Aquesta vol ser una reflexió d’un usuari de la premsa sobre la funció d’aquesta. Al meu poble, la nit del 22 al 23 d’agost, es va produir un fet luctuós del qual cap medi —que jo conegui— se n’hagi fet ressò: una noia jove, que patia del cor, va morir quan intentava escapar de la policia municipal que volia impedir el botellot que estaven fent. Un malaurat accident, sense més culpable que la inconsciència juvenil, la malaltia prèvia i la mala sort.
Crec que una notícia com aquesta és per la premsa actual, material informatiu de primer ordre, molt més que, per exemple, el desallotjament de 50 joves que feien el mateix a Els Muntanyans, que figura en primera plana de molts informatius regionals o provincials. I no és que jo pretengui amb aquestes consideracions, que el meu poble surti a la premsa per un succés tan lamentable com aquest, no.
El que jo voldria és que reflexionéssiu sobre aquesta notícia: si un fet com aquest, negatiu, macabre, trist (i, si se’m permet, del tipus que fan vendre diaris) la premsa no el cobreix, què passa amb tantes i tantes notícies —positives o neutres— que succeeixen a l’Arboç i que tampoc mereixen l’atenció dels mitjans? No serà que no cobriu tot el territori?
Quan llegeixo que, a qualsevol barriada o pedania han hagut de suspendre la processó de santa Quitèria per causes pandèmiques, ni una menció a la suspensió total a la Festa Major de l’Arboç, “Una de les més típiques de Catalunya”, amb la seva transcendent diada castellera i la brutal Carretillada.
Ja m’agrada que el meu poble no surti als mitjans per fets com el d’aquesta noia —de fet voldria que mai hagués succeït— però penseu en si no hauríeu de millorar la cobertura territorial.
Andreu SuriolRibé
Expresident del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i la Cambra de Tarragona
Laura Roigé és una dona que sempre té experiències o vivències per compartir. Les seves ‘històries’ en un món d’homes són dignes de registre. Sempre se n’ha sortit i, pràcticament sempre de forma exitosa. És una feminista activa, però ho fa a través d’actes innovadors. El seu nom passarà a la història per ser la primera dona que arriba a la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona, un sector força masculinitzat. En el seu pas per l’ens patronal, Roigé, que es declara abellonista, promet diàleg i convicció. Laura Roigé és una dona cuqueta, presumida, diplomàtica i una enamorada de Tarragona. A les 5 del matí ja està desperta i a les 8 comença a ser habitual trobar-la al despatx presidencial de la Cambra de Comerç. Ha fet un ‘rentat de cara’ en un despatx que, segons ella, un toc femení. Laura Roigé és espontània i obsessiva amb l’ordre. La seva diplomàcia i estima per Tarragona podran reportar grans fruits a una institució que acaba té voluntat de modernitzar-se
Laura Roigé durant l’entrevista
Laura Roigé passarà a la història de les Cambres a Catalunya. És la primera presidenta…
He de confessar que em fa molta il·lusió ser la primera presidenta en 131 anys d’història d’aquesta cambra. A Espanya n’hi ha quatre presidentes, a Castelló, Toledo, Menorca i ara a Tarragona. No m’ho esperava. Estava convençuda que Andreu Suriol arribaria fins a les properes eleccions. No obstant això, faré el millor que sé i puc. És una excel·lent oportunitat pel col·lectiu de les dones. He trencat un camp que era molt masclista.
Farà els possibles perquè la Cambra de Tarragona sigui menys masclista?
Acabem d’obrir una bretxa. Ara cal treballar i demostrar que les dones estem preparades per ocupar aquests càrrecs. Costarà una mica trencar l’establert, però ficaré el meu gra de sorra. És un repte i estic capficada en deixar una empremta femenina a la Cambra.
Quina petjada vol deixar?
Vull continuar defensant i promovent els pilars i els objectius de la institució: formació, internacionalització, professionalització i reivindicació de les infraestructures útils pel creixement i competitivitat econòmics de Tarragona.
Què pensa reivindicar?
En relació a les infraestructures tenim un greuge comparatiu amb la resta de regions d’Espanya. Som l’única província que no tenim l’AVE al centre de la ciutat. No tenim corredor del Mediterrani. I no podem obviar que el corredor ha d’anar des d’Algeciras fins a la Jonquera i enllaçar amb Europa. No té perquè passar per Madrid. No té cap sentit anar a crear empreses on no hi ha negoci; enmig del no-res. No es pot continuar construint aeroports on no hi ha avions i que serveixen només per fer espots publicitaris. València, Tarragona i Barcelona és por on ha de passar el Corredor del Mediterrani.
Ho diu molt convençuda…
Ja està bé. Estem endarrerits en infraestructures. Fa 40 anys que esperem la carretera que ens portarà directament a Santander. Seria una empenta pel turisme, però està aturada. Penso deixar-me la pell en la defensa dels nostres associats i les empreses que ajuden a sostenir la Cambra.
La presidenta de la Cambra
Molts greuges De què viuen les cambres?
Des que Zapatero va fer el decret acabant amb la quota cameral, vivim, essencialment, dels socis.
Per cert, creu que li faran cas quan comenci a fer exigències i reivindicacions? Què farà en el cas que el ‘poder’ es faci el ‘suec’?
De moment, ja m’han ofert pertànyer al Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya. Però descuidi que faré tot el que estigui al meu abast. Cada dos mesos aniré al Consejo General de Cámaras i allà informaré sobre les necessitats que tenim. També tinc visites programades amb els representants de les diferents institucions i organismes de l’estat on aprofitaré per exposar els nostres greuges.
La Cambra és una entitat transparent?
Tenim auditories cada any…
Fa 42 dies que presideix la Cambra de Tarragona… Que podem destacar d’aquests dies?
Tot just començar hem hagut de païr el traspàs inesperat d’Albert Abelló que era també familiar meu. Ha estat molt dur. Jo sóc abellonista. En les primeres setmanes m’he dedicat a llegir, estudiar molt per posar-me al dia, programar l’agenda i redecorar el despatx presidencial.
Ah… el toc femení…
En arribar vaig veure que el despatx era molt masculí. Vaig decidir fer-lo més acollidor i aconseguir que la gent s’hi trobi més a gust.
Què vol dir això?
Restaurar els mobles, substituir les plantes artificials per unes naturals i fer una neteja de cara i ulls. He donat un toc personal. Entapissarem també les butaques perquè siguin més modernes…
Roigé al costat de la foto d’Albert Abelló
Llimar asprors Està preparada per treballar amb homes…?
No tinc cap problema. Vaig ser vicepresidenta de Pimec i l’única dona al comitè executiu de Cepta i a la Cambra. Vaig dirigir molts anys una empresa de camions, on tots eren homes. Estic força acostumada.
Com es farà notar?
Per la via del diàleg. Jo tinc molt bon caràcter i no m’enfado mai. Sóc dialogant i m’agrada negociar. No em barallo ni aixeco mai la veu. El meu tarannà sempre m’ha ajudat l’hora de negociar.
La relació amb el seu antecessor no era massa saludable amb l’alcaldia. Que farà per a millorar-la i estrènyer-la?
L’alcalde Ballesteros em va enviar una carta fent-me saber que ens haurem de veure i parlar. Estic convençuda que podrem llimar els asprors i malentesos existents. Faré de ‘poli bueno’.
No m’ha quedat clar… Què farà si cas omís de les seves reivindicacions?
No em cansaré d’insistir. Però sóc conscient que hem de dialogar i de posar l’estima per Tarragona per damunt de tot. Jo sóc molt optimista.
Una altra fórmula Tornarà el DTapes?
Encara no hem decidit.
Li agradaria?
Sí, la veritat és que sí, sobretot com a homenatge a l’Albert (Abelló). Però si ho fem hauríem de donar-li un altre caire. Les tapes estan massa vistes. Hem de trobar una fórmula per afavorir els restauradors. Ha de ser quelcom innovador i que cohesioni el sector i que compti amb la implicació de més institucions.
L’èxit del DTapes està associat a la crisi, oi?
És un cúmul de factors. Però el model va ser punter a la ciutat. Les tapes van arribar amb la crisi i feien falta per dinamitzar el sector. Representava un impacte de 2 milions d’euros.
Continuaré en l’ADEE_BPW Vostè abandonarà la presidència de l’ADEE-BPW?
No, no em deixen marxar. De totes maneres delegaré moltes funcions a la vicepresidència (Sonia Mateo) i a la junta directiva que és molt potent i implicada.
Què espera del 2018?
Sobretot que es desencallin algunes de les nostres reivindicacions i que tinguem uns pressupostos dignes i ajustats a les necessitats del país. Hi ha projectes cabdals pel desenvolupament del territori i això depèn de diners i de voluntat política. El problema és que quan podien no volien i ara que poden tampoc volen. Desencallar l’A21, el tercer fil i el Corredor del Mediterrani seria xampany i pastes.
Quina postura assumir durant la seva presidència. Com vol ser recordada?
Seré, com sempre, diplomàtica. Sense diàleg i modèstia no és possible desencallar res. Estic convençuda que caldrà diplomàcia i saber cedir, negociar i tenir sentit de la responsabilitat.
A les 5 del matí, repassant correus Serà molt dur, oi?
Ningú no ha dit que seria fàcil, però no ens podem rendir. Hi ha empresaris i projectes que depèn de què no ens rendim. Jo tinc molta paciència.
Vostè com és com a dona?
Tinc bon caràcter, sóc familiar, matinera i molt treballadora. Sóc massa perfeccionista. Arribo a la Cambra a les 8, però a les 5 ja estic aixecada, estudiant dossiers i repassant i enviant correus. Sóc molt ordenada.
Veurem Laura Roigé a tot arreu?
M’agrada molt delegar i hi seré on sigui important ser-hi. Voldré estar sempre ben acompanyada de tècnics. En els casos protocol·laris hi assistiré, si no crec que és més important que hi siguin els experts i a la cambra en tenim veritables enciclopèdies.
Laura Roigé substituirà a Andreu Suriol en la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona. Aquest és el resultat de la votació (per aclamació) del ple de la cambra que ha tingut lloc aquesta tarda.
Roigé es converteix en la primera dona a presidir la corporació tarragonina amb més de 130 anys d’història. Curiosament, també és l’única dona que està al capdavant d’una Cambra a Catalunya i una de les quatre, juntament amb Toledo, Menorca, Castelló.
Roigé, que substituirà Andreu Suriol després que aquest hagi presentat la seva dimissió per anar a les llistes del president Puigdemont, ocuparà el càrrec fins que se celebrin eleccions a totes les cambres espanyoles, en les que es renovaran els seus respectius òrgans de govern. Cal recordar que les últimes eleccions van tenir lloc l’any 2010, el que significa que els mandats estan prorrogats.
El ple de la Cambra ha decidit també que Antonio Aldecoa, director corporatiu de Schwartz Hautmont, ingressi al comitè executiu.
Qui és Laura Roigé?
És una empresària força coneguda. Està vinculada molt intrínsecament al teixit associatiu empresarial. És membre de la Cambra des de l’any 1995 i n’és membre del comitè executiu des del 2016. També va ser la vicepresidenta de CEPTA i de Pimec.
Laura es preocupa moltíssim i està implicada molt activament en la defensa dels drets de les dones.
L’any 1995 fundà l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona (ADEE), la qual ja compta amb més de 400 sòcies. L’any 2000 aquesta associació va entrar a formar part de la influent Business Professional Women (la qual té com a sòcia il·lustre Hillary Clinton o Ana Botella) i és cofundadora i vicepresidenta de la Federació BPW Spain.
