29. Març 2024

Arxius de agents | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Maig, 2023
guardia-urbana_mossos.jpg

Tarragona es prepara per a les eleccions municipals que tindran lloc demà amb un destacat desplegament policial. Un total de 1.059 agents de diferents cossos de seguretat garantiran la tranquil·litat i la seguretat durant la jornada electoral a la ciutat.

Dels 1.059 agents, 475 pertanyen als Mossos d’Esquadra, 320 són agents de la policia local, 164 són membres de la Guàrdia Civil i 100 són policies nacionals. Aquest dispositiu suposa una resposta contundent per assegurar que les eleccions es desenvolupin sense incidents i que els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot amb plena confiança.

El desplegament policial abasta tant els col·legis electorals com les zones adjacents, garantint la seguretat tant dins com fora dels centres de votació. Els agents patrullaran activament per assegurar-se que tot transcorri sense cap problema i donaran suport en cas que sigui necessari gestionar situacions d’ordre públic.

Segons fonts policials, el dispositiu dels Mossos d’Esquadra serà dinàmic, en contrast amb les eleccions anteriors, on les patrulles es mantenien estàtiques en cada col·legi electoral. Això permetrà una millor cobertura de tot el territori i una resposta més ràpida en cas de qualsevol eventualitat.

A més dels Mossos d’Esquadra, altres cossos de seguretat també estaran presents a Tarragona durant les eleccions. La policia local, amb 320 agents desplegats, jugarà un paper clau en el manteniment de l’ordre públic i la resolució de qualsevol incidència local.

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional aportaran el seu suport amb 164 i 100 agents respectivament, reforçant la seguretat en tot el municipi.


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Setembre, 2014

REPORTATGE

 

 

Guardia_Urbana_Carrasquilla_3
L’agent Carrasquilla ajustant un dels maniquins

Hermetisme, fredor, respecte… són alguns dels adjectius que, sense pensar, poden definir a un cos policial. Per norma, entaular conversa amb un agent o anar a visitar la comissaria sense cap motiu no és un fet massa l’habitual, per no dir gens. Més aviat tot el contrari.

Amb l’objectiu de què això no passi, i per apropar la Guàrdia Urbana al ciutadà – la seva veritable raó de ser –, l’agent Manuel Carrasquilla ens rep al hall de la recent inaugurada comissaria per explicar-nos una iniciativa que, des de fa uns quants anys estava damunt la taula.

Estem parlant del petit ‘museu’ que hi ha just a l’entrada de l’edifici policial. Es tracta d’una exposició que recull algunes peces que han format part de la Història de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Algunes d’elles amb un encant especial.

Carrasquilla acut a la nostra cita, evidentment uniformat, disposat a explicar el procés d’elaboració del petit ‘museu’ que, un cop acabat, ha esdevingut en una satisfacció personal plena. 

Abans de tot, retrocedeix en la publicació del llibre “La Guàrdia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei”, un treball  que, com el mateix títol indica, es va editar pel 150è aniversari de la policia municipal. Un fet que li serveix per explicar-nos els antecedents de l’actual cos i, d’aquesta manera començar la “ruta guiada” per l’exposició de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Un somni fet realitat

Manuel Carrasquilla, llicenciat en Geografia i Història, de seguida ens confessa que ja feia temps que anava darrere d’aquest projecte. De fet, des que van comunicar que la Guàrdia Urbana canviaria d’edifici va veure l’oportunitat clara per plantejar el projecte i tirar-lo endavant. Des d’aleshores es va decidir reservar un espai per poder “exposar algunes de les peces que teníem guardades”. “La clau principal era l’espai. A l’altre local no el teníem”, assegura l’agent.

Arribats al dia de la inauguració, la comissaria ja disposava d’un espai expressament reservat per a l’exposició. Va ser en aquell moment que les tasques d’execució van començar. “Mentre feia la feina de cada dia, anava buscant moments per poder organitzar i muntar l’exposició”. De fet, ens confessa que va dedicar-hi moltes hores del seu temps lliure per poder fer del seu somni una realitat.

El resultat ha esdevingut en un total de 8 vitrines amb tot tipus d’objectes. Alguns d’ells guardats en la mateixa comissaria, d’altres cedits per exagents o familiars i, també, alguns procedents del Museu d’Història de Tarragona que ha col·laborat obertament amb la iniciativa.

“El nostre objectiu és que la gent, quan vingui a la comissaria, tingui la possibilitat de veure-la”, va dir Carrasquilla, fent referència a l’exposició i afegint que la idea és apropar el cos a la població ja que el cos ha evolucionat amb la ciutat i forma part d ela seva Història.

Guardia_Urbana_Carrasquilla_2
Segells de la Unitat d’Atestats per a les reproduccions d’accidents

Peces conservadeS

A l’exposició del hall de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana hi podem trobar una pinzellada que permet al que la visita fer un repàs per la Història d’aquest cos local de seguretat que ha evolucionat a la vegada que ho ha fet la ciutat.

Una de les peces més antigues, i que Carrasquilla confessa que es tracta de la seva preferida, és un barret, de la Guàrdia Municipal, fundada en la sessió del Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’11 de desembre de 1857.

En les vitrines també s’hi pot trobar un fanal que correspondria al que utilitzaven els ‘Serenos’ durant la seva vigilància nocturna, i una capça amb els segells per fer els expedients de la Unitat d’Atestats. Una eina que res té a veure amb els mitjans actuals per dur a terme els expedients.

En definitiva, es tracta d’una exposició que, com ha dit Carrasquilla, té per objectiu apropar la Guàrdia Urbana als ciutadans de Tarragona i per donar fe que es tracta d’un cos que ha evolucionat d’acord a les necessitats de la ciutat. Lluny de la imatge de fredor i hermetisme que molts ciutadans tenen respecte al cos policial, un dels objectius d’aquest tipus d’activitats, l’exposició i el llibre, és trencar d’arrel amb aquesta idea i apropar una professió que “no sempre ha està ben entesa i valorada”.

 Dani MARTÍNEZ