Arxius de assemblea nacional catalana | Diari La República Checa

El President de la Generalitat va anunciar que suspenia temporalment la proclamació de la República a fi de facilitar el diàleg amb l’Estat i la comunitat internacional. La resposta a aquesta oferta no s’ha fet esperar: presó sense fiança per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’ANC i Òmnium Cultural. Se’ls empresona per les seves idees polítiques, la seva immensa capacitat mobilitzadora i sengles trajectòries de d’activisme pacífic. En conseqüència són presos polítics.

Però no empresonen en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart. Empresonen l’enyorada Muriel Casals i la incorruptible Carme Forcadell, les seves brillants antecessores. Empresonen n’Agustí Alcoberro i en Marcel Mauri, que els succeeixen. No se’ls acabaran, els successors, que la pedrera és gran!

I empresonen la Lucía per haver-se donat les mans a la via catalana. Empresonen l’Aina per haver fet la V baixa i en Juanjo per córrer darrera el punter. El padrí per haver sortejat tots els fantasmes del franquisme aquell 9N i la iaia per protagonitzar la manifestació més gran de la història de Tarragona amb el seu caminador. A l’Aleix per haver votat un sí com una casa de pagès el 27S i a la Yolanda per haver votat el que li va donar la gana el primer d’octubre. Fins i tot empresonen la Maria, que va fer l’aturada del 3 d’octubre amb la bandera espanyola a la cintura perquè tot i no compartir la independència no es pot quedar a casa mentre peguen el seu poble.

No empresonen les persones, empresonen les idees. I no empresonen aquelles persones concretes, empresonen un país. Volen tancar tota la nostra llibertat entre reixes i deixar que la por s’escampi lliurement per les places i els carrers. Volen forçar-nos a acatar les seves ordres i imposar-nos les seves fronteres, i se’ls en refot el que pensem i el que sentim.

No hi ha entremig: o guanyem o perdem. O ens guanyem la democràcia nosaltres mateixos o se’ns menja la dictadura que miren de dissimular cada dia amb menys encert. O la nostra república escollida l’1 d’octubre o la seva monarquia imposada l’11 de setembre. Per generosa que sigui la nostra predisposició a la mediació, és evident que quan abans haurem proclamat el veredicte democràtic del primer d’octubre, abans tindrem les eines per defensar millor el nostre país i establir un diàleg de tu a tu.

Havien de triar entre seduir la ciutadania i conquerir-la i ja han triat. Si la seva victòria passa per tancar-nos a la presó tenen dos problemes que pronostiquen la seva derrota profunda. Que qui fa ús de la repressió i la força és perquè ja ha perdut tota raó i legitimitat. I que no tenen prou presons per tancar-hi la dignitat de tot un poble.

Jordis, us estimem. Gràcies per tot el que ens heu donat i doneu. Treballarem organitzadament, de forma incansable, serena, pacífica, intel·ligent i definitiva. Darrera vostre venim tots i totes. Presidiu-nos des de la presó espanyola que ben aviat els ciutadans de la República Catalana us n’alliberarem.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona