REDACCIÓ18 Març, 2015 Davant de prop de 180 persones i representants dels sectors socioeconòmics més rellevants de Tarragona, el cap de llista d’ERC per a les properes municipals, Pau Ricomà, ha ensenyat les cartes amb les que pensa jugar un paper decisiu en els pactes postelectorals amb un discurs de presentació dels seus principals eixos programàtics dut a terme a una Palau a Firal i de Congressos amb passat republicà a la sala de comandament i en el que ha perdut la por a pronunciar el terme maleït d’àrea metropolitana.
“És important i necessari l’impuls d’una Autoritat Metropolitana del Camp de Tarragona, per donar solució a les nostres necessitats de mobilitat, connectivitat i de relació entre les persones”, ha assegurat, de cara a “fer una ciutat amb un pes determinant en la imminent República Catalana”. El candidat ha afirmat posteriorment, en roda de premsa improvisada, que una de les primeres reunions en aquest sentit serà “entrevistar-me demà amb el sector del taxi perquè és absurd que els de Tarragona no puguin fer serveis a l’estació de trens de La Secuita-Perafort”. Tampoc ha parlat de capitalitat en termes imperials. O potser sí, sota l’excusa de crear “una gran ciutat regió”.
Marcar distàncies
Sense desvetllar aliances futures però deixant clar que l’actual equip de govern tampoc és que li provoqui un èxtasi místic (“sembla mentida que una ciutat que es va proposar l’objectiu estratègic de ser smart city estigui a la cua en l’ús de les aplicacions digitals”) també ha volgut marcar distàncies amb definicions casposes de capitalitat i s’ha desmarcat del debat sobre Barcelunya que tan explota el candidat popular, Alejandro Fernández: “Hem de ser capaços de veure les oportunitats d’estar a 100 quilòmetres d’una de les ciutats més dinàmiques d’Europa. Potser algú pensa que ens aniria millor estar aïllats? Situats a centenars de quilòmetres d’una ciutat important? És clar que no. És absurd”.
Evitar compartiments estancs
Ricomà vol presentar-se amb propostes “realitzables i sostenibles”, que és una manera políticament correcte de dir que no vol fer volar coloms. Ha estat poc creïble quan ha afirmat que vol “acabar amb els compartiments estancs” i “els regnes de taifes” a l’administració de l’Ajuntament, perquè tots recorden que aquest va ser un dels principals problemes que no va saber abordar ERC quan va exercir de crossa de Ballesteros. Ara bé, amb un discurs nacionalista sòlid (la referència a la independència de Catalunya ha estat l’únic moment d’aplaudiments del seu parlament), ha estat capaç d’articular un argumentari solvent.
Centre d’investigació?
En línies generals, ha plantejat una actuació integral a la Part Baixa; a la creació d’un Centre d’Investigació i Creació Cultural en l’actual Palau Firal; aposta per l’Anella Verda (una actuació iniciada per un Sergi de los Rios present a la sala); donar solució, amb l’ajut de la inversió privada, a dos espais emblemàtics de la zona de Llevant: la Savinosa i l’antiga Ciutat Residencial; Creació del Centre d’Interpretació de la Catalunya Nova a la Torre del Pretori “per recordar el paper cabdal que hi va tenir Tarragona” davant “l’abandonament del Museu d’Història”; ubicar l’hemeroteca a l’edifici del Banc d’Espanya “i convertir-la en l’Hemeroteca Nacional de Catalunya” i passar els plens a la tarda, a una hora que faciliti l’assistència dels veïns i veïnes.
Dues propostes li han servit per confrontar els grans trets de la confrontació política amb d’altres formacions. La primera, en rumb de col·lisió directe amb el convergent Albert Abelló, passa per què fer amb la Tabacalera. “És una vergonya que en quatre anys l’Ajuntament hagi estat incapaç d’avançar en el Pla Director de la Tabacalera”, ha etzibat abans de deixar ben clara la seva negativa a destinar-lo per usos administratius.
No s’han fet bé les coses
La segona passava pels Jocs del Mediterrani del 2017. En cap moment s’ha mostrat contrari, però sí que ha expressat en veu alta la seva “preocupació”. Ricomà ha afirmat que no pensa parlar de la cita “des d’una perspectiva d’oposició sistemàtica, sinó des d’una preocupació fonamentada. Els darrers quatre anys s’ha avançat molt poc, o gens, en qüestions fonamentals que facilitin que un esdeveniment internacional d’aquestes característiques es pugui abordar amb èxit. Crec que no s’han fet les coses bé, que no hi hagut una estructura professional al servei dels jocs, i que l’ombra del dèficit ens amenaça com una espasa de Dàmocles gegantina”.
Poti-poti
A tall de resum, intervenció massa rígida, nerviosa i poc empàtica que ha tingut el millor moment quan ha improvisat al final i ha parlat amb emoció de la seva vinculació vital a Tarragona. Entre els assistents, el president de la CEPTA, Joan Antoni Belmonte; Joan Basora en representació de l’Autoritat Portuària; Teresa Pallarès per l’AEQT; el president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol; Raül Font pel Gremi de Pagesos i els secretaris generals d’UGT i CCOO, Jordi Salvador i Jaume Pros, respectivament. També hi era Apel·les Carod-Rovira, a tall d’anecdotari.
Jordi SIRÉ
