Àlvar Calvet, artista tarragoní, ha entregat al Club Gimnàstic un quadre on retrata l’ascens del club a segona divisió l’any 2015. L’obra, anomenada, ‘Nàstic, una finestra al món’, ja s’exhibeix a la sala presidencial de l’entitat grana. Es tracta d’una peça d’abstracció geomètrica i molt visceral, confeccionada amb motiu del documental ‘Fins Al Final’, que recull la fita d’aquella temporada.
El president Josep Maria Andreu ha estat l’encarregat de presentar l’acte, manifestant i desitjant que “aquesta obra que ja forma part del fons documental del Club Gimnàstic ens porti sort i, tal com va passar al 2015, que també puguem aconseguir l’ascens del 2022.”
L’autor, Àlvar Calvet, és un artista contemporani tarragoní que treballa en l’àmbit de l’abstracció geomètrica, les accions interactives i l’art de contingut social. A més, és professor de pintura i gravat i comissari d’exposicions.
El primer premi de la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils ha estat atorgat ex aequo, és a dir, per igual forma a l’escultor Àngel Pomerol i a l’artista Àlvar Calvet per les obres ‘Tres rebosts’ i ‘Vermell remolatxa i Vichy’. Per altra banda, també s’han anunciat els guanyadors dels altres Premis Vila.
Josep Masanés ha rebut el guardó del 10è Premi de Narrativa Marítima per ‘Lladre de mar’; el Premi de Fotografia ha estat per a HengkiLee; i Josep Fàbrega i Raquel Díaz han aconseguit el primer i segon lloc del 9è Premi de Poesia amb les obres ‘Creu i Cara’ i ‘Vindran marinades’ respectivament.
Àlvar Calvet
El lliurament de les distincions no es farà com altres anys, sinó que es retransmetrà posteriorment per les xarxes socials. Això es deu a les necessitats sanitàries. D’altra banda, les obres seran exposades a partir del diumenge. Les 16 obres de la Biennal d’Art es podran visitar a la Sala Àgora fins al dia 31 de gener, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. S’espera que també es pugui accedir per les tardes en dates concretes, així com el cap de setmana del 12 i 13 de desembre.
D’altra banda, també es podrà visitar l’exposició de fotografies del 29è Premi de Fotografia a la Sala Àmbits del Centre Cultural, el mateix dia 29 de novembre en horari d’11 a 14 hores, i la resta de setmana en l’horari habitual del centre, que és de 8 a 21 hores.
Senyors del Diari Digital República Checa, no m’agraden els llaços, no m’agrada que s’embruti la ciutat, però amb matisos…
La ciutat està molt bruta, sí però no precisament de llaços. Cada dia al carrer Pare Palau -per dir-ne un per on passo sovint- hi trobo més de 3 caques de gos, al meu pàrquing litres i litres de pixum… la ciutat està en un grau de degradació i porqueria màxima!!
La decoració de llaços no m’agrada però intentin mirar vostès la cara dels que els posen i la cara dels que els treuen… En unes cares hi veuran amor i en unes altres ràbia i odi…
Per centrar-me en els llaços els hi diré que no m’agraden aquest tipus de manifestacions a les quals vostès es refereixen: col·locació de llaços, cartells, adhesius, grafitis… Però els hi diré que ja fa uns anys que ho entenc i que ho mig respecto, sempre i quan aquestes accions no es realitzin directament sobre el patrimoni… he vist com algunes creus gammades han aparegut damunt d’una escultura de Martorell o d’una Font pública, o com un llaç groc pintat apareixia damunt d’una escultura pública d’un autor reconegut i amic a una rotonda dels afores… això no es pot ni tolerar ni respectar i fa mal al qual en realitza l’acció i per tant deslegitima el seu missatge…
Àlvar Calvet
Però senyors del digital La República Checa, quines opcions tenen aquestes persones per a manifestar-se davant de les greus accions d’un estat demòfob? Quines opcions tenen aquestes persones per a poder expressar-se? Hi han llocs a la ciutat destinats a poder exercir lliurement la llibertat gràfica d’expressió?, llocs on es puguin posar eslògans i accions concretes? No creuen vostès que posar aquests llaços -si oblidem la seva significació- guarneix alguns indrets malmesos, bruts i abandonats de la ciutat, que ens costen més de 21 milions d’euros l’any? M’agradaria recordar que l’origen del llaç groc és als estats Units com un senyal d’amor… Aquests llaços són una acció pacífica per la qual cosa i davant dels fets tan injustos que s’estan patint ho trobo magnífic.
