La Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació arran de la denúncia presentada pel PP madrileny sobre suposades irregularitats a les adjudicacions i ajudes a set empreses per valor de 326 milions. El partit d’Isabel Díaz Ayuso denuncia entre altres qüestions les subvencions a Playbol, “vinculada als pares del president del Govern central”, i un contracte adjudicat a Beedigital, “vinculada amb el marit de la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño”. El PP també apunta a la possible influència de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i del de Sanitat, Salvador Illa, en set contractes de la pandèmia.
En un decret fet públic aquest divendres, el departament que dirigeix Alejandro Luzón indica que valorarà si del relat del PP i la documentació contenen “elements que permetin apreciar l’existència, almenys indiciàriament, de certa rellevància penal que justifiqui la incoació de les diligències d’investigació sol·licitades pel denunciant”.
Tot i això, adverteix que la denúncia “res aporta, llevat de la referència a la publicació en diversos mitjans de comunicació, sobre la relació dels adjudicataris amb les persones aforades que s’indiquen i la seva possible intervenció o ajuda en l’obtenció dels contractes , és a dir, sobre la seva participació en els fets”.
Recolzant-se en aquest raonament, la Fiscalia considera necessari realitzar “algunes diligències que, sense dirigir-se inicialment contra persones físiques o jurídiques, permetin confirmar o descartar la transcendència penal dels fets denunciats”.
“I això a causa de la rellevància que té el recte i normal funcionament de l’administració pública amb subjecció al sistema de valors instaurat a la Constitució i a la indiscutible transcendència social del context en què tenen lloc els fets descrits a la denúncia”.
Les indagacions no es poden dur a terme sense abans incoar diligències de recerca penal, i aquest és el pas que ha fet ara Anticorrupció.
El Parlament ha aprovat per unanimitat impulsar un Pacte Nacional contra la corrupció, amb la participació dels partits, sindicats, patronals, entitats, món local, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau. El ple ha donat llum verda així a una proposta de resolució de CatECP, al debat general sobre la corrupció estructural, sistèmica i institucionalitzada a Catalunya.
El Parlament també ha donat llum verda a crear una llei de transparència de partits i fundacions per evitar casos de males praxis. Es tracta d’una proposta de resolució d’ERC, que ha rebut els vots a favor de JxCat, republicans, CatECP i CUP, l’abstenció del PSC, i els vots en contra de C’s i PPC. La diputada Noemi de la Calle (C’s) hi ha votat a favor.
El ple també ha aprovat que el Govern insti la CCMA a “complir” amb el rigor informatiu en les aparicions mediàtiques de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, amb l’abstenció de JxCat i del diputat d’ERC Toni Castellà (Demòcrates). La votació ha rebut els vots a favor de tota la resta de la cambra (97).
La cambra ha donat llum verda a una proposta de resolució conjunta de JxCat i ERC que considera “imprescindible” corregir el “biaix ideològic” de la cúpula judicial de l’Estat. La votació ha rebut els vots a favor del bloc sobiranista, i l’oposició de C’s, PSC-Units i PPC.
Jordi Jané serà investigat per blanqueig de capitals
De nou un expolític tarragoní es troba investigat per la seva presumpta vinculació en un cas de corrupció.
La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’exconseller d’Interior, Jordi Jané, i a tres exconsellers de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i vuit ex-alts càrrecs per blanqueig de capital per finançar el partit. Es traca d’un nou episodi del cas del 3%.
El fiscal es basa en un informe de la Guàrdia Civil que considera que Felip Puig, exconseller de Política Territori i d’Interior, Pere Macías, exconseller de política Territorial i Medi Ambient, Jordi Jané, exdiputat al Congrés i exconseller d’Interior, i Irene Rigau, exconsellera de Benestar Social i Ensenyament, van fer donacions als partits que, juntament amb la de vuit exalts càrrecs superarien els 100.000 euros.
Per això, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l’Audiència Nacional que els citi tots a declarar com a investigats. Després d’analitzar els documents, la Fiscalia Anticorrupció sosté que les donacions realitzades per persones físiques poden amagar ”algun tipus d’actuació a través de la qual, el partit ingressa, i justifica, fons d’origen desconegut”.
Els dotze polítics van fer, segons l’informe, donacions de 3.000 euros en una o més ocasions i, segons l’escrit d’Anticorrupció, en total es podrien arribar als 106.000 euros. L’informe d’Anticorrupció recull que Jané i Macías van fer quatre pagaments de 3.000 euros cada un el 2008, 2009, 2010 i 2013, que Puig va fer tres ingressos de 3.000 euros cada un, i que Rigau en va fer dos, també de la mateixa quantitat, el desembre de 2008 i 2010, respectivament.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) podria investigar el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, qui ocupa el càrrec des el 2004. La Fiscalia Especial Contra la Corrupció ha sol·licitat a l’alt tribunal que assumeixi la investigació contra el defensor del poble català atenent que es tracta d’un aforat.
El viatge a Alemanya va ser organitzat i costejat per una empresa de Jordi Soler i va comptar amb 14 persones convidades, entre elles el Síndic de Greuges i la seva filla, Alba Ribó. La majoria dels convidats eren “personalitats de l’àmbit de Convergència Democràtica (CDC) – alguns investigats en el cas 3% – o d’institucions públiques de Catalunya”. Com a companys de viatge, el síndic va tenir, entre d’altres, l’exdiputat de Convergència Ramon Camp, i els investigats per la trama del 3% Jordi Soler -empresari- i Josep Antoni Rosell, exdirector d’Infraestructures.cat.
El viatge a Berlín, que tenia fins “comercials” d’acord amb els documents de la Fiscalia i que ha tingut accés larepublicacheca.cat.
Els 14 convidats no van haver de desemborsar ni un euro. El viatge incloïa el lloguer d’un avió privat, els trasllats i una furgoneta pels desplaçaments a Berlín. El viatge podria haver costat uns 40 mil euros.
El Ministeri Fiscal pretén saber per què Jordi Soler va convidar el Síndic de Greuges i la seva filla Alba amb qui no existia cap relació amistosa o social. A més a més, “(…) el Sr. Ribó no només accepta la invitació un viatge pagat pel Sr. Soler, sinó que també sol·licita que l’empresari pagui el viatge a Berlín a la seva filla”.
La Fiscalia entén que en aquest cas s’han comès un delicte de suborn previst i tipificat en el Codi Penal amb pena de presó i inhabilitació. El MP recorda que una de les peces de la ‘Trama Gürtel’, relatives a l’expresident valencià, el popular Francesc Camps, va ser imputat per haver rebut uns vestits per part d’un dels investigats en la trama.
Daniel Masagué és un dels principals imputats en el cas Torredembarra
El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem.
La decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.
En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.
La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.
Paquita Felguera amb el seu advocat
Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.
A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.
En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.
Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.
El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.
El fiscal anticorrupció José Grinda
A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de “qüestions sobrevingudes” per quedar fora de l’ordre del dia.
Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.
En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.
El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, “diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué”.
Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics
L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. L’exegidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.
L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.
En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.
REDACCIÓ24 Abril, 2022
La Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació arran de la denúncia presentada pel PP madrileny sobre suposades irregularitats a les adjudicacions i ajudes a set empreses per valor de 326 milions. El partit d’Isabel Díaz Ayuso denuncia entre altres qüestions les subvencions a Playbol, “vinculada als pares del president del Govern central”, i un contracte adjudicat a Beedigital, “vinculada amb el marit de la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño”. El PP també apunta a la possible influència de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i del de Sanitat, Salvador Illa, en set contractes de la pandèmia.
En un decret fet públic aquest divendres, el departament que dirigeix Alejandro Luzón indica que valorarà si del relat del PP i la documentació contenen “elements que permetin apreciar l’existència, almenys indiciàriament, de certa rellevància penal que justifiqui la incoació de les diligències d’investigació sol·licitades pel denunciant”.
“I això a causa de la rellevància que té el recte i normal funcionament de l’administració pública amb subjecció al sistema de valors instaurat a la Constitució i a la indiscutible transcendència social del context en què tenen lloc els fets descrits a la denúncia”.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) podria investigar el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, qui ocupa el càrrec des el 2004. La Fiscalia Especial Contra la Corrupció ha sol·licitat a l’alt tribunal que assumeixi la investigació contra el defensor del poble català atenent que es tracta d’un aforat.
El viatge a Alemanya va ser organitzat i costejat per una empresa de Jordi Soler i va comptar amb 14 persones convidades, entre elles el Síndic de Greuges i la seva filla, Alba Ribó. La majoria dels convidats eren “personalitats de l’àmbit de Convergència Democràtica (CDC) – alguns investigats en el cas 3% – o d’institucions públiques de Catalunya”. Com a companys de viatge, el síndic va tenir, entre d’altres, l’exdiputat de Convergència Ramon Camp, i els investigats per la trama del 3% Jordi Soler -empresari- i Josep Antoni Rosell, exdirector d’Infraestructures.cat.
