Arxius de Alex Riba | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Gener, 2021
Foto-CV-buena.jpg

El Gimnàstic de Tarragona travessa la millor temporada de les darreres 4. Es troba primer amb 16 punts i un partit menys, i a 3 punts per sobre del Play-Off de la 2a B Pro. I és que aquest any és clau pel club. Si el Nàstic finalitza entre els tres primers, s’assegurarà una plaça a la nova categoria intermèdia entre 2a A i 2a B, la 2a B Pro. D’aquesta forma, els granes podrien guanyar una categoria, apropant-se més a l’objectiu de tornar al futbol professional. És clar, també poden aconseguir pujar a 2a Divisió directament aquesta temporada, però és vital quedar com a mínim entre els 3 primers.

Hi ha arguments per creure en les possibilitats d’aquest Nàstic. En primer lloc la rauxa. Ja hem pogut veure les ganes amb les quals juga la plantilla. El millor exemple és el del matx contra l’Andorra. L’equip grana perdia 0-2 amb un home menys quan faltaven 25 minuts, i li van acabar donant la volta al partit amb un 4-2 apoteòsic. Un altre motiu per creure és l’efectivitat ofensiva. Malgrat començar la temporada amb certs dubtes en aquest aspecte, qualsevol pensament negatiu s’ha dissipat amb les 18 dianes a favor dels de Toni Seligrat. De fet, el Gimnàstic és l’equip més golejador de tota la categoria. Un altre àmbit que ha millorat és la defensa. El curs passat, a la jornada 9 havien rebut 14 gols en contra. Aquest any, a la mateixa jornada només n’han rebut 7, és a dir, la meitat. El darrer aspecte positiu és que en aquesta 2020/2021 el conjunt tarragoní només ha perdut un partit de lliga. Va ser el primer contra el Barça B al Johann Cruyff per 1 a 0. Des de llavors, el Nàstic s’ha mantingut invicte fins avui, havent superat 8 jornades seguides sense conèixer la derrota.

Aquesta temporada el Nou Estadi està vivint una combinació perfecta entre bon joc i resultats. En contrapartida, el Nàstic encara no ha guanyat fora de casa. Tot i haver estat a prop de la victòria com a visitant al Camp d’Esports o a Sagnier, els granes no han sumat 3 punts en cap jornada fora del Nou Estadi. Sense dubte, és una faceta a millorar. De fet, l’equip tarragoní està obligat a fer-ho, ja que a la volta de lliga haurà de jugar més partits lluny del Nou Estadi que dins d’aquest. A més a més, serà crucial aconseguir bons resultats a estadis aliens de cara als Play-Off.

Pel que fa a les sensacions, només se n’ha trobat a faltar una: el caliu del públic del Nou Estadi. Els socis haurien sentit goig de valent amb la remuntada davant l’Andorra o amb la maneta a l’Hospitalet. De ben segur, tant jugadors com equip tècnic troben a faltar un Nou Estadi il·lusionant, ple de gom a gom. Ara que l’equip aconsegueix girar la dinàmica negativa dels darrers anys, el públic no hi pot ser per gaudir. Així de capritxós ha estat el destí amb els aficionats granes. Sigui com sigui, la temporada acaba de començar. Tinguem esperança que en algun moment tothom pugui tornar a cantar els gols del Nàstic mentre se salta d’alegria i, perquè no, es plora celebrant un ascens.

Alex Riba

Redactor en pràctiques

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Desembre, 2020
alex-riba-1280x1011.jpg

El Gimnàstic de Tarragona haurà de pronunciar-se i dir “prou”. Aquesta temporada el club grana està acusant massa els errors arbitrals. Primer va ser el penal no xiulat a Oliva contra el Barça B; després el gol mal anul·lat a Trilles davant del Badalona; i amb el Lleida es perdona una vermella a un jugador blau i més tard es xiula un penal inexistent en contra al darrer minut. És hora que la directiva grana es queixi públicament, si no, això continuarà.

En una temporada clau, en la que cada punt compta per pujar i baixar posicions en la taula; en la que si el Nàstic no puja a 2a divisió ara, haurà de fer-ho passant per la ‘Pro’; el club pateix males decisions arbitrals una rere l’altra. Conscients de tot el que està en joc a cada jornada, la dinàmica negativa dels col·legiats s’enfronta al bon fer del planter grana. La veritat és que a hores d’ara els de Seligrat són els capdavanters del grup amb 12 punts, un més que el segon. Però si analitzem els punts que tindria el Nàstic sense les errades arbitrals, trobem un equip més líder amb 18 punts, situant-se a 7 del segon classificat.