No m’agraden els llaços però els tolero per allò que signifiquen i representen!!! Volen que parlem de l’ocupació injusta i abusiva de la via pública? Els hi puc posar centenars d’exemples de persones que fent ús i abús del seu lloc o de la seva situació de personatge públic la utilitzen com i quant volen!! Tenim exemples i molts, per exemple cada any un grup polític cobreix el mirador (balcó) de la ciutat amb una gran bandera republicana (espanyola), volen que continuem parlant d’ocupar sense gens de respecte la via pública? Mirin l’hemeroteca i vegin el que fa aquest mal govern a la ciutat: ocupació personal i a cops partidista d’espais patrimonials quan es vol i com es vol (amfiteatre, Museu d’història, Pretori, etc. Em sembla escandalós i digne de denúncia i multa)…
Seguim parlant de l’ocupació dels espais sense respectar als ciutadans que l’habitem i que paguem impostos? Doncs mirin el que va permetre el senyor alcalde amb una sèrie de senyors que es tiraven amb paracaigudes amb unes banderetes o banderoles (per la seva dimensió no pas pel significat, que respecto per a qui li agradi, tot i que no em reconec en aquella bandera), i seguim: fa 4 anys – vostès mateixos en van fer menció – la vicepresidenta de Societat Civil Catalana a Tarragona, va sortir al balcó de l’Ajuntament (la casa de totes i de tots) al costat d’una altra senyora d’un partit ja en extinció i van penjar al balcó una bandera republicana espanyola… tot això no els hi semblen abusos? Veuen com segons com es miri això dels llaços pot representar una minúcia agradable i decorativa? I amb significacions plurals i diverses. (Veure enllaç de la wiquipèdia).
Permetin-me senyors que per acabar i per posar ritme al text els hi posi la lletra i la melodia –els hi dic amb els ulls humits- de la cançó originària dels llaços grocs com a símbols!!… si els uns fossin tan creatius com els altres tindríem un gran país, segur!!
Ja he complert pena tornaré, i vull saber si ets meu o ja no ets meu. Per carta, ja vaig dir-te: Em deslliuren aviat.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré, de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure sense el llaç, que ja no em vols voldrà dir. Tornaré a casa. T’ho vaig dir. I vull saber el què és meu i el què no és meu. Sols tu és qui té la clau de la presó d’on vull sortir.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi. Que el roure, sense el llaç, que ja no em vols ens voldrà dir. Sols tu és qui té la clau de la presó d’un vull sortir.
Ja saps el que has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure
El grup municipals de Ciutadans torna a la càrrega i critica la performance de l’artista Àlvar Calvet. El líder de la formació taronja a l’Ajuntament de Tarragona no vol que es cobreixi els principals monuments de la ciutat amb banderes siguin elles del color que siguin.
L’artista Àlvar Calvet // Foto: El País
L’artista tarragoní pretén tapar l’estàtua dels Despullats amb estelades i el monument de Roger de Llúria amb banderes espanyoles. Rubén Viñuales considera que aquest projecte (que no té res d’artístic) només busca la confrontació, la polèmica i la provocació.
En la seva opinió, el projecte respon a una decisió unilateral de la regidora Begoña Floria i que no reporta cap benefici per a la ciutat, més enllà de la polèmica gratuïta i l’enfrontament entre ciutadans.
Viñuales també acusa el PP – ara al govern de Ballesteros – de ser “copartícep” d’aquest “acte sense sentit” i que “ofèn” sobre manera “gran part de la societat tarragonina”.
Al partit polític de ‘Ciutadans’ no li agrada gens de gràcia la idea d’embolicar dos monuments de Tarragona (Els Despullats i Roger de Llúria) amb l’estelada i la bandera espanyola, encara que es tracti d’una iniciativa artística d’Àlvar Calvet.
El líder taronja a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, està convençut que “el projecte artístic solament busca la polèmica i la confrontació, sense tenir en compte l’art”. Viñuales, a banda de considerar que suposa un perill real pel manteniment dels monuments (els tècnics de l’Ajuntament ho desaconsellen), crea un precedent indesitjable per a altres projectes del mateix tipus.
En la seva opinió, és a la regidora de Patrimoni, la socialista Bego Floria, qui ha de preservar i protegir el patrimoni artístic i “i no posar-lo en perill”.
‘Ciutadans’ creu que el projecte de Calvet no compta amb el consens polític i no aporta cap benefici per a la ciutat més enllà de generar polèmica. Rubén Viñuales lamenta la manca de diàleg de l’Ajuntament i critica que Bego Floria ha decidit unilateralment sobre un projecte que és, com a mínim, provocador.
Calvet proposa embolicar amb una estelada al Monument als Herois de 1811 (Estàtua dels Deespullats), obra que l’escultor Julio Antonio va dedicar als tarragonins massacrats per l’exèrcit napoleònic després d’una resistència heroica.
Uns metres més enllà de la cèntrica Rambla Nova s’alça el monument a Roger de Llúria, de Fèlix Ferrer Galceran, i Calvet proposa embolicar amb una bandera espanyola.
Calvet sempre ha sostingut que es tracta d’un projecte artístic i no polític, abordat amb respecte als símbols i que pretén convidar al diàleg i no a la confrontació.
Si algú veu dues de les estàtues mes importants de Tarragona embolicades que no s’espanti ni cal que informi les autoritats. Es tracta d’una iniciativa (‘Banderes al vent’) de l’artista Àlvar Calvet. Es tracta de vestir amb una bandera espanyola i l’estelada els monuments de Roger de Llúria i dels Despullats, ambdós ubicats a la Rambla Nova de Tarragona.
Calvet proposa embolicar amb una estelada al Monument als Herois de 1811 (Estàtua dels Deespullats), obra que l’escultor Julio Antonio va dedicar als tarragonins massacrats per l’exèrcit napoleònic després d’una resistència heroica.
Uns metres més enllà de la cèntrica Rambla Nova s’alça el monument a Roger de Llúria, de Fèlix Ferrer Galceran, i Calvet proposa embolicar amb una bandera espanyola.
Els dos monuments més emblemàtics de la principal artèria de la ciutat quedarien així enfrontats, embolicats en banderes i, entre tots dos, es projectaria l’audiovisual anomenat “Combat”, que completa aquesta proposta artística amb escenes de lluita amb els ulls embenats.
El projecte devia exhibir-se a la tardor – les banderes a mida ja estan fetes – però s’ha anat ajornant fins que avui la comissió de patrimoni ha donat llum verda, supeditada a un informe previ que dictamini l’estat de tots dos monuments.
La proposta de Calvet ha rebut crítiques, sobretot del grup municipal de Ciutadans i fins i tot el consistori va plantejar canviar-lo de lloc, al que l’artista es va negar.
La regidora de Patrimoni, Bego Floria, ha anunciat que ja s’ha contractat una empresa perquè avaluï l’estat de les dues escultures.
Un cop fet aquest tràmit, Calvet podrà desenvolupar “Banderes al vent”, que serà una obra efímera i es registrarà en diversos formats per després ser exposats al mes de setembre.
El Mono de l’Anís de Badalona i la ximpanzé Micaela s’han casat aquesta tarda al Pont del Petroli de Badalona. La regidora de Cultura de Tarragona, Begoña Floria, ha volgut assistir al ‘casament del segle’, el qual ha comptat ambés de 750 persones. El casori és només un pretext per apropar els artistes de les dues ciutats.
L’arribada de la Micaela al Pont del PetroliLa Micaela amb el vestit de núvia
La ximpanzé ‘Micaela’ i el mico de l’Anis del Mono de Badalona ja són marit i muller. El ‘sí vull’ ha tingut lloc aquesta tarda en un dels indrets més emblemàtics de la ciutat governada pel popular Xavier García Albiol: el Pont del Petroli. La núvia, amb un vestit i vel inclòs, confeccionat per a l’ocasió, ha arribat per via marítima, acompanyada per una comitiva de més de 80 persones de Tarragona.
La ximpanzé més famosa de Ciutat Patrimoni de la Humanitat, com totes les núvies, s’ha fet esperar. Unes barques també han contribuït per ‘alimentar’ el show llançant algunes bengales blanques i blaves.
A l’entrada del pont li esperava el seu futur marit, lluint un esmòquing negre i una bufanda blanca. L’expectació popular era màxima. Als convidats s’hi ha de sumar els més de 750 curiosos atrets per l’espectacle únic i històric. Àlvar Calvet i i Chema Novell, els padrins de la núvia, encapçalaven la comitiva tarragonina.
Núvia sota pal·li La Micaela ha arribat a ‘l’altar’ portada “sota el pali” i dins una ‘vitrina’ transparent, sempre acompanyada per seu ‘pare’ Òscar Vives. La Micaela, després de deixar veure’s pel públic assistent, s’ha instal·lat amb costat del seu estimat. La cerimònia ha estat acompanyada pels regidors de Tarragona i Badalona i seguida des de l’aire per un drone. El públic podia seguir l’enllaç per una pantalla gegant. Per animar el casori, les onze alumnes de l’Escola Marisa i Yudes de Badalona, han ofert un ball força interessant.
Àlvar Calvet exhibint l’aliança
Es van conèixer fa dos anys Carol Isern ha explicat que aquesta història d’amor va començar el dia 12 de setembre del 2012. Durant aquests dos anys, el Mono, “quiet amb una ampolla d’anís a la mà’ va decidir esperar per la “simpàtica ximpanzé d’ulls dolços”. La Micaela també es va enamorar del mico a qui Pablo Picasso, Juan Gris i Ramon Cases li havien dedicat autèntiques obres d’art. De la primera trobada entre els dos monos no es coneix cap detall.
Carol Isern ha fet referència a la gran expectació dient que “els micos són capaços de fer una gran cridòria quan volen i s’enutgen quan els seus desitjos no s’acompleixen”. Segons Isern, “ells poden ser perillosos quan les passions se’ls encenen”. Per evitar “catàstrofes absurdes”, es va convenir que hi hauria casori entre la ximpanzé “eixelebrada” i el mono “reconcentrat”.
El Mono de l’Anís i la seva dona, la Micaela
Què passarà a partir del casament? Es preguntava Carol Isern, tot dient que, ara per ara, “la única cosa que podem fer és encomanar-los a qualsevol de les forces benèvoles que fins avui han protegit tots els micos i les mones que han viscut aquesta història d’amor”.
Un mono amb dos cors Per la seva banda, Susana Ruiz, la mare del nuvi, s’ha emocionat abans de confessar que el seu ‘fill’ té dos cors: un és per ell i l’altre destinat a la seva estimada, la Micaela.
El ‘pare’ de la núvia, Òscar Vives, ha agraït la col·laboració de tots aquells que han fet possible aquest agermanament entre Tarragona i Badalona. L’organització d’aquest esdeveniment ha durant més d’un any.
La regidora de Cultura de Tarragona, Begoña Floria, ha dit que no s’ha volgut perdre “el casament de l’any”.
Després del ‘Sí vull”, els assistents han cridat ‘Visca els nuvis’ i la platja s’ha il·luminat amb focs artificials. La colla castellera de Badalona ha volgut participar en la festa fent un ‘pilar de 4’.
De ben segur que en el convit, s’haurà fet un brindis amb Anís del Mono. Ara cal saber on aniran la parella de viatge de noces.
Tarragona viu avui un comiat de soltera singular. Per a alguns es tracta d’una bogeria, per a d’altres una oportunitat més per a què es parli de Tarragona. La núvia es diu Micaela i fins fa poc era una perfecta desconeguda.
La mona durant l’actuació del Stromboli Jazz Band
El seu enllaç nupcial ha esdevingut notícia i ha suscitat força expectació perquè la núvia és una ximpanzé tarragonina i el promès és el Mono de l’Anís de Badalona. El casament tindrà lloc al municipi presidit pel conservador Xavier García Albiol.
La Micaela no ha descasat durant tot el dia. Ha assistit a diferents actes que Òscar Vives i Àlvar Calvet i un grup d’artistes i col·laboradors han organitzat perquè el comiat de soltera fos, sense dubte, inoblidable.
La sirena Susana esperava la núvia
La núvia ha començat el dia al Passeig de les Palmeres, on els ‘convidats’ han pogut gaudir de l’actuació musical del grup Stromboli Jazz Band. Els ‘assistents’ han volgut fotografiar-se amb la núvia.
Després de dinar, la mona Micaela ha estat l’amfitriona del passeig en golondrina on estaven inscrites més de 100 persones de diferents edats, sexes i estatus social.
Les càmeres fotogràfiques i els mòbils no han tingut un minut de tranquil·litat. Alguns periodistes han acompanyat la mona durant el passeig marítim.
No ha faltat el flamenc
A les escales reials, a l’entrada del Port Marina Tàrraco l’esperava una sirena que, a bande de suscitar força expectació, ha llegit una declaració d’amor que havia arribat al port – dins d’una ampolla del conegut anís – des de Badalona.
Més tard, i abans de desplaçar-se fins al centre de la ciutat i de sentir el pregó del seu estimat, la Micaela i els seus acompanyants han pogut gaudir d’un ball de flamenc.
La nit es preveu llarga ja que la mona continuarà sent l’estrella durant el pica-pica que tindrà lloc al Cafè del Teatre Metropol. La nit acabarà a la discoteca el Cau.
Un dia que la Micaela, amb tota la seguretat, no ho oblidarà mai.
REDACCIÓ20 Abril, 2022
Àlvar Calvet, artista tarragoní, ha entregat al Club Gimnàstic un quadre on retrata l’ascens del club a segona divisió l’any 2015. L’obra, anomenada, ‘Nàstic, una finestra al món’, ja s’exhibeix a la sala presidencial de l’entitat grana. Es tracta d’una peça d’abstracció geomètrica i molt visceral, confeccionada amb motiu del documental ‘Fins Al Final’, que recull la fita d’aquella temporada.
Senyors del 
REDACCIÓ
