Arxius de Art | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2022
LaPobla_Pedrola_2-1280x720.jpeg

La Pobla de Mafumet ha rebut més de 180 obres d’art i documents del pintor Antoni Pedrola i Font, artista molt arrelat al municipi. El pròxim 18 de juny, l’Ajuntament inaugurarà una exposició amb algunes de les seves peces. El llegat del reconegut creador estarà així present en la celebració d’una Festa Major que li reserva un espai privilegiat en el programa d’actes i en el mateix poble: la sala Tarsici Baget, als baixos de la Casa de la Vila, mostrarà al públic un recull de la seva obra pictòrica, a partir d’una selecció de les obres i documents que Elisa Queralt Galobardes, vídua de Pedrola, ha donat al municipi.

En aquest sentit, Queralt ha fet donació de més de 180 documents de l’artista, que inclouen tant obres pictòriques com eines, materials, manuscrits, etc. d’un dels màxims experts en materials, procediments i tècniques pictòriques de Catalunya.

Actualment, l’Ajuntament treballa en el procés de selecció de les pintures rebudes per tal de concretar l’abast i materials que formaran part d’una exposició que, més enllà de la inauguració, serà visitable del 20 al 23 i del 28 al 30 de juny de 10 a 14 h i de 18 a 20 h.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Maig, 2022
BESAMANS-MICA-MICAELA.jpeg

Es tracta d’una de les muses més importants per als artistes tarragonins. La Mica Micaela la figureta de resina comprada l’any 2011 al mercadet dels diumenges de la Part Alta de Tarragona, ha anat, a poc a poc, deixant empremta, tant a les xarxes socials com a les poblacions on ha realitzat les seves singulars accions.

El 21 de maig de 2022, de 18 a 20 hores, se celebrarà el ‘Besamans a la Mica Micaela’ a l’Espai Nautilus de Tarragona, en el context expositiu de l’artista Gelo, qui l’ha utilitzat com a musa en alguns dels seus treballs. Els visitants aquest cop són convidats a mostrar-li la seva veneració, la seva admiració o el seu respecte de la forma que els hi marqui el seu propi protocol o que creguin més oportuna.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Abril, 2022
IMG_4665-1280x960.jpg

Jesús Arjona es uno de los grandes activos culturales de Tarragona. Coleccionista y comisario de arte, conversamos con él de una forma más cercana y próxima, para analizar qué supone el hecho de poder dedicarse al mundo del arte, en una época un tanto convulsa y a pesar de su juventud. Arjona nos explica su visión del arte africano, como le fascinó desde que era un niño, sus primeros movimientos en las subastas, el factor suerte y la esperanza de que Tarragona acabe apostando por el arte tribal y que no sea una cosa temporal. Con ustedes, Jesús Arjona.

¿Quién es Jesús Arjona?
Pues Jesús es un joven de Tarragona, de 26 años, dedicado en vida y pasión a las artes tribales y con un presente activo en el mundo del deporte.

No tienes una formación ‘artística’.
Soy historiador y tengo una formación como gestor cultural, pero no soy artista.

Arjona atiende a larepúblicacheca.com

Más bien un coleccionista de arte.
Sí, soy un coleccionista, relacionado con el mundo del arte, un comisario que expone.

Este interés por el arte, ¿es una cosa que te viene desde pequeño?
Yo empecé a ser ‘coleccionista’ con nueve años, compré mi primer objeto aquí en Tarragona. Lógicamente, ese objeto, con nueve años, era un juguete. Ya con los años este interés avanza, me introduzco poco a poco en el mundo de las subastas, un mercado totalmente diferente, que me permite comprar objetos de mayor calidad. Ahora me abro a otros continentes como la mascara que he traído para la entrevista que es de Indonesia, Java, que procede de la casa de subasta ‘Sotheby’s’.

¿Cuándo empiezas a acceder a este tipo de subastas?
A partir de los dieciocho o diecinueve, con mis primeros sueldos, accedo a este tipo de subastas para adquirir objetos de mayor valor. Antes tiraba de las pagas (risas). Mi primera obra me costó 20 euros. Por ese precio ahora no compro ni un soporte…

Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza.

Para los que no pertenecemos a este mundo. ¿Hay que tener mucho capital, para ser coleccionista?
Si tienes claro qué es lo que quieres hacer, no. Si te encaprichas y vas a por un objeto concreto, sí hay que tener mucho capital. Mi caso no es este. Yo soy un trabajador, un coleccionista que expone su colección para dar a conocer un mensaje concreto. Al fin y al cabo, yo soy un trabajador, con un sueldo no muy elevado. Hay que saber moverse en las subastas, también tener un poco de suerte. Yo juego mucho con la suerte. Estoy consiguiendo objetos muy buenos. Pero hay que admitir que hay días en los que no se consigue nada, y, en cambio, otros que sí.

Arjona posa con la última de sus adquisiciones

En este momento de ‘crisis’ mundial. Explícanos cómo es el mundo de la subasta.
Ahora mismo sí que es cierto que es difícil poder conseguir objetos de gran calidad. No se encuentran así como así. También es evidente que la crisis está afectando mucho al sector y hay gente que se arruina y se tiene que desprender de objetos que se compran por un precio muy inferior al de su valor. También existe la otra parte, la de personas con dinero que pueden comprar este tipo de objetos -en muchos casos para limpiar capital o ‘invertir’- También está pasando que las instituciones públicas entran en las pujas a comprar obras de arte.

¿Es un mundo oscuro el de las subastas, como se puede imaginar la gente?
No (risas). Todo está muy claro. Al final las subastas son públicas. No hay nada que no sea transparente. No hay nada oscuro. Parece morboso, pero no lo es.

¿Qué buscas transmitir exponiendo tu colección?
Parto de la base de que, sin ser africano, vivo este arte con mucha pasión, como si formase parte de mi cultura. Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza. Desde pequeño, como siempre digo, siempre he coleccionado, como decían otros “muñecos de negros”. Y se me echó en cara. Ahora, con una visión totalmente diferente, empiezo a entender las cosas de forma diferente. Quiero transmitir toda esa fuerza y riqueza cultural, con mis posibilidades y obras de arte y romper con el modelo europeo. Dentro del continente africano también hay obras maestras, al fin y al cabo son 54 países y cada uno tiene su obra maestra. Bajo el prisma del arte europeo no se suelen tener en cuenta, pero existen y están al mismo nivel de importancia que el resto. Mi finalidad es normalizar todo el arte africano en la sociedad.

¿Y cuáles son las sensaciones del público, vienen abiertos a las exposiciones?
Todo depende del lugar donde te encuentres exponiendo. Sí que es verdad que aquí en Tarragona, gracias a un trabajo de divulgación de las Áfricas, sí que hay más obertura de mente que en otras poblaciones, donde este arte se sigue viendo como “cosas de las máscaras y de las estatuas”.

El sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato.

¿Algo como de las colonias?
Sí, incluso con ese punto de souvenir o recuerdo de un viaje. Hay que romper con esto. Sí que es verdad que la gente que viene a las exposiciones viene abierta, gracias al morbo que tuve al inicio (ver sección Las máscaras de Jesús Arjona’) y que gracias a ello se aficionaron a este tipo de arte.

Hablas del público de Tarragona. ¿Es más abierto?
No lo definiría así. Algunos sectores de la población sí que se muestran más abiertos, pero es un poco cerrado (ríe). Si nos comparamos con París o Barcelona, ciudades donde me he movido últimamente, hay mucha más multiculturalidad y diversidad. En Tarragona, a pesar de que se están haciendo pasos importantes, el público es más cerrado. No hay que olvidar que el arte con el que trabajo también es arte clásico, igual que el europeo.

Jesús Arjona

¿Crees que el problema es la falta de conocimiento en la educación?
Todo esto es porque el sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato. Este es el principal problema para que no se tenga este respeto o interés hacia el arte de otros continentes.

Si ya cuesta valorar el patrimonio clásico de esta ciudad, entiendo que el arte africano, si hay faltas en las bases educativas, estudiando solo una parte, se pasa por encima.
Se pasa totalmente por encima. La línea de las corrientes artísticas del siglo XX se centra en dar importancia a la persona blanca, sobre el resto de culturas, no solo la africana. Es el principal problema que tenemos. No hemos tenido una historia colonial -también la nuestra es muy oscura y con episodios muy denunciables- que sí que han tenido otros países que sí que lo valoran más, como Francia o Bélgica. Pero aun así, no se ha dado a conocer este tema en la educación de este país.

Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes

¿Tarragona es una ciudad que ayuda a todo este tipo de iniciativas artísticas?
Yo siempre he trabajado en el sector privado. Tarragona ha abierto las puertas al arte tribal, a través de la concejalía de Comercio y la iniciativa ‘Africat, donde en la calle se pudieron ver en los escaparates obras de arte tribal. Pero ha sido algo temporal. Es algo que funciona, pero deberíamos ir más allá. Hablo de una exposición permanente, o un espacio donde se pueda acudir más allá del patrimonio clásico de la ciudad.

