19. Abril 2024

Arxius de alfred pitarch | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Desembre, 2017
alfred.jpeg

Alfred Pitarch, dos anys després, deixa, per motius personals i professionals, la gerència del Club Natació Reus Ploms.

alfred_pitarch
Àlfred Pitarch

En un comunicat, Pitarch agraeix el “tracte rebut per la junta, companys de feina, socis i seccions” i diu estar “molt orgullós” per la feina feta.

Alfred Pitarch anuncia que, a partir d’aquest divendres, es dedicarà a gestionar el Cercle Sabadallès, un club històric de la provincia de Barcelona.

Una nova etapa que Pitarch assegura que servirà per millorar el seu creixement professional.

 


REDACCIÓ23 Març, 2015

ERC-REUSL’Assemblea de militants d’ERC Reus ha aprovat aquest vespre la proposta d’aliances i llista electoral per les properes eleccions municipals del 24 de maig. La candidatura ha quedat definida amb acords entre ERC Reus, Moviment d’Esquerres (MES), Avancem i Moviment Demòcrata Català (MDC). Així mateix també han estat diverses persones independents que s’han sumat a la mateixa. La coalició es presentarà amb el nom Reus Esquerra Nacional–Acord Municipal.

La presidenta de la Secció Local, Ester Alberich, ha destacat que “les aliances s’han realitzat en sintonia amb les directrius nacionals i amb l’interès d’obertura mostrat per ERC a tota Catalunya. ERC és la columna vertebral d’aquestes aliances”.

Per altra banda, la candidata a l’alcaldia, Noemí Llauradó Sans, ha explicat que “l’obertura d’ERC es demostra amb la composició de la llista, ja que dels 27 llocs, 17 són persones a proposta d’ERC i en un lloc destacat”.

 La llista:

  1. NOEMÍ LLAURADÓ (ERC)
  2. JOAN GUIX (IND.)
  3. MONTSERRAT FLORES (ERC)
  4. ENRIC FOGÀS (MOVIMENT D’ESQUERRES)
  5. XAVIER ALAGARDA (ERC)
  6. RAIMON MARTÍ (MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ)
  7. GEMI CABRÉ (ERC)
  8. AURELI RUIZ (ERC)
  9. JORDI BONET (MOVIMENT D’ESQUERRES)
  10. GLÒRIA NICOLAU (JERC)
  11. GEMMA BOQUÉ (MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ)
  12. JORDI TORRENTE (ERC)
  13. ÒSCAR SUBIRATS (ERC)
  14. PALMIRA AUBI (MOVIMENT D’ESQUERRES)
  15. RAÜL MIRÓ (MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ)
  16. M. ANTÒNIA JORDÀ (ERC)
  17. JORDI PUBILL (ERC)
  18. JOSEPA ESPARZA (ERC)
  19.  (MOVIMENT D’ESQUERRES)
  20. LLUÍS GÓMEZ (MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ)
  21. VANESSA PAJUELO (ERC)
  22. ANTONI RANDUÀ (ERC)
  23. CONXA ROYO (ERC)
  24. RAFAEL JULBE (MOVIMENT D’ESQUERRES)
  25. JORDI CARTANYÀ (ERC)
  26. ESTER ALBERICH (ERC)
  27. ANNA LAFUERZA (AVANCEM)

 


REDACCIÓ9 Febrer, 2015
alfred.jpeg

La situació geogràfica de Reus al bell mig de la plana del Camp, constitueix un valor intrínsec de la nostra ciutat que no em de menystenir. La tradició comercial de Reus, el pol d’atracció respecte dels pobles veïns i la influència que sobre ells ha tingut en tant que punt de trobada i prestadora de serveis són aspectes que cal tornar a valoritzar.

La Divisió Territorial de Catalunya de 1936 va establí Reus com a capital de l’anomenada IV vegueria, formada per les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, la Ribera i el Priorat. Si els redactors d’aquella divisió tinguessin el mateix encàrrec avui dia, possiblement la Conca de Barberà quedaria fóra d’aquesta vegueria degut la millora de les comunicacions viàries que permeten situar com a ciutat de referència altres grans ciutats del Camp.

El mercadeig dels productes del Camp que històricament es venien fent a Reus va permetre el creixement econòmic, social i cultural de la nostra ciutat. Sense la visió comercial dels reusencs d’aquells temps i sense la seva empenta innovadora i creativa, de ben segur que no tindríem el Reus que avui coneixem.

