Arxius de Angels Chacón | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Febrer, 2020
IMG_7422-1280x720.jpg

La consellera Chacón en roda de premsa

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha assegurat aquest dimecres que entén, respecta i comparteix l’objectiu de la vaga del sector de la petroquímica perquè hi hagi major seguretat en aquesta indústria. Chacón ha defensat que cal reformular les directives europees per prevenir encara més accidents com el de la Canonja.

Pel que fa a l’activitat IQOXE, ha indicat que les plantes no podran reprendre l’activitat fins que es revisin tots els requisits de seguretat de nou. “Entenem la urgència però prioritzem la seguretat. Són unes setmanes, no podem córrer més”, ha argumentat.

La consellera ha indicat que és conscient que hi ha altres empreses que depenen de la producció d’òxid d’etilè d’IQOXE, però ha insistit que no es posarà ningú en risc. “Tornarem a verificar que aquestes plantes compleixen els requisits abans d’iniciar activitat”, ha dit.

En aquest sentit, mentre dura el tancament, no ha vist amb bons ulls que es pugui traslladar l’òxid per carretera, i ha argumentat que és molt més segur que el químic es fabriqui en planta i passi per canonades reforçades i segures.

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2020
IMG_7422-1280x720.jpg

Àngels Chacón davant dels mitjans

La consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón ha mantingut una reunió amb els alcaldes i regidors de la zona pròxima al Polígon Petroquímic Sud, per tal de comunicar als representants com es troben les investigacions i com es troba la situació entre les empreses del sector, arran de l’explosió a la planta d’IQOXE.

Chacón ha assegurat que s’ha obert un expedient informatiu que aclareixi quines han estat les causes que van provocar l’explosió, que s’està realitzant de manera paral·lela a la investigació judicial i que en molts casos no s’ha aportat informació, ja que el cas es troba sota sumari. “Haurem d’esperar a que s’esclareixi la investigació judicial per tenir accés a tota la informació”, ha explicat la cap d’Empresa.

La consellera ha exposat que aquest procediment que s’està impulsant des d’Empresa estarà acabat al maig i es podran extreure les conclusions de l’explosió, i també ha assegurat que la normativa catalana de seguretat petroquímica “és més exigent que l’europea i ens plantegem en l’àmbit europeu, actualitzar-la, de manera que s’integrin les noves tecnologies”.

Sobre la dependència de la resta d’empreses, pel que fa al subministrament d’òxid d’etilè, Chacón ha assegurat que “estem prenent les mesures perquè, abans d’iniciar les activitats a les plantes subministradores d’òxid d’etilè, sigui 100% segur. Ho farem amb la màxima celeritat perquè som conscients de com la resta d’indústries en depenen de l’òxid d’etilè”.

Borja VIZCARRO

VÍDEOS


 


REDACCIÓ4 Abril, 2019

En el marc d’una interpel·lació sobre Comerç en la sessió d’avui del Ple del Parlament, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha demanat a les administracions i agents implicats a “defugir de demagògies i d’actuacions fàcils” en relació amb la problemàtica del top manta, i ha fet una crida a “ser valents, i abordar-lo de manera transversal”.

La consellera Angels Chacón

La consellera  ha remarcat que “aquesta és una qüestió que afecta aspectes econòmics, socials  i entenem que no ho resoldrem de cap més manera que no sigui a través de l’establiment  d’un protocol d’actuació  consensuat on hem d’estar  vinculades les diferents administracions, i les diferents policies, cadascuna  amb el seu grau d’implicació”.  Fent-se ressò de les paraules d’ahir del Síndic de Greuges, Chacón ha assenyalat és un fenomen que no s’ha de vincular amb la immigració ja que “si confonem top manta amb immigració estem davant de sortides dispars”.

La titular d’Empresa i Coneixement s’ha mostrat convençuda de que “hem de donar sortida no només perquè es violen drets com la propietat intel·lectual i industrial —hi ha evasió fiscal directíssima— sinó també perquè  està afectant a  persones que queden en mans  de xarxes que exploten aquest fenomen”.

Impacte tant en l’economia com en la societat
Segons un estudi de Pimec Comerç que estima que hi ha almenys 4.000 manters, dels quals la meitat operen a Barcelona. De la seva banda, la Direcció General de Comerç ha realitzat una primera estimació provisional de l’impacte del top manta, que quantifica unes vendes mensuals de 700 euros per cada manter.

Amb aquestes estimacions, l’activitat del top manta estaria generant un volum de negoci il·legal 33,6 milions d’euros l’any, amb l’impagament corresponent de 7,4 milions d’euros en impostos i la no generació de prop de 1.700 llocs de treball en el comerç.

El top manta genera impacte tant en l’economia com en la societat. Pel que fa a l’impacte econòmic, suposa la violació de drets de la propietat intel·lectual i industrial, la importació i comercialització de productes falsificat, evasió fiscal directa i indirecta, competència deslleial envers activitats comercials legals (en particular, comerç no sedentari), i perjudicis a la imatge del territori i detriment del turisme.

En l’àmbit social, representa un risc per a la convivència i la seguretat ciutadana, contribueix a l’establiment de grups organitzats al voltant d’aquesta activitat, suposa riscos associats a l’incompliment de les normatives de defensa dels consumidors, ocupació il·legal de la via pública, problemes de seguretat ciutadana, i estigmatització social de persones immigrades amb risc de vulnerabilitat.

Solució: Un protocol d’actuació consensuat
Segons la Generalitat les solucions integrals al fenomen del top manta passen per actuacions en diferents àmbits: Informació, anàlisi, sensibilització, actuacions policials, i actuacions d’inserció sòcio-laboral.

La Direcció General de Comerç ha mantingut reunions amb representants de la Plataforma d’afectats pel top manta, i en aquest marc s’ha previst dur a terme un Protocol contra el Top manta. Seguint l’exemple de diverses regions d’Itàlia (bàsicament el Venetto), s’està treballant en l’elaboració d’un protocol que ha de preveure compromisos concrets  per part de totes les administracions en els diferents àmbits.

El problema dels top manda ha de tenir una solució consensuada

Altres reptes de Comerç: l’Agenda 20/21 
La consellera s’ha referit a altres qüestions de comerç com l’anunci de l’Agenda Comerç 20/21, “el full de ruta que marcarà les línies d’actuació per afrontar els reptes de futur del comerç a Catalunya”.

De manera conjunta amb el sector i la participació d’experts de diferents àmbits, la Direcció General de Comerç està treballant en aquest pla estratègic que ha de donar resposta a 6 grans reptes: contribuir a generar models de negoci competitius, prestigiar el sector, acompanyar en la transformació digital, posar el comerç al centre dels plans de ciutat, professionalització del sector i foment de la seva internacionalització. Una elaboració compartida que ha de permetre dissenyar tant els objectius operatius del sector a dos anys vista, com les actuacions que s’han d’endegar  des de la Generalitat.

Pel que fa a la futura llei de les APEUS —actualment a punt d’iniciar la tramitació administrativa—, la consellera ha assenyalat que “serà una eina complementària a les polítiques públiques, que contribuirà a professionalitzar el sector i a millora de la promoció de l’activitat econòmica”.

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs) aposta per un sistema de col·laboració-privada, articulat mitjançant aquest nou model d’organització de renovació urbana i territorial inspirat en els Business Improvement Districts (BIDs).

Chacón també ha volgut remarcar l’aposta de la Generalitat pel sector del comerç per a l’economia catalana i la “necessitat de situar-lo en el centre dels plans de ciutat”. En aquest sentit, ha recordat que al 2018, es van destinar més de 7 milions d’euros en incentius al sector.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter