L’alcalde de Tarragona en una declaració institucional, secundada per la resta dels partits tarragonins, ha demanat al govern liderat per Pedro Sánchez que es puguin utilitzar els diners -6,6 milions d’euros- per lluitar contra les conseqüències econòmiques i socials de la crisi de la covid-19. Ricomà també ha indicat al final del ple que “toca reconstruir la ciutat” però sense oblidar que encara s’està en la fase inicial de “lluitar contra els contagis i les morts”.
Part d’aquesta reconstrucció es farà amb un modificatius de crèdit que s’ha aprovat en la sessió, de 558.000 euros. En concret, 300.000 euros seran d’ajudes per al comerç de proximitat, 100.000 per al sector cultural, 108.000 en material sanitari, de neteja o comunicació, i 50.000 euros per a fumigar espais municipals, especialment escoles i llars d’infants. El punt ha comptat amb el suport de tots els grups a excepció del PP, que s’ha abstingut, especialment per considerar que la dotació de suport al comerç és insuficient.
L’alcalde de Tarragona, que no ha assistit a la concentració que s’ha celebrat a la Plaça Imperial Tàrraco en defensa de la llibertat dels presos independentistes perquè està de viatge oficial a l’estranger, ha manifestat la seva tristesa pels episodis de violència registrats aquesta nit al centre de la ciutat.
Pau Ricomà, en un tuit, ha deixat clar que tota mena de violència “empetiteix” qualsevol causa, atenent que es tracta del “medi preferit dels provocadors i font dels excessos”.
El batlle republicà insisteix que la “resistència pacifica és l’instrument més radicalment transformador que tenim a la nostra disposició i el que aplega més gent i genera més complicitats”.
Ricomà ha fet una crida a seguir lluitant per allò que cadascú creu, però sempre a través de la dignitat i el pacifisme. La violència per l’alcalde és el pitjor camí perquè “empetiteix” qualsevol causa.
La resistència pacífica és l’instrument més radicalment transformador que tenim,el que aplega més gent i genera més complicitats
La violència empetiteix qualsevol causa,és el medi preferit pels provocadors i font dels excessos
100 dies després de la seva presa de possessió com a alcalde, Pau Ricomà compartirà, aquest dijous, amb la ciutadania, quina és la seva visió de la ciutat i quina proposta té per posar Tarragona en el camí que es mereix com a capital
L’alcalde Pau Ricomà
L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, serà el protagonista del recuperat ‘Sopar de l’olla’. Es tracta d’un espai de debat i opinió, organitzat pels Botiguers i empresaris de Tarragona, on es pretén apropar el convidat a la ciutadania i conèixer les seves propostes per a resoldre algunes de les seves inquietuds i propostes.
El ‘sopar de l’olla’, que tindrà lloc aquest dijous al restaurant Móra Mar a partir de les 21 hores, és el primer ‘face to face’ de Pau Ricomà amb representants d’entitats socials i veïnals.
El batlle republicà, que fa tres mesos que està en el càrrec, explicarà quina és la seva visió i proposta de ciutat i quins són els seus principals hàndicaps.
Durant l’acte, presentat pel periodista Ricard Checa, els assistents podran formular preguntes a l’alcalde, esclarir alguns dels seus dubtes i compartir algunes de les seves propostes i inquietuds.
Els vents que bufen a favor d’Esquerra Republicana – en part a causa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya – han aconseguit, almenys a Tarragona, posar punt final a dues dècades de ballesterisme.
Ara no és el moment perquè el ja exalcalde Ballesteros faci una reflexió profunda, seriosa i responsable dels motius que li van fer fora de l’alcaldia. Fa temps que una gran part de la ciutadania reclamava un canvi. I això no té res a veure amb la persona de Ballesteros sinó amb la seva manera de liderar el seu (des)govern.
És obvi que el desastre dels jocs del Mediterrani, el cas Inipro, la sensació accentuada d’absència de l’alcalde al carrer, la (mala) gestió de la intervenció policial a Tarragona el dia 1 d’octubre i alguns errors tàctics i estratègics d’alguns membres del seu equip han contribuït a un desgast accelerat del PSC i de retruc de la figura de Ballesteros. El problema, en el meu entendre, és que el PSC i l’equip de Ballesteros no han sabut interpretar el cabreig d’algun sector de la societat i sobretot va ser contraproduent l’enemistat declarada amb la CUP i la distància (cada cop més profunda) entre Pau Ricomà i Ballesteros.
