Ana López és la cap de llista del PSC a l’Ajuntament de Cambrils. Aquesta dona, empresària i mare de dos fills, es presenta a les eleccions del proper diumenge amb voluntat ferma de canviar la seva ciutat i d’ajudar aquells que més pateixen. Assegura que les decisions les pren amb el cap i no amb el cor. Considera que les seves propostes són, sens dubte, l’alternativa a un govern de dretes que ha menystingut les persones. 

REPUBLICA CHECA – Com està vivint aquesta campanya?
ANA LÓPEZ – Amb emoció, preocupació i realisme. És la primera vegada que em presento com a cap de llista, i sento una gran responsabilitat. Em sembla que hauria d’haver fet moltes més coses, i sempre tens la sensació que arribes tard i no a tothom com t’agradaria, però els meus companys i jo estem fent tot el que  humanament es possible.

RC – Quins són els punts forts del seu programa?
AL – Les persones i les polítiques per a ajudar als que pitjor ho estan passant. També recolzar que les persones que estan lluitant dia a dia per tirar endavant les seves empreses i famílies, ho puguin continuar fent. Proposem dedicar el 10% del pressupost municipal (uns 4 millions d’euros) per a plans d’ocupació per crear feina i incentius  a la emprenedoria i creació d’empreses. Potenciarem tots els consells (culturals, veïnals, esportius…) com a eina de diàleg i coneixement constant per solucionar i trobar oportunitats per tota la ciutadania de Cambrils.

RC – La transparència també és una aposta…
AL – Efectivament. Crearem el portal de la transparència perquè l’ajuntament sigui més eficaç i més eficient, i alhora evitar possibles temptacions de corrupció. Posarem en marxa el Consell Econòmic i Laboral per prendre decisions de diàleg eficients i consensuades pel bé comú de la ciutadania.

Apostar pel diàleg 
RC – Què promet si governa Cambrils?
AL – Presidir un govern transparent en continu contacte amb la ciutadania i els treballadors, escoltant, dialogant i arribant a acords pel bé comú de tothom.

RC – Què creu que el seu partit podria haver fet durant el mandat que s’acaba i no ha pogut?
AL – El PSC de Cambrils tant a nivell municipal a l’ajuntament, com d’agrupació de partit, ha patit problemesinterns i personals, que han contribuït a que les nostres propostes alternatives a un govern de dretes no fossin visibles i que veïns i veïnes de Cambrils no ens veiessin prou útils i capaços per canalitzar i escoltar les seves preocupacions i inquietuds.

Una altra cosa que em sap molt de greu és no haver aconseguit que l’equip de govern entengués que era del tot innecessari i erroni fer l’ERO, així com el tancament de la Ràdio i Televisió de Cambrils.

RC – Què pensa de les darreres enquestes?
AL – A Cambrils el PSC no té cap enquesta. La millor enquesta és la del diumenge 24 de maig. Fins aleshores, estem preocupats en explicar i fer arribar als nostres veïns i veïnes quin és el nostre programa pels propers quatre anys i perquè pensem que és el millor per a Cambrils.

No em deixo portar per les antipaties
RC – Si no és elegida alcaldessa o capaç de formar govern deixarà el càrrec de regidora?
AL – No, a no ser que els meus companys creguin, o jo mateixa pensi, que hi ha una altra persona que pot liderar millor el projecte socialista.

RC – Per què creu que vostè és la millor candidata a alcaldessa?
AL – Perquè tinc la capacitat d’escoltar, de posar-me en el lloc dels altres i envoltar-me dels millors per trobar les solucions més justes i encertades. Sóc una persona que a l’hora de prendre una decisió ho fa amb el cap i no amb el cor, és a dir no em deixo portar per antipaties o simpaties. Sóc socialista, però això no significa que sigui sectària i no sàpiga reconèixer els meus errors o les virtuts dels altres.

RC – Quins seran els projectes que durà a terme si guanya l’alcaldia?
AL – Ficarem tot l’espai públic al dia. Parcs, instal·lacions municipals, edificis…  amb la creació d’una brigada d’intervenció ràpida amb persones aturades. (el Pla de Xoc del 10% per a plans d’ocupació). Permeabilitzarem la via fèrria actual, i la connexió directa del Passeig Vidal i Barraquer amb el mar, i la Carretera de Montbrió amb el port. Ficarem a punt la connexió de la nova estació amb la ciutat, exigint sempre a les administracions superiors que inverteixin a Cambrils el que ens toca. Negociarem amb els treballadors i fomentarem la seva cohesió, i l’orgull del servei públic. Són els que ens ajuden a tirar endavant les nostres polítiques. Potenciarem la col·laboració públic-privat en tot allò que sigui possible.

Darrere les xifres, persones
RC – Quins han estat els pitjors moments personals viscuts en la darrera legislatura?
AL – La fractura interna del nostre partit, tant a nivell nacional com del propi Cambrils, veient que de vegades premen els personalismes per davant del projecte comú. Un altre moment va ser l’acomiadament massiu dels treballadors de Cambrils

RC – Com està econòmicament el seu municipi?
AL – El municipi està ben posicionat geogràficament i pot ser un dels municipis del sud de Catalunya posicionat a nivell econòmic, ara bé això és a nivell macro. A nivell micro, la realitat és més complexa, donat que tenim un 19% de taxa d’atur, i queda molt per fer, perquè darrere d’aquestes xifres hi ha persones amb noms i cognoms…

RC – Què no trobarem mai en l’Ajuntament amb la seva presència?
AL – Deixadesa, despreocupació pels problemes de la gent, i una atenció despersonalitzada a la ciutadania, que és a fi de comptes qui ens vota i escull. Governem per a tothom, tant si ens vota com si no. I mai no trobaran sectarisme.

Deixaria la política si…
RC – Per quin motiu seria capaç d’abandonar la política?
AL – La política amb majúscules no l’abandono perquè forma part de la meva vida i la forma d’entendre la societat. Ara bé, la política en primera línia, com a càrrec públic, estic disposada a deixar-la per la meva família, per la salut, perquè no tingui el recolzament del meus companys o no em senti capaç de donar el millor que tinc per la meva ciutat.

RC – A què es deu el divorci social de la política?
AL – A què el sistema democràtic que tenim a Catalunya i la resta d’Espanya ha estat dèbil en moltes ocasions i les persones menys afavorides s’han sentit orfes i defraudades per la corrupció, per un sistema polític que de vegades deixa que el sistema financer sigui qui prengui les decisions, oblidant les persones.