Si el club segueix deixant-se punts d’aquesta manera, assolir l’objectiu clau d’aquesta temporada – que marcarà el camí grana dels pròxims anys – es preveu difícil. Quines opcions té el Gimnàstic? Quedar-se callat i continuar remant contra marea o donar un cop a la taula. Més enllà de què el president Josep Maria Andreu estigui a la directiva de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), la directiva ha de queixar-se públicament. Molts pensaran que és una acció inútil, però pot servir perquè els col·legiats es pensin dues vegades les accions que xiularan contra el Nàstic. Això només es pot aconseguir si es posa el focus d’atenció polèmic en les decisions arbitrals de les darreres jornades. Per aquest motiu el club s’ha de moure i plantar-se oficialment.

Tots els socis estem farts de veure com ens treuen punts cada jornada per la incompetència repetitiva dels àrbitres de 2a B. Perquè sí, un cop es pot considerar una errada, però quan són tantes vegades en tant poc temps es pot qualificar d’incompetència. O reaccionem ara com a club o això continuarà perjudicant-nos fins que ens tornem a frustrar com fa 6 anys a Llagostera. És l’hora de dir “prou”.

Alex RIBA
Estudiant de Periodisme

 


REDACCIÓ5 Desembre, 2020
Josep.jpg

Aurel en el preestreno del miércoles

El pasado miércoles el festival cinematográfico de Tarragona, el REC, se inauguró presencialmente con ‘Josep’, una película de animación del director francés Aurel. Se trataba de un preestreno, pues el film ya se puede ver en los cines desde ayer. Aurel, es un ilustrador occitano que se dedica a dibujar para prensa, aunque también ha publicado algunos libros como ‘La menuiserie’ o ‘Fanette’. A él le gusta describir a ‘Josep’ como una “película dibujada”.

El argumento de la historia es la amistad que entablan dos hombres en un campo de concentración francés para refugiados de la Guerra Civil Española. En ese contexto, se encuentran Serge y Josep Bartolí. El primero es un gendarme al que le toca vigilar el recinto de refugiados y que tiene un gran corazón y empatía. El segundo, huye exiliado de Cataluña con el único consuelo de poder encontrar a su amada, que está embarazada. Josep Bartolí fue un dibujante real, y es que el director del film se inspiró en su vida para la producción de ‘Josep’. 

Bajo este argumento, se muestran muchos aspectos de la vida de Bartolí: la dureza de abandonar el hogar; la esperanza de reencontrarse con su amada; las penurias y crueldades que se viven en un campo de concentración… No obstante, en la película también hay espacio para la amabilidad; las formas creativas de expresión con sus dibujos; la empatía del que tiene más poder y de sus iguales, etc. En definitiva, la pieza tiene una carga emocional muy intensa que conmoverá al espectador muchas veces durante la proyección. Además, ‘Josep’ cuenta con toques divertidos que contrastan a la perfección con los matices tristes, siendo el resultado final un completo cóctel de sentimientos.

La animación del film es buena, aunque por momentos el ritmo de los frames se reduce drásticamente, un aspecto totalmente intencionado por parte de Aurel. De hecho, una de las facetas más interesantes de la pieza son los fuera de campo, con los que escenas horribles se reservan para la imaginación del público, añadiendo más dramatismo y suspense. Huelga decir que la película se proyecta en idioma original, es decir, en catalán, francés y castellano.

‘Josep’ es un auténtico canto a la amistad. El film nos enseña que en la peor de las situaciones siempre se encuentra una escapatoria, algo que nos evade de nuestros problemas y nos llena de una felicidad momentánea. El visionado es recomendable para personas con cierta madurez mental que puedan digerir escenas duras, pues una persona sensible podría no sentirse cómoda. A grandes rasgos, es una gran obra que cautivará el corazón del público desde el principio hasta el final.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
alex-riba-1280x1011.jpg

Vivimos tiempos convulsos. La situación pandémica originada por el coronavirus ha cambiado nuestro día a día. Las medidas de la Generalitat mutan constantemente. La cuestión es que los que toman las decisiones no son profesionales sanitarios, sino políticos. En un contexto excepcional como el actual, eso debe cambiar. Usemos el sentido común y dejemos que los entendidos sean los líderes a la hora de frenar la Covid-19.

Actualmente, el Govern impone el cierre de comercios, bares y restaurantes; implanta un toque de queda o, cómo lo llamaría el presidente Sánchez, una “restricción nocturna de movilidad”; y se confinan perimetralmente los municipios catalanes durante el fin de semana entre otras medidas. Muchas de ellas son imposiciones de, al menos, dudosa efectividad. La consellera de Salut, Alba Vergès, en relación a si el toque de queda es útil, dijo que “no lo sabe nadie”, y que son conscientes de que “la mayoría de la interacción social se da durante el día”. Entonces, ¿Qué sentido tiene restringir la movilidad durante la noche para limitar la interacción social?

Pero estas declaraciones no son el único elemento contradictorio en este panorama. Sin ir más lejos los buses, vagones de metro y en general todo el transporte público funciona como lo hacía antes de la pandemia. La semana pasada hubo retenciones en los cercanías y metros de Barcelona, aglomerando cantidades insanas de personas en los andenes y trenes que llegaban con retraso. De hecho, los lavabos del transporte público están cerrados, pero no se limita el aforo ni se restringen asientos. Por otro lado ¿Hasta qué punto es necesario cerrar las instalaciones de bares y restaurantes? Una medida más apropiada para no ‘herir de muerte’ a los hosteleros hubiera sido limitar el aforo, algo que ya se hizo en la desescalada de mayo. Las universidades, que han invertido grandes cantidades de dinero para ser seguras, ahora limitan la presencialidad a exámenes y prácticas. Sinceramente, parece que a las facultades solo les interesa avaluar con la seguridad de que sus alumnos no hacen ‘trampas’. Durante el verano, las duchas de la playa estaban inhabilitadas para evitar el contacto directo con el botón, por el contrario, los parquímetros seguían y siguen funcionando sin ninguna medida anticovid.

Si realmente queremos frenar esta segunda oleada de contagios, démosles el poder a los profesionales médicos. Ellos son los que más desean el bienestar de los ciudadanos, sin economía de por medio, solamente por salud. Por otro lado, los políticos deben centrar-se cómo evitar una crisis económica que se avista muy dura, sobre todo, para los más vulnerables.

Alex RIBA
Redactor en practicas


REDACCIÓ16 Octubre, 2020
plaça-font2-1280x960.jpg

Catalunya s’aixecava avui amb un ambient enrarit. A Tarragona, feia sol, però la fredor dels carrers no passava desapercebuda. Molts bars i restaurants obeïen al govern, abaixant les persianes per evitar els contagis per coronavirus. Alguns només servien per emportar. Al cap ens venien records del passat recent… De quan estàvem confinats.

Passejar pel carrer Méndez Núñez i no veure les imatges de gent, xerrant mentre esmorzava tranquil·la i pausadament a les terrasses és d’allò més atípic. Veure una plaça de la Font pràcticament buida i amb les terrasses desocupades resultava força impactant. Només es veien coloms famèlics…
Tornant a casa, amb ‘mal cos’ i amb una sensació rara, decideixo demanar un cafè a la plaça de la Mitja Lluna. Òbviament, amb ‘delivery service’. Imaginant la situació difícil dels propietaris del bar on em trobava, entaulo conversa amb el cambrer… Volia conèixer de primera mà el que pensava, que sentia, què esperava del futur…

“Només es poden fer els cafès, entrepans i pastes. La gent està una mica confosa. Volen anar al lavabo, consumir a la barra o a la terrassa”, em comentava el copropietari del bar Mitja Lluna, Juanjo Azorín. “L’únic que podem fer és oferir servei per emportar i que s’ho prenguin al banc, a casa seva o al despatx”, afegia, intentant donar un toc d’humor per alleugerar el drama. Potser és d’aquells que considera que és millor riure que plorar.

Quan li pregunto com superarà econòmicament aquesta situació, la resposta és clara: “serà molt complicat, després d’estar 60 dies tancats pel confinament ara començàvem a sortir del pou. Estic gairebé convençut que serà un mes així, la facturació baixarà entre un 60 i un 70%”.

Finalment i per curiositat vull que comparteixi la seva recepta per solucionar aquest embrolli. La resposta: “tornar a la fase 1 o 2 quan es feia un aforament limitat del 50% a tot l’establiment”.
Se m’acaba el cafè i acomiadant-me torno cap a casa amb la idea ferma que el sector de la restauració encara no ha passat el pitjor… M’envaeix un calfred.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
mossos8-1280x723.jpg

Amb el coronavirus podríem dir que tots els nostres hàbits i costums s’han vist alterats. La nostra manera de ser i estar com a poble del Mediterrani també està patint les conseqüències de la pandèmia.

Tots sabem que des del passat mes de març, les autoritats sanitàries ens aconsellen a mantenir la distància, a evitar els contactes personals, a rentar les mans de forma assídua, a seguir un protocol a l’hora d’esternudar. Però, els canvis són visibles també en l’àmbit institucional. Un gran nombre d’empreses ha optat pel teletreball i ha adoptat mesures de seguretat per evitar que els seus treballadors es poguessin contagiar o propagar el virus.

El nostre digital s’ha interessat per saber com actuar les forces policials davant la pandèmia. Així que hem acompanyat un control de trànsit dels Mossos d’Esquadra per saber quins protocols fan servir a l’hora d’aturar els conductors, per exemple, en un control d’alcoholèmia. L’operatiu estava situat a la rotonda de la Laboral.

Es controlava sobretot els vehicles que accedien a Tarragona. Els agents, estratègicament posicionats, aturaven de forma indiscriminada els conductors. “Fem una selecció més acurada dels vehicles, perquè no hi hagi massificacions en el punt de control”, explicava el cap d’Investigació de Trànsit dels Mossos, el sergent Òscar Comes.

Mentre un dels agents fa el cribratge, un altre, amb el suport d’una tauleta electrònica, després d’introduir la matrícula en la base de dades, obté informació rellevant referent al vehicle i al seu propietari abans que s’aturi davant l’agent que revisarà la seva documentació i el sotmetrà al test d’alcoholèmia.

Quan el conductor s’atura davant el punt de control, el policia, tot just després de saludar el conductor, li demana que li ensenyi el seu carnet de conduir, col·locant-lo en el salpicadero del vehicle. Mentre un agent controla les dades personals des dels parabrises, un altre, degudament equipat (amb mascareta, guants d’un sol ús i protecció als avantbraços), ofereix al conductor uns guants perquè subjecti l’alcoholímetre i el filtre per on haurà de bufar.

Tot seguit, en el cas que el resultat de la prova sigui negatiu i que la documentació estigui en regla, l’agent aturarà el trànsit perquè el cotxe ‘controlat’ pugui continuar el viatge.

En el cas que el resultat sigui positiu, el conductor és traslladat a un furgó policial per a un control més exhaustiu i es procedeix a la immobilització del vehicle fins que arribi una persona autoritzada per moure’l i s’aixecaria l’acta de denúncia administrativa i per il·lícit penal.

En declaracions a larepublicacheca.cat, el sergent  Òscar Comes, ha explicat que s’apliquen tots els protocols anticovid. S’evita qualsevol contacte amb el conductor a fi d’evitar la propagació o contagi del coronavirus. Es tracta d’unes mesures que són acceptables per tothom, ja que mai no està de més prevenir.

A.R. / R.C.

V Í D E O 

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Setembre, 2020
Pau-Delclòs-1280x740.jpg

Els carrers adjacents als col·legis estan plens, exèrcit de famílies amb mascaretes, importants cues d’estudiants esperant per donar  inici al primer dia de classe. Sis mesos després del decret de l’estat d’alarma, els termòmetres i les mesures de seguretat són els grans protagonistes a  l’entrada dels centres. Tarragona despertava amb un panorama diferent, enrarit a causa d’una pandèmia que no deixa ningú indiferent.  

L’inici del curs ha arribat, i amb ell, una alarma notòria en tots els pares i mares, entre el professorat i treballadors dels centres. Les terrasses de la ciutat començaven a organitzar-se, davant els col·legis on es concentraven les famílies observant els protocols establerts. Al col·legi Pau Delclòs al centre de Tarragona, els tres accessos estaven indicats amb cartells corresponents a cada curs. Els pares havien de signar un document on feia referència al no contagi dels menors. 

Aquests episodis corresponen a la ‘nova normalitat’, a la qual ens haurem d’adaptar i conviure fins que arribi la desitjada vacuna. Per més recomanacions que rebem de les autoritats sanitàries, el cert és que la realitat haurà de ser driblada amb allò que existeix, sobretot a nivell d’instal·lacions. O sigui, és pràcticament impossible, tenint en compte la situació dels accessos, no hi hagi concentracions puntuals. 

 Distància de seguretat? Sí, però la suficient a un col·legi públic on els accessos es situen a carrerons? No.

L’altra cara de la moneda era l’entrada al col·legi Teresianes, al davant de la Rambla Nova  la distància de seguretat era gairebé una obsessió: els accessos ben controlats i sense aglomeracions d’alumnes impacients per tornar a classe sis mesos després que el coronavirus els hagués ‘expulsat’ dels centres. De camí al treball, comencen a saltar les primeres notificacions al mòbil sobre escoles que tanquen per la Covid-19. Torna el pensament: “la nova normalitat” i la necessitat de molta prudència.

A.R.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter