REDACCIÓ20 Desembre, 2022
Tot i voler donar una imatge de tranquil·litat, la indústria química de Tarragona viu moments d’incertesa. La crisi originada amb la guerra a Ucraïna ha fet perdre competitivitat al sector en favor d’altres plantes amb costos de producció més baixos. Segons el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, Europa està centrant molts esforços a ser sostenibles a curt termini, un fet que podria estar afectant la competitivitat del continent respecte a altres.
A més, Cañagueral ha admès que l’hidrogen verd encara està lluny de ser rendible. Per això, reclama un pacte a tres bandes entre la ciutadania tarragonina, les administracions públiques i les empreses per apostar pel pol químic. El president ha explicat que els habitants del Camp de Tarragona han d’acceptar la indústria com a un aliat; l’administració ha d’incentivar el desenvolupament de la tecnologia necessària per accelerar la transformació sostenible; i en el cas de les companyies, aquestes han de voler invertir a les plantes del sud de Catalunya. “Necessitem ajuda, sols serà més complicat”, ha apuntat.
Cañagueral espera que la guerra a Ucraïna acabi aviat i els costos de producció tornin a abaratir-se. Actualment, hi ha empreses que produeixen sota demanda per tal d’aconseguir rendibilitat. Des de l’AEQT adverteixen que el risc que es tanquin plantes augmenta en situacions de crisi, però el seu president no ho considera una situació extrema, almenys, de moment.
VÍDEOS
PUBLICITAT
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (
Mai no havia pensat escriure aquest text. I sobretot farcir-lo amb aquest contingut. Tanco els ulls i encara em costa de creure-ho. Insisteixo a negar la realitat, la dura realitat. Vull pensar que és un malson i que en un no res em despertaré. Però és cert que està trigant més de l’esperat. La meva incredulitat comença a diluir-se per assimilar que l’estat de xoc és l’avantsala de la cruel realitat.
Em nego a acceptar que la meva amiga (Ana Macho) ens ha deixat per sempre, de forma inesperada. Ningú no hauria de marxar als 48 anys i l’Ana menys. No és just. Tot al contrari. És una gran putada. M’està costant molt encaixar aquesta realitat. No sé com dir-li ‘Fins aviat’. L’Ana i jo teníem moltes coses en comú. Més del que jo pensava. No em refereixo només al fet de no tenir família a Tarragona. Ho dic per la vitalitat, ganes de canviar el món, contrària a tots els actes protocol·laris que la desplacessin del costat dels seus amics i la seva forma de viure i entendre la vida. Ella semblava que mai no tenia problemes.
Compartir taula amb l’Ana era ‘bon rotllo‘ assegurat. Ella ho feia tot més fàcil, divertit i allunyava les pressions i aniquilava qualsevol element pertorbador d’una bona convivència. Era sàvia encara que sovint es feia la desentesa, la sueca. Era llesta. Era la líder. No només entre nosaltres, els seus amics. A l’associació (AEDT) que presidia també feia el mateix. Ha estat capaç de fer-se valer en un – ni més ni menys – grup de dones empresàries. Va ser amb gràcia, simplicitat, humilitat, autenticitat i lideratge (del bo) que les va captivar. Era una líder natural. Sabia que tot flueix més bé amb una cullera, un ganivet, un somriure i una copa de vi. I el resultat està a la vista. L’Ana era pura alegria. Sabia que les polèmiques no porten més enllà del conflicte, per això fugia dels debats estèrils i de la controvèrsia. Si hi ha temes que ens uneixen per què hem de polemitzar amb assumptes que ens allunyen? Aquesta era la filosofia de vida de la nostra amiga. Sempre acabàvem parlant de temes calents que, per cert, tenien força audiència i ens feien riure… Les fotos també eren un constant. Li agradava captar imatges de tot el que fèiem.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (
En la mateixa línia que el nou sistema de millora contínua en seguretat, les químiques de Tarragona implantaran un model similar en la gestió del medi ambient. Alhora, es pretén potenciar l’hidrogen renovable com a vector clau en el futur de la indústria -i de tot el territori- o implementar un model energètic sostenible, amb les xarxes tancades de distribució elèctrica com a gran prioritat, són algunes de les accions previstes.
REDACCIÓ
