REDACCIÓ24 Octubre, 2020
Càritas mostra les seves dades a Catalunya de cara al present exercici i sentència: davant la recuperació econòmica després de la crisi del 2008, la majoria de famílies ateses per l’entitat no han prosperat gaire i ja esgoten les seves reserves d’ajuda. “La situació a Catalunya ens mostra que 1,5 milions de persones fa deu anys que demanen ajuda -a causa de la seva gran vulnerabilitat- i no veuen una sortida a la seva situació”.
Segons el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, a més a més existeix un altre “milió de persones que, tot i tenir una feina (això sí, precària i incerta) estan atemorides i angoixades només de pensar que si torna una crisi com la que acaben de patir, cauran irremeiablement en l’exclusió”.
A causa de la covid-19, les peticions d’ajuda a Càritas Catalunya es van multiplicar per tres, deixant entreveure les greus conseqüències que té la crisi del coronavirus.
En total, l’ONG va acompanyar l’any 2019 a 217.171 persones de 82.139 llars catalanes, un 2% menys que l’any anterior. Segons les dades, els col·lectius més afectats són famílies amb fills (48%) i mares soles, així com migrants que no tenen la seva situació regularitzada. Un 32% representa a persones soles i un 49% a gent sense un habitatge digne, un percentatge que el 2017 era del 34% i que, per tant, augmenta amb els anys.
La representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya, Anna Roig, ha fet un breu anàlisi de l’impacte socioeconòmic de la covid-19 a les famílies ateses. Un 68% dels usuaris ajudats en edat laboral estaven a l’atur, és a dir, 21 punts percentuals més respecte a març. Això es tradueix en un 33% menys d’ingressos familiars, que comporta uns 536 euros mensuals de mitjana. A més a més, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.
En aquest context, Anna Roig ha demanat un canvi de paradigma, en què s’abordi la garantia d’ingressos mínims per a totes les persones; la regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer); un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil, la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures, així com el suport real a la petita i mitjana empresa, entre d’altres.
PUBLICITAT
