REDACCIÓ5 Febrer, 2020
Llegeixo en diversos titulars que es parla de canvis i millores relacionades amb el plec de condicions de la licitació pel servei de recollida, acollida, atenció i adopció dels animals abandonats de la ciutat de Reus. La meva ciutat porta més de 20 anys sent còmplice directe del maltractament i el sacrifici indiscriminat de centenars de gossos i gats per part dels responsables del centre L’Última Llar. N’és còmplice i encobridora l’administració local, que emet informes, -com va ser el cas de l’any 2018-, exposant que aquest centre compleix tots els requisits, quan de fet no els ha reunit mai; però bé, tenint en consideració que si ara llegeixes el plec tècnic per accedir-hi, s’entén tot, doncs només cal disposar d’instal·lacions pròpies, fer veure que tens unes gàbies de quarantena i que la mortaldat per motius naturals i les eutanàsies reconegudes són d’allò més normals.
Entre els requisits no hi és el que podríem determinar com a l’imprescindible, que no és cap altre que no estar en qualitat d’acusats en un procés penal obert per desatenció i sacrifici d’animals, i perquè no s’entengui com quelcom abstracte, els acusats són els responsables de L’Última Llar, amb noms i cognoms i la seva veterinària, la senyora Alèxia Falcó, que ni tan sols ha estat supervisada pels membres del col·legi del que en forma part; quines coses, oi? En el plec parlen de mantenir el animals “durant el temps que estipula la normativa vigent”… senyors i senyores del consistori, a Catalunya això significa per sempre si no se li troba una bona casa d’adopció. Al plec continueu parlant de mantenir lligat (no definiu temps) el gos de vigilància, el que suposa, d’entrada, una vulneració del DL 2/2008. Per cert, gos de vigilància? Què tal un equip de càmeres i un servei de seguretat vinculat? Cosificació per comptes de creació de treball i riquesa. Seguim, perquè afirmeu que a Reus es recullen 200 gossos i 20 gats anuals (sempre són dades manipulades, fet que ja hem demostrat a Fiscalia i al Jutjat), però tot i així, davant d’aquest nombre d’animals, es veu que només es requereix un mínim de 5 gàbies de quarantena… però l’atreviment va molt més enllà, ja que diuen que el llibre de registre ha d’estar al dia i complert, quan mai ho ha estat, fet que també hem demostrat a la mateixa Fiscalia i Jutjat.
De fet, des de l’Ajuntament de Reus mai heu fet cap control de res, només us agafeu a la memòria que us presenta aquesta empresa (que em permeto adjuntar les imatges), llegiu-hi quants retorns, quants gossos es perden a Reus, eh? I les «morts naturals», un nombre interessant injustificat, així com les “eutanàsies” que no van acompanyades de cap informe, ni les adopcions de contractes, ni…. no acabaria mai. Tampoc defineixen quants gossos -mal considerats potencialment perillosos GPP- han recollit ni el seu destí final, però quedeu-vos amb una dada: al 2018 es van recollir 12 GPP procedents de Reus, i quan s’ha preguntat per ells, la resposta ha sigut “destí incert”; traducció: aquests gossos han “desaparegut”. D’altra banda, tots els gats que entren són dipositats a la gàbia primera, una que l’anomenen «la quarantena», una quarantena on tots els nous animals i els que ja hi són es barregen, donant com a resultat que emmalalteixen, i així aquest procés els hi fa la feina, els mata agònicament.
Parlen de garantir la cura dels animals acollits quan la veterinària, Alexia Falcó, només hi va 4 hores a la setmana (si les hi va), així ho ha declarat en seu judicial, i que si entra un animal mal ferit, patint i ella no hi és… doncs es fa fotre, com la majoria dels animals que entren allí. L’Ajuntament de Reus, en concret, el regidor Daniel Rubio, ha fet una roda de premsa on manifesta voler que hi hagi una web per a promocionar les adopcions… i jo em pregunto, ¿és que en vol fer còmplices de tota aquesta trama a les entitats locals dedicades, suposadament, a la protecció animal? Aquestes entitats romandran en silenci o d’una vegada per totes demostraran que es van constituir per a defensar els animals de Reus? Entendreu que arribats a aquest punt, les qui hem hagut d’investigar i recopilar l’horror, qui portem 10 anys de litigi, no podem permetre que la neutralitat o el “quedar bé” acabi per traduir-se sempre en “així en salvo un”, perquè jo us responc que mentrestant en pateixen i en maten a centenars. A les formacions polítiques de l’Ajuntament de Reus us demano que no seguiu sent còmplices, que no feu ús de l’excusa “no hi ha ningú més”, que això, que són fets molt greus i delictes tipificats al Codi Penal, ho arrosseguem des de 2008, pel que ja hauríem pogut crear 10 refugis públics i moderns. Feu el que s’ha de fer i imputeu aquesta licitació feta a mida, un any més, per al centre d’extermini L’Última Llar.
Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya
RICARD CHECA
El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.
En realitat, i com en tot, la cosa va d’interessos ocults, de l’afany de diners, notorietat i monopoli que en vol treure el “Consell del Col·legi de veterinaris de Catalunya”, quan presenten públicament un programa de gestió de colònies de gats urbans basat en una burda còpia de la feina que duen a terme des de fa desenes d’anys, les entitats felines i les persones cuidadores de gats ferals, on hi afegiren com a «extra», la necessitat de la implantació del xip identificatiu a tots els individus i la realització del test -la prova per detectar si presenta la leucèmia felina (FeLV) i la immunodeficiència felina (Fiv)- abans d’esterilitzar, fet que suposaria el sacrifici de tots els que donessin resultat positiu, independentment de si poden gaudir d’una bona vida tot vulnerant el Decret Legislatiu 2/2008 de dalt baix.