L’esperit d’aquell reusenquisme, innovació, valentia, visió de futur o estima a la nostra ciutat, és el que ens cal recuperar per afrontar els reptes col·lectius del futur més immediat. Reus ha de tornar a ser la ciutat de referència dels pobles i viles del nostre entorn, alhora que ha de ser capaç d’exercir la capitalitat adaptada al context històric i social tal i com sempre ho havia fet.

Ara bé, la crisi que estem patim des del 2008, econòmica en els seus inicis i que els seus efectes han incidit molt marcadament en l’àmbit polític i social, està provocant un canvi de paradigma en molts aspectes de la nostra societat. A més, els efectes de la globalització ens ha ensenyat que parlar de ciutats capitals, com a centres neuràlgics del govern, no té cap mena de sentit.

Per això la capitalitat que ha d’exercir la nostra ciutat ha de ser entesa com a model a seguir i com a exemple a extrapolar arreu. No hem de pretendre ser el centre de res sinó ser referència dels nostres propis actius, que com a ciutat en tenim, i molts.

Hem d’endreçar Reus per fer-lo un municipi ordenat i sostenible, on l’optimització dels recursos públics sigui el fil conductor de qualsevol actuació de govern. Hem de ser exemplars en les noves preses de decisions públiques participades i en els models de governança democràtica. Hem d’aprendre dels errors del passat, esmenar-los, rectificar-los i desterrar-los definitivament de l’acció de govern.

Cal que tornem a situar la persona al centre de l’acció política.

És aquest el Reus capital pel que treballem.

Àlfred PITARCH I GARCIA
@AlfredPitarch

 


REDACCIÓ26 Gener, 2015
alfred.jpeg

Al conjunt de ciutadans de Catalunya ens ha tocat viure uns moments decisius per l’esdevenir del nostre país. En temps convulsos, on les ideologies i els valors estan deixant pas a populismes, discursos demagògics i de la por sovint mancats del mínim sentit comú, molts de nosaltres tenim la gran sort de mantenir-nos fidels als nostres ideals i a la voluntat de treballar per la nostra ciutat, pel nostre país i pel conjunt de les persones que conformen la nostra societat.

La fidelitat als valors i sentiments republicans, fa que siguem radicalment inconformistes i tossudament fidels en la lluita per transformar el marc de convivència del que ens hem dotat, per fer-lo més democràtic i per obtenir la justícia social de la que avui dia la nostra societat n’és orfe.

La defensa del pluralisme ideològic, la defensa de la igualtat entre les persones o el comportament ètic i exemplar de cada un de nosaltres, són valors compartits per molts de nosaltres.

Treballar per la millora de la nostra ciutat i treballar per assolir el nou país que molts desitgem, comporta estar obert i disposat a parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir, proposta, visió o opinió respecte de la ciutat i respecte del país. El diàleg entre les persones i el respecte a les opinions dels altres és un dels valors que personalment no he perdut ni perdré mai.

Si el que aspirem és a tenir un Reus millor i una Catalunya independent, hem d’actuar com si aquest somni nostre fos ja una realitat.

I fer-ho vol dir escoltar les persones que volen ser escoltades. Fer-ho vol dir anar, fer carrer, conèixer la ciutat. Fer-ho vol dir anar amb el cap ben alt dient que som d’esquerres i que som republicans. Fer-ho vol dir treballar per fer gran el nostre projecte col·lectiu. Fer-ho vol dir treballar per les persones que viuen a Reus. Fer-ho vol dir treballar per la nostra ciutat.

Fer-ho vol dir treballar per fer de Reus una ciutat per un país i un país per la ciutat.

Dir la veritat i acceptar les crítiques, és part de la responsabilitat d’aquells que treballem per millorar la convivència col·lectiva. Com també és la nostra responsabilitat el diàleg, per conèixer als nostres conciutadans, la humilitat, per conèixer els problemes dels reusencs, la confiança, perquè cal que el ciutadà sàpiga que no el trairem si confien en nosaltres, malgrat no puguem acomplir totes les seves expectatives.

Són aquests, valors que han de regir el comportament en el nostre treball i que ens han de permetre fomentar l’orgull reusenc, l’orgull de formar part d’un col·lectiu de persones que estimem i treballem per la ciutat i les seves persones.

El diàleg permanent amb la ciutadania ha de permetre aprofitar al màxim l’administració i el bon govern. Hem de ser capaços de crear un municipi ordenat i sostenible al servei de les persones, optimitzant els recursos públics, que són recursos que pertanyen al conjunt dels ciutadans .Reus ha de ser una ciutat integral i socialment agradable, atractiva pels qui ens visita i amigable per qui l’habita. Per aconseguir-ho potser caldrà desfer el mal camí que ha seguit la ciutat en la gestió urbanística. Els projectes urbanístics han d’adaptar-se a les necessitats de la ciutat i no a l’inrevés. La política d’habitatge i un treball digne com a servei d’interès general, la lluita contra el risc d’exclusió social derivada dels desnonaments o l’atur de llarga durada, la presa de consciència col·lectiva que tots els qui residim a Reus tenim uns drets, però també uns deures envers la ciutat i els nostres conciutadans.

Hem d’afrontar des de l’esquerra i de forma seriosa i sense por el tema de la immigració. No podem donar l’esquena a la realitat de la nostra ciutat. Cal acollir, ajudar i procurar pel bé d’aquells que s’han vist amb la obligació de deixar el seu país d’origen per raons de feina, salut o guerres, respectant la seva diversitat però fent-los partícips també dels deures i obligacions que com a ciutadans de Reus també tenen. Hem de ser capaços de solucionar aquest tema per assolir la integració i no crear guetos, perquè si no ho fem des de la perspectiva d’esquerres, qui ho farà? Nombrosos són els exemples de l’auge de populismes i polítiques d’extrema dreta que s’han alimentat de la situació d’aquestes persones per provocar conflictes entre habitants de la mateixa ciutat.

Hem de treballar per fer ciutadans lliures en un país lliure. Ens cal doncs, cohesionar educació amb cultura i fomentar les polítiques i campanyes de sensibilització en tots els àmbits patrimonials, tant mediambientals com culturals.

Reus ha estat sempre una ciutat oberta als pobles i ciutats del Camp, sobre els que ha exercit una capitalitat que avui dia ha perdut. Ara cal tornar a obrir Reus, però no solament als pobles i ciutats del Camp, sinó també a la resta de pobles i ciutats de Catalunya i del món. Per fer-ho només hi ha dues opcions: o esperem que ens vinguin a trucar a la porta o anem nosaltres a trucar totes aquelles portes que ens permetin recuperar el nivell d’excel·lència i personalitat pròpia en el comerç, en la cultura, en el caràcter afable de ciutat que sempre havia tingut Reus. La promoció de Reus com a marca, com a ciutat de referència, no pot fer-se des de la taula d’un palauet, sinó que cal fer-la movent-se i fent-se visible arreu, no ja sols de Catalunya sinó arreu del món.

De feina en tenim, però el treball no ens fa por. No podem baixar els braços i quedar-nos sense fer res davant dels reptes i oportunitats que tenim.

Nosaltres seguim!

Àlfred PITARCH
ERC Reus

 

 

 


REDACCIÓ22 Gener, 2015

NOEMI LLAURADOL’Assemblea de militants d’ERC a Reus ha elegit avui Noemí Llauradó Sans per ser l’alcaldable republicana a la capital del Baix Camp. Llauradó era l’única persona que havia presentat candidatura al procés de primàries internes de la formació republicana. A banda de ser proposada per l’executiva Local, la ja candidata ha presentat més avals dels necessaris per concórrer a la votació.

Dels vots emesos, Llauradó ha rebut el 87,8% a favor, un 6,1% dels vots han estat en blanc i un altre 6,1% han estat nuls. La candidata ha destacat la competència de l’equip que l’acompanya i ha assegurat que vol fer de Reus una ciutat “de progrés i de felicitat, per les persones i amb les persones”.

Noemí Llauradó és la segona persona que ERC tria per encapçalar la seva candidatura a l’Ajuntament de Reus. Llauradó sorgeix com a alcaldable després que Àlfred Pitarch hagi estat revocat com a candidat republicà, tot i haver estat elegit en una assemblea.

 

 


REDACCIÓ9 Gener, 2015

Sóc militant d’ERC Reus i col·laboro amb el grup de treball de l’ara ex-candidat a l’alcaldia de Reus per ERC. Ara i aquí he decidit compartir amb vostès les meves reflexions sobre el què va passar recentment al partit.

En primer lloc crec que l’executiva local, a partir del primer dia, tenia ja molt clar que volia fer fora al candidat per posar-ne un altre al seu lloc, fet que ha quedat demostrat de diferents maneres:

1 –  Va pressionar l’Àlfred per a què deixés de ser candidat.

2 –  Van fer venir una persona de l’executiva nacional, només per a demanar-li la dimissió de l’Àlfred, que com és natural va respondre amb un NO rotund.

3 – Els membres de l’ executiva van anar trucant a diferents militants (entre ells a mi mateix) per a fer reunions a diferents llocs de Reus i aconseguir així amb el seu relat posar a més militants en contra de l’Àlfred.

4 – Durant tot aquest temps, cinc mesos, no han intentat i tampoc han volgut fer cap reunió per acostar posicions. Jo mateix, l’Àlfred, i altres membres del grup de treball, ho vàrem proposar. Tenim al grup de treball sis membres de l’executiva actual que no venen mai a les reunions. La seva resposta a dialogar és sempre la mateixa: NO. Amb això s’assemblen al Rajoy.

5 – L’executiva diu que ells manen a dins el grup ERC Reus. Hi estic d’acord, però per manar primer se ‘ha de saber, el que vol dir que primer s’ha de saber escoltar. L’Ester diu que s’ha apartat l’Àlfred per motius polítics. A mi m’agradaria saber quins són aquests motius, i crec que a la majoria de militants també, perquè estic convençut que tots els que formem part d’ERC tenim idees polítiques molt clares, amb només petites diferències que no són insalvables.

L’assemblea del 29 de desembre va decidir revocar l’Àlfred. D’acord. Però com va dir l’editorial del diari MÉS del passat 31 de desembre i arran dels esdeveniments ocorreguts recentment, no me’n puc estar de constatar que, tristament, els partits polítics no són de cap manera aquells espais oberts de trobada, d’associacionisme i de lliure expressió que hom imagina de manera teòrica, sinó més aviat entitats amb una jerarquia molt marcada i que la majoria nega sota la falsa creença que és la militància la qui tria als líders.

Per acabar m’agradaria, en primer lloc, demanar als militants d’ERC que no es donin de baixa i segueixin afiliats al partit, i en segon lloc, m’agradaria animar a tots els simpatitzants d’ERC que s’hi afiliïn (els que vulguin, és clar). Només d’aquesta manera podem vèncer a la jerarquia dominant que tenim dins el partit.

Molt bon any 2015

Agustí DOSAIGUES JOVÉ 
Núm de militant: 35.404

 


REDACCIÓ30 Desembre, 2014

alfred pitarchll
ERC defenestra el seu candidat a Reus

Àlfred Pitarch ja no serà, finalment, l’alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Reus. Un 64,7% dels militants que van participar a l’assemblea d’ahir al vespre va decidir revocar com a candidat. Un decisió, sense precedents, que contradiu la que es va celebrar ara fa 14 mesos i on es va aprovar, per majoria, Pitarch com a cap de llista d’ERC a la capital del Baix Camp.

Em declaracions a la República Checa, l’alcaldable defenestrat s’ha confessat “profundament decebut”, tot i que respecte la decisió presa per la majora de l’assemblea que “és sobirana i mereix tot el meu respecte”.

En la seva opinió, Àlfred Pitarch qualifica de “lamentable” que es llenci per terra el treball, l’estratègia i l’esforç de 14 mesos. “És una llàstima tot plegat”, ha dit l’excandidat, assegurant que continuarà lluitant amb totes les seves forces per la ciutat, perquè “sóc una persona amb vocació de servei al ciutadà”.

Àlfred Pitarch no contempla la possibilitat de deixar la militància del partit i no descarta tornar a presentar-se a les primàries.

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2014
alfred.jpeg

L’economia de Reus va estar durant molt de temps lligada a la producció agropecuària del Camp. La capitalitat de la vegueria de Reus es refermava amb el caràcter comerciant dels reusencs d’aquells temps: aiguardent, fruits secs, bestiar, ous, … tot passava per Reus i era a Reus on es fixava el seu preu, fet que revertia directament en la prosperitat econòmica dels pobles veïns. De pollastres a Reus, pocs. De races autòctones de pollastres a Reus, tot i el meu declarat desconeixement, no n’he pas a sentir a parlar.

Però vet aquí que en plena efervescència d’emprenedories i d’idees magistrals per superar aquests moments de crisi econòmica que estem travessant, a Reus es va instaurar des de la casa consistorial un pacte de govern que aviat fou rebatejat pel conjunt de la ciutadania com el pacte del pollastre. Coses de la política. Pacte de gestió, no polític, en deien.

Deixant de banda els interessos que deurien dur a rubricar aquest acord, no deixa de ser inquietant que el govern d’una ciutat de més de cent mil habitants oblidés el mandat polític que els reusencs amb el seu vot varen encomanar a la llista més votada per fer de Reus ciutat referent del nostre país. I no deixa de ser inquietant que alhora de justificar un pacte es prioritzi la gestió per sobre de la política de ciutat. És que la llista més votada no era capaç de gestionar per ella sola la ciutat? I si no es veien capaços de fer-ho, perquè varen optar per aquells que s’entesten en fer de Reus un referent ‘pollastril’? Perquè això si que ho han sabut fer bé. Mentre una gran part de la societat catalana i reusenca està treballant per configurar un nou estatus jurídic per Catalunya, la màxima autoritat política municipal escollia com a companys per gestionar la nostra ciutat, que no pas per fer política de ciutat, un partit que no ha parat ni un sol moment de menystenir i insultar a aquells que de forma pacífica i democràtica apostem per una Catalunya lliure del jou de l’Estat espanyol.

Què deuria passar pel cap del senyor alcalde quan al Parlament de Catalunya sentia com els coreligionaris dels seus socis de ciutat atacaven i amenaçaven als membres del govern català, convergents com ell? El que sí que pels fets ha demostrat, és que poc, per no dir gens l’importava i que s’estimava més la seva poltrona sota el retrat d’en Prim.

És trist que s’hagi trencat el pacte de govern de la ciutat. Molt trist. Que la ruptura hagi estat ordenada des de la direcció de Convergència és trist. Que el senyor alcalde de Reus no hagi sabut reaccionar a les demandes dels catalans i dels reusencs és trist. I que en el seu discurs per explicant el perquè del trencament del pacte digués qui li dolia fer-ho, és encara més trist.

La nostra ciutat no es mereix tenir al capdavant del consistori algú que no sàpiga escoltar, algú que no sàpiga adaptar-se a les situacions de canvi frenètic que està vivint la societat catalana.

Els reusencs varen votar majoritàriament la llista que ell encapçalava per governar la nostra ciutat. Dins de convergència no hi hagi gent prou capacitada per gestionar la ciutat; em nego a pensar que no sigui així. Pel bé de la ciutat, governin. Governin pels ciutadans de Reus i escoltin les seves reivindicacions i els seus problemes. Les polítiques que adoptin i les decisions que prenguin ens agradarà més o menys, però els demòcrates reusencs com jo les respectarem. Però el que no podem permetre és que una ciutat com Reus perdi encara més pistonada en aquests temps crucials de país que ens toca viure.

 

Àlfred PITARCH
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Reus

 

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2014
alfred.jpeg

Fou Plató (428-347 aC) qui a la seva obra La República va posar els fonaments teòrics pel desenvolupament de la teoria del bé comú. En aquesta obra Plató defenia que el bé comú, com a finalitat de l’Estat, transcendia els béns particulars en tant que la felicitat global havia de ser superior a la felicitat dels individus. Aristòtil (384-322 aC), a Política, completà el plantejament platònic sobre el bé comú desenvolupant la forma amb la que havien de participar els membres de les polis, de manera que la societat organitzada en Estat havia de proporcionar tot allò que cada un dels seus membres necessités per al seu benestar i felicitat com a ciutadans. Així, el bé del tot no era tal sinó repercutia en la felicitat de cada un.

Òbviament el concepte de bé comú, talment com ha passat amb la pròpia societat i la seva forma d’organitzar-se en política, ha estat objecte d’interpretacions i matisada en funció del context històric, però és un bon exercici el recordar quin és l’origen dels conceptes i dels pensaments per analitzar allò que cal adaptar als nostres dies o per desestimar si, el rumb del pensament social així ho demana.

Rousseau (1712-1778), un dels grans valedors de la tradició republicana, a El contracte social sostenia que l’estabilitat de lapolis només es podia generar des de l’acceptació del contracte polític i social per una gran part de la ciutadania, acceptació que només podia donar-se si el principi rector de l’acció política era el bé comú, i on el principi d’autoritat es fonamentés i complementés amb l’acceptació del contracte i en la participació de tots en l’acció de govern i en els beneficis que d’aquesta acció se’n derivava.

Als republicans de soca-rel, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat són els que considerem necessaris per a la cohesió i l’estabilitat de la comunitat política, ja sigui aquesta un petit poble, una gran ciutat o un nou país en construcció com el nostre.

Sovint aquests conceptes poden semblar caducs o no aplicables a la nostra societat. Res més lluny de la realitat. Com a Vicepresident Mundial de la Jove Cambra Internacional vaig poder conèixer la realitat econòmica de moltes empreses i ciutats d’arreu del món. Allò après a la universitat on l’obtenció del millor balanç financer possible és la finalitat màxima de tota empresa, està donant pas al nou paradigma de l’Economia del Bé Comú, que assenta les seves bases en la sostenibilitat, la solidaritat, la democràcia i la participació, a més de generar beneficis a la comunitat i respectar els valors humans, essent les empreses, les institucions o les administracions públiques el seu àmbit d’actuació.

Tot i haver transcorregut més de dos mil anys, hi ha problemes que continuen ben presents entre nosaltres. I ho són perquè les desigualtats entre els membres d’una comunitat sempre hi han estat i sempre hi seran, mal que ens pesi. Seria demagògic dir que la plena aplicació dels valors republicans en el dia a dia del govern posaria fi a aquestes desigualtats. Demagògic i irresponsable. Però el que sí que és cert, és que amb la seva aplicació les desigualtats s’escurçarien. Perquè la defensa dels drets de les persones entesos aquests drets en el sentit més ampli del concepte, no s’ha d’entendre com la defensa del dret individual per damunt del bé comú, ans al contrari, n’és la primera conseqüència la consciencia de justícia social i de solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Esquerra Republicana de Catalunya és molt més que el partit polític que ara està en boca de tothom per ser l’únic que des de fa dècades té com a un dels seus primers objectius la independència de Catalunya. ERC som un partit que fem política d’esquerres, essent un dels nostres elements claus la defensa dels drets de la persona i la denúncia de tot allò que atempti contra aquests drets. ERC som un partit amb arrelats valors republicans que sabem que encara hi ha amplis sectors de la societat que veuen conculcats els seus drets individuals per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, cultura, ètnia o per qualsevol altre motiu.

Respostes i solucions als reptes que tenim plantejats com a país, com ciutat i com a societat les tenim a ERC. I les tenim per Reus perquè tant la gent que m’acompanya en aquest projecte com jo som gent jove, gent preparada, gent amb il·lusió i gent amb vocació de servei al bé comú, perquè som treballadors i no necessitem de la política per viure, que ens sentim plenament preparats i perquè, per sobre de tot, som republicans!

 

Àlfred PITARCH I GARCÍA

Candidat a l’alcaldia de Reus 2015

ERC Reus

 


REDACCIÓ4 Març, 2014

Àlfred Pitarch
Àlfred Pitarch

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya de Reus, Oriol Junqueras presidirà, demà dimecres, a la presentació de la candidatura d’Alfred Pitarch, a les eleccions municipals del 2015 a Reus.
Està previst que el líder republicà no faci cap mena de declaració ni respondrà a les preguntes dels periodistes presentes. No és la primera vegada que Junqueras acaba fugint a les preguntes dels professionals de la Comunicació, sobretot en les visites que ha realitzat al territori.
Oriol Junqueras
Oriol Junqueras

Només ha concedit alguna entrevista a algun mitjà de comunicació, tot i haver declinat la invitacions d’altres mitjans.
Recordem que el president d’ERC ‘apadrinarà’ l’alcaldable Alfred Pitarch que va ser elegit el passat mes d’octubre per encapçalar la llista reusenca.
Junqueras i Pitarch compartiran un dia amb diversos compromisos, com ara un dinar amb la Cambra de Comerç de Reus i, posteriorment, una reunió informal amb representants d’entitats culturals i esportives de Reus. El dia clourà amb un gran acte públic al Teatre Bartrina que començarà a les 20 hores.