d'abril del 2021. (Horitzontal)

REDACCIÓ2 Desembre, 2020
drisss.jpg

Un testimoni protegit ha situat el segon principal acusat al judici del 17-A, Driss Oukabir, a la casa d’Alcanar on la cèl·lula de Ripoll fabricava explosius. A la sessió d’aquest dimecres a l’Audiència Nacional, el testimoni ha recordat veure’l “cada dia” durant un període de l’estiu del 2017.

El xalet d’Alcanar  que va explosionar

El testimoni no ha concretat les dates exactes, però ha dit que ell va ser a Alcanar entre juliol i principis d’agost, aproximadament. Driss Oukabir conduïa un Audi A3 negre amb matrícula francesa, segons el testimoni, que ha afirmat que “no feia res en particular”. “Arribava i es tancava a la casa. Les nits dormia a la terrassa de la casa”, ha dit.

El testimoni ha explicat que se’l va creuar diverses vegades al matí i a la tarda. El veia dormir a la terrassa quan marxava cap a la platja al matí. Recorda que Driss Oukabir anava “sovint” acompanyat d’una altra persona. El testimoni, que ha declarat en francès, ha dit que l’Audi A3 era davant la casa “tots els dies” i que tenia visibilitat del xalet des de la seva residència.

També hi havia una motocicleta, un Peugeot 306 i una camioneta llogada. Recorda veure la camioneta l’últim dia de la seva estada a Alcanar, però no ha pogut concretar quin dia va ser. El testimoni ha explicat que va veure una descàrrega amb furgoneta a la casa, però que els ocupants de la casa la situaven d’una mera que feia impossible veure què transportaven.

El testimoni ha explicat que l’única persona que no evitava el contacte amb els veïns de la urbanització d’Alcanar era el conductor de l’Audi A3. A la resta els veia, però “no parlaven amb ningú”. El testimoni s’ha mostrat segur de la persona a qui va reconèixer.

L’advocat de Driss Oukabir ha preguntat per detalls de la fesomia del xalet d’Alcanar -com el material de la barana o la seva alçada- per contraposar-los amb la fotografia de la casa. El testimoni ha dit que tenia una barana metàl·lica amb una alçada inferior a la d’un cotxe la qual cosa no correspon amb la imatge que s’ha mostrat.

El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha dit que no s’ha “d’examinar” al testimoni ni es poden posar “trampes”. El testimoni va fer un reconeixement fotogràfic l’any 2018, un any després dels fets, però ha explicat que creu que també en va fer un altre abans.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
atentados_alcanar.jpg

Els membres de la cèl·lula de Ripoll van comprar precursors d’explosius en diverses botigues de Catalunya i posant diverses excuses, una d’elles que volien blanquejar roba al Marroc.

Entre els testimonis d’aquest dimecres al judici dels atemptats del 17-A a l’Audiència Nacional han declarat propietaris d’aquests establiments, que ha donat els detalls de les compres que van fer els joves setmanes abans de l’atac.

Els propietaris d’Industrial Sabonera han explicat que els joves van comprar peròxid de nitrogen i es van identificar com a Saïd Ben Iazza, el tercer dels acusats en el judici.

El testimoni ha explicat que abans dels atemptats un noi jove, Mohammed Houli Chemlal un dels acusats, va intentar comprar peròxid d’hidrogen -un producte que es pot utilitzar com a precursor d’explosius- per “blanquejar la roba al Marroc”. En aquell moment no hi va haver compra, perquè el noi anava sense vehicle i volia comprar 100 litres de peròxid d’hidrogen. L’endemà, 12 juliol, es va gestionar la venda. Qui la va fer era Youssef Aalla.

Per identificar-se van utilitzar la documentació de Saïd Ben Iazza, un dels acusats en el judici. El 27 de juliol també es va produir una compra i els joves van tornar a exhibir la documentació. Els testimonis han explicat que pretenien fer la compra sense factura, però ells s’hi van negar. Per fer la compra d’aquesta mercaderia perillosa cal fer una fitxa de transport. Cal identificar l’origen, destí, matrícula del vehicle i DNI del transportista. Els testimonis han admès que no es van fixar en la fotografia de la documentació.

El material se’l van endur en furgonetes. La del 27 de juliol tenia tres neveres dins i no era la mateixa que el dia 12, segons els testimonis. Aquell dia Aalla i Hichamy van comprar 240 litres.

Compres a Vic i Tortosa
Un altre botiguer, en aquest cas d’una empresa de Tortosa, ha explicat que va vendre 25 litres d’acetona a alguns dels terroristes, que no van voler factura. Li van dir que farien servir el producte per la neteja de treballs de fusta.

El venedor d’una botiga de pintures de Vic ha explicat que va vendre 175 litres d’acetona abans dels atemptats del 2017. El noi “era molt educat, parlava perfectament en català”. Setmanes abans un altre noi hi havia anat a comprar una garrafa de 25 litres. En aquest cas el comprador va explicar que volia el producte per omplir un dipòsit i netejar unes peces pel sistema d’immersió.

Vendre or abans de l’atac
La primera testimoni d’avui al judici del 17-A ha estat una treballadora d’una joieria de Vinaròs, on alguns membres de la cèl·lula van anar a vendre or poc abans de l’atemptat. “Vaig veure que hi havia coses que no coincidien amb les dades del DNI”, ha detallat a preguntes de la Fiscalia. Hi va anar un altre dia perquè la botiga no tenia prou diners per comprar-li totes les joies. Un altre dels joves no duia DNI i la treballadora va sospitar. “No li vaig voler comprar”, ha explicat. La testimoni ha identificat els documents que acrediten la compra d’or.

Una altra testimoni ha detallat que el jove va dir que les joies eren de la seva àvia que havia mort. “La seva actitud era correcta, era simpàtic i tranquil”, ha dit. La segona testimoni del dia ha estat una dona a qui van robar unes joies i ho va denunciar a la policia. A preguntes de la Fiscalia, ha dit que un dels joves morts a Cambrils, Saïd Aalla, havia treballat en el seu restaurant.

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados_jihadistas.jpg

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub.jpg

Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.

Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.

Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.

Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.

El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.

Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.

El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…

Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
atemptst_cabrils.jpg

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han passat per la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on s’està celebrant el judici contra els atemptats de l’estiu del 2017 a Cambrils i Barcelona. La sessió d’avui ha estat centrada en les inspeccions oculars de la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la que va matar desenes de persones a Barcelona. També van ser els encarregats d’inspeccionar l’escenari del crim. Els policies catalans han explicat al tribunal l’horror que van trobar sobretot a la Rambla de Catalunya.
Diversos agents que van inspeccionar la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 21 d’agost van compartir les seves vivències. El vehicle estava net i en bones condicions, i al seu interior hi van trobar el passaport d’Es-Satty, els bitllets de vaixell per anar al Marroc setmanes abans, gas pebre i un mapa fet a mà de diversos punts al voltant de Ripoll.

També han declarat diversos mossos que van acudir a l’accident de la furgoneta Renault Kangoo a l’AP-7 a Cambrils cap a les 3 de la tarda del 17 d’agost. Han explicat que inicialment no van trobar l’accident, i que van veure un jove caminar per la carretera a prop d’allà. Els va estranyar, però inicialment no li van donar importància, fins que altres companys els van donar la descripció del conductor fugit de l’accident.

Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
Però quan han començat a descriure l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la sala ha fet molt de silenci per conèixer els detalls de la investigació. Els agents han explicat que al mig de la Rambla van anar trobant 12 cadàvers i trossos del vehicle.

Finalment, damunt del mosaic de Joan Miró, la Fiat Talento de Telefurgo tenia diversos cops a la carrosseria, vidres trencats, paraxocs arrencats i el capó molt danyat, i amb restes orgàniques i fins i tot roba interior de les víctimes enganxades. Al seient del copilot van trobar un passaport espanyol a nom de l’acusat Mohamed Houli Chemlal i el NIE i el carnet de conduir de l’autor de la matança, Younes Abouyaaqoub.

També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.

A uns dos metres del vehicle es va trobar una altra ampolla també d’acetona i amb líquid, una capsa metàl·lica de soldadura, un rellotge i un tros de corda.

El vehicle tenia els intermitents d’emergència activats, les claus al contacte, el motor parat i l’airbag disparat. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, havia fugit del local del crim. Va ser abatut dies més tard.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub2.jpg

La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.

Una vintena de mossos d’esquadra – sobretot d’investigació i científica – han explicat les seves inspeccions i han corroborat les seves declaracions en fase d’instrucció. El moment més dur de la jornada ha arribat poc abans de la una del migdia. Els assistents han pogut visionar uns vídeos que han deixat la sala completament astorada i sense paraules.

Els dos vídeos – un sobre l’atropellament massiu i l’altre sobre la fugida d’Abouyaaqoub que va acabar abatut.

Les càmeres de seguretat mostraven com un conductor despietat i sense miraments avançava a tota velocitat i als ziguezagues, Rambla avall, atropellant vianants i sembrant el terror.

Les imatges són esfereïdores. Algunes de les persones que assisteixen al judici des de la sala de vistes han apartat la mirada de les pantalles. Un dels policies que custodien els processats no ha pogut evitar emocionar-se. També se sentia des de la zona on estan ubicats els lletrats un ‘ai, ai…’ o ‘no, no…’ en veure com els vianants anaven caient a terra al pas de la furgoneta assassina. En la gàbia, dos dels acusats no treien els ull dels monitors, mentre que un d’ells es mantenia amb el cap baix, mirant el terra i movent els dits de les mans.

També s’ha visionat el vídeo de la fuga d’Abouyaaqoub pel Mercat de la Boqueria i diversos carrers de Barcelona fins a la Diagonal, on va matar el conductor d’un cotxe per poder desplaçar-se fins a Sant Just Desvern en cotxe. S’han vist les imatges, sense so, dels dies següents a la fuga de l’assassí, fins que va ser abatut a Subirats. No ha deixat de sorprendre una imatge: nerviós, remenant la brossa en una benzinera. El vídeo acaba amb les imatges de Younes Abouyaaqoub abatut a terra.

Ricard CHECA
Audiència Nacional (Madrid)

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
terrorsites.jpg

8h30 del matí. Feia fred a Madrid, tot i que sol començava a despertar-se. Fem un cafè en les terrasses de la plaça de l’Ajuntament de Torrejón d’Ardoz. A Madrid els restaurants estan oberts i el toc de queda comença a les 12 de la nit.

A les 09h15 arribem a les dependències de l’Audiència Nacional. La sessió del judici contra els atemptats de Cambrils i Barcelona comença a les 10h. El jutge president del tribunal té fama de ser puntual. Després d’acreditar-nos ens disposem a ocupar el nostre lloc a la sala de premsa, situada al soterrani de l’edifici. L’ambient és més tranquil que el de la setmana passada. L’eufòria mediàtica ha minvat. A la sala, tant en la dels reporters com de les emissores, se sent essencialment el català. Un fet que ens permet deduir que la cobertura mediàtica està sent feta sobretot per mitjans de Catalunya.

Faltaven 10 minuts per engegar la primera sessió d’aquesta setmana. S’encenen les pantalles de televisió. Significa que en breu comença el judici. Agafem una llibreta, un bolígraf i el mòbil i accedim a la primera planta de l’edifici. Estem preparats per accedir a la sala de vistes. Ens envaeix un ai al cor. En no res tindrem l’oportunitat de mirar als ulls de Mohammed Houli, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els implicats dels atemptats de l’agost del 2017. Oukabir portava uns texans i un polo negre. Said vestia uns texans i una jaqueta esportiva. Mohammed portava uns pantalons negres i una jaqueta grisa. Houli era l’únic que estava assegut dins d’un espai, semblant a una gàbia de vidre. Ens mirava fixament. Als ulls. Els altres es passejaven d’un costat a l’altra de la ‘peixera’. La sensació és indescriptible. Hi ha un batibull d’emocions i pensaments.

Els processats

Mirem cap a l’altre costat – a l’esquerra – i podem veure una vintena de lletrats tots separats amb mampares anticovid. Passaven 3 minuts de les 10. El jutge president, Félix Alfonso Guevara, entrava a la sala. Feia senyal als policies que ocupessin els seus seients.

Per a la sessió d’avui estaven citats una vintena de testimonis, entre ells pèrits, agents dels Mossos d’Esquadra (de les unitats de Seguretat Ciutadana, investigació i policia científica) i bombers. El relat d’alguns testimonis han estat aterridors. Es notava patiment i angoixa. Hi ha moltes seqüeles. Físiques i sobretot psicològiques. El Ministeri d’Interior ha reconegut alguns d’ells com a víctimes de terrorisme. De tant en tant, miràvem als ulls dels processats. Driss Oukabir també ens observava. Said tenia una mirada perduda, mentre Mohammed passava molta estona amb el cap baix i amb les mans inquietes.

Jutge Félix Alfonso Guevara

Les declaracions d’alguns testimonis han emocionat els presents. Un mosso – de la unitat d’informació de Terres de l’Ebre – va relatar els fets d’una manera que no ha deixat a ningú indiferent. Ha començat demanant perdó pel seu nerviosisme. Un dels assistents del tribunal han col·locat una cadira al seu costat perquè pogués seure i tranquil·litzar-se. A causa de les seqüeles del que va viure el 17 d’agost arran de l’explosió a Alcanar encara no li han permès tornar a la feina. És considerat víctima de terrorisme pel Ministeri d’Interior. I el més curiós és que el seu fill també. El nen en aquells moments tenia 10 anys i també va patir trastorns posttraumàtics. Tres anys després, continua adaptant-se a la ‘nova vida’.

Les narratives dels testimonis eren veritables experiències terrorífiques. Mai ningú no està preparat ni física ni psicològicament per lidiar amb aquestes situacions tan extremes. La majoria dels mossos que hi eren quan va haver-hi la segona explosió a Alcanar recorden que en aquell dia horribilis tot es va fer fosc i el silenci aterridor. Quan abandonaven la sala de vistes, alguns miraven la gàbia on estan els gihadistes.

A les 13h, el president del tribunal ens emplaçava per demà dimecres, on sentirem més relats… més experiències vitals…

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
audiencia_nacional2-1280x1707.jpg

Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

Dos bombers de la Generalitat i uns 20 agents dels Mossos d’Esquadra que van patir la segona explosió al xalet d’Alcanar el 17 d’agost del 2017 han explicat aquest dimarts a l’Audiència Nacional com van succeir els fets i les seqüeles que han patit des d’aleshores.

Tots han explicat que poc després que una excavadora es posés a desenrunar grans blocs de pedra aquella tarda, es va produir una gran explosió que va afectar desenes de persones que treballaven a la zona. La majoria van patir danys a l’oïda, i alguns no han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme.

A l’inici de la segona setmana del judici, els mossos que han declarat, de seguretat ciutadana, informació, investigació o policia científica, han explicat que la tarda del 17 d’agost, poc després d’arribar, i quan l’excavadora portava dues o tres palades, es va produir una gran explosió que els va deixar a tots atordits. La majoria han explicat que tenen seqüeles a l’oïda, amb acúfens i pèrdua auditiva, a més d’haver patit estrès posttraumàtic i atacs d’ansietat. El mosso ferit més greu té reconeguda la invalidesa total permanent. Tot i haver estat reconeguts com a víctimes del terrorisme, alguns encara no han cobrat totes les indemnitzacions per les lesions patides. A més, diversos dels agents ferits no han estat ni reconeguts com a víctimes del terrorisme per part del Ministeri de l’Interior.

Un dels bombers que ha declarat ha explicat que les seqüeles a l’oïda li han impedit formar part del grup subaquàtic del cos, ja que la immersió podria ser perillosa per a la seva salut. L’altre bomber va patir lesions importants en una mà i ha estat declarat incapacitat total.

Un altre dels mossos que ha declarat ha explicat que ell va ser l’encarregat de comptar i carregar en un camió les bombones de gas butà que hi havia en aquell laboratori d’explosius de la cèl·lula jihadista de Ripoll, el més gran descobert mai a Europa. En total va trobar 94 bombones plenes i set de buides. Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

PUBLICITAT

 

 

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
alfonso_guevara-jutge.jpg

Les esbroncades continuen a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El president del tribunal que jutja els tres implicats en els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils no dóna treves i, cada dos per tres, crida els advocats a l”ordre’.

Si el dimecres el magistrat Félix Alfonso Guevara va mantenir una discussió acalorada amb l’advocat d’un dels encausats, aquest dijous el jutge ha llençat una advertència al popular jurista Jaume Alonso-Cuevillas.

Durant la sessió d’aquest matí, l’advocat dels pares del nen de tres anys assassinat a la Rambla de Barcelona – Xavi Martínez – estava fent una pregunta quan, de sobte, s’ha aturat perquè el jutge president havia dit quelcom que el lletrat no havia entès. Alonso-Cuevillas s’ha queixat que no sentia què deia el magistrat. Guevera insistia que les seves preguntes eren ‘impertinents’. El lletrat ha manifestat la seva protesta i no ha volgut fer més preguntes, afegint un irònic: “gràcies per la seva amabilitat”.

El jutge li ha retret que contestés amb ironia. “Al que estic representant no es contesta d’aquesta forma. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten“, ha recordat amb to incisiu i de forma contundent.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
drisss.jpg

Els agents que van detenir Driss Oukabir, un dels acusats al judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017, han explicat a l’Audiència Nacional que estava caminant a 200 metres de la comissaria de Ripoll quan en veure els agents “va començar a dir ‘jo no he fet res'”, després “va fer dos o tres passos enrere i estava molt a la defensiva” i en pensar que podia marxar els mossos van posar-li les manilles “fent força per agafar les mans perquè no col·laborava”.

Oukabir, que hauria llogat alguna de les furgonetes i mantingut una presència habitual a la casa d’Alcanar, tenia com a contrasenya del mòbil “Al·là és gran” en àrab, segons han explicat els investigadors, un element que pel jutge és “una qüestió de creença” no rellevant.

“Li vam dir que aixequés les mans i la samarreta i es tombés a terra i no reaccionava. El vam tombar a terra perquè no feia cas i per seguretat”, ha explicat una agent a la tercera sessió del judici. “Estava sorprès de veure’ns”, ha indicat l’agent, que ha apuntat que no es va dirigir als mossos per entregar-se, tot i que el van trobar a 200 metres de la comissaria, al Passeig de la Farga Catalana de Ripoll.

Aquest agent ha explicat que van ser ells que el van anar a buscar després de rebre l’avís d’una persona que l’havia vist caminant. Un dels mossos ha explicat que ja coneixia a Oukabir d’haver-lo detingut per un altre assumpte pocs dies abans. Els agents també han dit que no havia patit lesions.

Un mosso que va participar en l’interrogatori d’Oukabir ha explicat que inicialment va dir que li havien robat la documentació i, per això, van preguntar per què havia “mentit”. Els agents que van participar en l’interrogatori han dit que van manipular el mòbil davant seu, que els va facilitar la contrasenya, que no van trobar cap conversa de ‘whatsapp’ amb el seu germà Moussa i que no van poder obrir ‘messenger’ de ‘Facebook’.

El jutge s’ha mostrat enfadat quan li han dit que un dels agents no declararia perquè estava de baixa. “Quan jo dic una cosa es fa”, ha expressat, lamentant que no intervingués per videoconferència. “Hauria de venir, aquí és testimoni, no fa de policia”, ha dit. Tampoc ha assistit un altre testimoni que ha donat positiu per covid-19.

A la sessió d’aquest dijous també han declarat els agents que van prendre declaració a Mohamed Houli Chemlal, el detingut que hauria comprat i elaborat explosius i que va resultar ferit en l’explosió d’Alcanar. Tots han dit que va respondre a totes les preguntes, que va donar els noms d’alguns dels membres de la cèl·lula, però que no va aportar dades noves i que es va contradir en alguns moments.

Vincle de Ben Iazza amb la cèl·lula
Un Guàrdia Civil que va investigar Said Ben Iazza ha explicat que la geolocalització del telèfon mòbil de l’acusat el situa prop del xalet d’Alcanar i la de membres de la cèl·lula prop de la botiga on treballava. Segons el testimoni del guàrdia civil, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy haurien visitat la botiga de carn ‘halal’ “uns dos cops al mes” i que la relació entre ells va començar almenys el març del 2017. L’agent ha subratllat que hi ha “gran quantitat” de botigues ‘halal’ a Sant Carles de la Ràpita que “tenien més a mà” però que, en canvi, anaven a Vinaròs.

El testimoni ha explicat que membres de la cèl·lula van comprar material per fabricar explosius amb la documentació de Ben Iazza així com va facilitar la furgoneta a Abouyaaqoub per transportar-ho. L’acusat va rebre 15 euros en benzina com a compensació, segons la investigació de la Benemèrita.

L’acusació particular exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha tractat de posar el focus en el fet de si les forces de l’autoritat van rebre alerta d’una compra “elevada” de material per fabricar explosius, però el president de la sala ho ha considerat “impertinent”. Aquesta acusació denuncia la manca de control de la venda de precursors d’explosius.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter