28. Març 2024

Arxius de ÁLVARO SOLÀ | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Juny, 2022
alvaro_sola.jpg

He de confessar que personalment tinc una estimació personal, política i intel·lectual amb Carla Aguilar. M’uneixen amistats en comú, vocació política, lluita feminista i amor per Tarragona. També la joventut i la incondicional defensa dels valors republicans. Em consta que ara mateix es troba en una situació personal i política delicades. Per aquest motiu, vull enviar-li una abraçada plena d’amor i reconèixer, com a amic, i per damunt de tot com a tarragoní, el seu treball, el seu lideratge feminista, animalista i en favor d’una igualtat veraç.

Segurament, aquest escrit molesta determinats sectors polítics de Tarragona, però seria injust si no ho publiqués, perquè sóc una persona que cuida a les seves amistats, que desitja el millor per a Tarragona i que dedica els seus esforços a aconseguir un món millor. Em consta que la sortida de la Carla del govern municipal va ser una decisió política complexa i plena de valentia, encara que no compartida per alguns que hem vist com el govern perdia una mà inclusiva, feminista i combativa contra tota mena de discriminació.

Vull confessar que amb l’alcalde Ricomà tinc una relació fantàstica basada en l’afecte mutu i la disponibilitat màxima per a col·laborar. Com també la tinc, d’excel·lent, amb l’alcalde Ballesteros i la gran majoria del plenari actual. Per tant, no sóc militant de cap partit, sinó militant de Tarragona, fidel a la seva gent i defensor de la dignitat que representen els Drets Humans. Continuaré reivindicant la política bona, la del carrer i la que transforma la por en esperança, l’odi en concòrdia i la pobresa en dignitat.

No s’hi val amb ser d’esquerres o dretes. És necessari implicar-se per Tarragona, mullar-se per la justícia social i aconseguir que la societat sigui cada dia millor

Gràcies a aquella gent anònima i des de l’ajuntament treballa per una Tarragona millor. A cadascun dels tècnics i tècniques municipals, als funcionaris i funcionàries, als metges, al personal d’infermeria i al personal de neteja, etc… Són elles i ells el cor que fa bategar Tarragona i em fa sentir orgullós de ser de TARRAGONA. Ens feu sentir profundament agraïts i perseverants en la lluita per una societat sostenible, lliure i diversa.

Aquests dies, entre torn i torn, he estat meditant sobre Tarragona i a nivell personal, penso que estem en un moment on no cal buscar excuses sinó respostes a tants reptes, situacions i injustícies. No s’hi val amb ser d’esquerres o dretes. És necessari implicar-se per Tarragona, mullar-se per la justícia social i aconseguir que la societat sigui cada dia millor.

Seguiré, com fins ara, el meu compromís amb Tarragona fins a les darreres conseqüències,  amb la voluntat d’aglutinar forces per aixecar el castell de la dignitat, de la pau i del respecte que ens mereixem. Què ningú tingui dubte. La meva ideologia són els Drets Humans i a ells em dec. Per tant, continuaré mantenint contacte amb els nostres representants polítics sense discriminació, oferir-vos la meva mà col·laborativa i amb la resta de la ciutat disponibilitat limitada, màxima i completa.

Álvaro SOLÀ ✍🏻


REDACCIÓ23 Octubre, 2020
alvaro_sola.jpg

Vull dedicar aquest nou article a la memòria de totes aquelles persones que en els darrers mesos han perdut la vida a la ciutat de Tarragona a causa de la pandèmia. Aprofito per desitjar una ràpida recuperació a totes les persones ingressades als hospitals tarragonins, enviar una abraçada a les persones de les residències geriàtriques i adreçar un missatge d’agraïment infinit a tot el personal sanitari.

No sabeu prou com pateixo veient com tarragonins i tarragonines perden la seva vida a causa d’un virus inhumà. No sabeu prou com pateixo al veure com alguns dels responsables polítics es mostren indiferents a la crua realitat dels nostres avis i àvies. No sabeu prou com pateixo al veure com hi ha dones que durant el confinament han estat víctimes del masclisme excloent. No sabeu prou com pateixo veient com es mercadeja amb l’ajut a la dependència o amb les pensions. No sabeu prou com pateixo veient les persones refugiades que arriben a la nostra terra sense futur.

En aquestes circumstàncies, seria un hipòcrita, sinó aixeques la veu per exigir dignitat, responsabilitat i transparència. Sinó fos capaç de demanar un compromís amb la justícia social i amb el canvi climàtic. Sinó  fos capaç d’exigir una mort digna i unes polítiques actives en matèria de joventut. Sino tingués la capacitat de trencar amb un masclisme esgarrifador i apostar-ho tot per un feminisme autèntic, inclusiu i construït a partir de la coresponsabilitat.

No vull lliçons d’odi, fanatisme, hipocresia i corrupció. Vull una societat digna de persones que visquin dignament. Vull una societat on el millor poder sigui el servei i on l’amistat social sigui la lluita col·lectiva pel futur al qual tots i totes pertanyem. Vull una societat que rebutgi tota forma de privatització de la sanitat pública. Vull una societat que escrigui dia a dia la seva història respectant la de tots i el drets de tots.

Aquesta pandèmia ho ha qüestionat tot però cal fermesa, sentit comú i maduresa intel·lectual. No caiguem en provocacions, en la por o  en allò que cerqui la divisió. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la desigualtat amb més igualtat.  Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la incultura amb més cultura. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia del feixisme amb més fortalesa democràtica.

Àlvaro SOLÀ


REDACCIÓ30 Abril, 2020
alvaro_sola.jpg

Durant aquest confinament he tingut l’oportunitat de realitzar gairebé una vegada a la setmana una videoconferència amb dues de les meves cosines i amb el meu cosí. En aquestes converses em vaig adonar del privilegiat que sóc de tenir una família i una de meravellosa.

Vull començar enviant el meu condol a totes les famílies que aquestes setmanes han perdut un ésser estimat a causa de la pandèmia. No sabeu prou com us tinc present en el pensament i espero que ningú us oblidi. Al mateix temps vull desitjar una recuperació saludable i aviat en el temps a totes les persones que esteu hospitalitzades, a les residències o als domicilis lluitant cada dia per superar la malaltia.

Al mateix temps,vull agrair la tasca dels professionals sanitaris i no només això. Vull exigir, ara i aquí, un reconeixement digne cap a tots ells i totes elles. Tan sols així podran aconseguir una vida més digna per totes aquelles persones que atenen. Els professionals sanitaris no són superherois. Són persones amb noms, dignitat i que realitzen un treball vocacional impagable que cal remunerar merescudament.

Com deia al principi sóc un privilegiat per tenir una família com la que tinc. Hi ha moltes persones soles i que viuen en soledat a les quals ningú atén. A totes aquestes persones una abraçada fraterna i solidària. En aquesta crisi sanitària es fa pales que no podem deixar que la política manipuli la sanitat i l’atenció directa als col·lectius més vulnerables.

Álvaro SOLÀ

 


REDACCIÓ18 Juny, 2019
alvaro_sola.jpg

Ja fa algun temps que venia dient que el canvi en l’Ajuntament era possible i que només es portaria a terme amb èxit des de les urnes, la generositat i el diàleg com així ha estat.

Dono l’enhorabona al nou alcalde i a tot el nou govern municipal. Els ofereixo la meva ajuda, el meu suport, les meves capacitats i els meus coneixements sobre la ciutat.

Encara que sembli insignificant continuaré, durant els dies, setmanes i mesos, mantenint diferents trobades amb persones que ostenten representació municipal per valorar possibles millores i oferir tota l’ajuda que em demanin.

Tot això des de l’amor a Tarragona i des de la voluntat personal, sincera i insubornable de fer una ciutat millor. Tenim una oportunitat d’or per canviar la ciutat. No la desaprofitem! Siguem i treballem pel futur de Tarragona multiplicant sumes i respectant les diferències.

Coincideixo amb moltes persones en el diagnòstic de la ciutat i en les solucions. Oferim allò que som i sabem fer pel bé comú. Fem del feminisme un estil de vida que impregni Tarragona i la faci ser valent, com les dones, davant els reptes.

Álvaro SOLÀ

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017
alvaro_sola.jpg

El nostre món cada vegada se’ns fa més complex i per tant parlar dels seus valors també el converteix. La nostra societat té uns valors dominants que moltes vegades són els que estan sobretot en situacions d’injustícia. Aquests ens poden fer pensar que els valors estan en crisi. L’educació hauria d’ajudar a construir i a desenvolupar un pensament crític, una ètica raonada i fonamentada en la justícia social.

La qüestió sobre si els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no són el que eren, és recurrent. Sovint emergeix i diria que, amb més intensitat en moments especials, amb una presència o concentració de fets importants polítics, socials o econòmics, reprovables èticament i molt especialment si es percep que la justícia o la comunitat internacional no responen amb contundència a fets tan greus com: la immigració forçosa, les guerres, la venda d’armament, la utilització d’armes químiques contra la població, la violència de gènere, el frau fiscal, els desnonaments, la pobresa energètica …

Precisament els valors, que formen part d’aquesta societat incoherent, es van movent prenent més força i protagonisme uns que altres. Moltes vegades aquests valors són els que prevalen en aquestes situacions d’injustícia que ens indignen en l’àmbit local o mundial, que ens fan pensar que els valors estan en crisi. I el que és pitjor, és que moltes vegades intentant acceptar-los com estan es presenten com el preu inevitable, sense alternativa, que cal pagar per mantenir el nostre model social de benestar.

És cert que, en la nostra societat, les problemàtiques socials són cada vegada més visibles i es presenten més properes a la ciutadania. Però no, per això, hem de deixar passar, un sol dia, sense treballar per una societat de valors, sensible a l’àmbit social, responsable amb les seves decisions i coherent en la defensa dels drets.

Només d’aquesta manera i amb fermesa podrem avançar com a societat i farem que el món vagi millor. Al cap i a la fi, certs valors, fan millor les persones i els contextos en els quals aquestes es mouen.

Per Álvaro SOLÀ

 


REDACCIÓ18 Agost, 2017

Estimat Jaume Marí, 
Tan sols puc donar-te mil gràcies per la teva amistat i no exagero. Ho saps molt bé. Cada dia, en el meu interior, tinc un pensament cap a aquestes persones que heu deixat una empremta inesborrable amb el vostre testimoni.

Gràcies a tu tinc l’afany d’ajudar els altres. Per la teva vida, que va ser guiada, per la solidaritat, segueixo lliurant el meu temps als que més ho urgeixen. Recordo, amb singular emoció, un dia, en una terrassa, em vas dir, que la solidaritat era una cosa que formava part de la teva vida. Aquesta fou lliurada als usuaris del centre de paràlisi cerebral. També, a la teva família, la qual, deixes òrfena, al costat de molts, del teu somriure contagiós i la teva generositat alliçonadora.

La teva filla, en pau descansi, de grat record, per a mi, es va anar tenint al millor pare. Sempre la vas voler com el teu volies als teus. Quan parlaves d’ells era molt fàcil adonar-se de la gratitud que tenies amb la vida per haver-te donat aquesta família tan meravellosa.

La Muntanyeta era la teva vida, passió i treball. La teva passió per aconseguir el benestar més gros  per als i les usuàries d’aquest centre, et va fer arribar a gaudir del fet de viure. En el teu acte de comiat es va fer palesa la gratitud de molts.

Tarragona, la teva ciutat, va ser visqui presència de la teva excel·lent activitat professional i de la teva personalitat exemplar. El teu tenies molt d’amor per la teva ciutat. Sempre vas tenir idees genials per millorar-la. Era un plaer, res desagradable, sentir el teu model de ciutat. Una ciutat solidària, integradora i accessible

Et prometo, benvolgut Jaume, que mai deixaré d’ajudar. En els moments de debilitat prendré sempre el teu exemple motivador. Sempre estaràs en el meu cor. T’estimo Jaume!

Amb afecte,

Àlvaro SOLÀ PÉREZ

 


REDACCIÓ20 Abril, 2017

OPINIOQuan una reivindicació ciutadana és cívica, responsable i beneficiosa per la salut sempre s’ha de tenir en consideració. Més encara, quan aquesta, està avalada, pel pla de mobilitat, on es, posa de manifest, de forma inequívoca, la necessitat d’usar la bicicleta i el caminar com a mitjans de transports permanents a Tarragona.

alvaro_solaEl Complex Educatiu, del qual, en formo part, està demanant, amb justa raó, la construcció, de baix cost, d’un carril bici. Vol contrarestar així la contaminació ambiental del cotxe privat i la despesa, prou elevada, de caràcter anual, dels autobusos públics. Tanmateix, no entenc, els motius, en plural, pels quals, la nostra ciutat, només disposa, de dues parades, de l’EMT,en direcció l’antiga Universitat Laboral.

No podem posar en risc la nostra salut per culpa d’un ajuntament, que destina, majors partides, als jocs o al mercat. Com vaig dir, fa poc, en una entrevista, de tipus radiofònica, estic convençut, que no estem, per grans projectes, sinó sobretot, per accions concretes, que afavoreixin, quant més millor, el benestar col·lectiu i a l’hora el progrés educatiu.

Demano a l’Ajuntament, a títol personal, que reflexioni, si això, aquesta passivitat, respecte a la ciutadania, vol dir, per a ells, treballar per tots nosaltres. Em sumo, de manera individual, en aquesta reivindicació pacifica i dic ben clar: “Del Vidal a la Laboral, per un carril bici i de vianants.

Álvaro SOLÁ


REDACCIÓ2 Abril, 2017

COMUNICAT
DEL RESTAURANTE EL VERGEL TARRAGONA

ELVERGERAnte la  dimensión mediática alcanzada por la noticia, queremos precisar que en nuestro restaurante no se admite  el consumo por los lactantes de leche de procedencia  animal (no humana), y así se advierte a la entrada del local y al efectuar las reservas telefónicas. Está aceptada, por supuesto, la lactancia materna.

Esa posición obedece a que queremos ser coherentes con nuestra filosofía de vida, pero a la vez queremos ser respetuosos con la de nuestros clientes.

Es falso que hayamos expulsado a nadie del restaurante. Jamás se ha tomado ninguna medida  contra nadie que haya ignorado nuestro ruego. Nunca hemos hecho uso de nuestro derecho de admisión, no hemos prohibido la entrada a ninguna persona ni le hemos invitado a marcharse. También es falso que excluyamos a los minusválidos, antes al contrario, desplazamos mesas al piso inferior para atenderles mejor.

Desde El Vergel no nos consideramos abanderados de ninguna causa, ni juzgamos a nadie por el tipo de alimentación de sus hijos. No imponemos nuestros valores ni ideas. Sencillamente intentamos hacer un ejercicio de coherencia, respetando siempre el derecho de cada persona a mantener sus opiniones.

Por ello, pedimos libertad y respeto para establecer en nuestro local las normas que creamos más convenientes, que no  han sido discriminatorias, excluyentes o denigrantes, ni lo van a ser nunca. No odiamos a los bebés ni a las familias, antes al contrario, tienen nuestro afecto y respeto. Tanto es así que disponemos de tronas, sillas altas para niños, pinturas y libros para colorear y juegos de mesa.

         Alvaro Soto                          Ángel Martín

 

 


REDACCIÓ22 Gener, 2017
alvaro_sola.jpg

OPINIOLa part alta, de Tarragona, no tan sols és patrimoni sinó també és història ben viva i per tant permanent de les persones que han tingut, tenim i tindran el privilegi, així com, la responsabilitat de formar part del nostre nucli urbà.

Em preocupa els pocs recursos emprats per part de certes administracions públiques, com ara l’ajuntament, en la conservació d’allò que diem nucli antic, en la neteja pública i en el reutilitzament dels habitatges buits.

No podem permetre, a parer meu, esdevenir una ciutat que no té cura d’allò que més atrau el turisme com és la tradició tarragonina que ha estat i és coneguda per moltes persones.

alvaro_solaÉs per aquest motiu, que no podem ser espectadors de luxe de la destrucció de tot allò que els nostres avantpassats van lluitar amb sang, suor i llàgrimes perquè nosaltres sapiguem acollir com un regal i un aprenentatge a ser adquirit donant les gràcies a tots i totes aquelles que malgrat el temps que van passar amb motiu de l’etapa franquista, van sembrar una collita on hi ha fruits abundants i on nosaltres tan sols hem de treballar per tal de millorar procurant no defallir per mandra, cansament o por.

Una ciutat que dóna l’esquena al passat és una ciutat incapaç de construir el seu futur i que fa de la inestabilitat la seva senya d’identitat. Necessitem donar utilitat a la part alta així com d’altres espais públics, ja que aquest, no pas altre, és el nostre deure irrenunciable amb els que ens han precedit i precediran.

Álvaro SOLÀ


REDACCIÓ18 Gener, 2017
alvaro_sola.jpg

OPINIOEn un moment important, com l’actual, el president Puigdemont, ha sigut, ser un digne successor del president Mas, a qui, m’agradaria personalment, enviar un missatge de suport davant la possible inhabilitació per part de les instàncies judicials com també a la Joana Ortega i a la Irene Rigau.alvaro_sola

Cal agrair, molt sincerament, al president de la generalitat la seva aptitud de servei a un poble amb una vocació de llibertat que el fa singular i demanar-li que segueixi defensant la nostra identitat nacional tot reivindicant el dret legítim de decidir el nostre futur col·lectiu a través d’un referèndum vinculant.

Sempre dic que, el país avança, quan, sens dubte, les institucions i la gent, ens agafem les mans i seguim units per una causa tan important, de la qual, som mereixedors i que neix, cal recordar-ho, de les mobilitzacions pacífiques dels darrers anys. Gràcies President i estem amb tu!

Álvaro SOLÀ PÉREZ
Jove actiu