Arxius de accidents | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Gener, 2023
accident-mossos.jpg

Un total de 157 persones han mort en les carreteres catalanes en 142 accidents mortals durant l’any 2022, el que indica un descens del 10,3% respecte al 2019, segons les dades del Servei Català de Trànsit (SCT) fetes públics aquest diumenge.

Durant l’últim any abans de la pandèmia de coronavirus, el 2019, va haver-hi per tant 175 morts en accidents de trànsit. Els accidents en general també s’han reduït el 2022 pel que fa a tres anys abans en un 11%.

El conjunt de les persones mortes o ferides greus durant l’any acabat ahir s’eleva fins a les 835, un 9% menys que el 2019, quan se’n van comptabilitzar 953.

D’altra banda, el nombre d’accidents mortals o greus s’ha reduït, així mateix, en un 13% respecte a 2019, en passar de 800 a 698.

El passat mes de desembre van morir 9 persones a la xarxa viària interurbana, una més que al desembre de 2019, i quatre menys que el mateix mes de 2021, quan van ser 13.

Fins al 31 de desembre, el 76% de les víctimes van ser homes (119) i el 24%, dones (38). Dels 119 homes, un total de 102 eren conductors, 3 eren passatgers i 14 vianants, mentre que de les dones, 18 eren conductores, 15 eren passatgeres i va haver-hi 4 vianants.

La franja d’edat amb més persones mortes és la de 55 a 64 anys (31 morts i un 55% d’augment respecte al 2019), seguida dels que tenen 35 i 44 anys, amb 30 morts, mentre que els joves de 15 a 24 anys han passat de 18 a 22 morts.

El SCT informa que durant l’any passat van morir a la xarxa viària catalana un total de 42 motoristes, 8 ciclistes i 18 vianants, i va haver-hi un usuari de vehicles de mobilitat personal (VMP) que va perdre la vida en una carretera, tot i que els patinets elèctrics tenen prohibit circular-hi.

El conjunt de víctimes de col·lectius vulnerables suposen el 44% del total de morts, destacant que hi ha hagut una reducció del 14,3% del nombre de motoristes, set menys que el 2019.

En canvi, el col·lectiu de vianants tanca 2022 amb una mortalitat més elevada que el 2019, amb sis víctimes més, la qual cosa suposa un increment del 50%.

A la demarcació de Tarragona és on més ha incrementat la mortalitat del col·lectiu, mentre que l’AP-7 concentra gairebé la meitat dels vianants morts, 9 de 18.

Respecte als ciclistes, 8 en total, suposa un lleuger descens respecte a 2019, quan va haver-n’hi 9, però un increment comparat amb 2021 quan es van registrar 4 víctimes mortals, aglutinant la demarcació de Barcelona la majoria d’accidents mortals amb ciclistes implicats, 6 dels 8.

Dels 142 sinistres mortals registrats, 44 van ser per col·lisions frontals (un 31% del total); va haver-hi 101 que van ser col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 41 en solitari.

Un total de 87 víctimes ho van anar en dies laborables i 70 en els caps de setmana, acumulant la franja de tarda un major nombre de víctimes mortals, gairebé la meitat.

Per carreteres, l’autopista AP-7 segueix encapçalant les vies amb més víctimes mortals, amb 24 morts, un 15%, degut “a l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest corredor”.

La segona via que registra més víctimes és l’N-260, amb 7, seguida de l’ A-2 i la C-35, amb 6 cadascuna.

Per demarcacions, ressalta l’increment a Girona, amb 34 morts, el que suposa un augment de 7 pel que fa a 2019, quan va haver-n’hi 27, sent la comarca de l’Alt Empordà, amb 13, la que registra més sinistralitat, seguida per la Selva i el Gironès, amb 6 cadascuna.

A Barcelona, hi ha hagut 70 víctimes mortals, deu menys que el 2019; 39, a Tarragona, una menys que el 2019, i 14 a Lleida, la meitat que el 2019.

PUBLICITAT









REDACCIÓ10 Agost, 2022
velocitat.png

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramón Lamiel, va defensar ahir que diversos trams de l’AP-7 limitin la seva velocitat fins a 100 km/h “si convé”. “L’AP-7 ens ocupa i ens preocupa”, va dir.

Des del SCT reiteren que caldria una reducció a la via dels 120 km/h als 100 km/h per a combatre l’augment de l’accidentalitat, una proposta que la Dirección General de Tráfico (DGT) descarta.

Per aquest motiu va explicar que presentaran al titular de la via una proposta de reduccions «notables» en deu trams de l’AP-7 que sumen fins a 70 quilòmetres. Els trams del Camp de Tarragona que es veurien afectats serien Roda de Berà-La Pobla de Montornès (del quilòmetre 223 al 228) i La Móra – Constantí (del quilòmetre 238 al 247).

D’altra banda, Lamiel va apuntar que la velocitat màxima podria fixar-se per sota dels 100 km/h quan hi hagi congestions importants i es disposi d’un sistema de gestió intel·ligent de la xarxa. «L’AP-7 i el sistema viari no és el mateix que quan hi havia peatges, cal controlar la velocitat d’una forma diferent», va reivindicar el director del SCT.

Els trams concretament són:

📍 Medinyà – Sarrià de Ter (kms 52-57)

📍 Salt – Fornells de la Selva (kms 63-67)

📍 Hostalric – la Batllòria (kms 99-103)

📍 Mollet – Sant Cugat (kms 142-156)

📍 Sant Cugat – Martorell (kms 159-169)

📍 Castellví de la Marca – Banyeres del Penedès (kms 204-208)

📍 Roda de Berà – La Pobla de Montornès (kms 223-228)

📍 La Móra – Constantí (kms 238-247)

📍 Calafat – l’Ametlla de Mar (kms 288-299)

📍 L’Ampolla – Camarles (kms 308-313)

 

PUBLICITAT









REDACCIÓ30 Juliol, 2022
cues-1280x853.jpg

Tres accidents de trànsit a l’AP-7 a Montornès, Sant Cugat i Gelida compliquen aquest dissabte al matí l’operació sortida d’agost, segons el Servei Català de Trànsit (SCT).

L’accident de Montornès – amb un vehicle implicat i una dona ferida lleu – provoca fins a 12 quilòmetres de congestió en sentit nord des de Santa Perpètua de Mogoda. S’ha activat una grua de l’SCT per retirar el vehicle accidentat.

En paral·lel, un segon sinistre a Gelida sense ferits deixa uns 13,5 quilòmetres de retenció a la zona i un tercer accident – amb un camió i tres turismes implicats – a Sant Cugat del Vallès genera un quilòmetre de cua.

Un total de 317.600 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona fins a les 10.30 hores, un 67% dels previstos.

També hi ha bosses de retencions aquest dissabte al matí en altres punts de l’AP-7 com al Papiol, amb uns 7 quilòmetres de cua en sentit Martorell, o a la Jonquera, amb uns 5 quilòmetres de circulació lenta i aturades al tram fronterer en direcció sud. La C-32 igualment registra 1,5 quilòmetres de congestió a Tordera i la C-33, 2 quilòmetres de cua a Mollet del Vallès.

 PUBLICITAT












REDACCIÓ8 Juny, 2021
tarragona.jpg

L’ajuntament aposta per una mobilitat sostenible

El govern del republicà Pau Ricomà està fent esforços perquè la mobilitat a Tarragona sigui sostenible. La intenció a curt i llarg termini és “reduir el cotxe dins de la ciutat, volem que la gent circuli amb altres vies alternatives i emetre menys gasos d’efecte hivernacle, amb menys costs econòmics per l’usuari”.

El regidor i Mobilitat, Xavi Puig, ha explicat que justament aquest dilluns s’han iniciat les obres de pavimentació de l’avinguda Pere Martell de Tarragona, en què s’elimina un dels vials per a cotxes i es converteix en un carril bici, en una primera intervenció entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramon i Cajal.

Es tracta d’un pla global en què el consistori busca unir diferents punts de la ciutat i facilitar la mobilitat en bicicleta i altres vehicles menys contaminants. El cost d’aquest carril en concret s’eleva als 75.102 euros i les obres s’allargaran durant una setmana.

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona també està treballant en la creació d’un carril educatiu, que començarà al carrer Ramon Comes i Maudell i que tindrà un pressupost de 463.235,14 euros.

PUBLICITAT





REDACCIÓ2 Gener, 2020

S’han registrat 40 víctimes mortals en les carreteres de la província de Tarragona durant el 2019. Malgrat tractar-se d’un important nombre de morts, cal dir que s’ha notat un lleuger descens en comparació al 2018, atenent que se’n va registrar 46.

En termes generals, el 2019 ha acabat amb 171 persones mortes a les carreteres catalanes en 157 accidents mortals al llarg de tot l’any que acaba de cloure.

El nombre de víctimes representa una reducció de l’11,4% respecte al 2018 i del 30,5% en comparació amb el 2010. El 56,1% dels morts es van produir en caps de setmana o festius.

Per altra banda, hi ha hagut un augment del 9,3% en el nombre de motoristes que han perdut la vida. Pel que fa als ciclistes, han mort nou, set més que el 2018. La demarcació de Barcelona encapçala la llista en xifres absolutes, amb dues víctimes menys que l’any passat.

El mes d’octubre va ser el pitjor, amb 21 víctimes, seguit de l’agost, amb 20. El desembre és el que ha registrat menys morts, amb 7. L’autopista AP-7 i l’auto via A-2 són les carreteres amb més morts, amb 15. A la carretera N-II se’n van produir 11, i a la carretera C-12, deu més.

Així, 96 de les 171 víctimes van morir entre divendres tarda i diumenge o en operacions especials. El pitjor cap de setmana va ser el del 22 al 24 de març, amb 7 persones mortes.

Pel que fa a l’edat, destaca l’augment d’un 43% en la franja de 65 a 74 anys. Han baixat un 46,5% les víctimes entre 35 i 44 anys, segons les dades que va publicar ahir la Generalitat de Catalunya.

Del total, un 38,6% de les víctimes són de col·lectius vulnerables: 47 motoristes, 9 ciclistes i 10 vianants. Són quatre motoristes i set ciclistes més que el 2018. Per demarcacions, a Barcelona es van registrar 76 morts (-29); a Tarragona, 40 (-6); a Lleida es van produir 28 (-6), i a Girona, 27 (-8).

 


REDACCIÓ27 Abril, 2019
foto_3490482-e1556398892744.jpg

Els responsables sindicals de CCOO en matèria de salut. D’esquerra a dreta, Manel Güell, Vicente Moya, Cristina Torre i Francesc Montoro

CCOO ha denunciat  que la sinistralitat laboral a la demarcació de Tarragona va créixer un 2,34% a la demarcació el 2018, fins arribar als 9.185 casos. D’aquests, 9.125 van ser casos lleus, 54 greus i es van produir 6 accidents mortals, el doble que l’any anterior. A més han afirmat que els índex d’accidentalitat entre els treballadors que tenen contractes temporals s’ha doblat des de l’entrada en vigor l’any 2012 de la reforma laboral. L’increment l’han atribuït a una precarització dels contractes de feina, a una llei de prevenció de riscos laborals obsoleta i a una reducció de les inspeccions a les empreses.

Francesc Montoro, responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, ha explicat que “s’ha passat d’una sinistralitat entre els treballadors a temps parcial del 24% el 2013, al 35% actual”. “Des del 2013 no para d’augmentar i s’ha doblat el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors en qüestió de 5 anys”, ha detallat. Per Montoro “és una dada preocupant que corrobora la necessitat d’actuar no només en la prevenció de riscos laborals, sinó també en el tipus de contractació i en la incidència que té en els accidents”.

Segons les dades facilitades pel sindicat, Tarragona va ser la demarcació catalana amb un increment menor del nombre d’accidents laborals. Girona es va situar amb un ascens del 6,15%, Lleida d’un 4,3% i Barcelona d’un 3,6%. La mitjana catalana va pujar en un 3,82%. Per sectors, a la demarcació de Tarragona el sector serveis va acumular el 65% de l’accidentalitat laboral el 2018 i quatre dels sis accidents mortals. La construcció va suposar l’11% de la sinistralitat, i la indústria el 18%. Aquest darrer àmbit registra la taxa més baixa de Catalunya. Segons els responsables de CCOO és a causa que “en la indústria tarragonina els contractes laborals són més estables”.

En el global de Catalunya es van produir 82 morts el 2018, sis dels quals a la demarcació tarragonina. Per Cristina Torre, responsable d’acció sindical de CCOO a Catalunya, es tracta d’una “societat malalta”. “Si per guanyar-nos la vida ens hem de morir a la feina tenim un problema”, ha reflexionat; i ha apuntat que només sis d’aquestes 82 persones “treballaven on hi havia representació sindical”. Al seu parer “això evidencia que les normes no es compleixen” i ha culpat a la precarietat de que no es facin efectives les lleis. També ho ha relacionat amb el fet que la inspecció de treball “cada vegada té menys recursos” i “realitza menys inspeccions a les empreses”. Torre ha assegurat que hi ha un “frau” en la contractació temporal, ja que a Catalunya un de cada quatre contracte dura menys de set dies. I s’ha preguntat: “Quina formació en prevenció de riscos fan aquests treballadors? Cap ni una”, ha assegurat.

 


REDACCIÓ1 Gener, 2019
accident_moto.jpg

34 motoristes han perdut la vida

El 2018 no ha sigut un bon any a les carreteres catalanes. Des de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2018, 185 persones han mort en un total de 159 accidents.

Respecte al mateix període de l’any passat, això representa un 10% més de la xifra de morts i també un increment del 10% dels accidents mortals.

Pel que fa a la tipologia, els accidents amb un sol vehicle implicat s’han incrementat un 30% respecte a l’any passat i destaca l’augment de les sortides de via amb un 54% més d’accidents. El 22,1% de les víctimes mortals d’aquest any tenien entre 35 i 44 anys, si bé la tipologia que té un increment més significatiu respecte a l’any passat són les persones de més de 74 anys. El 2018 han mort 23 persones d’aquesta franja d’edat, 16 més que l’any anterior.

De les 185 persones mortes, 39 eren motoristes, 17 eren vianants i 2 eren ciclistes. En el cas dels motoristes, hi ha hagut una lleu baixada en les víctimes mortals respecte a l’any passat (45). Pel que fa als ciclistes, la xifra de morts ha disminuït substancialment i ha passat d’11 ciclistes morts el 2017 a 2 ciclistes el 2018. No obstant això, el 2018 s’ha produït un alarmant increment dels atropellaments, que passen de 5 a 17.

 


REDACCIÓ16 Juny, 2014

El vehicle accidentat
El vehicle accidentat

Una persona ha resultat ferida lleu en accident de trànsit a la carretera C-37, en el terme municipal d’Alcover.
Per causes que s’investiguen, el conductor del turisme sinistrat ha perdut el control, havent sortit de la via, bolcant poc després.
D’acord amb informacions dels Mossos d’Esquadra, l’accident ha provocat cues de vehicles en aquesta via fins que els serveis d’emergència han pogut atendre el ferit i retirar el cotxe sinistrat.


REDACCIÓ11 Juny, 2014

Imatge de l'accident
Imatge de l’accident   (Foto: J.Armengol)

El Carrer de Pin i Soler de Tarragona ha estat l’escenari d’un accident on s’ha vist implicada una moto i un vehicle lleuger.
Els fets han passat passaven escassos minuts de les 10 de la nit.
Informacions d’alguns testimonis donen compte que no hi ha cap ferit greu, tot i que la porta del conductor ha resultat força damnificada a causa de l’impacte.
El motorista podria haver patit algunes ferides. S’ha presentat en el local, una ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques, un camió dels bombers i un vehicle d’atestats de la Guàrdia Urbana que s’ha fet càrrec de l’ocurrència.
 


REDACCIÓ30 Maig, 2014

D’acord amb una auditoria del RACC, un dels principals problemes dels senyals d’orientació a Tarragona és que hi ha poca continuïtat. Això fa que els conductors -sobretot els turistes- es perdin i es distreguin fàcilment, disminuint la seguretat del trànsit. L’estudi alerta d’un excés d’informació en alguns senyals i d’un insuficient nivell de comprensió

SENYALSPer contra, en general destaca una bona visibilitat i manteniment dels indicatius. Entre els itineraris més complicats de seguir hi ha l’accés als jutjats, a l’Hospital de Santa Tecla o a la Tàrraco Arena Plaça, ja que no estan senyalitzats. La nota global de Tarragona és de 49 punts sobre 100.
Aquesta puntuació equival a dues estrelles RACC d’un màxim de cinc i és el resultat
 d’analitzar 108 itineraris. En concret, l’auditoria s’ha centrat en vuit punts d’origen que inclouen les vies principals d’accés i punts estratègics dins l’àmbit municipal amb destinació a un total de 22 punts com hospitals, elements d’interès turístic, cultural o empresarial, així com terminals de transport i vies principals.
El responsable de mobilitat de la Fundació RACC, Xavier Abadia, ha destacat que Tarragona té “un ampli marge de millora”, especialment en els factors de continuïtat i comprensió.
Aquests són els àmbits que presenten uns resultats més deficients. La continuïtat obté una valoració del 41%, mentre que la comprensió es queda també per sota de l’aprovat amb un 46%.
A l’altra cara de la moneda hi ha la visibilitat dels senyals, que s’enfila fins al 66% i el manteniment, que es queda en un discret 56%. Una senyalització deficient fomenta que els conductors es perdin i es distreguin intentant seguir o desxifrar les indicacions, segons ha apuntat Abadia, la qual cosa disminueix la seguretat i la possibilitat que es produeixin accidents.
senyals1
Pel que fa als àmbits analitzats, destaca l’absència de senyals que indiquin com arribar a l’Hospital de Santa Tecla -un fet que ja es va advertir al 2011-, els jutjats o la Tàrraco Arena Plaça (TAP).
D’entre els diferents àmbits, el cultural és el que en surt més mal parat, amb una mitjana de 29,7 punts, amb dificultats per arribar a la Catedral, el MNAT, l’Amfiteatre o la mateixa TAP.
En l’àmbit sanitari, la mitjana surt perjudicada pel dèficit de Santa Tecla, ja que l’Hospital Joan XXIII obté una de les notes més altes, 75,2 punts. Tampoc no aproven els equipaments, per la falta de senyalització dels jutjats, el Palau de Congressos o el Nou Estadi.
El RACC també recomana millorar la senyalització de l’estació de trens, mentre que la resta de terminals de transport aproven amb 60 punts sobre 100, al mateix nivell que els polígons industrials. Un dels àmbits més ben valorats per l’auditoria és la senyalització dels accessos viaris, en especial de l’A-7 en direcció a València, així com l’AP-7 o la C-31B cap a Salou.
Segons el responsable de mobilitat de la Fundació RACC, Tarragona ha d’invertir i establir un protocol de senyalització per millorar la informació a l’usuari, especialment pel component turístic de la ciutat i l’existència d’una major mobilitat de persones que no són residents habituals. I especialment, ho hauria de fer en les grans avingudes donant continuïtat als itineraris.
També cal una millor coordinació entre les administracions de carreteres i potenciar la xarxa d’aparcaments dissuasius senyalitzant-los correctament i aportant informació sobre la seva connexió al transport públic.
senyals3
A més, el RACC ha detectat la implementació d’un nombre excessiu de destinacions en alguns senyals, la qual cosa fomenta la confusió i augmenta el risc d’accident.
També s’han localitzat una acumulació de senyals que estan poc separats entre ells, pictogrames que canvien segons el cartell o la titularitat de la via, lletres massa petites o un excés d’informació.
En aquest sentit, es recomana seleccionar adequadament els pols d’interès i evitar combinar informació d’espais públics amb altres de caire privat com ara centres comercials. Finalment, l’estudi apunta a la necessitat de retirar branques d’arbrat i reposar senyals de reglamentació que obstaculitzen la visibilitat dels panells d’informació.
RS
 
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter