Arxius de atemptat | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados.jpeg

Per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han passat molts agents de la policia catalana del Camp de Tarragona. La sessió d’avui del judici dels atemptats de Catalunya ha dedicat a esclarir i a recordar l’atac terrorista que es va viure a Cambrils l’agost de 2017.

El binomi de la Unitat de Seguretat Ciutadana que va abatre els gihadistes han declarat davant del tribunal. Els seus relats són impressionants. Els agents encara ho tenen molt present. Les seqüeles físiques i psicològiques són una realitat. Els dos mossos s’han enfonsat a mesura que anaven detallant el malson que van viure aquella fatídica matinada de l’estiu del 2017. Aquests agents estaven vigilància estàtica a Cambrils en el marc del dispositiu gàbia, arran dels atemptats de Barcelona.

La dona s’ha trobat malament en recordar el succeït. Ha declarat com a testimoni protegit. El seu company, que va abatre la majoria dels terroristes, per contra i de forma incomprensible, ha testificat, dret i a cara descoberta. El tribunal ha entès que no se l’hauria de donar l’estatut de testimoni protegit, perquè “la sala així ho ha decidit”.

La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.

Els dos agents han coincidit en la tragèdia viscuda. Ella va ser investida per l’Audi A3 que conduïen els terroristes. A causa d’això, un Jutjat Social li reconeix incapacitat permanent. L’agent, per contra, espera més sort i més empatia i sensibilitat per part del poder polític.

La declaració del mosso provoca calfreds. Diu que quan va veure un cotxe que venia (amb gran velocitat) en “la nostra direcció” amb “voluntat de fer-nos mal” només “he tingut temps de dir ‘compte’ i alertar la meva companya. L’agent, visiblement tocat i amb la veu trèmula, ha demanat disculpes al tribunal pel seu estat nerviós. Una oficial de justícia li ha portat un got amb aigua.

El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.

El policia català diu que a conseqüència d’aquest moment de gran tensió va quedar en estat de xoc: “No entenia res del que estava passant. No sabia què fer. Estava atordit”. Va demanar reforços i ambulàncies a través d’un mòbil d’un testimoni mentre veia que tot estava ple de sang.

Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

En abandonar la sala no ha tingut valor de mirar a la gàbia on estan els acusats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya el 2017.

Entre el públic hi havia un silenci ensordidor. El director general dels Mossos d’Esquadra i el comissari David Boneta es trobaven també a la sala.

Ricard CHECA
Audiència Nacional San Fernando de Henares

PUBLICITAT

T


REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ganivet_bo.jpg

El ganivet que ha fet servir el sense-sostre

Quin ensurt!!! Aquesta tarda, al passeig de Sant Joan de Barcelona ha tornat al cap de molts ciutadans el que van viure el 17 d’agost de 2017. Però no es tracta d’un atac terrorista. Estàvem davant d’un acte perpetrat per un sense sostre d’uns 43 anys. La Guàrdia Urbana de Barcelona l’ha reduït amb l’ajuda de la seva arma reglamantària.

Els fets han tingut lloc aquesta tarda al passeig de Sant Joan quan home armat amb un ganivet ha volgut atacar diverses persones i un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha fet ús de la seva arma de foc i l’ha abatut.
L’agressor ha quedat ferit, i més tard ha estat atès pels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM). L’incident ha tingut lloc al número 44 de l’esmentada via, al costat de la plaça de Tetuan.

S’han viscut moments de molta tensió a la zona, amb gent corrent i fugint de l’home, que anava armat amb un ganivet, amb tota seguretat pel record de l’atemptat de la Rambla. Segons les primeres informacions, l’home que ferit, que ha rebut un impacte de bala, és un sense sostre.

PUBLICITAT

ASESA


REDACCIÓ13 Setembre, 2017

 

Els Mossos han activat el protocol establert per aquest tipus d’amenaces. Espanya continua en el nivell 4 (reforçat) de l’arma terrorista

La furgoneta sospitosa, aparcada a la cruïlla dels carrers Provença amb Sardenya de Barcelona, és, segons ha pogut saber aquest digital, propietat d’un noi magrebí resident a Viladecans que, juntament amb un amic, també magrebí, i establert a Martorell, han aparcat, aquesta tarda, la seva furgoneta en una zona restringida i han marxat.

Els Mossos han vist a aquestes dues persones arribar al lloc i aparcar el vehicle en zona restringida, és per això que els han identificat com a mesura de precaució.

Un cop identificats els Tedax han accedit a l’interior de la furgoneta on s’han trobat un artefacte explosiu, molt casolà, que no hauria pogut fer explotar per les seves deficiències de fabricació.

