28. Maig 2024

Arxius de Àlex Arenas | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Abril, 2023
ajuntament-1280x853.jpg

El govern municipal ha atorgat les distincions del Mèrit científic i cívic a dues personalitats de la ciutat, que són Àlex Arenas i Neus Roig, respectivament. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que ha presidit l’acte, ha volgut expressar la importància de “reconèixer aquestes persones que destaquen en el seu àmbit, sigui científic, esportiu, cívic o cultural”, perquè és una manera, ha dit “de donar les gràcies per aportar l’excel·lència en el seu àmbit”.

D’una banda, ha estat el torn de la distinció a Àlex Arenas per la seva important aportació a la pandèmia de la Covid-19, per la manera d’estudiar i divulgar-ne els fets. Àlex Arenas (Barcelona, 1969) dirigeix la càtedra de Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dedicada a fomentar, promoure i difondre els valors de la ciència a la societat, des de la perspectiva humanística; amb l’objectiu d’afavorir la seva visibilitat social, per tal de generalitzar i socialitzar el coneixement en aquest àmbit.

Àlex Arenas

Arenas ha volgut agrair el guardó i confessar “estar molt nerviós perquè m’ha fet recordar el que vam viure i que va ser una etapa molt dura”.

El científic ha destacat que dos anys després podem corroborar que “tenim la capacitat d’oblidar moments difícils per tal de sobreviure i que la ciència és l’única llum que tenim els humans per avançar”. El catedràtic de la URV ha manifestat que el premi és per tot l’equip que l’acompanya cada dia.

Neus Roig

D’altra banda, també s’ha atorgat un segon guardó, que és la distinció al Mèrit Cívic per la directora de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM), Neus Roig PruñonosaPruñonosa (Barcelona, 1959) és doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga.

La premiada, Neus Roig, ha agraït el reconeixement i ha expressat que “estem vivint un moment estrany de contradiccions, on aquest país encara permet d’alguna manera el tràfic de persones i tractar-los com a objectes”. També ha confirmat que comparteix el mèrit amb el seu equip, com el seu antecessor.

En acabar l’acte, Ángelo José Pascarella, un alumne de guitarra de l’Escola de Música de Tarragona, ha interpretat la peça musical “Romancero anónimo“.

PUBLICITAT












REDACCIÓ20 Juliol, 2022
Ajuntament-de-Tarragona-1280x851.jpg

Aquest divendres l’Ajuntament de Tarragona aprovarà 10 distincions a diferents personalitats de la ciutat. Concretament, es valorarà la participació en la vida social, cultural i científica d’aquestes persones i entitats. L’objectiu és reconèixer la seva tasca en el dia a dia tarragoní. Entre els distingits hi ha el científic Àlex Arenas o la Congregació de Carmelites Missioneres Teresianes.

El consistori també proposa declarar fill predilecte a Josep Ferré Vilar, que va fer de la seva passió, la fotografia, la seva professió, i va deixar la mecànica per obrir una botiga de fotografia. Des de Fer-Vi, el fotògraf tarragoní ha retratat els darrers 50 anys de la ciutat. També es proposa fer filla adoptiva de Tarragona a Maruja Aragoncillo Ibáñez. Des de fa 39 anys, aquesta mestra saragossana ha participat de la vida educativa de la ciutat des de la direcció del CEIP de Bonavista, el sindicat USTEC o el Consell Escolar Municipal, així com de la vida social de Tarragona amb l’ONG Entrepobles o els Amics de la Gent Gran, entre altres.

Pel seu mèrit cultural, es distingirà al reconegut joier tarragoní Tomàs Palos Redondo, qui rebé la Medalla al treball President Macià el 2016. També, l’escultor i pintor contemporani Tom Carr, natural de Tarragona i amb arrels valencianes i estatunidenques; l’escriptora, actriu i professora d’educació especial i logopèdia Coia Valls Loras; l’artista flamenca Meritxell Puvill Estivill, una serrallenca vinculada a la vida cultural de la ciutat; i el sardanista Jordi Grau Cabeza, president del Casal Tarragoní.

Àlex Arenas

Pel seu mèrit cívic, es vol reconèixer a la doctora en Ciències Socials i Humanitats, especialitzada en Antropologia Urbana, Neus Roig Pruñonosa, qui ha investigat sobre els nens robats en la seva tesi doctoral ‘La búsqueda de la filiación biológica. La detención ilegal de recién nacidos y la usurpación de su identidad en España (1938-1996)’.

