El president de la Cambra de Comerç de Tarragona ha deixat palès el seu esgotament davant la inèrcia del poder política en relació a les necessitats més prements de Tarragona, sobretot en l’àmbit de les infraestructures viàries i ferroviàries. Avança que la relació amb l’alcalde de Tarragona no passa pel seu millor moment
Durant la tradicional trobada de Nadal amb els periodistes, Andreu Suriol, que ha esclarit que no disputarà la presidència de l’entitat, ha confessat la seva impotència davant el poc interès del central per resoldre els problemes crònics que pateix el territori a nivell d’infraestructures.
A banda de denunciar una clara manca de lideratge al Camp de Tarragona, el màxim responsable de la Cambra de Comerç ha avançat que va adreçar una missiva al president Mariano Rajoy per posar-li al corrent de les necessitats de la província i reclamar-li esforç per poder resoldre els problemes que afecten les empreses, els ciutadans i la competitivitat econòmica del territori.
En la carta, Suriol posa de manifest que el Corredor del Mediterrani està estancat, l’autovia A-27 no té data de finalització i l’estat d’abandó de la xarxa ferroviària i viària no permet que hi hagi més inversions privades a la província.
El president camarari responsabilitza també els 340 diputats que conformem el Congrés, els quals poca cosa fan per millorar la vida al territori. “Estem cansats de fer tot el que està al nostre abast – participar en fòrums, signar manifestos – sense que l’esforç resulti fructífer. El cas del corredor del Mediterrani és el més paradigmàtic de la pèrdua de temps.
Suriol ha deixat evident que la relació entre la Cambra i l’Ajuntament de Tarragona no passa pels seus millors dies. Acusa l’alcalde Ballesteros de no donar suport a les activitats de l’entitat o dir que sí només per quedar bé. Fa més d’un any que Suriol i Ballesteros no es troben oficialment per intercanviar opinions i debatre conceptes de l’economia del territori. “Compliquem massa les coses”, s’ha desfogat, remarcant que Albert Abelló ja es queixava de la “manca de comunicació” amb l’ajuntament, però “ara la noto a la pròpia pell”.
Andreu Suriol ha qualificat de “fracàs” l’ajornament dels jocs del Mediterrani. Insisteix que la “falta total de lideratge en el territori” afavoreix a la passivitat del govern central. Recorda que des del PSC es van vendre el pacte de govern amb el PP per ajudar a desbloquejar, entre d’altres coses, els jocs, però, en la pràctica, no ha servit per a res. “No tenim esma”, ha resumit.
El president de la Cambra de Tarragona no pretén polemitzar, però està que no s’aprofiti les sinergies per resoldre els problemes més prements del territori i les inquietuds de la ciutadania. Malgrat asseguri que no li agrada “parlar sempre del mateix”, ha tornat a reivindicar l’abaratiment de l’energia per ser competitius a nivell d’inversions. No té dubtes que l’alt preu de l’energia fa que Tarragona no sigui interessant per invertir.
“Covestro no es muda a Àfrica, on el cost salarial és més barat, sinó a Alemanya, on el cost de l’energia és un 30% més barat que a Espanya”, ha exemplificat.
La Cambra de Tarragona ha estat sempre bel·ligerant pel que fa a l’AVE, ja que calia ser-ho. Aquesta bel·ligerància és el resultat d’una mala planificació (des del punt de vista de la ciutat de Tarragona) en situar l’Estació fora del nucli urbà. Una decisió gens encertada per part de l’administració. Tant és així que som l’única capital de província catalana on no hi arriba l’AVE.
Però aquesta situació és també el fruit d’una badada del territori, que quan tocava no va saber jugar bé les seves cartes. Sigui com sigui, això és una realitat que no podem canviar, amb la que hem de conviure i que hem de saber transformar amb intel·ligència.
El 18 de desembre de 2006 va tenir lloc el primer viatge inaugural des de l’Estació del Camp de Tarragona, aviat farà deu anys. Mesos després, i davant la inexistència d’un mínim de senyalització per arribar-hi, la Cambra va decidir penjar una senyal indicativa a la Plaça Imperial Tarraco. El que ens va costar una sanció i va encetar la nostra etapa més activa envers l’administració i a favor d’una infraestructura que havia de ser decisiva pel territori, tot i la seva ubicació.