Recordem que la presència d’aquesta furgoneta ha fet activar un dispositiu policial que ha comportat talls de carrers, el desallotjament de la Sagrada Família i dels comerços propers i s’ha avisat al veïnat perquè es quedessin a casa i no sortissin al carrer. S’ha tancat també l’estació de metro.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

L’Ajuntament d’Alcanar va celebrar la nit de dilluns una reunió amb els veïns de la localitat en què es va explicar la seqüència dels fets ocorreguts a Alcanar a partir de la primera explosió a la casa d’Alcanar Platja. Segons el consistori, no tenien cap “advertiment legal” ni denúncia sobre cap fet delictiu a la urbanització i els terroristes no tenien cap vinculació amb el municipi.

Els veïns van manifestar els seus dubtes sobre la presència dels terroristes a Alcanar i la gestió de la primera explosió. Segons alguns veïns, en cap moment es va sentir olor de gas, i per tant, no entenien per què no es va plantejar, des del primer moment, hipòtesis diferents de la d’una explosió de gas.

Segons que va explicar el quart tinent d’alcalde d’Alcanar, Jordi Bort, “En un primer moment es pensa en l’explosió de gas i es prioritza la recerca de víctimes i supervivents com sempre es fa. Els serveis d’emergències estaven allí a sobre les bombones, el govern municipal aquella nit també hi vam anar, i us asseguro que si ho haguéssim sabut, no les hauríem xafat”.

Una versió que ha corroborat el cap de la Policia local d’Alcanar que ha explicat que des de la primera explosió i fins a la segona, després de 16 hores, es pensa que ha estat gas, és a partir de la segona explosió quan la investigació se centra en la possible fabricació de bombes i la recerca de terroristes.

Cap vincle amb el municipi
L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va afirmar que no tenia cap “advertiment verbal” ni denúncia sobre cap fet delictiu a la urbanització. Tampoc els havia arribat al govern municipal ni a la Policia Local que ha explicat que ni la companyia elèctrica, ni la propietat de la casa, una entitat bancària, havien contactat amb l’ajuntament per l’ocupació de l’habitatge.

Tampoc els terroristes que hi residien tenien cap vincle amb el municipi ni, segons va explicar la regidora Carme Navarro, amb la comunitat musulmana del terme. “Ni estaven empadronats ni tenien cap contacte amb gent del poble.

Els serveis socials de l’Ajuntament continuen atenent a la parella d’afectats, empadronats al municipi, que no pot tornar a casa i no té cap allotjament alternatiu.

Els Mossos d’Esquadra continuen treballant a la zona amb una detonació diària al xalet ensorrat.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2017

Cinc terroristes es predisposaven trencar la tranquil·litat que es vivia a Cambrils. L’objectiu era fer mal al major nombre de persones possibles. Els autors de l’atac terrorista va ser frustrat pels Mossos d’Esquadra, els quals van acabar amb la vida dels terroristes. En el vídeo es pot apreciar l’actuació policial.

VIDEO | Els Mossos maten un terrotista


REDACCIÓ20 Març, 2015

ALCALDE VALLMOLL
Josep Lluis Cusidó, alcalde de Vallmoll

L’alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó, un dels turistes que va viure l’atemptat terrorista a Tunísia de dimecres passat, ha explicat avui que “ens estem recuperant a poc a poc, però hi ha unes imatges que no s’esborraran a la vida, perquè van ser terribles “.

Cusidó, que ha arribat aquest migdia al port de Barcelona a bord del vaixell MSC Splendida acompanyat d’altres passatgers que van ser sorpresos per l’assalt al museu del Bardo de Tunis, ha assenyalat que encara pensa que “dels morts que van caure al meu costat, un d’ells podia haver estat jo, perquè disparaven amb tota fredor contra tothom”, mentre exclama:” però estem vius “.

L’edil relata que en el mateix moment de l’atemptat i quan encara estava “estirat a terra esperant que d’un moment a l’altre em matessin, vaig poder connectar amb el president de la Diputació de Tarragona, al qual vaig explicar la nostra situació, i ell automàticament avisar a les autoritats espanyoles i de la Generalitat perquè tinguessin coneixement “del que estava passant.

Indiferència per part de la companyiaatemptat
D’altra banda, Josep Lluís Cusidó retreu el tracte que se’ls va donar inicialment a les víctimes per part de la companyia de creuers, i la manca d’informació sobre la situació real a Tunísia.

En aquest sentit, Cusidó assenyala que, quan van arribar al vaixell després de l’atemptat “completament traumatitzats” i mentre els altres passatgers “ens aplaudien, amb tothom plorant”, des de la tripulació “gairebé ni ens van atendre” i el tracte cap a ells va ser “molt fred”.

Després, després de donar compte de la gravetat de la situació, el capità va reunir tot el passatge al teatre del vaixell i “ens va demanar disculpes”.

atemptataAfirma que en aquest moment, ell mateix va agafar el micròfon i “li vaig dir que no hi havia dret, que estàvem vius de miracle, que érem persones amb sentiments i no objectes comercials que només veníem al vaixell a gastar, sinó que també ens podien atendre” .

A partir d’aquest moment, des de la companyia “ja ho van voler arreglar i ens van atendre molt millor”, si bé Cusidó retreu a les companyies de creuers seva “falta de sensibilitat cap a les persones” i la seva major preocupació pels aspectes econòmics i de repercussió sobre el seu negoci.

També es queixa que “en arribar a Tunísia, ens van dir que era un país segur, que des de 2011 havia democràcia i que no passava res, i miri vostè el que ha passat”, conclou.

 


REDACCIÓ9 Gener, 2015
AS.jpg

Hi ha moments en que seure davant del teclat per escriure un text es converteix en un deure feixuc més que no pas en un plaer. La matança a la redacció del setmanari Charlie Hebdo és un d’aquests casos, que ens imposa pensaments i reflexions que mai de la vida hauríem volgut haver de fer. Que algú vagi a buscar persones al seu lloc de treball per assassinar-les a sang freda és una cosa tan impensable, tan esgarrifosa, tan desmesurada, que els adjectius de condemna, de rebuig, de tristor i de condol se’ns esgoten als llavis abans que els puguem dir. Se’ns queden curts i ens sembla que perden el significat, perquè cap paraula podrà restituir les vides que es van perdre dimecres al matí a París. I tanmateix, en moments com aquests la paraula esdevé més necessària que mai. No per donar sentit a uns fets que no poden tenir-ne cap, sinó per retre homenatge a les víctimes i encoratjar els supervivents, i per dir-nos a nosaltres mateixos que ni la por ni la mort no poden prevaldre; que el que tenim, que és la vida i l’esperança, és infinitament més valuós que qualsevol acte de crueltat.

Charlie Hebdo era, i és, un setmanari satíric. Un mitjà de comunicació dedicat a la crítica política i social. Charlie Hebdo era, i és, una publicació naturalment incòmoda per a tothom que s’hi veu reflectit. La lògica del seu ofici, la seva deontologia professional, l’obliga a no defugir cap tema encara que pugui resultar delicat o perillós, perquè és èticament impossible ironitzar sobre determinades coses al preu de cobrir-ne d’altres amb el silenci. Si algú cau en la temptació de callar el que li convé o el que li fa la vida més fàcil no es mereix el nom de periodista, ni de dibuixant, ni de ciutadà. Aquests dies s’ha escrit, molt encertadament, que la llibertat d’expressió és la llibertat de dir allò que altres no volen sentir. Charlie Hebdo es dedica precisament a això: a dir les coses, i a dir-les amb la intel.ligència suficient per arrencar-nos una rialla o un somriure. És contra aquesta reacció tan típicament humana que es va atemptar dimecres. Homes sense cap sentir de l’humor no van dubtar a cometre dotze assassinats perquè la resta de persones ja no puguem riure. Això és monstruós i ens neguem a acceptar-ho.

Com tampoc no podem acceptar els intents d’utilització ideològica que es fan aprofitant l’onada de consternació que aquest atemptat ha provocat. Quants cops caldrà repetir-ho? Un acte delictiu defineix les persones que el cometen. Però no incrimina, no pot incriminar de cap manera ni les famílies ni els veïns dels delinqüents. Ni tampoc els adeptes a la seva religió, cas que aquests criminals en tinguin alguna. És per això que a França, contra les veus que s’han fet sentir per tergiversar la situació i difondre missatges d’odi s’han alçat rotundament el que allí anomenen valors republicans, que són tres: llibertat, igualtat i fraternitat. 

És en compliment d’aquests principis que no hem de dubtar del nostre dret a fer política, a fer acudits polítics, a riure i a viure. Gràcies, Charlie Hebdo, per recordar-nos que som ciutadans i ciutadanes, i que no volem renunciar a la nostra condició de persones lliures, iguals i fraternes.

Arga SENTÍS
Portaveu d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ11 Març, 2014

Salou s'ha 'plantat' davant l'ajuntament per recordar les víctimes
Salou s’ha ‘plantat’ davant l’ajuntament per recordar les víctimes

 
L’Ajuntament de Salou ha volgut sumar-se als actes de condol que s’estan duent a terme arreu del país en el dia que es recorden els 10 anys d’ençà va tenir lloc l’atemptat terrorista de l’11 de març a Madrid.  Avui, la corporació municipal, treballadors de l’Ajuntament i altres veïns del municipi s’han reunit a la porta del consistori per fer un minut de silenci.
L’atemptat va provocar 191 víctimes mortals i 1858 ferits.


REDACCIÓ11 Març, 2014

Els polítics tarragonins a la porta de l'ajuntament
Els polítics tarragonins a la porta de l’ajuntament

Els regidors de l’Ajuntament de Tarragona, encapçalats per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i amb la presència del subdelegat del Govern central a Tarragona, Jordi Sierra, han oblidat les seves desavinences polítiques i partidaàries per dedicar un minut de silenci a honorar les víctimes de l’atemptat de Madrid, el 11-M del 2004.
L’acte de solidaritat s’ha fet aquest matí a la poarta del palau municipal, acte al que s’hi han unit funcionaris municipals i ciutadans.
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter