19. Abril 2024

Arxius de assemblea nacional catalana | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Gener, 2020
81502539_3399137326823972_2525860478547132416_n.jpg

Fiscalia i Mossos investiguen el succés

La fiscalia i els Mossos d’Esquadra investiguen conjuntament la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat el passat divendres, després que la Junta Electoral Central (JEC) acordés la inhabilitació immediata del president de la Generalitat, Quim Torra.

Segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts coneixedores, no hi ha cap identificat ni investigat per aquests fets. L’incident va tenir lloc al voltant de les 21 hores, quan membres de l’ANC van entrar al Palau de la Generalitat per col·locar de nou al balcó la pancarta sobre els presos que ha costat la inhabilitació a Torra.

El mateix president havia entregat el cartell a la presidenta de l’ANC. Minuts després algú va despenjar la bandera espanyola. Des de Presidència asseguren que no van donar cap ordre de fer-ho. El mateix Torra va explicar que algú havia entrat i havia retirat la bandera, i que s’estava investigant qui ho havia fet. L’ANC es va atribuir l’acció.


REDACCIÓ15 Octubre, 2019
IMG_4296-1280x960.jpg

Capçalera de la marxa a l’av Andorra

Milers de tarragonins van sortir ahir al carrer, en una de les mobilitzacions independentistes més multitudinàries que es recorden des de fa temps. Segons la Guàrdia Urbana de Tarragona, 6.000 persones es van concentrar a la plaça de la Font, convocats per Òmnium Cultural Tarragonès i Assemblea Nacional Catalana, amb la representació de diferents polítics dels partits polítics tarragonins.

A la concentració a la plaça de l’Ajuntament de Tarragona, es va llegir un manifest conjunt d’ambdues associacions independentistes, mentre els representants de la societat i els polítics mostraven les cares dels presos i exiliats catalans, a les portes del consistori tarragoní. La Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona i els Pataquers de la URV van aixecar tres pilars en honor als presos i exiliats.

Crema d’imatges davant la Subdelegació

Seguidament, els milers de manifestants van iniciar una marxa que va recórrer la rambla Vella, Estanislau Figueras i la plaça Imperial Tarraco. Va ser a la plaça on va haver-hi el primer acte reivindicatiu, on un grup de persones van cremar imatges del rei d’Espanya, del rei emèrit, del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i del Tribunal Suprem i del magistrat Manuel Marchena, davant de l’edifici de la Subdelegació del govern a Tarragona.

Després d’uns minuts de protesta i càntics contra el govern, la marxa va prosseguir el seu camí, pujant cap a l’Avinguda Andorra on els manifestants van anunciar la seva intenció d’anar a tallar l’autovia A-7 i l’autopista AP-7, caminant per la nacional 240. Cap a dos quarts d’onze de la nit, centenars de persones que havien participat en la manifestació del vespre i en el tall de l’autovia A-7 van entrar a l’autopista mitjançant el peatge de Tarragona, on no hi havia presència policial.

Centenars de manifestants a la carretera

Un cop a la via ràpida alguns manifestants van arrencar les tanques de protecció i les van col·locar a tall de barrera en ambdues calçades. Finalment, al cap d’uns tres quarts d’hora van abandonar el tall, que va arribar a ocasionar cues quilomètriques de vehicles en ambdós sentits.

Els manifestants van explicar que quan creuaven el peatge un vehicle ha intentat envestir algunes persones que participaven en la protesta i que ha accedit a l’autopista de forma temerària trencant una de les barreres automàtiques. A més, un home ha resultat ferit amb un tall a la boca per l’impacte d’una ampolla de vidre que algú ha llançat des de l’interior del mateix vehicle, segons van assenyalar testimonis dels fets.

Borja VIZCARRO

VÍDEO











FOTOS


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

El President de la Generalitat va anunciar que suspenia temporalment la proclamació de la República a fi de facilitar el diàleg amb l’Estat i la comunitat internacional. La resposta a aquesta oferta no s’ha fet esperar: presó sense fiança per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’ANC i Òmnium Cultural. Se’ls empresona per les seves idees polítiques, la seva immensa capacitat mobilitzadora i sengles trajectòries de d’activisme pacífic. En conseqüència són presos polítics.

Però no empresonen en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart. Empresonen l’enyorada Muriel Casals i la incorruptible Carme Forcadell, les seves brillants antecessores. Empresonen n’Agustí Alcoberro i en Marcel Mauri, que els succeeixen. No se’ls acabaran, els successors, que la pedrera és gran!

I empresonen la Lucía per haver-se donat les mans a la via catalana. Empresonen l’Aina per haver fet la V baixa i en Juanjo per córrer darrera el punter. El padrí per haver sortejat tots els fantasmes del franquisme aquell 9N i la iaia per protagonitzar la manifestació més gran de la història de Tarragona amb el seu caminador. A l’Aleix per haver votat un sí com una casa de pagès el 27S i a la Yolanda per haver votat el que li va donar la gana el primer d’octubre. Fins i tot empresonen la Maria, que va fer l’aturada del 3 d’octubre amb la bandera espanyola a la cintura perquè tot i no compartir la independència no es pot quedar a casa mentre peguen el seu poble.

No empresonen les persones, empresonen les idees. I no empresonen aquelles persones concretes, empresonen un país. Volen tancar tota la nostra llibertat entre reixes i deixar que la por s’escampi lliurement per les places i els carrers. Volen forçar-nos a acatar les seves ordres i imposar-nos les seves fronteres, i se’ls en refot el que pensem i el que sentim.

No hi ha entremig: o guanyem o perdem. O ens guanyem la democràcia nosaltres mateixos o se’ns menja la dictadura que miren de dissimular cada dia amb menys encert. O la nostra república escollida l’1 d’octubre o la seva monarquia imposada l’11 de setembre. Per generosa que sigui la nostra predisposició a la mediació, és evident que quan abans haurem proclamat el veredicte democràtic del primer d’octubre, abans tindrem les eines per defensar millor el nostre país i establir un diàleg de tu a tu.

Havien de triar entre seduir la ciutadania i conquerir-la i ja han triat. Si la seva victòria passa per tancar-nos a la presó tenen dos problemes que pronostiquen la seva derrota profunda. Que qui fa ús de la repressió i la força és perquè ja ha perdut tota raó i legitimitat. I que no tenen prou presons per tancar-hi la dignitat de tot un poble.

Jordis, us estimem. Gràcies per tot el que ens heu donat i doneu. Treballarem organitzadament, de forma incansable, serena, pacífica, intel·ligent i definitiva. Darrera vostre venim tots i totes. Presidiu-nos des de la presó espanyola que ben aviat els ciutadans de la República Catalana us n’alliberarem.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ1 Març, 2016

Sembla que l’homenatge a l’expresident de l’Òmnium Cultural i diputada de ‘Junts pel Sí’, Muriel Casals, programat per demà a les 19 hores a l’Antiga Audiència, no reuneix tot el consens necessari. L’acte, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium, pretén recordar i l’alhora retre homenatge a un dels pilars del procés sobiranista.

MURIEL_CASALSDurant la tarda d’ahir (dilluns), voluntaris de l’ANC van penjar uns 200 cartells propagandístics a diferents indrets de la ciutat, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim nombre de públic possible. El cartell, amb la fotografia en blanc i negre de Muriel Casals, no fa cap esment al procés independentista ni a cap partit polític.

A banda de les dades informatives de l’acte, només hi ha els dos logos de les entitats organitzadores. Resulta que aquest matí els cartells referents a l’homenatge a l’exdiputada, la qual va morir arran d’un accident de bicicleta, havien estat arrencats, entorpint així un homenatge que l’organització desitja que sigui multitudinaris.

Hi ha sospites que l’Ajuntament de Tarragona, per pressions del Partit Popular, podria haver donat instruccions a la brigada de neteja per retirar els cartells de Muriel Casals, una informació que el consistori presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros desmenteix categòricament. Les entitats organitzadores no entenen per què s’han tret els cartells i considerem que es tracta d’una manca de respecte als morts.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2014

ATACL’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han denunciat aquest dissabte que els membres i treballadors de la campanya ‘Ara és l’hora’ “estan sent víctimes d’un boicot telefònic”.

“Reben desenes de milers de trucades amb l’únic objectiu de bloquejar-ne les comunicacions” han explicat en la missiva que han enviat als mitjans de comunicació. Una de les afectades és la coordinadora de l’ANC de Fontcoberta, Carme Ferrando, que ha explicat que “alguns dels números corresponen a companys de l’ANC i seus d’Òmnium Cultural” tot i que els propietaris dels telèfons no havien fet les trucades. A més, si aconsegueixen respondre la trucada “no respon ningú”.

Les dues entitats han explicat que desconeixen l’autoria d’aquest “nou atac massiu”, però han assegurat que per la seva complexitat “cal disposar d’uns coneixements i recursos tècnics fora de l’abast de la majoria”. Segons aquestes entitats els intents de “desestabilitzar” també “s’han estès a l’enviament de correus falsos que suplanten la identitat d’assemblees i agrupacions territorials”. Davant d’això, l’ANC i Òmnium han interposat una denúncia policial als Mossos d’Esquadra per denunciar-ho.

L’Associació de Municipis per la independència es queixa també d’haver estat víctima del bloqueig de la seva plana web.

Els Mossos d’Esquadra investiguen aquest ciber atac, que alguns independentistes atribueixen a l’estat i al CNI.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2014

Carme Forcadell president l'ANC
Carme Forcadell president l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana inaugura, divendres a les 20 hores, el seu nou local al Carrer Hernández Sanhauja, n.14 baixos, a Tarragona.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics.
Aquesta entitat compta amb més de 500 assemblees territorials arreu del país, una cinquantena d’assemblees sectorials, i exteriors, formades per desenes de milers de persones que treballen desinteressadament per la llibertat col·lectiva.