El nou alcalde i el seu equip de govern tenen molta feina pel davant. Caldrà veure si Pau Ricomà optarà per una nova manera de fer i estar en la política, més transparent, més propera, més ciutadania i sobretot governant per a la gent. Ara, és més que normal que el nou batlle faci una auditoria pública de com està realment l’ajuntament i els comptes públics.
Caldrà, potser, posar fill i l’agulla i acabar amb el servilisme i l’endollisme. Fóra aconsellable que a l’hora d’ocupar els càrrecs de confiança no es tingués en compte exclusivament el carnet o la defensa de l’estelada però sí la professionalitat, l’estima a la ciutat i el compromís amb la bona gestió. Seria un error defenestrar tots les ‘caps’ de departament o gerents com si es tractés d’un canvi de cromos. També s’hauria de tenir en compte que la política nacional i el conflicte existent no pot entorpir ni perjudicar decisions.
El lema ha de ser Tarragona i més Tarragona. Si Pau Ricomà opta per governar per la gent de forma indiscriminada, saber escoltar, actuar amb responsabilitat i assumir el diàleg com a bandera, Tarragona sortirà guanyant i el canvi serà aplaudit per diferents sectors de la societat. Només cal que Ricomà sigui com és com a persona: senzill i un defensor de Tarragona. Cas contrari, el seu mandat serà força complicat…
Laura Roigé és una dona que sempre té experiències o vivències per compartir. Les seves ‘històries’ en un món d’homes són dignes de registre. Sempre se n’ha sortit i, pràcticament sempre de forma exitosa. És una feminista activa, però ho fa a través d’actes innovadors. El seu nom passarà a la història per ser la primera dona que arriba a la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona, un sector força masculinitzat. En el seu pas per l’ens patronal, Roigé, que es declara abellonista, promet diàleg i convicció. Laura Roigé és una dona cuqueta, presumida, diplomàtica i una enamorada de Tarragona. A les 5 del matí ja està desperta i a les 8 comença a ser habitual trobar-la al despatx presidencial de la Cambra de Comerç. Ha fet un ‘rentat de cara’ en un despatx que, segons ella, un toc femení. Laura Roigé és espontània i obsessiva amb l’ordre. La seva diplomàcia i estima per Tarragona podran reportar grans fruits a una institució que acaba té voluntat de modernitzar-se
Laura Roigé durant l’entrevista
Laura Roigé passarà a la història de les Cambres a Catalunya. És la primera presidenta…
He de confessar que em fa molta il·lusió ser la primera presidenta en 131 anys d’història d’aquesta cambra. A Espanya n’hi ha quatre presidentes, a Castelló, Toledo, Menorca i ara a Tarragona. No m’ho esperava. Estava convençuda que Andreu Suriol arribaria fins a les properes eleccions. No obstant això, faré el millor que sé i puc. És una excel·lent oportunitat pel col·lectiu de les dones. He trencat un camp que era molt masclista.
Farà els possibles perquè la Cambra de Tarragona sigui menys masclista?
Acabem d’obrir una bretxa. Ara cal treballar i demostrar que les dones estem preparades per ocupar aquests càrrecs. Costarà una mica trencar l’establert, però ficaré el meu gra de sorra. És un repte i estic capficada en deixar una empremta femenina a la Cambra.
Quina petjada vol deixar?
Vull continuar defensant i promovent els pilars i els objectius de la institució: formació, internacionalització, professionalització i reivindicació de les infraestructures útils pel creixement i competitivitat econòmics de Tarragona.
Què pensa reivindicar?
En relació a les infraestructures tenim un greuge comparatiu amb la resta de regions d’Espanya. Som l’única província que no tenim l’AVE al centre de la ciutat. No tenim corredor del Mediterrani. I no podem obviar que el corredor ha d’anar des d’Algeciras fins a la Jonquera i enllaçar amb Europa. No té perquè passar per Madrid. No té cap sentit anar a crear empreses on no hi ha negoci; enmig del no-res. No es pot continuar construint aeroports on no hi ha avions i que serveixen només per fer espots publicitaris. València, Tarragona i Barcelona és por on ha de passar el Corredor del Mediterrani.
Ho diu molt convençuda…
Ja està bé. Estem endarrerits en infraestructures. Fa 40 anys que esperem la carretera que ens portarà directament a Santander. Seria una empenta pel turisme, però està aturada. Penso deixar-me la pell en la defensa dels nostres associats i les empreses que ajuden a sostenir la Cambra.
La presidenta de la Cambra
Molts greuges De què viuen les cambres?
Des que Zapatero va fer el decret acabant amb la quota cameral, vivim, essencialment, dels socis.
Per cert, creu que li faran cas quan comenci a fer exigències i reivindicacions? Què farà en el cas que el ‘poder’ es faci el ‘suec’?
De moment, ja m’han ofert pertànyer al Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya. Però descuidi que faré tot el que estigui al meu abast. Cada dos mesos aniré al Consejo General de Cámaras i allà informaré sobre les necessitats que tenim. També tinc visites programades amb els representants de les diferents institucions i organismes de l’estat on aprofitaré per exposar els nostres greuges.
La Cambra és una entitat transparent?
Tenim auditories cada any…
Fa 42 dies que presideix la Cambra de Tarragona… Que podem destacar d’aquests dies?
Tot just començar hem hagut de païr el traspàs inesperat d’Albert Abelló que era també familiar meu. Ha estat molt dur. Jo sóc abellonista. En les primeres setmanes m’he dedicat a llegir, estudiar molt per posar-me al dia, programar l’agenda i redecorar el despatx presidencial.
Ah… el toc femení…
En arribar vaig veure que el despatx era molt masculí. Vaig decidir fer-lo més acollidor i aconseguir que la gent s’hi trobi més a gust.
Què vol dir això?
Restaurar els mobles, substituir les plantes artificials per unes naturals i fer una neteja de cara i ulls. He donat un toc personal. Entapissarem també les butaques perquè siguin més modernes…
Roigé al costat de la foto d’Albert Abelló
Llimar asprors Està preparada per treballar amb homes…?
No tinc cap problema. Vaig ser vicepresidenta de Pimec i l’única dona al comitè executiu de Cepta i a la Cambra. Vaig dirigir molts anys una empresa de camions, on tots eren homes. Estic força acostumada.
Com es farà notar?
Per la via del diàleg. Jo tinc molt bon caràcter i no m’enfado mai. Sóc dialogant i m’agrada negociar. No em barallo ni aixeco mai la veu. El meu tarannà sempre m’ha ajudat l’hora de negociar.
La relació amb el seu antecessor no era massa saludable amb l’alcaldia. Que farà per a millorar-la i estrènyer-la?
L’alcalde Ballesteros em va enviar una carta fent-me saber que ens haurem de veure i parlar. Estic convençuda que podrem llimar els asprors i malentesos existents. Faré de ‘poli bueno’.
No m’ha quedat clar… Què farà si cas omís de les seves reivindicacions?
No em cansaré d’insistir. Però sóc conscient que hem de dialogar i de posar l’estima per Tarragona per damunt de tot. Jo sóc molt optimista.
Una altra fórmula Tornarà el DTapes?
Encara no hem decidit.
Li agradaria?
Sí, la veritat és que sí, sobretot com a homenatge a l’Albert (Abelló). Però si ho fem hauríem de donar-li un altre caire. Les tapes estan massa vistes. Hem de trobar una fórmula per afavorir els restauradors. Ha de ser quelcom innovador i que cohesioni el sector i que compti amb la implicació de més institucions.
L’èxit del DTapes està associat a la crisi, oi?
És un cúmul de factors. Però el model va ser punter a la ciutat. Les tapes van arribar amb la crisi i feien falta per dinamitzar el sector. Representava un impacte de 2 milions d’euros.
Continuaré en l’ADEE_BPW Vostè abandonarà la presidència de l’ADEE-BPW?
No, no em deixen marxar. De totes maneres delegaré moltes funcions a la vicepresidència (Sonia Mateo) i a la junta directiva que és molt potent i implicada.
Què espera del 2018?
Sobretot que es desencallin algunes de les nostres reivindicacions i que tinguem uns pressupostos dignes i ajustats a les necessitats del país. Hi ha projectes cabdals pel desenvolupament del territori i això depèn de diners i de voluntat política. El problema és que quan podien no volien i ara que poden tampoc volen. Desencallar l’A21, el tercer fil i el Corredor del Mediterrani seria xampany i pastes.
Quina postura assumir durant la seva presidència. Com vol ser recordada?
Seré, com sempre, diplomàtica. Sense diàleg i modèstia no és possible desencallar res. Estic convençuda que caldrà diplomàcia i saber cedir, negociar i tenir sentit de la responsabilitat.
A les 5 del matí, repassant correus Serà molt dur, oi?
Ningú no ha dit que seria fàcil, però no ens podem rendir. Hi ha empresaris i projectes que depèn de què no ens rendim. Jo tinc molta paciència.
Vostè com és com a dona?
Tinc bon caràcter, sóc familiar, matinera i molt treballadora. Sóc massa perfeccionista. Arribo a la Cambra a les 8, però a les 5 ja estic aixecada, estudiant dossiers i repassant i enviant correus. Sóc molt ordenada.
Veurem Laura Roigé a tot arreu?
M’agrada molt delegar i hi seré on sigui important ser-hi. Voldré estar sempre ben acompanyada de tècnics. En els casos protocol·laris hi assistiré, si no crec que és més important que hi siguin els experts i a la cambra en tenim veritables enciclopèdies.
L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, abans de confirmar la seva (re)candidatura de cara a les municipals del 2019, engegarà, a partir del mes de gener, una ronda de converses amb diferents sectors de la societat i també amb destacats membres del seu partit. Aquesta informació ha estat avançada pel mateix Ballesteros durant la trobada tradicional de Nadal amb els periodistes.
L’edil, tot i ja va insinuar en altres ocasions que té la voluntat de tornar-se a disputar la presidència del consistori tarragoní, ara ha decidit no oficialitzar la seva decisió fins al proper mes de maig, quan falta exactament 12 mesos per a la celebració de les eleccions municipals.
D’altra banda, en relació als jocs del Mediterrani, que s’hauran de celebrar aquest estiu, Ballesteros va avançar que està confirmada la presència dels atletes de Síria i Líban. “Farem tots els possibles perquè vinguin”, ha dit de forma taxativa, atenent que “ho estan passant molt malament”.
També ha revelat que l’Ajuntament de Tarragona ha celebrat un pacte amb la secretaria general de l’Esport de la Generalitat, en què l’INEF Catalunya “ens plantejarà diferents fórmules de gestió” de totes les instal·lacions olímpiques (pavelló i anella mediterrània). D’acord amb les declaracions de Ballesteros, durant el mes de gener, “tindrem un model consensuat i ´de gestió única per a tot”. Interrogat sobre si es tractarà d’una gestió privada, l’alcalde ha explicat que, ara per ara no hi ha cap “idea preconcebuda” i que la proposta està en mans dels tècnics de l’INEF. No obstant això, el cap de govern tarragoní posa com a condició que el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona formi part de la gestió.
Encara sobre els jocs, Ballesteros és conscient que hi hauran moltes crítiques i opinions diverses, però no està massa preocupat perquè, tal com li va dir Pasqual Maragall, artífex del Barcelona ’92, “fins als jocs no tindràs ni un sol moment de bo. Totes seran critiques. Però no cal patir perquè fins que passin uns anys ningú parlarà bé dels jocs del Mediterrani”. Ballesteros insisteix que caldrà treballar perquè el Tarragona 2018 sigui tot un èxit i que evidenciï l’orgull de ciutat.
En l’àmbit personal, Josep Fèlix Ballesteros ha dit que espera “estar en forma i de bona salut” perquè, durant l’any 2018, s’haurà de prendre decisions importants de país i “hem d’estar a l’altura del que ens requereix el moment històric que travessem”.
Arran de les investigacions del cas Inipro es van fer diferents escorcolls policials – inclòs algunes dependències municipals – i detenir dues persones, entre elles el cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros. El jutge ho té tot preparat per deduir acusació formal contra els investigats
El jutge Joaquin Elias sortint de l’Ajuntament
El proper dia 30, l’Audiència Provincial de Tarragona té previst resoldre els recursos presentats per alguns dels investigats en el cas Inipro. Entre ells, el de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el de la regidora Begoña Floria.
De totes maneres, el jutge instructor del cas, Joaquin Elias, ja té preparat el seu escrit per a l’obertura del judici oral per a la majoria dels implicats en aquesta presumpta trama de finançament del PSC a Tarragona.
Fonts judicials han confirmat al nostre digital que el magistrat ja ha conclòs totes les diligències necessàries i pertinents per procedir a l’acusació formal dels investigats. El jutge està esperant la resolució dels recursos per procedir a la notificació de les seves conclusions.
Ca recordar que l’instructor del cas Inipro –la presumpta trama de corrupció al voltant de l’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Tarragona- ha acusat els socialistes d’haver desviat una part dels fons destinats a serveis socials a la formació d’un grup de ciberactivistes, que haurien cobrat per promocionar el PSC i l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros a les xarxes socials. El titular del jutjat número 1 de Tarragona sospita que Inipro era un instrument perquè afiliats i simpatitzants del PSC cobressin per fer aquesta tasca.
“Quan la força substitueix la paraula, no té sentit mantenir un pacte amb qui és incapaç de condemnar la violència”, així de clar ha manifestat Josep Maria Prats, el regidor de Cultura de Tarragona que deixa el càrrec a causa de la repressió policial del passat diumenge.
Prats durant la roda de premsa
“Jo em desvinculo del pacte, però seguiré com a regidor i seré lleial als compromisos del 2016 perquè eren de ciutat”, ha afirmat en roda de premsa. Prats, d’Units per Avançar, ha insistit que segueix compartint la filosofia de l’acord rubricat el febrer del 2016, però que deixa els càrrecs de regidor de Cultura i quart tinent d’alcalde per “convicció”.
El regidor s’ha mostrat trist per una actuació policial “lamentable” i “reprovable” al conjunt del país i a Tarragona, que veu com una ciutat “esberlada”. Així mateix, ha defensat que no ha fet cap “xantatge” al govern, tal com ha considerat C’s, i ha admès que tant els socialistes com els populars -que ara es queden en minoria al consistori- han respectat la seva decisió.
Prats ha argumentat que, quan diu que no té sentit mantenir un pacte amb qui és incapaç de condemnar la violència, no només fa referència als actors tarragonins perquè el silenci s’ha mantingut arreu. Malgrat tot, si que ha constatat que el PP no ha condemnat la violència de l’1-O, però no ha estat l’únic. “La condemna ha de ser contundent, també de grups i col·lectius, molts dels quals encara no han parlat”, ha subratllat.
Ballesteros ha assistit a la roda de premsa
El regidor ha justificat que la seva ha estat una decisió explorada des de les seves conviccions perquè “el pitjor pecat que hi pot haver és el d’omissió i no té justificació”. Així mateix, Prats ha defensat que es dedica a la política per fer un servei a la ciutat i no recorre a cap tacticisme. “La situació actual exigeix valentia, coherència i compromís. Quan els ciutadans pateixen la violència, hem de ser valents”, ha insistit, tot apel·lant a prendre decisions històriques en moments històrics.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha assistit entre el públic a la compareixença de premsa de Prats, de qui s’ha acomiadat públicament en finalitzar l’acte. Posteriorment, Prats ha pronunciat una conferència a l’Antiga Audiència, on ha rebut els aplaudiments de diversos representants de la cultura local, Òmnium i l’ANC, i de formacions com ERC, PDeCAT, CUP i ICV-EUiA.
Estem davant d’un renovat Ballesteros? Ho dic perquè és la segona vegada en pocs dies que el veig enfadat i donant un cop de puny a la taula. Un fet al qual no estem –o almenys jo no estic– gaire acostumats.
L’alcalde va utilitzar un to amenaçador durant la roda de premsa exprès per defensar els seus primer i segon tinent d’alcalde de les acusacions de la CUP, presentades en forma d’exclusiva en un diari de la ciutat. Ballesteros, en una clara advertència a navegants, va dir que s’havia acabat la broma i va deixar clar que no dubtaria a recórrer a la justícia sempre que la intenció no fos fer política ni traspassés línies vermelles.
Honestament, crec que ja era hora que el batlle es mostrés tal com és, sense màscares ni etiquetes de bon jan o de gendre desitjat. Crec que la seva revelació arriba un pèl tard. Puc arribar a entendre la pressió que viu diàriament l’alcalde, però no la seva (in)capacitat de fer bullir la ciutat i de dur a terme projectes col·lectius d’alt relleu per a la majoria dels ciutadans.
Estic cansat que la inoperància política d’aquest govern –es digui tripartit o no– s’escudi en la diplomàtica de Ballesteros.
El «bonrotllisme», almenys en política, no porta enlloc. És fartura per avui i gana per demà. Necessitem un cap de govern municipal valent, determinat i capaç de donar un cop de puny a la taula quan convingui. No tinc dubtes que si els problemes judicials que arrossega Ballesteros acaben resolent-se favorablement, ell serà el guanyador indiscutible de les eleccions del 2019. (Sí, sí, estic segur que voldrà ser de nou candidat).
L’oposició està distreta amb altres «històries» que a la majoria dels ciutadans, ni fu, ni fa. A Ballesteros l’afavorirà treure’s la màscara i començar, d’una vegada per totes, a fer d’alcalde actiu i no de relacions públiques. Ha d’aparcar el cotxe oficial, connectar de nou amb el poble, deixar-se de visites oficials – com si fos el president de la Generalitat –, trepitjar terreny i interessar-se pels problemes reals de la gent.
També estaria bé controlar algunes regidories per evitar incendis que el podem desgastar. Si és capaç de complementar la fama de bon jan amb la d’un alcalde eficaç i executor (sense màscares), ningú s’atrevirà a judicialitzar la política. Cas contrari, Ballesteros ho tindrà cru. En fi… té les vacances per reflexionar què vol fer amb la seva carrera política i, sobretot, amb Tarragona.
Com era, per desgràcia, previsible l’enconament de les posicions immobilistes tant per part del Govern del PP com del Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris de la CUP ens han situat a tots al llindar d’un escenari d’imprevisibles conseqüències.
Ara mateix ningú és capaç de pronosticar que passarà a Catalunya els propers mesos tenint present la voluntat de la Generalitat de convocar un referèndum vinculant o sí o sí que anirà acompanyat de l’aprovació “exprés” de les anomenades lleis de desconnexió d’Espanya, per la via d’urgència, sense debat parlamentari, ni informació prèvia als grups de l’oposició, ni al poble de Catalunya.
La fenomenal incomprensió d’uns i la gosadia aventurera d’uns altres està situant el país als peus dels cavalls del xoc de trens institucional davant el desconcert de la tan proclamada majoria silenciosa, el sofert ciutadà, que escolta atònit expressions com aquestes: “no cederemos ni un milimetro en nuestras posiciones”, “no hay nada que hablar más allá de impugnar las decisiones ilegales del Parlamento catalán ante los tribunales”, o bé “volem negociar però el referèndum es farà enguany o sí o sí”, “la democràcia espanyola és de tan baixa qualitat que no mereix ser defensada”, entre d’altres sentències similars que s’escolten quasi cada dia. I no per part de determinats opinadors exaltats, no, sinó per part de persones amb responsabilitats institucionals que tenen l’obligació de seure a parlar i resoldre els problemes dels ciutadans.
Potser aquesta actitud tan inflexible amb les opinions alienes, aquesta desqualificació, burla i, fins i tot, criminalització de les posicions considerades adversàries, m’ha recordat l’exemple de l’escriptor i humanista francès Albert Camus. Del seu exemple i de la seva valentia.
En un situació infinitament pitjor –la guerra d’Algèria que enfrontava als independentistes algerians amb als colons francesos- Camus va tenir l’extraordinari valor de defensar el diàleg entre ambdós grups, que formaven part de la mateixa societat, i demanar un “acord cívic” que posés fi a la guerra i reconegués una societat amb sentiments d’identitat nacional plurals. Diàleg? Negociació? Acord? Centenars de francesos que rodejaven el local d’Alger on Camus feia la seva proposta llançaven pedres contra els vidres de la sala mentre cridaven “Camus traïdor!”. L’endemà, quan es dirigia a l’aeroport, eren els manifestants independentistes els que l’amenaçaven i escarnien: “Camus traïdor!”. Camus va tornar a Paris afligit i frustrat…
Frustrat però persistent. Persistent en la convicció de què quan el mite, sigui el que sigui, imposa el seu relat unilateral el diàleg cívic és la primera víctima. “Cada cop que un conciutadà nostre és exclòs del “poble” tots som exclosos amb ell. La llibertat és indivisible. Ha de ser per a tots o no serà de ningú.”
I afegia: “quan la incomprensió genera més incomprensió s’entra en un deliri que exaspera i torna impossible el diàleg racional que es substituït per quatre consignes i exhortacions a “no cedir” davant les raons del considerat adversari. El paper dels humanistes no ha de ser disculpar una de les incomprensions i condemnar l’altre ja que això tan sols encoratjarà la determinació de l’exclòs i radicalitzarà les seves posicions dogmàtiques. Cap problema humà s’ha resolt dient: no t’escolto.”
Rellegeixo aquestes frases i lamento enormement que en aquests moments no tinguem a Catalunya i Espanya més persones amb responsabilitats institucionals de la vàlua i dimensió ètica d’un Albert Camus. Se’ns dubte amb Albert Camus al Palau de la Generalitat i a la Moncloa el previsible xoc de trens s’evitaria. S’evitaria i els ciutadans de Catalunya i del conjunt d’Espanya en serien els beneficiats perquè, com molt bé afirmava l’humanista francès, la llibertat del poble és indivisible i no pot construir-se sobre la base d’excloure la meitat de la població. La llibertat no pot ser mutilada. Ha de ser per a tots o no serà de ningú.
Josep Fèlix BALLESTEROS President de la federació del PSC del Camp de Tarragona i alcalde de Tarragona
REDACCIÓ24 Abril, 2020
Els vents que bufen a favor d’Esquerra Republicana – en part a causa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya – han aconseguit, almenys a Tarragona, posar punt final a dues dècades de ballesterisme.
És obvi que el desastre dels jocs del Mediterrani, el cas Inipro, la sensació accentuada d’absència de l’alcalde al carrer, la (mala) gestió de la intervenció policial a Tarragona el dia 1 d’octubre i alguns errors tàctics i estratègics d’alguns membres del seu equip han contribuït a un desgast accelerat del PSC i de retruc de la figura de Ballesteros. El problema, en el meu entendre, és que el PSC i l’equip de Ballesteros no han sabut interpretar el cabreig d’algun sector de la societat i sobretot va ser contraproduent l’enemistat declarada amb la CUP i la distància (cada cop més profunda) entre Pau Ricomà i Ballesteros.
REDACCIÓ
L’edil, tot i ja va insinuar en altres ocasions que té la voluntat de tornar-se a disputar la presidència del consistori tarragoní, ara ha decidit no oficialitzar la seva decisió fins al proper mes de maig, quan falta exactament 12 mesos per a la celebració de les eleccions municipals.
Encara sobre els jocs, Ballesteros és conscient que hi hauran moltes crítiques i opinions diverses, però no està massa preocupat perquè, tal com li va dir Pasqual Maragall, artífex del Barcelona ’92, “fins als jocs no tindràs ni un sol moment de bo. Totes seran critiques. Però no cal patir perquè fins que passin uns anys ningú parlarà bé dels jocs del Mediterrani”. Ballesteros insisteix que caldrà treballar perquè el Tarragona 2018 sigui tot un èxit i que evidenciï l’orgull de ciutat.
Estem davant d’un renovat Ballesteros? Ho dic perquè és la segona vegada en pocs dies que el veig enfadat i donant un cop de puny a la taula. Un fet al qual no estem –o almenys jo no estic– gaire acostumats.
