25. Abril 2024

Arxius de 9N | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

L’exconseller Francesc Homs

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

OPINIOTot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.

RICARD_CHECAEntenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.

M’agradaria, però, diferenciar el judici del 9N (que és polític) de la investigació del 3% (que és un presumpte cas de corrupció denunciat per la finada Montse Gassull). En aquest escàndol no crec que hi hagi persecució a polítics sinó caça als corruptes, i això s’hauria de lloar.

Barrejar el procés independentista amb el cas del 3% és una equivocació colossal i una pèssima estratègia. Els que se senten víctimes o perseguits per la justícia espanyola haurien de demostrar la seva innocència o querellar-se contra els infames.

La millor defensa no passa pel silenci ni per afeblir la credibilitat de qui administra la justícia o la independència del poder judicial. En aquesta guerra bruta sembla que cap dels bàndols té les mans netes i això, tard o d’hora, se sabrà. Mentrestant, caldria certificar si els dirigents convergents sabien o estan implicats en la trama del 3%.

Tot aquest enrenou em comença a mosquejar.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’


REDACCIÓ8 Febrer, 2017

L’expresident Artur Mas, que acudirà al judici com a testimoni, quedarà exempt d’haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa. Mas està sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 9N juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega

En el mateix dia que Francesc Homs declarava com a testimoni en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a causa de la consulta del 9N, ha estat informat que serà jutjat, en el Tribunal Suprem (perquè és aforat), el proper 27 de febrer, també per la mateixa causa.francesc_homs

La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis, al considerar que no tenen “cap enllaç amb l’objecte del procés”. En canvi, sí que declararà com a testimoni l’expresident Artur Mas.

Tribunal de 7 magistrats
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l’1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El manuel_marchenapresident del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.

En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l’anàlisi dels programes informàtics aportats per l’empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d’Homs també va demanar aquesta prova pericial. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.

En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d’una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d’aquest document “no és altre que el d’un ofici” dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic.
felip_puig
Felip Puig com a testimoni
Entre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l’exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d’administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.

Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són l’exsecretari de Comunicació Josep Martí, l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana o el director general de Difusió, Ignasi Genovès.

 


REDACCIÓ17 Març, 2016

La denúncia del Sindicat Manos Limpias contra el jutge el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instrueix la causa 9-N per sospites de retard o dilacions ha estat arxivada.

9NEn l’acord d’arxiu, el promotor disciplinari assenyala que des que les primeres querelles van ser admeses a tràmit el 8 gener 2015 pel TSJ i José Manuel Abril fos designat instructor, el magistrat ha dictat un total de 43 resolucions, totes elles “força motivades” , quedant a 21 gener 2016 únicament quatre sol·licituds o escrits per proveir.

“A la vista de l’anterior, no s’observa l’existència d’un retard o una paralització rellevant en la tramitació de les diligències”, assenyala el Promotor, que afegeix durant aquest temps “han estat nombroses les incidències processals esdevingudes”, en referència a les impugnacions i recursos presentats per les parts.

A això s’afegeix la necessària tramitació i resolució de 88 denúncies que es van sumar a les querelles inicials, així com de 6.000 acte-denúncies, que requereixen un pronunciament individualitzat.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2015

mas Artur Mas, el president del govern català en funcions, declara demà com a imputat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver convocat la consulta alternativa independentista del 9N, quan la seva reelecció segueix en l’aire pendent de les negociacions entre Junts pel si i la CUP.

Nou mesos després que s’admetés a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar per la consulta del 9N, el magistrat instructor del TSJC Joan Manel Abril ha citat a declarar com a imputats per aquesta setmana a Mas i, demà mateix, a l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega (UDC) i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau (CDC).

Els tres càrrecs públics contra els quals es dirigeix ​​la querella seran interrogats pel seu paper en la convocatòria i en l’organització de la consulta alternativa del 9N suspesa pel Tribunal Constitucional (TC), fets pels quals la Fiscalia els acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.

La citació d’Artur Mas es va notificar el passat 29 de setembre, als dos dies de les eleccions que va guanyar la coalició de Junts pel si i després que la defensa del president de la Generalitat, Ortega i Rigau demanessin -en plena campanya- a TSJC que cités com a imputats els querellats abans d’acordar qualsevol altra testifical o diligència.mass

La imputació de Mas dos dies després de l’27S i la coincidència de la data en què serà interrogat amb la del 75 aniversari afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys pel franquisme ha estat interpretat com una provocació per l’independentisme, que ha convocat actes de suport al president per dijous que ve.

Les entitats sobiranistes han cridat la població a “acompanyar” als imputats a les portes del Palau de Justícia on es troba el TSJC -situat, precisament, al passeig Lluís Companys de Barcelona- i, a última hora de la tarda, s’han convocat concentracions davant dels ajuntaments de tot Catalunya.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

9n
Òmnium i ANC fan balanç de la jornada

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han titllat les dades de participació de les sis de la tarda de “xifres extraordinàries” i han albirat “reaccions i conseqüències polítiques”.

El vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, i el membre d’Òmnium Marcel Mauri han subratllat el comportament exemplar dels catalans durant aquesta jornada i han assegurat que “la democràcia ha vençut les pors, les prohibicions i les amenaces del govern espanyol”. Les dues entitats han indicat que aquest 9-N és “un pas importantíssim però no decisiu per avançar cap a la independència”. A les sis de la tarda havien votat 1.977.531 persones.

Escrivint la historia
El vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, ha subratllat “l’actitud i el comportament exemplar dels catalans” i ha dit que les xifres de participació demostren que “la democràcia ha vençut les pors, les prohibicions i les amenaces del govern espanyol”.

“Hem escrit una mica més de la nostra història”, ha assegurat Marfany des del Born Centre Cultural, on la campanya Ara és l’hora -impulsada per ANC i Òmnium- està vivint aquesta nit de consulta. Marfany ha tingut també un record per “tota la gent que ens ha precedit. Ells també ho han fet possible”.

Conseqüències polítiques
Per la seva banda, el membre de la junta directiva d’Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que hi haurà “reaccions i conseqüències polítiques” després de la consulta d’aquest diumenge. En aquest sentit, ha afegit que els d’avui “són els vots de la dignitat i de la democràcia que diuen no a un estat espanyol que ha posat tots els impediments”.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

Minuts abans d’entrar al ple extraordinari de l’ajuntament de Tarragona, llegeixo una piulada d’Isona Pasola que diu: “Ahir vaig estar a ‪#Badalonapresentant ‪#lendema. Avui el Ple Municipal es suma als municipis pel‪#9N‪#LaGentEmpeny “. Em va semblar un hastag que sintentitzava perfectament el procés que ens durà a votar el 9N: la gent empeny.

La gent empeny fort en aquesta gloriosa rampa infernal, com ho fa en un port d’alta muntanya. A aquells ciclistes destacats perquè no mirin enrere i donin les pedalades més fortes de la seva vida, com si aquesta fos l’última etapa de la seva carrera. I als ciclistes més justets de forma, els que voldrien despenjar-se definitivament, perquè no ho facin, amb una apel·lació tàcita a la seva vergonya professional que els faci  difícil desconnectar definitivament de l’èpica del moment.

I això és el que ha passat a tants i tants plens municipals, on la correlació de forces i les actituds anteriors d’alguns partits feien preveure que no s’aprovarien les mocions en favor de la consulta del 9N. Però la gent empeny, molt fort, per això a Badalona, Sabadell, Terrassa…i, és clar, a Tarragona es van aprovar les mocions davant la incredulitat de molts.

Ja he sentit algunes interpretacions que situen l’actitud del grup majoritari al nostre consistori en clau de pròximes municipals i que seran les facilitats o obstacles que posarà a la celebració de la consulta les que marcaran el seu compromís amb l’anhel ciutadà.  És veritat, però cal reconèixer que estem en un punt que fa unes setmanes semblava impossible. I hi estem perquè la gent ha empès.

I la gent va empènyer amb molta força el darrer 11 de setembre. Els cinc mil tarragonins que omplíem la plaça de la Font vam superar molt àmpliament als que a la tarda es van reunir, vinguts de molt diversos punts, en un esperpèntic homenatge a la Senyera, en el que hi havia més banderes espanyoles que catalanes. Un acte de tergiversació històrica amb la pretensió d’atorgar a Tarragona la categoria de capital de l’antiindependentisme, al qual el partit que governa a Tarragona s’hi va posar bé i, a més, hi va tenir alguns regidors.

I ara cal seguir empenyent, amb més força i més respecte que mai. Empènyer amb arguments per atacar les darreres rampes, les més fredes i emboirades.

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona

 

 


REDACCIÓ16 Setembre, 2014

muriel
La presidenta d’Òmnium Cultural viatja a Escòcia

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, viatjarà Escòcia per viure in loco la votació del referendum independentista que tindrà lloc el proper dijous.

Casals copsarà de primera mà com es viu el debat polític i les campanyes de diferents organitzacions, a més de participar en una jornada al Centre Català d’Escòcia.

La delegació d’Òmnium es reunirà aquesta setmana amb acadèmics, polítics i representants associatius per conèixer l’evolució d’ambdues opcions i la normalitat democràtica que viu el país davant la possibilitat d’expressar la seva voluntat a les urnes.

L’objectiu del viatge també és donar a conèixer el cas català i la campanya de la societat civil “Ara és l’hora”, impulsada al costat de l’ANC, que treballa per a garantir la consulta del 9 de novembre i aconseguir la victòria del doble “sí” a les urnes.

Dijous, el dia del referèndum, la presidenta d’Òmnium participarà en una jornada al Centre Català d’Escòcia (programa). En concret, Muriel Casals intervindrà en la taula rodona “Cultura, associacionisme i política”, al costat d’altres representants d’entitats dels Països Catalans. Serà a les 16.30h a l’Augustine United Church (Sala Studio), al carrer de George IV Bridge, 41.

 


REDACCIÓ11 Setembre, 2014

Ho hem aconseguit. Ha sigut tan emocionant que ho recordarem tota la vida. Hem demostrat al món la nostra voluntat de votar amb l’acte cívic més gran que s’ha fet mai a cap ciutat d’Europa. Junts, hem tornat a fer història i serem recordats per sempre. Gràcies!

La Via Catalana 2014 ha estat un èxit de tothom i també el principi d’una gran campanya per guanyar la independència.

Arribar fins a aquest punt no ha estat gens fàcil. El nostre oponent no és el defensor legítim d’una idea, sinó un Estat que actua sense escrúpols: hi ha hagut querelles, circulació mal intencionada de rumors falsos i intents de filtració il·legal de dades privades.

Ara ja et podem dir que el web d’ara és l’hora ha patit centenars d’atacs informàtics que intentaven fer caure els nostres servidors, situats en altres països. També hi ha hagut intents de bloquejar les comunicacions personals dels responsables de la campanya. Sabem que el joc brut continuarà.

Estar connectats i fer possible la campanya de manera col·lectiva és la nostra força. Per això han volgut atacar sense èxit la base de dades que fem entre tots. Per això intenten llançar sospites infundades contra unes finances que són transparents i parteixen de les aportacions modestes de desenes de milers de persones.

Sàpigues que persistirem, tossudament il·lusionats. Per això, comencem ara una gran campanya per guanyar el 9N que necessita la teva implicació.

D’una banda, arribarem personalment a totes les cases del país. Escoltarem a tothom. Volem que tothom es faci seu el país nou i digui com ha de ser. Un país sencer que parla i sescolta Mentre ens ataquen, nosaltres posem en marxa el «porta a porta» més gran que s’ha fet mai, que només serà possible si tenim 100.000 voluntaris. Només et demanem una tarda de la teva vida perquè t’hi impliquis.

De l’altra, necessitem aconseguir els recursos necessaris per fer visible la campanya i resistir els atacs dels oponents. Ho hem de fer amb milers d’aportacions per assolir els 5 milions d’euros que necessitem per arribar a tot arreu per tots els mitjans. Sabem que moltes famílies suporten la crisi amb dificultats, però qualsevol contribució a partir d?1euro és bona i també ens ajuda a defensar un model de finançament exemplar: sense subvencions de l?erari públic, sense fons obscurs, amb la participació de milers i milers de persones honestes. És per això que et demanem que facis un donatiu, petit o gran, només una vegada o de forma repetida, com vulguis o com et vagi més bé.

Carme FORCADELL
Presidenta de l’Associació Nacional Catalana

Muriel CASALS
Presidenta d’Òmnium Cultural

 

 


REDACCIÓ11 Abril, 2014

La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que s’ha desplaçat a Tarragona per assistir a la inauguració del Carrer Miguel Ángel Blanco, en la urbanització Bon Sol, ha carregat de valent contra el president de la Generalitat per haver manifestat la intenció de realitzar unes eleccions plebiscitàries.

Sánchez-Camacho ha estat aquesta tarda a Tarragona
Sánchez-Camacho ha estat aquesta tarda a Tarragona

Sánchez-Camacho lamenta que Artur Mas no hagi assimilat ni entès el revés que la seva petició va rebre al Congrés dels Diputats.
“No es podrà fer cap referèndum a Catalunya perquè no hi ha l’autorització democràtica del Congrés ni per la via de la Llei de consultes ni per la via de les eleccions anticipades”, ha esclarit la líder conservadora, subratllant que “no es pot substituir un referèndum d’autodeterminació a través d’unes eleccions autonòmiques, perquè no ho permet la llei, és inconstitucional. I el senyor Mas ho sap”.
Sánchez-Camacho considera que el president de la Generalitat “està anant per camins fora de la democràcia” i li ha reclamat que torni “al sentit comú i al compliment de les lleis i que es posi a disposició d’un diàleg constructiu, lleial i sincer” en l’àmbit legal.
Instada a comentar quina serà el panorama polític local, tenint en compte els pactes de govern existents entre CiU i PP, com és el cas, per exemple, de Reus, Cambrils o Salou – que es fraccionarà per un altre motiu – la presidenta del PP català, s’ha estimat més suggerir que “no ens hem d’anticipar al temps”.
Foto: D. Jorba