REDACCIÓ1 Abril, 2023
El govern municipal ha atorgat les distincions del Mèrit científic i cívic a dues personalitats de la ciutat, que són Àlex Arenas i Neus Roig, respectivament. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que ha presidit l’acte, ha volgut expressar la importància de “reconèixer aquestes persones que destaquen en el seu àmbit, sigui científic, esportiu, cívic o cultural”, perquè és una manera, ha dit “de donar les gràcies per aportar l’excel·lència en el seu àmbit”.
D’una banda, ha estat el torn de la distinció a Àlex Arenas per la seva important aportació a la pandèmia de la Covid-19, per la manera d’estudiar i divulgar-ne els fets. Àlex Arenas (Barcelona, 1969) dirigeix la càtedra de Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dedicada a fomentar, promoure i difondre els valors de la ciència a la societat, des de la perspectiva humanística; amb l’objectiu d’afavorir la seva visibilitat social, per tal de generalitzar i socialitzar el coneixement en aquest àmbit.
Arenas ha volgut agrair el guardó i confessar “estar molt nerviós perquè m’ha fet recordar el que vam viure i que va ser una etapa molt dura”.
El científic ha destacat que dos anys després podem corroborar que “tenim la capacitat d’oblidar moments difícils per tal de sobreviure i que la ciència és l’única llum que tenim els humans per avançar”. El catedràtic de la URV ha manifestat que el premi és per tot l’equip que l’acompanya cada dia.
D’altra banda, també s’ha atorgat un segon guardó, que és la distinció al Mèrit Cívic per la directora de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM), Neus Roig Pruñonosa. Pruñonosa (Barcelona, 1959) és doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga.
La premiada, Neus Roig, ha agraït el reconeixement i ha expressat que “estem vivint un moment estrany de contradiccions, on aquest país encara permet d’alguna manera el tràfic de persones i tractar-los com a objectes”. També ha confirmat que comparteix el mèrit amb el seu equip, com el seu antecessor.
En acabar l’acte, Ángelo José Pascarella, un alumne de guitarra de l’Escola de Música de Tarragona, ha interpretat la peça musical “Romancero anónimo“.
Aquest divendres l’Ajuntament de Tarragona 
La variant B.1.1.7 de la Covid-19, coneguda popularment com la variant britànica, està cada cop més present a Catalunya, i també a l’Estat espanyol. De fet les autoritats sanitàries preveuen que al mes de març més del 50% dels casos positius per coronavirus a Catalunya sigui de la variant britànica.
Aquesta variant és, segons els estudis, entre un 30 i un 70% més contagiosa, cosa que obliga a extremar les mesures de seguretat: distància social, mascareta i higiene de mans. Davant l’extensió de la soca britànica, el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas, ha fet una crida a utilitzar les mascaretes FFP2 i ha reclamat a les administracions un acord polític per abaixar el seu preu.
“No podem basar el retorn a l’activitat castellera en la vacuna, però tenim els testos d’antígens i els podem utilitzar”. El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Àlex Arenas obria així la primera taula rodona de la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que dissabte passat abordava com havia afectat la pandèmia al món casteller i especulava sobre quan es podria tornar a les places.
Sanromà va utilitzar el símil d’una guerra per mostrar la seva confiança en la ciència com la “salvadora” d’aquesta crisi que ha deixat fora joc l’activitat castellera des de que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març passat. “Les vacunes, els tests i les futures medicines són les tropes que salvaran els bons, però el món casteller no s’ha de quedar a la trinxera. Ha de sortir a rebre les tropes vencedores amb un pla concret basat en l’ús de tests d’antígens”.
Tampoc va convèncer la càrrega econòmica que suposaria una proposta basada en l’ús de tests d’antígens. Tot i que Sanromà i Arenas van assegurar que en els propers mesos aquestes proves serien d’ús massiu i el seu preu baixaria de forma important, algunes de les persones que van assistir virtualment a la taula rodona -la majoria relacionades amb el món casteller- hi van veure objeccions ja que moltes colles no podrien assumir el cost econòmic que comportaria l’ús d’aquestes proves. Pau Camprovin, responsable de la seguretat i prevenció de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, va descartar participar com a entitat en aquest hipotètic pla per motius econòmics i ètics. “No volem fer diferències entre colles que sí s’ho podrien permetre d’altres que no. I tampoc volem assumir el risc de què hi hagi una infecció massiva en un assaig”, va argumentar.
El catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, en un missatge publicat en el seu compte de Twitter, alerta que no podem permetre, per raons de la salut col·lectiva, les aglomeracions, als busos, rodalies i metro.
El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el tarragoní Àlex Arenas, defensa la necessitat de tancar les escoles “com a mínim dues o tres setmanes” per poder fer els estudis de seguretat necessaris per plantejar com poden passar els alumnes el que queda de tardor i hivern.
Ha afirmat que la posició “inamovible” del Departament d’Educació sobre mantenir la presencialitat tot i l’empitjorament de la pandèmia a Catalunya és un “error”. “Aquesta posició s’ha de reconsdierar urgentment”, ha assegurat. Arenas ha apuntat que ara no es donen per exemple les condicions per a una bona ventilació. Ha afegit que les setmanes que els centres tanquessin, podrien ser “recuperables a l’estiu”.
L’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, s’ha convertit en una veu autoritzada durant la pandèmia del coronavirus. Els seus consells, recomanacions i algunes crítiques han tingut eco en els diferents mitjans de comunicació. És un home que no té pèls a la llengua i li agrada dir les coses pel seu nom. Conscient de la gravetat de la situació, el catedràtic aporta suggeriments i punts de vista que, sovint, susciten alguna polèmica. Arenas recorda que hem de treballar en conjunt davant els rebrots i en la (difícil) tornada al cole… Diu que a Tarragona s’han fet les coses prou bé. 
Què és el que més li preocupa?