L’Ajuntament reconeixerà amb la Medalla de la Ciutat a la Congregació de Carmelites Missioneres Teresianes, les Carmelites del Col·legi de la Mare de Déu del Carme, per la presència, projecció educativa i espiritualitat missionera a Tarragona des de fa 150 anys. I, pel seu mèrit científic, es proposa al catedràtic en Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, qui es dedica a difondre els valors de la ciència des de l’humanisme i, darrerament, s’ha centrat en la pandèmia de la covid-19.

PUBLICITAT




REDACCIÓ4 Febrer, 2021

La variant B.1.1.7 de la Covid-19, coneguda popularment com la variant britànica, està cada cop més present a Catalunya, i també a l’Estat espanyol. De fet les autoritats sanitàries preveuen que al mes de març més del 50% dels casos positius per coronavirus a Catalunya sigui de la variant britànica.

Aquesta variant és, segons els estudis, entre un 30 i un 70% més contagiosa, cosa que obliga a extremar les mesures de seguretat: distància social, mascareta i higiene de mans. Davant l’extensió de la soca britànica, el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas, ha fet una crida a utilitzar les mascaretes FFP2 i ha reclamat a les administracions un acord polític per abaixar el seu preu.

“Per evitar la transmissió de la variant B.1.1.7 hem de fer el mateix que fèiem, però donada la transmissibilitat més alta, la màscara ha de ser la millor possible”, afirma Arenas en una piulada a Twitter. “Urgeix un acord polític per abaixar el preu de les mascaretes FFP2″, sentencia l’investigador de la URV, que recomana utilitzar aquest tipus de protecció” a tothom que pugui”.

Les mascaretes FFP2, que tenen una durada de 8 hores, estan recomanades per espais tancats i concorreguts. Les FFP2 són més cares que les quirúrgiques, entre 1 i 1,5 euros la unitat, perquè és un producte més complex, amb un IVA del 21%. La baixada de l’IVA acordat pel govern espanyol el novembre passat, només va afectar les mascaretes quirúrgiques, més assequibles, que el tenen del 4%. Davant l’elevat cost d’aquest tipus de protecció, hi ha qui demana fins a dos euros, Arenas reclama un nou pacte per abaixar el preu de manera que siguin més assequibles.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Gener, 2021

El catedràtic de la URV, Alex Arenas, titlla de desesperant la manera com s’està gestionant la pandèmia del coronavirus. El professor universitari entén que les mesures que s’estan adoptant des de les administracions són “incoherents, insuficients i tardanes” i són manifestament ineficaces si l’objectiu és “doblegar la corba” dels contagis.

Arenas en una piulada escriu que “hem deixat la productivitat de banda. Ara tot el que vagi malament serà culpa dels ciutadans i no d’unes mesures incoherents, insuficients i tardanes”.

El catedràtic tarragoní pregunta “perquè no protegiu la salut i l’economia de tothom des de ja?” Considera que l’actual situació és realment “desesperant”.


REDACCIÓ14 Desembre, 2020

A la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els investigadors de la URV Àlex Arenas i Manel Sanromà aposten per engegar un pla pilot coordinat amb Salut que permeti tornar a les places el 2021

“No podem basar el retorn a l’activitat castellera en la vacuna, però tenim els testos d’antígens i els podem utilitzar”. El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Àlex Arenas obria així la primera taula rodona de la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que dissabte passat abordava com havia afectat la pandèmia al món casteller i especulava sobre quan es podria tornar a les places.

La iniciativa, organitzada per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, va servir per posar sobre la taula un debat no allunyat de polèmica: la idoneïtat de l’ús de tests d’antígens abans dels assajos per poder tornar a veure castells a partir de la propera primavera. Manel Sanromà, astrofísic, matemàtic i investigador del mateix departament que Arenas; Ester Gea-Mallorquí, investigadora del Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford i Ester Roca, tècnica de festes i responsable de l’Àrea de Cultura Popular i Tradicional de l’Ajuntament de Tarragona van participar també d’aquesta taula rodona, que va moderar el periodista Francesc Domènech.

Sanromà va utilitzar el símil d’una guerra per mostrar la seva confiança en la ciència com la “salvadora” d’aquesta crisi que ha deixat fora joc l’activitat castellera des de que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març passat. “Les vacunes, els tests i les futures medicines són les tropes que salvaran els bons, però el món casteller no s’ha de quedar a la trinxera. Ha de sortir a rebre les tropes vencedores amb un pla concret basat en l’ús de tests d’antígens”.

En aquest sentit, l’investigador va reclamar a la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres no esperar l’arribada les vacunes i començar a fer passes endavant consensuant aquest pla amb la conselleria de Salut. “Som una activitat de risc, i per això podem demostrar que un programa ben fet de testos previs als assajos ens funcionaria a nosaltres i serviria d’exemple també a altres sectors”, va dir. Segons Sanromà, la participació en aquest pla seria voluntària, amb seguiment a través d’APP i amb la complicitat i supervisió de la conselleria de Salut. “És un estudi epidemiològic en el que a mi m’agradaria participar-hi i poder publicar-ne els resultats”, va afegir.

La viròloga Ester Gea-Mallorquí va manifestar els seus dubtes davant d’aquesta proposta. “Els tests d’antígens són molt útils per detectar positius, però un resultat negatiu té una finestra en què la persona pot continuar infectant”, va afirmar. Tot i això, la investigadora calcula en què amb l’actual calendari de vacunació previst a finals d’estiu el gruix de la població podria estar vacunada a finals del proper estiu, i es va mostrar confiada en què “podrem començar a veure els primers castells a partir del setembre de 2021”.

Tampoc va convèncer la càrrega econòmica que suposaria una proposta basada en l’ús de tests d’antígens. Tot i que Sanromà i Arenas van assegurar que en els propers mesos aquestes proves serien d’ús massiu i el seu preu baixaria de forma important, algunes de les persones que van assistir virtualment a la taula rodona -la majoria relacionades amb el món casteller- hi van veure objeccions ja que moltes colles no podrien assumir el cost econòmic que comportaria l’ús d’aquestes proves. Pau Camprovin, responsable de la seguretat i prevenció de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, va descartar participar com a entitat en aquest hipotètic pla per motius econòmics i ètics. “No volem fer diferències entre colles que sí s’ho podrien permetre d’altres que no. I tampoc volem assumir el risc de què hi hagi una infecció massiva en un assaig”, va argumentar.

Arenas va recordar que el risc zero no existeix, “ni existirà tant sols amb la vacuna”, i va advertir que la immunitat de ramat costaria molt d’aconseguir a causa del negacionisme i els dubtes que generava per una part de la població una vacuna que és voluntària. Per això va convidar el col·lectiu casteller a tenir una posició proactiva com estan fent altres sectors en què es gestionen esdeveniments massius, i posicionar-se en primera línia per reprendre l’activitat.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020

El físic tarragoní Alex Arenas entén que és urgent revisar el transport públic de Catalunya.

El catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, en un missatge publicat en el seu compte de Twitter, alerta que no podem permetre, per raons de la salut col·lectiva, les aglomeracions, als busos, rodalies i metro.

Considera que les autoritats competents haurien de limitar, de forma immediata, l’aforament a tots els transports públics. Diu que és inadmissible veure gent anxovada durant hores.

La seva piulada dirigida al govern de la Generalitat diu exactament això: “Les aglomeracions a rodalies, metro i busos, no ens les podem permetre per la salut de tothom. Cal limitar aforament a tots els transports públics. Gent anxovada durant hores NO”. “Rodalies dijous 1 hora així”.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Octubre, 2020

El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el tarragoní Àlex Arenas, defensa la necessitat de tancar les escoles “com a mínim dues o tres setmanes” per poder fer els estudis de seguretat necessaris per plantejar com poden passar els alumnes el que queda de tardor i hivern.

Ha afirmat que la posició “inamovible” del Departament d’Educació sobre mantenir la presencialitat tot i l’empitjorament de la pandèmia a Catalunya és un “error”. “Aquesta posició s’ha de reconsdierar urgentment”, ha assegurat. Arenas ha apuntat que ara no es donen per exemple les condicions per a una bona ventilació. Ha afegit que les setmanes que els centres tanquessin, podrien ser “recuperables a l’estiu”.

L’investigador ha afirmat que la posició d’Educació “no fa bé a ningú” i ha alertat sobre el risc que els nens, asimptomàtics majoritàriament, puguin passar el virus a la comunitat. Arenas ha fet referències a estudis d’Israel amb positivitats més altes entre alumnes que adults i ha defensat que “no és diferent a Israel que a Catalunya”. Ha afegit que no es pot actuar per compartiments i ha reivindicat que l’àmbit educatiu no viu “independent de la transmissió comunitària”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Octubre, 2020

Àlex Arenas

La reducció de les quarantenes és una mesura controvertida que ha despertat el recel d’alguns científics com el físic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Alex Arenas o l’investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit) Salvador Macip.

Tots dos han coincidit a discrepar de la reducció perquè davant d’una situació pandèmica «tan fràgil i crítica» com l’actual, «el millor seria reduir al màxim el contacte social dels malalts i contactes».

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va actualitzar ahir el protocol d’actuació davant de casos de Covid-19, establint que les quarantenes passen de 14 a 10 dies per tal d’afavorir el seu compliment.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar el passat dimarts 22 de setembre, que Catalunya reduiria la quarantena de catorze a deu dies d’aïllament per covid-19 «per facilitar el seu compliment». El mateix, la Comissió de Salut Pública va aprovar la reducció del període de quarantena per als contactes estrets de 14 a 10 dies i la incorporació dels tests antigènics com a eina de diagnòstic i cribratge.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ18 Agost, 2020

L’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, s’ha convertit en una veu autoritzada durant la pandèmia del coronavirus. Els seus consells, recomanacions i algunes crítiques han tingut eco en els diferents mitjans de comunicació. És un home que no té pèls a la llengua i li agrada dir les coses pel seu nom. Conscient de la gravetat de la situació, el catedràtic aporta suggeriments i punts de vista que, sovint, susciten alguna polèmica. Arenas recorda que hem de treballar en conjunt davant els rebrots i en la (difícil) tornada al cole… Diu que a Tarragona s’han fet les coses prou bé. 


Com està vivint la gestió d’aquesta pandèmia?

Amb neguit i tensió constant. Estem davant d’una marató i encara no hem arribat a la meitat del recorregut.

En quina situació estem ara mateix?
Estem en una situació de canvi de fase. Necessitem treballar en paral·lel en el control de rebrots i en el retorn escolar, difícil, molt difícil.

S’ha comès algun error al març que en aquesta onada es podria evitar? Quin?
L’error més greu ha estat la manca d’anticipació, actuem tard. Ara no ens pot tornar a passar, la previsió és clau per preparar-se

Per què aquests rebrots tan ràpids, quan tothom els esperava a la tardor?
No sé qui l’esperava a la tardor, jo no. Sabíem perfectament que l’obertura de la mobilitat ens portaria rebrots. No ha ajudat la relaxació de la gent. La situació era totalment previsible.

Distància social, ús obligatori de la mascareta i higiene. És suficient?
És necessari, però no suficient. Cal incloure a la recepta el sentit comú, la responsabilitat, i el veritable esforç de les autoritats de Salut i Educació, ara mateix. Sense aquests altres ingredients ens quedem curts.

Entendria un nou confinament o només creu que ha de ser perimetral?
Només entendria un nou confinament si totes les mesures fallen i posem de nou el sistema de salut contra les cordes. El perimetral sí que penso que pot ser una eina aplicable en situacions de descontrol generalitzat de l’epidèmia.

Com hauria de ser aquest aïllament per ser efectiu?
Per tal que qualsevol mesura sigui efectiva, el que cal és complir-la amb la màxima responsabilitat.

Considera que a Tarragona s’estan fent bé les coses?
Considero que a Tarragona s’han fet prou bé. Les autoritats estan fent tot allò que poden, i de moment han demostrat posar tot el seny que cal.

Els actes públics – encara que siguin d’homenatges – inciten al relaxament de les mesures?
La relaxació pot venir de molts llocs. Els actes públics concentren persones, això és el perill. S’han d’extremar precaucions en cada cas, i cada cas és un món.

Què és el que més li preocupa?
El que més em preocupa és que es propagui la sensació que l’epidèmia està acabada o sota control. Ni està acabada ni sota control, hem de mantenir la prudència màxima i durant molt de temps. Aquest és el missatge que tothom ha d’entendre i acceptar.

La gent està molt confosa. Quin missatge clar se li hauria de donar?
No abaixem la guàrdia mai, el virus busca propagar-se constantment, nosaltres hem de posar-li difícil sense descans.