Al conjunt de ciutadans de Catalunya ens ha tocat viure uns moments decisius per l’esdevenir del nostre país. En temps convulsos, on les ideologies i els valors estan deixant pas a populismes, discursos demagògics i de la por sovint mancats del mínim sentit comú, molts de nosaltres tenim la gran sort de mantenir-nos fidels als nostres ideals i a la voluntat de treballar per la nostra ciutat, pel nostre país i pel conjunt de les persones que conformen la nostra societat.
La fidelitat als valors i sentiments republicans, fa que siguem radicalment inconformistes i tossudament fidels en la lluita per transformar el marc de convivència del que ens hem dotat, per fer-lo més democràtic i per obtenir la justícia social de la que avui dia la nostra societat n’és orfe.
La defensa del pluralisme ideològic, la defensa de la igualtat entre les persones o el comportament ètic i exemplar de cada un de nosaltres, són valors compartits per molts de nosaltres.
Treballar per la millora de la nostra ciutat i treballar per assolir el nou país que molts desitgem, comporta estar obert i disposat a parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir, proposta, visió o opinió respecte de la ciutat i respecte del país. El diàleg entre les persones i el respecte a les opinions dels altres és un dels valors que personalment no he perdut ni perdré mai.
Si el que aspirem és a tenir un Reus millor i una Catalunya independent, hem d’actuar com si aquest somni nostre fos ja una realitat.
I fer-ho vol dir escoltar les persones que volen ser escoltades. Fer-ho vol dir anar, fer carrer, conèixer la ciutat. Fer-ho vol dir anar amb el cap ben alt dient que som d’esquerres i que som republicans. Fer-ho vol dir treballar per fer gran el nostre projecte col·lectiu. Fer-ho vol dir treballar per les persones que viuen a Reus. Fer-ho vol dir treballar per la nostra ciutat.
Fer-ho vol dir treballar per fer de Reus una ciutat per un país i un país per la ciutat.
Dir la veritat i acceptar les crítiques, és part de la responsabilitat d’aquells que treballem per millorar la convivència col·lectiva. Com també és la nostra responsabilitat el diàleg, per conèixer als nostres conciutadans, la humilitat, per conèixer els problemes dels reusencs, la confiança, perquè cal que el ciutadà sàpiga que no el trairem si confien en nosaltres, malgrat no puguem acomplir totes les seves expectatives.
Són aquests, valors que han de regir el comportament en el nostre treball i que ens han de permetre fomentar l’orgull reusenc, l’orgull de formar part d’un col·lectiu de persones que estimem i treballem per la ciutat i les seves persones.
El diàleg permanent amb la ciutadania ha de permetre aprofitar al màxim l’administració i el bon govern. Hem de ser capaços de crear un municipi ordenat i sostenible al servei de les persones, optimitzant els recursos públics, que són recursos que pertanyen al conjunt dels ciutadans .Reus ha de ser una ciutat integral i socialment agradable, atractiva pels qui ens visita i amigable per qui l’habita. Per aconseguir-ho potser caldrà desfer el mal camí que ha seguit la ciutat en la gestió urbanística. Els projectes urbanístics han d’adaptar-se a les necessitats de la ciutat i no a l’inrevés. La política d’habitatge i un treball digne com a servei d’interès general, la lluita contra el risc d’exclusió social derivada dels desnonaments o l’atur de llarga durada, la presa de consciència col·lectiva que tots els qui residim a Reus tenim uns drets, però també uns deures envers la ciutat i els nostres conciutadans.
Hem d’afrontar des de l’esquerra i de forma seriosa i sense por el tema de la immigració. No podem donar l’esquena a la realitat de la nostra ciutat. Cal acollir, ajudar i procurar pel bé d’aquells que s’han vist amb la obligació de deixar el seu país d’origen per raons de feina, salut o guerres, respectant la seva diversitat però fent-los partícips també dels deures i obligacions que com a ciutadans de Reus també tenen. Hem de ser capaços de solucionar aquest tema per assolir la integració i no crear guetos, perquè si no ho fem des de la perspectiva d’esquerres, qui ho farà? Nombrosos són els exemples de l’auge de populismes i polítiques d’extrema dreta que s’han alimentat de la situació d’aquestes persones per provocar conflictes entre habitants de la mateixa ciutat.
Hem de treballar per fer ciutadans lliures en un país lliure. Ens cal doncs, cohesionar educació amb cultura i fomentar les polítiques i campanyes de sensibilització en tots els àmbits patrimonials, tant mediambientals com culturals.
Reus ha estat sempre una ciutat oberta als pobles i ciutats del Camp, sobre els que ha exercit una capitalitat que avui dia ha perdut. Ara cal tornar a obrir Reus, però no solament als pobles i ciutats del Camp, sinó també a la resta de pobles i ciutats de Catalunya i del món. Per fer-ho només hi ha dues opcions: o esperem que ens vinguin a trucar a la porta o anem nosaltres a trucar totes aquelles portes que ens permetin recuperar el nivell d’excel·lència i personalitat pròpia en el comerç, en la cultura, en el caràcter afable de ciutat que sempre havia tingut Reus. La promoció de Reus com a marca, com a ciutat de referència, no pot fer-se des de la taula d’un palauet, sinó que cal fer-la movent-se i fent-se visible arreu, no ja sols de Catalunya sinó arreu del món.
De feina en tenim, però el treball no ens fa por. No podem baixar els braços i quedar-nos sense fer res davant dels reptes i oportunitats que tenim.
Nosaltres seguim!
Àlfred PITARCH
ERC Reus
REDACCIÓ1 Desembre, 2017