Des del primer moment, doncs, la Cambra de Tarragona va tenir molt clar que calia integrar l’Estació al territori pel gran servei que oferia als ciutadans i a les empreses: servei ferroviari de llarga distància. Llavors no en disposàvem ni gairebé imaginàvem.
Amb tot, les coses no han anat com haguéssim volgut i esperàvem. I ara, quan parlem de l’Estació de l’AVE, sembla que ens despertem en el dia de la marmota, perquè les coses estan igual o molt pitjor, atès que s’ha duplicat el nombre de passatgers/any i no ha millorat res en el seu entorn. Aquestes actuacions que avui reclamem per integrar l’Estació al territori ja les havíem posat damunt la taula l’any 2006. Malgrat tot, aquesta infraestructura continua essent un bolet aïllat sense bones comunicacions, sense aparcament eficient, etc.
Ens agradi o no, aquesta és avui la nostra Estació de serveis per llarga distància, i considerem que deu anys després cal fer un esforç per posar-la en valor, creure’ns que és un element que dinamitza i pot dinamitzar encara més el nostre territori.
Les dades són irrefutables: 840.000 passatgers el 2015, vuitena estació AVE amb més volum de passatgers i la primera estació perifèrica per aquest mateix concepte.
Què és el que avui reclamem per integrar-la al territori des de la Cambra? D’entrada volem donar un toc d’atenció a la Generalitat i a Adif, per tal de que tots plegats ens posem mans a l’obra encara que sigui amb deu anys de retard, i no n’hàgim d’esperar encara deu més.
Les intervencions que reclamem són: Primer, dotar a l’Estació d’un Pla Director que permeti nous usos, activitats i serveis per poder-la desenvolupar. Segon, millorar l’accessibilitat amb la connexió des de l’autovia de Tarragona-Valls A-27 fins a la N-240 i a l’Estació de l’AVE; actuar a la carretera des de l’Estació a la carretera del Catllar i executar el darrer tram del Vial de Sant Ramon. Tercer, millorar les possibilitats d’aparcament. I, per últim, adequar el servei de transport públic.
En el moment d’escriure aquests línies he escoltat, gairebé com a música de fons, que el conductor del Telenotícies, tot comentant el estira-i- arronsa electoral, posava l’èmfasi en que “el Corredor ha entrat en campanya”. I jo que me n’alegro, he pensat.
I de fet me n’alegro i molt. És més: ja seria hora que els assumptes lligats directament a la mobilitat de les persones i les coses, entenguis les infraestructures, assolissin en campanya electoral el pes que es mereixen, atesa la importància cabdal que acaben tenint en la dinamització econòmica d’un territori i en el benestar i seguretat de les persones. I aquesta és una qüestió, com se n’hi diu avui en dia, transversal. De fet, poques són tant transversals com aquesta. Malgrat, insisteixo, que el debat al voltant d’aquest tema sigui moltes vegades superficial i previsible, quan hi és.
M’agradaria que en el cas del Corredor del Mediterrani, l’A-27, el tercer fil, l’Estació de Tarragona, els accessos a l’Estació de l’AVE, la definició del projecte de BCN World… (la llista és llarga, massa llarga), els candidats per les diferents formacions polítiques fossin capaços no només de posicionar-s’hi, sinó de comprometre-s’hi. I, amb un assumible marge d’error, posar-hi terminis i xifres de com ho resoldrien ells si tinguessin responsabilitats de govern.
Algú pot estar pensant en llegir això: “Andreu somies truites!” Potser si. Però si tots féssim un pensament i en la tria d’una opció o altra hi pesessin factors claus, com els que he exposat, les truites serien de riu o de patata i les tindríem al plat. Mentre no exigim als nostres candidats més concreció, compromís i responsabilitat amb el territori, ens seguiran fent beure al galet. I després no s’hi valdrà a queixar-se per les minses partides (per no dir engrunes) que ens arriben a Tarragona en format de Pressupostos, que, per a més inri, s’acaben executant en un 50 per cent.
L’afluència de públic i la internacionalització de la ruta gastronòmica són factors que animen els organitzadors i patrocinadors a continuar amb aquesta iniciativa, la qual representa un impacte econòmic superior als 2 milions d’euros.
El Restaurant Barhausde la Part Alta de Tarragona podrà, a partir d’aquest vespre, penjar a les parets del seu establiment la Forquilla d’or. Es tracta del trofeu més preuat del concurs ‘Tarragona dTapes‘, organitzat per la Cambra de Comerç de Tarragona.
En un acte, que ha tingut lloc aquesta tarda a la terrassa de l’entitat empresarial, amb unes vistes incomparables de la ciutat, els restauradors Carles Suñé i Andrea Muñoz han rebut, de les mans del xef del Restaurant Les Moles, distingit amb una Estrella Michelin, Jeroni Castell, el guardó que acredita que la tapa ‘Amb bon rotllo de verdures’ és la guanyadora absoluta de la vuitena edició del certamen.
El jurat del concurs (vots emesos pel públic a través de l’APP) ha tingut en compte l’originalitat, la presentació i els ingredients de la proposta gastronòmica dels concursants i la qualitat del producte. Enguany s’han despatxat unes 370 mil tapes, malgrat la mala passada de la climatologia durant alguns dies de la promoció.
Ja estan obertes les inscripcions pels restaurants que vulguin participar en la novena edició del ‘Tarragona Tapes’, la qual s’ha convertit en una “festa gastronòmica única i inimitable” referència a tot el territori. De recordar que aquesta iniciativa va col·laborar amb el Banc de Sang, aconseguint que es fessin unes 400 donacions de sang, un centenar més que l’edició anterior. Als donants, la Cambra els premiava amb una tapa.
ELS PREMIATS
Forquilla de Plata a la millor tapa de la Part Alta: Restaurant TakeAway Sushi TGNi el seu “De luxe”
Forquilla de Plata a la millor tapa del Centre: Restaurant Xamfrà del Fòrum i el seu “Mar i muntanya Xdf“.
Forquilla de Plata a la millor tapa del Serrallo:RaffaGelatii el seu “Salatodolce amaro”.
Premi a la millor TapaNuit: Discoteca Premiumi el seu “Premiumdecission“.
Premi Moritz:OsteriaLabi el seu “SpezzatinodiAngus” ( la tapa que millor ha maridat amb cervesa)
El dTapes en números
El concurs gastronòmic va tenir una important repercussió a les xarxes socials. Només a Facebook, la plana oficial té prop de 7.000 seguidors i s’han enregistrat puntes de fins a 70.000 visualitzacions. De fet s’ha detectat una tendència a l’alça pel que fa a l’ús que els establiments participants han fet de les xarxes socials en aquest Tarragona dTapes.
I en relació a l’APP oficial del vuitè Tarragona dTapes s’han enregistrat més de 67.000 valoracions/vots de tapes, prop de 3.000 comentaris, gairebé 15.000 descàrregues i més de 7.000 comparticions a les xarxes socials.
“La gent no està conscienciada pels riscos laborals. És un dels grans errors de la nostra societat. La prevenció, en general, és entesa com una despesa més”. L’afirmació és d’Antonio Jiménez Piquero, el cap d’Inspecció de Treball a les Terres de l’Ebre. En declaracions al nostre digital, moments abans de començar la seva xerrada a la Cambra de Comerç de Tarragona, en el marc dels col·loquis ‘Bon dia Tarragona’.
Jiménez Piquero lamenta que 20 anys després de la publicació de la llei de prevenció de riscos laborals, no s’hagi aconseguit la idea inicial de crear una conscienciació generalitzada en aquesta matèria.
Avui dia, hi ha qui considera que es tracta “d’una obligació més que s’ha de complir” quan, en la realitat, la prevenció necessita un seguiment diari.
El cap de Treball i Seguretat Social a les Terres de l’Ebre ha explicat que entre Tarragona i Terres de l’Ebre les diferències no van més enllà de la imminentment geogràfica, atenent que “ens regim per línies generals” i s’actua d’acord amb uns criteris comuns i homogenis. En essència, “la casuística, la problemàtica, las deficiències i els requeriments laborals són molt semblants a Tarragona i a l’Ebre”.
No és una prioritat
Instat a comentar si hi ha, per part de les empreses, predisposició en complir la llei, Antonio Jiménez hi recordat que “hi ha de tot”, ja que hi ha empreses que s’ho prenen molt en serio, perquè “són conscients que les conseqüències i les sancions són molt greus”, mentre que altres intenten (només) complir l’expedient, perquè no li donen prioritat.
D’acord amb les seves paraules, la millor manera de prendre consciència per a la necessitat de tenir en compte els riscos laborals és fer els possibles per aconseguir la implicació de tothom, designadament de les escoles, dels empresaris, dels sindicats i, sobretot dels treballadors.
Sense afany recaptatori
L’inspector en cap ha avançat que en matèria de riscos laborals a banda d’haver moltes sancions, s’ha de tenir en compte que són molt copioses. De totes maneres, per a la Inspecció de Treball és més important esmenar les deficiències que sancionar. Jiménez Piquero nega l’afany recaptatori de la inspecció, perquè, en realitat, el que es busca és la seguretat.
Durant la seva intervenció a la Cambra de Comerç, l’inspector ha recordat les obligacions més comunes de les empreses en matèria de riscos laborals i ha repassat les campanyes que la Inspecció durant a terme durant el 2016.
La gastronomia sembla que és una moda que ha vingut per quedar-s’hi. En aquest moment, Tarragona viu un moment àlgid en la seva programació gastronòmica.
En aquests dies, els tarragonins i els visitants podran trobar dues rutes de tapes, una que promou una empresa cervesera i la que organitza la Cambra de Comerç.
El president de l’entitat empresarial, Andreu Suriol, acompanyat del regidor de Promoció Econòmica i dels patrocinadors del certamen, han pujat al trenet turístic per ‘inaugurar’ el Tarragona DTapes que s’allargarà fins al proper dia 8 de maig i que compta amb la participació de gairebé 60 restaurants. El fet d’utilitzar el trenet turístic pot ser una promonició per a què el ‘DTapes’ capti definitivament l’atenció dels nombrosos turistes que visiten la ciutat.
L’objectiu d’enguany és superar les 400 mil tapes que es van servir en la passada edició, la majoria acompanyades del maridatge de la cervesa Moritz.
El secret de l’èxit d’aquest ‘concurs gastronòmic’ – que va néixer a Tarragona i es va eixamplar per tota Catalunya – és la qualitat i la dedicació dels participants.
En aquest primer dia de tapes, cinc restaurants i bars han pogut servir la seva tapa als periodistes organitzadors i patrocinadors. Ja s’estan fent porres per veure qui guanyarà l’edició del Tarragona DTapes 2016.
És comprensible que en un projecte de gran abast, i BCN World ho és, la seva materialització no estigui exempta d’obstacles que, de vegades, trenquen amb els timings inicialment previstos. Això passa aquí i arreu. Seria ingenu negar-ho.
Ara bé, per la nostra pròpia idiosincràsia sembla com si fóssim experts en complicar-ho tot. El cas de BCN World n’és l’exemple, però més sofisticat al que sol ser habitual: fins el punt que ara els pals a la roda ens els posem els mateixos catalans, ni per això ens cal ja Madrid.
Els globus sonda, o no, que en els darrers dies s’han inflat des de la Generalitat en relació al futur d’aquest projecte no només sembla que el pretenguin enterrar, sinó que són una clara manca de respecte envers el territori.
Les Comarques de Tarragona, senyors del nord, són les més castigades per l’atur. Ens poden dir si tenen cap altra alternativa d’ocupació i creació de riquesa si aquesta inversió l’engeguen en orris?
A les Comarques de Tarragona, senyors del nord, ni ara ni mai ningú ens ha consultat si estàvem d’acord amb acollir determinades activitats que podrien suposar un risc per la població.
A les Comarques de Tarragona, senyors del nord, ni ara ni mai ningú ens ha consultat el nostre parer sobre cap inversió que es desenvolupi fora de la demarcació.
Les Comarques de Tarragona, senyors del nord, són la part més desafavorida d’un tot i les que més greuges comparatius arrosseguen. Els hi sona aquesta cantarella?
Del nostre Govern n’esperem, com a mínim, que governi, que prengui decisions i ens tingui en compte. Perquè això, senyors del nord, (i responent al gag que el “Polònia” de TV3 va fer del President Puigdemont) també és Catalunya.
Tarragona no pot ser moneda de canvi de ningú. Tarragona està cansada de ser la ventafocs de Catalunya. Com diem al sud: no fem el ruc que la palla va cara.
Si realment volem construir un país i volem fer bé les coses, no hauríem de començar fent-les bé a casa?
Serveixin per acabar aquestes estrofes del vers de l’Espriu d'”Assaig de càntic al temple”:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
…/…
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Andreu SURIOL President de la Cambra de Comerç de Tarragona
El president de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (Apportt)) ha reclamat, durant el lliurament dels XIII Premis d’aquesta institució, millores infraestructures pel territori, perquè no és concebible comptar amb “unes empreses i uns emprenedors que funcionen a 200 volts, mentre que les infraestructures encara ho fan a 125”.
Andreu Suriol considera que cal més implicació de les administracions per evitar que una planta de productes químics marxi de Tarragona.
En aquest sentit, Suriol, que és simultàniament president de la Cambra de Comerç, ha assegurat que “seguirem treballant – junts amb el sector químic, patronals i agents econòmics – per tal de trobar solucions que millorin les infraestructures i el cost de l’energia”.
Davant unes 170 persones, totes elles relacionades amb l’activitat portuària, ha defensat l’acabament de l’A-27 mitjançant el túnel que l’ha de connectar amb l’A-2. “Un túnel que és alhora imprescindible pel transport per carretera dels productes derivats de la indústria química”.
Suriol ha recordat que la Cambra, l’Autoritat Portuària i l’Apport “remen en la mateixa direcció” perquè tenen interessos coincidents a l’hora d’impulsar i dinamitzar l’economia i afavorir la competitivitat empresarial.
Tampoc ha volgut oblidar de dir que “la xarxa ferroviària interna està preparada per fer la tan esperada connexió amb el Corredor del Mediterrani en l’ample internacional”, una infraestructura que defensa també la Cambra de Comerç per ser considerada “decisiva” pel sector productiu del territori i “també pel Port”.
Andreu Suriol espera que l’administració competent reconsideri els “beneficis” de dotar el territori de excel·lents infraestructures. Ha utilitzat una frase del president Artur Mas per elucidar els assistents: “(…) si les empreses de Tarragona amb aquest dèficit secular d’infraestrcuctures sou capaces de créixer i exportar, què faríeu si tinguéssiu les connexions ferroviàries i viaries en condicions!!!”
No és la primera vegada que ocupa la presidència d’una institució reputada. Abans de ser el màxim responsable de la Cambra de Comerç de Tarragona – substitueix en el càrrec l’alcaldable Albert Abelló – va estar al capdavant del Col·legi deFarmacèutics. Andreu Suriol és una persona inquieta i que sol dir les coses pel seu nom. Potencia la proximitat i treballa de valent per fer territori i que es resolguin alguns injustícies. Ell fuig dels protagonismes estèrils i que provoquen recels absurds. Parla obertament sobre qüestions que perjudiquen es ciutadans i que haurien de captar la sensibilitat i l’atenció dels polítics. Suriol assegura que la cambra està sanejada i disposa d’un grup de professionals de qualitat. “Jo només faig de director d’orquestra”, esclareix.
REPUBLICA CHECA – Com arriba vostè a la presidència de la Cambra?
ANDREU SURIOL – Les circumstàncies m’han portat aquí. He vingut per substituir Albert Abelló fins a les properes eleccions. No tinc cap intenció de perpetuar-m en el càrrec.
RC – Com es pot temporalitzar aquest ‘perpetuar-se’?
AS – Fins que hi hagin les properes eleccions a la Cambra. Ningú sap exactament quan se celebraran. La llei de cambres ja està (tècnicament) feta, però no està tramitada en el Parlament.
RC – Li agradaria continuar en el càrrec?
AS – En principi no. Malgrat tenir disponibilitat no podem obviar que ja tinc una edat i que cada dia haig de venir de l’Arboç cap a Tarragona i les carreteres són un veritable infern, un desastre.
RC – Pot fer servir el tren…
AS – Tenim un tren directe que va de l’Arboç a Cambrils que és ideal per a què la gent del Baix Penedès vingui a Tarragona, però hi ha un decalatge entre l’estació i el poble. Als caps de setmana, quan la gent podria aprofitar per anar a PortAventura, no funciona. O sigui, es fan les coses sense emprar el sentit comú.
RC – Què pot fer la Cambra de Comerç per resoldre aquesta problemàtica?
AS – Insistir, mobilitzar i protestar.
RC – Però si no s’ha fet res i tot continua pràcticament igual, això vol dir que teniu molt poca capacitat reivindicativa. Oi?
AS – Nosaltres fem allò que ens pertoca que és reclamar i defensar els interessos dels nostres associats, però és cert que a vegades no ens fan cas.
Els mals de cap RC – Quin és el seu principal mal de cap com a president de la Cambra?
AS – Les infraestructures viàries i ferroviàries de Tarragona. No és normal que camions carregats de productes químics vagin donant voltes pel mig de la ciutat i sense sentit, perquè no tenen una sortida fàcil.
RC – Doncs, entén la problemàtica dels alcaldes que demanen la gratuïtat de l’AP-7 per resoldre la problemàtica dels camions…
AS – Clar. Entre tots s’hauria de trobar una solució factible. No és descabellada la idea de trobar una via ràpida i especialitzada reservada als camions.
RC – Com està Tarragona, segons el seu punt de vista?
AS – Tarragona és una ciutat complexa. Hi ha barris que dificulten la cohesió social. El centre de Tarragona no és el centre de tots aquests barris i això complica en gran mesura els serveis que ha de donar l’ajuntament. Hi ha barris, com la Canonja, que han acabat independitzant-se.
RC – S’hauran d’independitzar…?
AS – No, ni molts menys. La feina pendent passa per fer un esforç per connectar els barris amb el centre i evitar que hi hagi tarragonins de primera i de segona.
Cambra sanejada RC – Com va deixar la Cambra, Albert Abelló?
AS – Sanejada, encarrilada i amb un personal de qualitat i selecte. L’Albert va haver de viure moments complicats, sobretot quan, per llei, se’ns va retirar l’impost cameral permanent, que representava, ni més ni menys, el 70% del nostre pressupost. I el pitjor és que s’havia perdut uns ingressos importants i s’havia de continuar oferint els mateixos serveis. En aquells moments contorbats va demostrar ser un bon gestor i un home d’empresa.
RC – Però va haver d’acomiadar 15 persones…
AS – Sí, però era la única solució. I es va fer les coses ben fetes.
RC – Quin paper té actualment el president?
AS – És un director d’orquestra. Abans es podia Bach i ara s’interpreta Wagner. Avui és fàcil perquè cada element de l’orquestra sap perfectament quin és el seu paper. L’Albert ha deixat la Cambra sanejada i molt bé organitzada.
Segell de Suriol RC – No voldrà imprimir la seva empremta personal?
AS – Tinc 70 anys i no he de demostrar res i amagar-me de res. Dic el que penso i quan ho penso. Penso imprimir el segell de la proximitat i l’amabilitat dins la serietat que el càrrec comporta. No estalviaré les crítiques sempre i quan cregui que no s’està defensant els interessos de la societat o dels nostres representats.
RC – La Cambra és, sovint, com una ambaixada comercial?
AS – No podem obviar que tenim un país complicat. La Cambra representa moltes empreses i diferents interessos, alguns sobreposats als altres, com potser el cas del turisme i de la indústria química. La nostra missió és queconvisquin harmoniosament i amb sentit de la responsabilitat. Això es fa amb mà esquerra i sabent separant el gra de la palla i tenint les idees molt clares.
Abelló s’ha beneficiat de la Cambra? RC – Albert Abelló va utilitzar la Cambra per fer el salt cap a la política o sap si ha finançat la seva imatge amb diners camerals?
AS – No, rotundament no. Ell no ho necessita. Els recursos econòmics de la Cambra són minsos. No podem, obviar, però que s’ha beneficiat del prestigi de la institució i d’haver fet una feina ben feta.
RC – Abelló com a alcaldable pot perjudicar la imatge d’independència de la Cambra de Comerç?
AS – No. Jo vinc d’un altre partit encara que no tingui el carnet. Li puc assegurar que som lliures i independents.
RC – Quina relació hi ha entre la cambra i l’ajuntament?
AS – Exemplar.
Ens rebel·lem poc RC – Quan tindrem el mercat central a funcionar?
AS – És la pregunta del milió. És una llàstima. És trist veure botigues en liquidació perquè no poden sobreviure. És urgent posar-se les piles i dinamitzar la zona. Hi ha molts cadàvers que s’han quedat pel camí a causa de les obres del mercat. Això no pot durar més temps. Crec que per tot allò que s’ha viscut ens rebel·lem molt poc.
RC – Què haurien de fer els veïns?
AS – Lluitar de debò per evitar que una zona comercial en el cor de la ciutat se’n vagi en orris per les interminables obres. Si jo fos alcalde aniria a robar per arreglar-ho.
Formació és l’aposta
RC – La Cambra està apostant fort per la formació…
AS – És una de les nostres nines dels ulls. Malauradament els joves no estan conscienciats per la necessitat i importància de la formació. Hem d’apostar per la formació de qualitat. Volem substituir el porta safates inútils per cambrers de qualitat.
RC – Els alumnes troben feina?
AS – Depèn. Tenim convenis amb empreses per contractar-los.
RC – Fa temps que la Cambra s’especialitza en la internacionalització…
AS – Ens va bé i ens dóna prestigi extern. Tothom sap que la Cambra de Tarragona s’ha especialitzat en aquesta àrea. Tenim persones de diferents indrets de l’estat que recorren a nosaltres per informar-los i recolzar-los. Ara hem engegat la ruta de Singapur, Indonèsia…
‘Dtapes’ és un projecte per continuar RC – Acaba una altra edició ‘dTapes’ sent, de nou, tot un èxit..
AS – És cert. Estem molt contents. Enguany només farem una edició.
RC – És positiva la polèmica entre cerveseres?
AS – No entro en aquestes polèmiques. El meu paper és fer que el concurs continuï i tingui èxit. Hem de ser conscients que el ‘dTapes’ ajuda a dinamitzar la restauració. La única exigència que fem des de la Cambra és la qualitat i el bon servei.
RC – Per cert per què es va triar una bodega del Penedès i no un DO Tarragona?
AS – Escolti, el Penedès també és l’àmbit de representació de la Cambra i és, segurament, la comarca catalana més deprimida i castigada per l’atur. Crec que és hem de fer territori.
Allunyat de protagonismes
RC – Què no trobarem durant els eu pas per la cambra?
AS – Protagonismes que no porten enlloc. No tinc aspiracions personals. El meu objectiu és ser el director d’una orquestra fantàstica i molt bé preparada. Ella funciona sola.
RC – Quina simfonia tocarà aquesta orquestra?
AS – Variacions de Goldberg. Un concert de l’Emperador, potser seria massa.
RC – Quin és el seu lema?
AS – Harmonia del territori.
Aquest dijous es podrà desfilar per la Ramba Nova per fer un cop d’ulls a les novetats literàries i comprar la rosa. També es podrà gaudir de la desena edició del ‘Tarragona dtapes’. Enguany, participaran en aquesta ruta gastronòmica que va des del Serrallo al casc antic de la ciutat, organitzada per la Cambra de Comerç, 57 establiments.
‘Tarragona Dtapes’ que s’inaugurà aquest dijous i es prolongarà fins el proper 10 de maig, recupera el TapaNuit i premiarà, per primera vegada, el millor còctel. Es podrà votar la millor tapa a través de l’APP del certamen.
Cal recordar que la tapa i la beguda (vi del Celler Covides o cervesa Moritz) costarà 2,5 euros. En el cas que es demani un còctel serà de pagar un euro més. Alguns establiments no han estat seleccionats, tot i que el nou president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, no ha volgut identificar-los ni quantificar-los. La qualitat de les tapes està supervisada per l’Escola d’Hosteleria de Cambrils.
Suriol, que ha tingut paraules d’elogi per la feina feta per Albert Abelló al capdavant de la Cambra, ha destacat la vessant solidària de l’activitat gastronòmica i ha incitat la població a donar sang, les quals rebran vals gratuïts per degustar les tapes.