¿Es una apuesta temporal? ¿Falta continuidad?
Se apuesta en el momento. No falta iniciativa, falta continuidad. Yo no puedo vivir de un acto o una fecha concreta. Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes, no solo remando hacia mi casa. Necesitamos espacios o lugares que apuesten por este tipo de iniciativas. Tenemos un potencial turístico y patrimonial espectacular y que no se ha aprovechado. No podemos compararnos con París, pero nos podemos inspirar en este tipo de iniciativas, a través de la permanencia y no exposiciones fugaces.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Gener, 2022
36334877-8f14-4aea-8685-10d0167c18e8-1280x853.jpg

El Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, ha programat cinc exposicions i activitats que ompliran de propostes artístiques les sales de la Casa Canals i diversos espais de la ciutat durant tot l’any.

El programa, que s’ha presentat aquest dimarts, combina les propostes “consagrades”, com CaboSanRoque, amb la de joves talents, com és el cas de la mostra d’Ivan Forcadell que es farà a l’estiu. La programació arrencarà amb el festival Extinciófest el pròxim 22 de gener.

En el certamen es podran veure dues exposicions col·lectives i es faran presentacions de llibres i actuacions musicals. La majoria de les propostes programades del Mèdol són de producció pròpia.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2021
art-urbà-tarragona.jpg

‘Art Urbà’ pretèn revitalitzar espais i el comerç de TGN

L’Ajuntament de Tarragona, la Via T i l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona (DINAMU), han presentat la campanya ‘Art Urbà’, una acció que té com a objectiu la promoció comercial a través de la dignificació d’espais públics, en la que il·lustradors tarragonins converteixen espais degradats com murs o estacions elèctrics en aparadors artístics.

Els artistes Marta Escobar, Lluís Jiménez, Edu Polo i Gasic són els encarregats de transformar en espais artístics mòduls elèctrics com el de la Rambla, a tocar del monument dels Castellers; un altre al costat del monument dels Despullats que fa referència a l’entrada de les tropes franceses a la ciutat; un altre a la Plaça Verdaguer amb temàtica infantil com són els contes i, un altre -el més gran- que dignificarà la façana de la Rambla Nova amb el carrer Fortuny.

Aquest cap de setmana es pintaran els dos mòduls situats a la plaça Verdaguer, mentre que el cap de setmana del 26 i 27 de novembre s’intervindran tres mòduls més de la Rambla Nova. Per últim, està previst que a partir del 29 de novembre es comenci a pintar el mur situat al Carrer Fortuny amb cantonada Rambla Nova, on l’artista Gasic Painter dibuixarà alguns dels elements patrimonials més coneguts de Tarragona com l’amfiteatre o el Pont del Diable.

“Aquestes intervencions artístiques tenen una finalitat que va molt més enllà de la qüestió estètica. Es tracta de dignificar l’espai públic i fer una ciutat més amable. En definitiva, l’objectiu és convertir racons degradats de la ciutat en reclams turístics, carrers que convidin a passejar i comerços que cridin a entrar”, remarca el regidor de Comerç, Dídac Nadal.

Per la seva part, la dinamitzadora de la Via T, Judith Sentís, apunta que “aquesta iniciativa pretén donar la volta a mots elements degradats de la ciutat”. I afegeix: “Seria bo programar una ruta turística de l’art urbà”. “L’objectiu d’aquestes intervencions és rehabilitar mòduls elèctrics i recuperar espais malmesos al centre de la ciutat”, conclou Edu Polo.

PUBLICITAT






REDACCIÓ2 Juny, 2021
ARTÍSTES-CAMBRILS_v2-02-1-1280x883.jpg

La Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils serà l’espai on 57 artistes del municipi exposaran les seves obres a la 40a edició de la mostra col·lectiva, un recull de diverses disciplines que s’inaugurarà el divendres a les 20. Es comptarà amb artistes participants i dos col·lectius: Fang i Mar i el taller d’escultura D’ORT.

Aquesta mostra vol mostrar les manifestacions artístiques properes i, d’aquesta manera, promocionar-les. Per fer-ho faciliten l’espai on difondre i mostrar la vivesa de la creació, idees i l’art general. La mostra s’ha anat consolidant i ampliant i enguany compta amb 10 creadors més que l’any passat.

D’altra banda, aquest dijous a les 20 hores, l’artista Teresa Felip inaugura “Squilla Mantis. La línia en acció” a la Sala Àmbits del Centre Cultural. En aquesta mostra l’artista presenta un conjunt de drippings (pintura vessada) de gran format, sobre paper, fusta i tela.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Abril, 2021
UMB5572-1-1280x853.jpg

David Callau, l’artista cambrilenc, torna als seus orígens per presentar una proposta original i innovadora. Fins al 24 de maig, la sala d’exposicions de Cambrils serà l’inici del projecte El Cor en Dansa, una exposició en construcció, ja que comptarà amb una primera setmana, en la qual l’artista crearà en directe sobre paper artesà que cobrirà les parets de la sala Àgora, simulant els decorats del Bolshoi Teatre de Rússia.

