29. Març 2024

Arxius de Algeria | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Juny, 2022

El ministre Albares

La supèrbia i les amenaces d’Algèria a Espanya no han agradat gens a la Unió Europea. Prova d’això és que el president econòmic de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis ha dit que la UE està preparada per afrontar qualsevol “mesura coercitiva” contra l’estat espanyol. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, s’ha reunit amb Valdis Dombrovskis i el màxim representant de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

Els dos mandataris europeus han instat al diàleg per resoldre el conflicte. En cas que no la via del diàleg no sigui fructífera, la UE assegura estar preparada per respondre i reaccionar a qualsevol pressió contra un estat membre.

“Estem avaluant les implicacions de les accions d’Algèria”, diu el comunicat, en el qual apunten que la decisió d’Algèria pot portar a un “tracte discriminatori” cap a Espanya i “afectar de manera adversa” l’acord d’associació d’Algèria amb la Unió Europea.

PUBLICITAT











REDACCIÓ8 Juny, 2022
president-algeria.jpeg

Abdelmadjid Tebboune

Després del Marroc ara sembla que toca el torn a Algèria. Aquest país africà acaba d’informar que trenca relacions amb el Regne d’Espanya. O sigui, Algèria suspèn d'”immediat” el Tractat d’Amistat, Bona Veïnatge i Cooperació amb Espanya, signat el 8 d’octubre del 2002, per la seva “injustificable” posició sobre el Sàhara Occidental. La notícia ha estat avançada per la presidència de la República d’Algèria.

“Les autoritats espanyoles han emprès una campanya per justificar la posició que han adoptat sobre el Sàhara Occidental, una violació de les seves obligacions legals, morals i polítiques com a poder administrador del territori que pesen sobre el Regne d’Espanya”, va declarar la mateixa font.

Algèria, presidida per Abdelmadjid Tebboune, considera “injustificable” el canvi de posició d’Espanya que el 18 de març va donar suport a la proposta marroquina d’autonomia sobre la colònia espanyola.

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Juny, 2021

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va deixar el territori espanyol durant la matinada d’aquest dimecres, es troba hospitalitzat a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger per acabar la seva recuperació d’un cas greu de Covid pel qual va ser hospitalitzat a Espanya.

Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
En les escenes que ha difós la televisió algeriana, Ghali se’l veu conversar amb el president i dos membres de la cúpula militar d’Algèria. Un és el cap d’Estat Major de l’Exèrcit Popular algerià, general Said Chanegriha. «He vingut per veure el seu estat de salut», li diu Tebune, que ha aprofitat la presència de les càmeres per llançar dos missatges polítics. Un: «Em sento molt agraït a Espanya per haver-lo acollit a vostè des del primer dia», li diu a Ghali. I dos: «Li dono l’enhorabona per la seva decisió personal de comparèixer davant la Justícia espanyola. Caracteritza el bon revolucionari ser respectuós amb la Justícia, i demostra que la República Sahrauí és un estat de Dret».

Ghali li ha manifestat la seva alegria per trobar-se a Algèria, «el meu segon país, on em trobo molt ben atès». El líder sahrauí li ha assegurat al president algerià: «En els pròxims dies reprendré les meves tasques, quan em recuperi».

Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.

Ghali va deixar l’hospital San Pedro de Logronyo, on estava ingressat per raons humanitàries des del 17 d’abril passat, contra el criteri de l’equip mèdic que havia aconseguit treure’l de l’«estat crític» –el qualificatiu és del Ministeri d’Afers Estrangers– amb el qual havia arribat a Espanya. El desig dels seus metges era que, en comptes de demanar l’alta voluntària, continués fins a la seva total recuperació.

L’ambaixador sahrauí ha explicat que l’estat del líder polisario està «en constant millora», però ha de continuar hospitalitzat. El centre sanitari en el qual es troba és el més gran dels que disposen les Forces Armades d’Algèria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Gener, 2021

Muchas son las historias de niños españoles – con padres republicanos – que fueron enviados a la URSS al estallar la Guerra Civil. Este tipo de acciones han sido llevadas a cabo muchas veces durante infinidad de conflictos. Maghlaha Dlimi y Mohamed Cherif han sido testigos directos de los malos tratos del Frente Polisario, una milicia armada que reclama “la libertad e independencia” de una zona del Sáhara, un territorio bajo soberanía marroquí.

Dlimi y Cherif (a su izquierda)

El conflicto lleva más de 40 años activo, dejando en el camino testimonios como los de Maghlaha y Mohamed.

De bien pequeños, ambos fueron llevados desde Dakhla hasta Tinduf, territorio argelino dónde se ubican los campamentos del Frente Polisario. No recuerdan si fue por la voluntad de sus padres, aunque sospechan que no. Ellos mismos aseguran que la milicia “engaña” u “obliga” a las personas para conseguir adeptos para sus fechorías. Lo mismo ocurrió cuando los dos fueron enviados a Cuba con tan solo 8 años y sin el consentimiento de sus padres.

Campamento de Tinduf

Según explica Maghlaha, fue un barco soviético el que durante 15 días surcó el Atlántico para llevarlos a La Habana. En Cuba pasarían el resto de su infancia y adolescencia, siendo víctimas de la “propaganda” del Polisario. Ambos recuerdan cómo se les discriminaba llamándoles “contrarrevolucionarios”, algo que un niño apenas podía entender. Maghlaha estudió magisterio, graduándose en 1991 y volviendo por aquellos años a Tinduf.

Al volver, pudo ser testigo de cómo encarcelaban a Mohamed por intentar escapar de los campamentos. Ambos relatan la dura vida que llevaban, pues todo el mundo debía trabajar sin descanso y sin recompensa. El que intentaba huir de aquel escenario era castigado con severidad, aplicándole duras palizas y un encarcelamiento.

El zulo de Ortega Lara

“Lo del Polisario es una estructura como la de Corea del Norte”, expresaba Mohamed en un encuentro con el presidente del Observatori del Drets Humans de Catalunya. Irónicamente, Mohamed comparaba el zulo de José Antonio Ortega Lara – secuestrado por ETA – con el suyo, cualificando el primero cómo un “hotel”.

Maghlaha se reencontraría con sus padres, aunque por un muy breve período de tiempo. En 1994, huyen a Dakhla  – su ciudad natal – a través de la frontera con Mauritania. Ella explica que todo se debía planificar con la más estricta discreción, pues si “la policía política se enteraba de tus intenciones te encarcelaban”. Maghlaha terminaría dando clases de castellano en el campamento, junto con su hija enferma y lejos de su marido, un representante del Frente Polisario en el País Vasco. En 2004, la mala salud de su hija obliga a Maghlaha a viajar a España para poder tratarla como es debido, pero no fue un camino fácil.

Maghlaha Dlimi

En Argelia se le denegó el pasaporte para poder viajar, pese a que su marido era parte del movimiento revolucionario. Fue en Mauritania dónde se le concedió dicho documento. A causa de su viaje a España pudo volver a su querida Dakhla, dónde “gracias a Dios” sus padres están enterrados.

Tanto Maghlaha como Mohamed han podido volver a su amada tierra natal, y son un testimonio fehaciente de la violencia y crudeza que se vive en los campamentos de Tinduf. Sea como sea, ambos están agradecidos de volver a vivir en Dakhla.

Ellos explican que Marruecos ya ha indemnizado a los encarcelados por el conflicto del Sáhara, tanto a los de lado de Tinduf como a los del lado marroquí. “Aquí hay una reconciliación nacional”, explicaba Mohamed.

Sea como sea, la historia se repitió en España en 1936, volvió a suceder en Tinduf en los años 80, y sigue ocurriendo actualmente en muchos países. Dejemos a los niños ser simplemente eso, niños, alejados de toda esa violencia y propaganda que corrompe la inocencia de la infancia de aquellos que nos tienen que gobernar mañana.

Alex RIBA
Enviado especial a Dakhla

V Í D E O S

PUBLICITAT