Actualment Laura Roigé presideix el Fòrum Fem Talent i forma part de la CEOE en representació de la Federació BPW Spain. Entre els reconeixements que ha rebut destaquen la Placa President Macià, atorgada per la Generalitat de Catalunya; la Clau d’Or de la Cambra de Tarragona i el Premi a la Trajectòria Empresarial de Foment del Treball.
El sopar anual d’Apportt ha estat diferent, per no dir enrarit. La vetllada s’havia convertit en una nit de comiats. El president de l’associació i simultàniament de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, abandona els càrrecs per aventurar-se en una candidatura que es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya i el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, desconeix el seu futur al capdavant de la institució, atenent que el seu càrrec depèn del govern.
Foto dels premiats d’Apportt
De fet, Josep Andreu, en el seu discurs en la gala de premis d’Apportt, ha volgut, per si de cas, i tenint en compte que “no sabem el resultat de les eleccions del proper dia 21D i de quina manera poden afectar el Port de Tarragona”, ha decidit acomiadar-se amb un “fins sempre”, sobretot tenint en compte que aquesta trobada se celebra anualment.
Andreu, davant més de 300 empresaris amb relacions directes amb el port, ha confessat que no sap si continuarà presidint l’Autoritat Portuària, però diu estar “molt tranquil”.
Aquesta tranquil·litat se sustenta en el fet que “miro endavant i veig a vosaltres i si us veig, tinc clar que el Port de Tarragona té molt de futur” i això fa que “jo estigui molt tranquil”.
Josep Andreu sense referir-se explícitament a la situació actual ni pronunciar mai l’expressió presos polítics, ha tingut paraules de reconeixement i agraïment envers el conseller Josep Rull, el qual va sortir recentment de la presó madrilenya d’Estremera, acusat de rebel·lió i sedició. El sopar ‘Apportt de l’any passat va ser presidit pel conseller de Territori, Josep Rull.
Per la seva banda, el president dimissionari d’Apportt ha agraït la col·laboració de tota la “comunitat portuària” i l’estima rebuda i, en to jocós, ha recordat que va haver d’aprendre el llenguatge ‘portuari’ i marítim durant la seva presidència, un fet que semblava difícil per a un farmacèutic de professió. Andreu Suriol ha rebut un ovacionat i estrondós aplaudiment.
Andreu Suriol ha posat punt i final a la seva etapa com a president de la Cambra de Comerç de Tarragona. I no ho fa per cansament o per a jubilar-se. S’acomiada de l’ens empresarial perquè incorpora la llista confeccionada per Carles Puigdemont (Junts per Catalunya).
Andreu Suriol
Suriol, que va substituir en el càrrec a Albert Abelló al 4 de febrer de 2015, va informar ahir al vespre els òrgans de govern de la Cambra que marxava perquè tanca la candidatura de Junts per Catalunya a Tarragona.
Josep Martí, el vicepresident de la institució ocuparà les funcions fins al proper 18 de desembre, quan es convoqui un ple extraordinari en què s’escollirà el màxim responsable de la Cambra que té més de 130 anys.
Durant el seu mandat ha reforçat les grans línies estratègiques de la Cambra, com l’impuls de la internacionalització de les empreses, la millora de la formació i la reivindicació de les infraestructures pendents. Durant el seu mandat, la relació amb l’Ajuntament de Tarragona no ha estat la més exemplar ni fructífera.
En l’últim exercici tancat es va aconseguir també l’equilibri pressupostari de la corporació a després dels ajustos efectuats arran del Reial Decret de 2010, que va modificar la Llei de Cambres.
La llista del PDeCAT a Tarragona ha provocat un veritable terratrèmol entre les fileres demòcrates. La sorpresa ha estat total i absoluta. Ningú esperava que un republicà i una socialista poguessin protagonitzar una llista confeccionada per l’independentista Carles Puigdemont.
Euseni Campdepadrós i Jordi Sendra, que ha quedat fora de la llista
Curiosament, en aquesta convocatòria electoral, el PDeCAT ha perdut influència, ja que a la llista no hi ha cap militant de referència.
Els dos primers llocs de la llista estan reservats per l’advocat republicà Eusebi Campdepadrós i l’ex subdelegada del govern espanyol a Tarragona, l’exsocialista Teresa Pallarès (es va donar de baixa del PSC el 2012).
El president Puigdemont ha decidit reservar el número 3 per a l’alcalde de Valls, Albert Batet, deixant al marge el tarragoní Jordi Sendra. El president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, tancarà candidatura de Tarragona al Parlament de Catalunya.Euseb
La candidatura feta per Carles Puigdemont des de Brussel·les ha provocat un dalt baix en l’autoestima de més d’un exdiputat, perquè estava convençut que comptaria amb la confiança del president.
La Cambra de Tarragona ha acollit el 10è Simposi de Recursos Humans. El Simposi, que ha reunit a més de 100 persones, és una cita ineludible i consolidada dins el calendari per a tots els professionals dels recursos humans. I també per a tots aquells altres que volen estar al dia de les tendències i les novetats en el camp de la gestió de les persones. En el ben entès que estem parlant de la bona gestió d’equips i, per tant, de millora en la competitivitat de les empreses.
En la seva intervenció Andreu Suriol, president de la Cambra, ha dit que “podem parlar tant com vulguem de noves tecnologies, nous canals de comunicació i distribució, màrqueting digital, robotització de processos, (tan de moda actualment)… que si al darrera no hi ha persones compromeses en una acurada, responsable i eficient gestió de persones tots els avenços són estèrils. Aquests deu anys de trajectòria del Simposi de Recursos Humans han posat en valor una proposta molt reeixida tant en el fons com en la forma”.
Enguany el Simposi ha comptat amb les aportacions i les ponències d’Àlex Grau, Director de l’Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica de la Diputació de Tarragona; Jesús Martínez Tubio, Coordinador de Prevenció de Catalunya de Fremap; Encarna Maroño, Directora de RRHH d’Adecco Espanya; Manel Solé Xifré, Director de Fremap a Tarragona; Gabriel Ferran, especialista en Business Intelligence de Grupo Castilla; Àngel Neira, responsable de Gestió de persones a Catalunya a El Corte Inglés; Antonio Sagardoy, CEO de Bros Group; Mikel Andaluz Brazal, Gestor de persones i organització a Repsol i Joan Boada-Grau, Catedràtic Acreditat de Psicologia dels RRHH a la Universitat Rovira i Virgili (Spitzen Value).
Amb l’esperança de que “aquesta vegada sí que sí”, el Secretari general de la Cambra i jo mateix, ens vam mentalitzar per tal de resistir esportiva i estoicament a un llarg matí de campanya de màrqueting. Mariano Rajoy, qui fins ara s’ha dedicat a incomplir, sistemàticament, totes les promeses en matèria d’infraestructures, es volia redimir a Barcelona en forma de pluja de milions. O això semblava en el tràiler de la convocatòria.
Com a institució representativa de les empreses del Tarragonès i Baix Penedès, i preocupada per les inversions en infraestructures, la nostra obligació era assistir-hi i prendre bona nota de les bones noves que ens volien anunciar el President del Govern central, en companyia del ministre de Foment i el secretari d’Estat d’Infraestructures. Tota la plana major, vaja.
La causa mereixia l’esforç. “Vinga Andreu, pensa en la via única a Vandellós, la manca de connexió en ample internacional del Port de Tarragona, la N-340 i el túnel del Coll de Lilla… aguanta, resisteix”, em deia a mi mateix.
A mesura que passaven els segons, els minuts, les hores… ni la lletra ni la música sonaven bé. De manà res de res. Com a molt l’administració Rajoy mirarà de pagar el que es deu. Oidà! Si fos tot i aviat. Però escaldats com tots els presents estàvem/estem dels incompliments messetaris l’entusiasme inicial, si és que n’hi havia, es va esvair. Com també va quallar el desencís, encara més, en advertir que tant de rebombori només incloïa pagar el deute, no invertiran d’ara en endavant res més que això.
Tot plegat un “dejà-vu”.
He deixat pel final el més punyent: el Corredor del Mediterrani i el del Madriterrani. I és que en cap moment va quedar clar que el Corredor que tots coneixem i esperem el Algeciras, Múrcia, València, Tarragona… sigui el prioritari del Govern espanyol.
Tot això vol dir, si no ho aclareixen, que qualsevol obra que es faci a Madrid en matèria d’infraestructures, pot ser imputada al Corredor Mediterrani. L’excusa és la de “vertebrar el territori”. Des de quan centralitzar és vertebrar?
I acabo. Cada cop que es referien al Corredor Mediterrani deien que era “una” prioritat pel Govern Central. “Una”! No “la” prioritat. De què ens serveix a Tarragona que sigui “una” prioritat si no és “la” prioritat? Quants trens haurem d’esperar fins que arribi el nostre?
En fi, Mariano va tornar a fer de Mariano. I nosaltres, de claca. I cap a casa!
Tarragona perd una de les seves emblemàtiques i més coneguda ruta de tapes, organitzada per la Cambra de Comerç. L’entitat patronal ha decidit no dut a terme la novena edició de la ruta gastronòmica patrocinada per Moritz. La Cambra de Comerç deixa així camí lliure al certamen organitzat per Estrella Damm.
Es desconeixen els fonaments que van dur a la suspensió de la Ruta dtapes de Tarragona, però, segons fonts consultades, el principal motiu està relacionat amb l’econòmic i la contra programació. També es pot intuir que l’actual mala relació – o relació inexistent – entre l’Ajuntament de Tarragona i la Cambra de Comerç i la poca implicació per part de la Federació d’Hosteleria de Tarragona podria haver pesat també en la decisió de deixar morir aquest concurs gastronòmic.
De fet, les mateixes fonts insinuen que l’equip de govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros podria haver apostat més per la ruta de tapes patrocinada per l’Estrella Damm, atenent que cervesera patrocina alguns esdeveniments socials i culturals de la ciutat.
Aquesta acusació ha estat rebatuda de forma vehement per fonts del govern municipal, qui assegura l’alcalde Ballesteros i els seus regidors s’han implicat i donar suport a la ruta de tapes organitzada per la Cambra de Comerç durant l’etapa d’Albert Abelló i d’Andreu Suriol. Aquest digital també ha pogut saber que el Dtapes, que comptava amb un pressupost de més de 80 mil euros, tenia algunes dificultats per cobrar la quota corresponent a alguns dels restauradors que hi havia participat.
Suriol, acompanyat per la regidora Elvira Ferrando
Cambra continua treballant…
Des de la Cambra de Comerç eviten donar massa explicacions, limitant-se a dir que l’objectiu principal del Dtapes era dinamitzar, en una realitat econòmica concreta, la restauració de la ciutat” i no entrar en guerra amb ningú.
La Cambra, en la seva versió oficial, assegura que el motiu de la suspensió del DTapes “és no haver assolit la xifra mínima d’establiments que garanteixin la seva celebració amb els estàndards de qualitat fixats. “Estem treballant per organitzar activitats i serveis que ajudin les nostres empreses la millorar la seva competitivitat”, assevera l’entitat patronal.
En pocos días finaliza el año 2016 y tambiéndaré por terminadala publicación de esta sección, pues las fechas navideñas bien merecen un alto el fuego fisgón, abrir un paréntesis de paz y sosiego y recargar pilas para un futuro retorno. Los políticos de nuestra ciudad respirarán tranquilos una temporadita sin mi omnipresencia, pero que no se las den muy felices porque la saga volverá, puede que con otro nombre, pero volverá. Mis queridos lectores y lectoras, os dejo temporalmente, pero sabed que sigo ahí, observando, para contaros todas las verdades dentro de un tiempo.En esta ÚLTIMA ENTREGAvamos a evaluar a los vips de Tarragona, poniéndoles nota de 0 a 10 y acompañando de algún comentario. Será como una felicitación de año nuevo, pero con mala leche. Pronto llegará la nueva sección ‘Sabies que…’
Begoña Floria
Begoña FLORIA (Portaveu govern TGN). Puntuación 4. Si no hubiese sido por su implicación en el caso Inipro, podría haber sacado un 5 pelado, pero no ha podido ser. Se ha metido en demasiados líos que no eran suyos. Ha dado la cara para que se la partieran y se la destrozaron. Es una valiente y una trabajadora nata, pero sus ‘amigos’ partidarios la quieren… lejos.
Alejandro FERNÁNDEZ(Portaveu PP Parlament). Puntuación 4. De no ser por su huida de terciopelo al Parlament, podría estar en el 5, pero descontamos su tocata y fuga y valoramos como negativa su invisible huella a su paso por el consistorio. La historia lo borrará de la memoria municipal, a menos que decida una segunda parte de su película en Tarragona. ¿Algún sabremos (realmente) porqué se ha ido?
Pau RICOMÀ. (Portaveu ERC TGN)Puntuación5 En clave municipal podríamos otorgarle un 7, pero las contradicciones entre lo que dicen los republicanos en Tarragona y lo que hacen en la Generalitat, le penalizan mucho. Que vigile los suyos que le quieren substituir… Por cierto, sus intervenciones en los plenarios han mejorado muchísimo.
Albert ABELLÓ (Portaveu CiU)Puntuación6 Ha demostrado ser duro de pelar y tener aguante. Llegó al salón de plenos tras una campaña errática y un resultado electoral deprimente, pero ha aguantado todo lo que le han echado: zancadillas, traiciones, puñaladas, menosprecios. Los supuestamente suyos le quieren cadáver político, pero él ahí sigue y ha renacido con fuerza. Aunque solamente sea por reconocerle su persistencia, vale ese 6.
Laia ESTRADA(Portaveu CUP) Puntuación7 Pese a su mapa mental e ideológico decimonónico y a pesar de su intolerancia a la sensatez, esta joven anti casi todo ha metido en muchos aprietos al siesteante alcalde y ha dado algunos momentos gloriosos. Por animadora de la fiesta política local, un 7. Sin la CUP nada sería igual.
Pere GRANADOS (Alcalde Salou) Puntuación 6 Nadie apostaba demasiado por él en los inicios del mandato anterior, pero se ha afianzado y gestiona con habilidad. Ha liderado algunos asuntos territoriales con desparpajo y se ha situado en una confortable zona de confort político. De cara al 2017 estaría bien que evitara los espectáculos circenses y bochornosos que aún se asisten en algunas sesiones plenarias.
Carlos CASTILLO(Diputat PSC Parlament)Puntuación5 Hemos dudado en incluirlo o no en esta lista navideña, pero finalmente hemos considerado la cantidad de veces que nos hemos referido a él en la sección de El Fisgón y por eso le damos presencia. Una de cal y otra de arena, por eso se lleva un 5. El ‘happy flowers’ de la política tarraconense ha mejorado pero continua teniendo menos estrategia política y partidaria que Winnie de Pu. Animos diputado… Seguro que nos va a sorprender.
Andreu SURIOL(President Cambra Comerç TGN)Puntuación 8 Nadie se lo esperaba en la plaza mayor de los valientes, pero este hombre ha sorprendido por su claridad, mensaje directo y rigor. Dice lo que piensa porque piensa lo que dice. Que el Ayuntamiento le muestre incomodidad ya es toda una referencia. Unos cuántos más como él nos vendría muy bien. Suriol ya es toda una referencia en credibilidad y en azote al poder paralitico.
Joan Francesc FONT(President AEQT)Puntuación 6 Lleva poco tiempo al frente de la AEQT, pero ya apunta algunas cosas. El complejo petroquímico de Tarragona no necesita un guardia de seguridad; requiere mejor un dinamizador, alguien con ganas de abrir nuevos espacios de actividad empresarial. Esperemos que no se atrinchere. Su cercanía es un plus. Sería injusto olvidar el buen trabajo que esta llevando a cabo la directora general de la AEQT, Teresa Pallarés, Merece buena nota.
Joaquín ELIAS(Instructor caso Inipro) Puntuación 6 El juez de los jueces tarraconenses ha conseguido hacerse una marca propia. Los casos mediáticos que han pasado por sus manos han sido realmente tratados con rigor y profesionalidad. Sus interlocutorias son criticadas porque Su Señoría escribe tal como piensa y siente. No teme a nada ni a nadie, aunque hay presiones para que deje el caso Inipro, el escándalo que la llevado el alcalde Ballesteros a la categoría de investigado. ‘Ximo’, así le llaman los más cercanos, es un juez que intenta aplicar la justicia. A ver ser es capaz de esquivar las presiones. Por su valentía y independencia le damos un 6.
Jaume PROS(Secretari Gral. CCOO)Puntuación 5 Ya son muchos años al frente del sindicato Comisiones Obreras y se nota. Persona sensata y pragmática, se ha visto superado por el paso del tiempo, la ultramodernidad y la precarización laboral… y sindical.
Joan LLORT (Secretari Gral. UGT)Puntuación 6 Lleva poco tiempo al frente del sindicato UGT para hacer una evaluación en regla, pero de momento no se le aprecia nada que no sea continuismo sindical a la antigua usanza. Confiamos en su proyecto.
Josep ANDREU(President del Port)Puntuación 5 Sin duda el vip que mejor conecta con el entorno, que proyecta un mayor dinamismo y que conjuga hábilmente su cargo de gestor público con su proyección social y mediática. Pero tiene que controlarse un poco. Sus discursos ‘castristas’ (por interminables) i su actitud ‘a la gallega’ le pueden pasar factura. Venga, más determinación. Le convendría ver menos fantasmas y no jugar tanto con el fuego… El enemigo lo tiene en casa y en el (nuevo) partido del cual aún no es militante.
Quedan algunos vips por evaluar, pero bajaríamos el nivel de interés en la lectura. Simplemente señalar que de entre todos los VIPS, ni uno ni una relacionada directamente con la Cultura. Preocupante.
No me alargaré con despedidas ñoñas por dos motivos: ni me voy para siempre, ni las cosas cambiarán sustancialmente mientras me tomo unas vacaciones fisgonas.
REDACCIÓ24 Agost, 2020
Aquesta vol ser una reflexió d’un usuari de la premsa sobre la funció d’aquesta. Al meu poble, la nit del 22 al 23 d’agost, es va produir un fet luctuós del qual cap medi —que jo conegui— se n’hagi fet ressò: una noia jove, que patia del cor, va morir quan intentava escapar de la policia municipal que volia impedir el botellot que estaven fent. Un malaurat accident, sense més culpable que la inconsciència juvenil, la malaltia prèvia i la mala sort.
REDACCIÓ
Roigé es converteix en la primera dona a presidir la corporació tarragonina amb més de 130 anys d’història. Curiosament, també és l’única dona que està al capdavant d’una Cambra a Catalunya i una de les quatre, juntament amb Toledo, Menorca, Castelló.
Qui és Laura Roigé?
Alejandro FERNÁNDEZ 
al salón de plenos tras una campaña errática y un resultado electoral deprimente, pero ha aguantado todo lo que le han echado: zancadillas, traiciones, puñaladas, menosprecios. Los supuestamente suyos le quieren cadáver político, pero él ahí sigue y ha renacido con fuerza. Aunque solamente sea por reconocerle su persistencia, vale ese 6.