L’artista ha tingut sempre una relació molt especial amb el ballet.  Aquesta vegada, la unió de la dansa i la pintura es farà realitat amb l’actuació de la ballarina Elisabeth Cohen, que s’incorporarà a l’obra abans de donar per acabada la construcció de l’exposició, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa.

El dijous 29 d’abril, un cop l’artista deixi els pinzells i convidi al públic a compartir les seves emocions creatives, es portarà a terme la inauguració de l’exposició. Les visites es podran fer amb grups de 10 persones.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Juliol, 2020

L’endeví els hi fa preguntes, parlen amb ell, són escultures que parlen

Fa dies vaig tenir una conversa molt interessant amb un Tugubele, una obra molt petita dels Senufo de Costa de Marfil però amb una força extraordinària que era utilitzada pels endevins Senufo en rituals d’endevinació com a intermediaris amb els esperits per tal de predir o encertar quelcom que els preocupa o pertorba.

En aquella conversa que vam tenir, jo li preguntava sobre la meva identitat i sobre la realització de la persona en societat. Ell, sorprès, no sabia ben bé perquè havia de preguntar aquests aspectes que per a ell eren totalment simples, comuns i que pertanyien al seu dia a dia i al seu ser.

Em va explicar la naturalesa de les coses i em va fer entendre que moltes de les que fem no es regulen per cap raó més que quelcom establert pel poble o societat i que no respecten res del que la Mare Natura ha preparat per nosaltres.

A la nostra interminable conversa ens vam aturar en uns sentiments, la vergonya i la preocupació, ell em deia que teníem molta vergonya per a tot, que patíem per coses de les quals no ens havíem de preocupar; em va anomenar la por que molts tenien per poder expressar allò que sentien, a qui estimaven o bé si no estaven còmodes a un lloc, em va dir que aquells que no respectessin els seus majors desitjos per a ell eren esclaus d’una societat que no els estima i que només els volia com a una eina per mantenir un sistema establert i podrit. Posteriorment, ell va voler fer-me una pregunta i tot fent-me burla, es va tapar els seus genitals amb les mans i em va preguntar per què jo anava vestit, després va riure.

La veritat és que generalment els humans tenim molta paüra en mostrar-nos nuus, en mostrar qui som sense cap element que ens pugui “defensar” socialment, i no només tenim por de mostrar-nos nuus físicament, sinó també psicològica i sentimentalment.

“Per què hauria d’amagar-me de dir-te que t’estimo?”

Llavors les paraules es van acabar, la Tugubele va callar i es va quedar congelada en aquella postura de burla que m’havia fet instants abans, perquè cada dia que la veiés pensés en la importància de ser, de mostrar, de transmetre a tothom el que sóc, i el que sento per ells, sense patir per res més.

 

 


REDACCIÓ8 Juny, 2020

El Castell de Vila-seca ha reobert aquest dilluns les seves portes, després de prop de tres mesos tancat a causa del coronavirus. El monument acull, a més, l’exposició d’Antoni Tàpies ‘La resistència del signe’, que es podrà veure fins al pròxim 30 de gener de 2021.

La mostra es va inaugurar tot just tres dies abans que es decretés l’estat d’alarma, i recull 62 gravats de gran format de l’artista. Per visitar-la, caldrà demanar cita prèvia i portar mascareta. L’entrada serà gratuïta fins al 31 de desembre.


REDACCIÓ3 Octubre, 2019

Nil Bartolozzi torna amb ‘Viure en Art’

Un dels artistes pictòrics més rellevants del Camp de Tarragona torna a escena. Nil Bartolozzi ha presentat la seva nova exposició ‘Viure en art’, que ja es pot visitar a la Capella de l’Índex, a Sant Sadurní d’Anoia. La mostra estarà a la localitat fins al dilluns 7 d’octubre i es pot veure en horari de 18 a 21 entre setmana i els caps de setmana de 12 a 14 i de 18 a 21 hores.

L’artista de Vespella de Gaià ha assegurat que les obres exposades són un homenatge als ‘culpables’ de la seva manera d’entendre l’art: Joan Brossa, Bigas Luna, Rafael Bartolozzi (el seu pare) i la seva àvia, Francis Bartolozzi.

“Ells em van ajudar a apreciar i gaudir de les petites coses, a entendre el temps com el gran creador. Vull que qui vingui a l’exposició, se la faci seva. Podran posar nom a algunes de les obres o fins i tot pintar una tela que he deixat preparada”, ha assegurat Bartolozzi.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter