Arxius de 2a Divisió B | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Maig, 2021
Nàstic-Alcoià5-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i el Club Deportivo Alcoyano es veien les cares en un partit crucial pel seu accés al torneig d’ascens a 2a Divisió A. El Nou Estadi era l’escenari de l’enfrontament, el qual ha acabat amb victòria grana per un gol a zero. Els de Toni Seligrat venien d’emportar-se els tres punts de Vila-real, mentre que els blanquiblaus arribaven a Tarragona després de perdre a Collao davant del FC Barcelona B.

La primera part començava amb una tònica d’igualtat que es mantindria durant força minuts. Els dos equips eren conscients que s’estaven jugant la seva temporada en aquest partit. Pel que fa al joc, els dos conjunts van sortir amb ganes, a pressionar al contrari des de molt a dalt per forçar pèrdues i crear perill amb combinacions ràpides. Ara bé, si hi ha un equip que domini aquest estil és el Nàstic, que va demostrar poder crear més perill que el rival a través d’aquestes jugades. Primer ho provaria Oliva amb una rematada de primeres que sortia llepant el pal esquerre de José Juan, el ‘famós’ porter de l’Alcoià que li va parar quasi tot al Reial Madrid en Copa del Rei. Al minut 10, Carbia posava una pilota a l’espai que Fullana passava enrere perquè rematés Bonilla de primeres a sota del pal dret. José Juan, mostrant una espectacular velocitat de reacció, es vestia de sant per desviar l’esfèric a córner.

Els visitants només comptarien amb una ocasió de gol, un centre que es rematava molt per sobre de la porteria de Suárez. No obstant, l’Alcoià tancava al Nàstic en la seva àrea amb 4 córners seguits. Cap acabaria sent fructífer. Finalment, Oliva faria l’1 a 0 al 32. Pol Domingo centrava la pilota al segon pal, des d’on Carbia la passava enrere amb el cap perquè el de Riudecanyes fes el gol a plaer. Aquesta seria la darrera jugada destacada del partit, ja que les interrupcions agafarien el protagonisme del que quedava de primer temps.

PUBLICITAT

La segona meitat s’iniciaria amb un Alcoià que s’havia proposat remuntar el matx. Les ocasions no arribaven per a cap dels dos equips, però eren els visitants els que proposaven més joc, combinant bé i amb paciència. En aquesta línia, cada equip comptarien amb dues accions de perill. Primerament Carbia rematava massa escorat per sobre de la porteria i, tot seguit, els visitants enviaven la pilota directament a les mans de Suárez. Amb el pas dels minuts, es percebia un Alcoià cada cop més desesperat, però també a un Nàstic que no aconseguia matar el matx. De fet, Trilles salvaria un gol quasi cantat del conjunt alacantí en boca de gol al minut 35. A partir d’aquesta acció, el cronòmetre s’aniria parant constantment per diverses interrupcions. Finalment, els 3 punts es quedarien a casa. El Gimnàstic guanyaria patint, sí, però amb aquesta victòria començava a albirar els play-offs.

D’aquesta forma, l’Alcoià es queda cinquè amb 33 punts, ja fora de qualsevol lluita. La setmana vinent jugarà a El Collao contra l’Andorra, rival directe del Nàstic. Pel que fa al conjunt entrenat per Toni Seligrat, el proper cap de setmana viatjarà a Eivissa per certificar la seva participació en el play-off d’ascens a 2a Divisió A. L’empat és vàlid, ja que els granes tenen el gol average guanyat amb l’Andorra en cas de finalitzar la lligueta amb els mateixos punts.

A. R.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Març, 2021
Nàstic2-1280x1284.jpg

El Gimnàstic de Tarragona va acabar la jornada 20 del campionat de lliga de 2a B havent-se classificat per jugar la temporada vinent – com a mínim – a 2a B pro, la nova categoria de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Així es va certificar amb la derrota del Badalona davant del Cornellà. Tot i això, el club grana encara ha de disputar una 2a fase on s’enfrontarà per primer cop aquest curs a IbizaAlcoyano i Villarreal B. Si el conjunt tarragoní acabés aquesta 2a fase entre els 3 primers, jugaria dues eliminatòries a partit únic que permetrien l’ascens de nou a 2a A. Per tant, el Gimnàstic ja ha assolit el primer objectiu d’aquesta temporada, jugar a la categoria intermèdia entre 2a A i 2a B, però encara queda la possibilitat de tornar a la divisió de plata del futbol espanyol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2021
Toni-Seligrat6-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona està realitzant una gran temporada que no té res a veure amb l’anterior. Actualment, l’equip tarragoní és el primer del seu subgrup amb 32 punts i un partit menys. Però la millor dada dels granes és el fet que no perden cap partit des de la primera jornada, acumulant 16 enfrontaments sense conèixer la derrota. Ara bé, encara queden molts reptes al davant si l’equip vol jugar l’any vinent a Segona Divisió. Encara resta una segona fase de la lliga regular amb els millors equips de cada subgrup (valencians i catalans), a més d’una posterior competició a tall de torneig. Amb aquest context positiu, però ni molt menys definitiu, parlem amb el tècnic del Nàstic, Toni Seligrat.

Comencem. Senyor Seligrat, com valora vostè la situació actual del Nàstic?
Primer, treu això de senyor Seligrat (rient). La valoració és molt positiva. És molt difícil fer una valoració més alta del que hem fet i del que és el Nàstic a dia d’avui.

Ens trobem enfront de dos cursos totalment diferents. Què ha canviat respecte a la temporada passada?
El primer aspecte que ha canviat és que – a nivell personal – jo he començat la temporada. A més a més no tan sols l’he començat, sinó que tenia l’avantatge d’acabar l’anterior. Amb això hem pogut retenir tot allò bé que teníem i millorar quelcom que no era tan bo.

L’equip no perd des de la primera jornada, a què es deu això?
Són molts factors, però això sobretot es pot veure a les coses ben fetes. Per norma general, al futbol i a la vida, quan fas les coses ben fetes acostumes a tenir premi. I a l’inrevés, quan no les fas bé acostuma a arribar el càstig. No sempre és immediat, però per norma general és així.

Fins quan durarà aquesta imbatibilitat?
Buff. Qualsevol dia perdrem. Això no ho saps mai. El que sí que ha de durar és el fet de seguir fent les coses bé o fins i tot fer-les millor. Per això entrenem cada dia i per això es treballa: per millorar tot el que no fem bé, que hi ha moltes coses que no fem bé i d’altres que sí que les fem millor. Però ja et dic, perdre pots perdre qualsevol dia, mereixent-ho o no, el que sí que hem de mantenir és aquesta línia que tenim de treball i de fer moltes coses bé. Espero que no la deixem mai.

De fet, jo li vull preguntar per aquesta xifra important d’empats. Com es transformen els empats en victòries?
Primer que tot, tothom ha de posar-se en situació. Nosaltres estem empatant molt més que la resta d’equips? O és una categoria on s’empata molt? És a dir, aquesta divisió és molt igualada. T’ho dic jo, t’ho dirà Garcia PimientaManolo González i qualsevol entrenador de 2a B i d’aquest subgrup de 11. Una categoria on els dos darrers classificats poden jugar contra els primers i guanyar-los o – moltes vegades més – empatar-los. Està sent una divisió de tant d’equilibri i de tanta igualtat… Quina igualtat hi ha major que un empat? Vull dir, no és una cosa pròpia del Nàstic. Què s’ha de fer per no empatar tant? Home, evidentment s’ha de marcar un gol més que el rival. Però per què no passa això? Els equips no sortim a guanyar? No ens agrada? No, és perquè hi ha moltíssima igualtat. I això es tradueix en un empat.

Precisament, què li diria vostè a tots els aficionats del Nàstic que consideren que, a vegades, Toni Seligrat és un entrenador defensiu?
Els hi diria que no em coneixen. Tan senzill com això. És impossible que una persona que em conegui, és a dir, que hagi vist com treballo, com entreno i com plantejo els partits, digui que sóc un tècnic defensiu; veurien que jo no tinc res a veure amb un entrenador defensiu. Jo intento ser un tècnic complet, per tant, intento donar-li moltíssima importància a tots els aspectes que formen part del joc d’un equip. Però un conjunt no només ataca, també defensa, hi han jugades a pilota aturada… Tens moltíssima feina per tenir a tots els jugadors enxufats. És a dir, que se sentin partícips del joc de l’equip. Això no s’assoleix sol. Que el grau de motivació sigui elevat, per aconseguir els objectius… Tot això són tasques d’un entrenador. Un tècnic no només és “atacar i fer-ho bé”, i menys en una categoria com la 2a B, on el que pitjor es fa és atacar. Els camps no són massa bons, el talent dels futbolistes no és tan elevat com els del màxim nivell, etc.

Jo estic convençut, ara mateix m’ha vingut a idea, que aquests que dius tu que em titllen de defensiu, segur que si els hi preguntes de com estan jugant el Barça i el Madrid, et diran que molt malament. Segur, són gent negativa. Clar, si el Barça o el Madrid juguen malament… què farà el Nàstic, devem ser horribles (entre rialles i amb to irònic). I segurament seran persones d’aquest perfil. Si em coneixen, no poden dir això.

Quines facetes ha de millorar l’equip de cara a aquesta 2a fase que ja s’apropa?
Com ja t’he dit, jo crec que tenim molts aspectes a millorar. Alguns, evidentment, els podem tenir fins i tot malament. Per això entrenem cada dia. Però que són molts, no són només un o dos.

Però si m’hagués de destacar els més importants?
Estem més ocupats amb mantenir tot el que tenim bé que no pas a millorar el que tenim malament. Que també. Això ens passa moltes vegades: hi ha una setmana que treballes molt l’atac ràpid, i els jugadors s’obliden de l’atac combinatiu. I aquell diumenge només ataques ràpid. És com si se’ls hi hagués oblidat la lliçó superada. Com que no ho has entrenat, a la següent setmana tornen a l’atac combinatiu i se’ls hi oblida recuperar la pilota i atacar ràpid. La idea és mantenir els nostres conceptes, els quals els tenim treballats, i per la categoria on som els portem a un nivell altíssim. Precisament per això portem 16 partits sense perdre i anem primers. Llavors, és molt més important mantenir un equilibri amb els nostres conceptes de joc, encara que també s’hagi de millorar aquells aspectes que no tenim tan bé.

En aquest sentit, quins són aquests punts forts del seu equip?
El mateix que t’he dit dels aspectes a millorar t’ho aplicaria als punts fort. És a dir, abans amb els febles era el que hem de millorar, ara és quelcom fort que tenim. Doncs no és una sola cosa. Jo crec que amb tots els aspectes d’un equip de futbol, estem a un nivell entre màxim i excel·lent. I també parlo de l’atac, ja que som l’equip que més gols porta, però també de la defensa, per això som el conjunt amb menys gols en contra. I quan defensem, a vegades ho fem amb bloc alt i d’altres en bloc baix. És que tenim els dos conceptes a un bon nivell. Ara hem de saber quan aplicar cadascun d’aquests aspectes del joc, però crec que la bona trajectòria de l’equip no és fruit d’un o dos àmbits de l’equip, sinó d’un cúmul important d’aspectes que nosaltres dominem.

Què prefereix Toni Seligrat: ofensivitat o defensivitat?
Equilibri. No m’agradaria que el meu equip ataqués malament, però tampoc m’agradaria que defensés malament. I tampoc m’agradaria que una de les dues coses les fes molt bé i l’altra malament. Per això et dic que tractem de treballar-ho i millorar-ho tot. Ara, estem ocupats en trobar aquest equilibri de saber quan has de pressionar a dalt o tirar a l’equip en bloc baix per defensar. Amb pilota, quan hem de fer un atac ràpid i vertical o quan hem de fer un joc horitzontal i de possessió. Ho hem fet tot. Hi ha imatges que veuràs com combinem molt bé atacant ràpid. Hem de saber quan fer cada cosa.

De cara a aquesta segona fase, espera que sigui més dura?
Els darrers partits de competició sempre són els més importants i els més difícils. Perquè tothom és més conscient de la importància dels punts. Quan la lliga era regular, eren els darrers 10. Llavors, ja escoltaves als jugadors parlant sobre què farà el Prat, què farà l’Andorra, contra qui juga, a quina hora… Estan tots pendents de tots perquè també els hi afecta. Per contra, els 10 primers partits de lliga ningú es preocupa dels rivals. No saben ni quan juguen, ni contra qui juguen. Però ara sí, ja siguin periodistes, jugadors, directius, tècnics… Això fa que sigui molt més difícil aconseguir les coses.

A quin equip li té més respecte en relació amb la segona fase? Parlem de l’IbizaAlcoyanoHércules, però també de l’Andorra o el Barça B.
Ara mateix, a l’altre subgrup hi ha 4 candidats a ocupar les 3 primeres posicions. Allí els llocs estan bastant més definits en comparació amb el nostre subgrup. Allí està l’Ibiza, que està molt destacat i que pràcticament ja ho té, però els altres dos sortiran entre Villarreal B, Hércules i Alcoyano. Llavors, si li tinc més respecte a l’Ibiza que a l’Alcoyano? No. Si li tinc més respecte a l’Alcoyano que al Hércules? No. Jo tinc respecte a tots els rivals i ja et dic que aquesta segona fase serà tremendament complicada. A mesura que anem avançant, com per exemple amb el play-off, ho serà encara més. Esperem poder estar allí.

Per tant, vostè no considera que hi hagi un equip que rivalitzi més amb el Nàstic?
No, que va. Un equip superior a la resta o amb més nivell? No. I nosaltres tampoc. Tots els que arribarem a la segona fase tindrem un nivell altíssim. S’haurà de tenir en compte que tots som millors a casa que a fora, i que potser a anada i tornada tindria més avantatge el club que comptés amb gespa artificial. En aquest cas seria l’Ibiza. Però no és aquest format. Som els 6 contra els 6. Dificultat màxima i igualtat.

Futbol amb públic o sense?
Per favor, amb públic. Sense públic hauríem de buscar-li un pseudònim al futbol. Espero que això acabi aviat. Però si continués doncs començar a referir-s’hi com a futbol sense públic. Perquè és diferent. No et diria que és un altre esport, però no se sent igual.

Quina és la sensació quan s’escolten les ordres del tècnic rival o insults entre jugadors?
Bé, jo estic tan concentrat a la banda que si estigués ple tampoc no m’adonaria massa. També et dic que aquestes paraules que tu deies sovint les escoltem del públic. I a vegades, que és quan més greu et senta, les escoltes a casa. I això és molt fotut. Llavors també hi ha una part bona de què no hi hagi públic a casa, i és que els teus no et falten el respecte ni t’insulten! Però jo particularment no me n’assabento massa. Has d’anar amb compte de què no s’escolti allò que dius. Hi ha parts positives i negatives pel tècnic.

Els insults no es reclamen a l’àrbitre?
Moltes vegades no. El que passa al camp es queda al camp. I si li dius a l’àrbitre, aquest deu pensar “ja tinc jo prou problemes amb el que escolto com per a més a més començar a valorar el que he escoltat o he vist”. Normalment tot queda dins del terreny de joc.

9 punts en joc del que resta de primera fase. Quin és l’objectiu a assolir?
El meu objectiu és guanyar tots els partits. Suposo que això, l’aficionat que no em conegui dirà “no, aquest va a empatar o a defensar”, però t’asseguro que el meu objectiu com a entrenador és poder liderar un equip que guanyi tots els partits. Com que no puc fugir de la realitat, i aquesta em diu que això no ho han assolit ni el Barça ni el Madrid, que són els millors equips del país, com ho podríem fer la resta de mortals? Però bé, si això és impossible d’aconseguir doncs em conformo amb no perdre cap enfrontament. Aquest any ja no ho podré fer perquè ja hem perdut un, però espero no perdre’n cap més i, si podem, guanyar-los tots.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Febrer, 2021
Nàstic-Prat3-1280x960.jpg

El Nou Estadi era l’escenari de l’enfrontament entre el líder del subgrup A del grup 3 de 2a Divisió B, el Gimnàstic de Tarragona, i el cuer d’aquest, l’Associació Esportiva Prat. El duel ha acabat sorprenentment en taules a 1, després d’un partit molt seriós del conjunt barceloní i una actuació desencertada dels locals. De fet, el planter grana comptava amb un total de 7 baixes per lesió i coronavirus.

El partit començava amb un Nàstic més tranquil del que és habitual. L’equip esperava enrere sense la típica pressió de l’estil Seligrat. En atac, els locals es veien obligats a buscar pilotades llargues davant la bona feina defensiva del Prat. Els visitants esperaven molt ben col·locats al mig del camp, desarticulant l’atac del Nàstic. Els defenses granes es quedaven deslligats de la resta de parcel·les del terreny de joc. En atac, tot i que els visitants no van comptar amb massa ocasions de gol, n’hi van tenir més que el conjunt tarragoní, el qual no va xutar cap vegada durant els primers 45 minuts. Amb aquest panorama, el Prat va produir una primera aproximació al minut 26, un xut desde la cantonada de l’àrea que sortia força desviat. 3 minuts més tard, l’exgranaSergio Montero, sorprenia amb un colpeig des del centre del camp després d’una pèrdua del Nàstic al mig del terreny de joc. L’esfèric se n’anava fora per uns dos metres. Les darreres ocasions de la primera meitat arribarien al descompte. Una doble ocasió, primer de Bertomeu i tot seguit de Jiménez, que acabaven amb un primer temps alarmant pel Gimnàstic.

La segona meitat no començaria de la millor forma pels locals. Abans d’arribar al minut de joc, Bertomeu es quedava sol davant Suárez, qui aturava l’intent del davanter blanquiblau. Era la premonició del que ocorreria al minut 10, quan Montero rematava de cap fent el 0 a 1. El Prat s’avançava davant d’un Nàstic sense idees ni bon joc. Ara bé, a partir d’aquest moment es va activar allò que solen tenir els líders de la categoria, la rauxa. Els de Seligrat van començar a pressionar, conscients que el cuer els hi estava guanyant a casa i ells encara ni havien incomodat la seva porteria. Primer una jugada individual de Joan Oriol permetia a Tienza culminar una passada de la mort que aturava sota pals el porter del Prat. El Nàstic trobava les ocasions a pilota aturada. En una d’aquestes, Brugui rematava tot sol per enviar l’esfèric molt a prop del pal dret dels visitants. 

Un error del qual el 10 nastiquer s’estaria lamentant la resta de matx. Al minut 17, l’àrbitre assenyalava pena màxima per mans a favor dels locals. Bonilla no perdonava i empatava el xoc. El gol li va pujar la moral als locals, que van pressionar com normalment fa. Aquesta insistència deixava a Joel Lasso davant del porter visitant al minut 32, el qual parava el xut potent a baix amb la cama esquerra. Seria la darrera jugada destacada del partit. Diverses interrupcions havien complicat la tasca dels granes. Moltes faltes van ser polèmiques, com una a Brugui en la que tota la banqueta reclamava l’expulsió de l’infractor.

Finalment, els dos equips s’emporten un punt. L’AE Prat deixa el lloc de cuer i passa a ser 10è amb 11 punts i 2 partits menys. Precisament, dimecres jugarà el partit endarrerit contra el Cornellà, i uns dies després rebrà al cuer, la UE Olot. Pel que fa al Gimnàstic, continuarà mantenint la primera posició del subgrup amb 27 punts, tot i que la setmana vinent pot perdre-la si aquesta tarda i el cap de setmana vinent guanya l’Andorra, ja que els dos primers de la classificació es veuran les cares a terres andorranes.

A. R.

Alineacions:
Nàstic: J. Suárez, Albarrán, Bonilla (Amang, 86’), Fausto Tienza, Gerard Oliva (Pol B, 59’), R. Brugué, Quintanilla, Pol D, Pedro (J. Lasso, 59’), Fullana (Fran Carbia, 79’), Joan Oriol.
AE Prat: Craviotto, Diego G, Hèctor R (Martos, 37’), R. Figueras, Putxi, C. Guzmán, Bertomeu, E. Jiménez (Astals, 73’), S. Montero (Padilla, 86’), Neeskens, Adri Díaz.
Gols
0-1, S. Montero (56’); 1-1, Bonilla (p, 65’).
Targetes
Putxi, Jiménez i Roger Figueras, per part de l’AE Prat; Joan Oriol i Pol Ballesteros, pel Nàstic.
Àrbitre
Francisco Jose Ortega Herrera (Col·legi valencià).

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Gener, 2021
Nàstic-Barça-B4-1280x960.jpg

El Nou Estadi acollia el partit més esperat d’aquesta 12a jornada de 2a B al grup 3. S’enfrontaven el líder i el segon de la classificació, és a dir, el Gimnàstic de Tarragona i el FC Barcelona B. El conjunt tarragoní encarava el matx després d’empatar a 2 a casa davant del Cornellà. Pel que fa als blaugranes, arribaven a Tarragona després de golejar al Badalona per 4 gols a 0. El resultat final d’aquest partit tan esperat ha estat de 3 a 1 favorable als locals, que van enllestir la disputa en els primers 25 minuts.

La primera part començava amb un Nàstic actiu, enèrgic i – per damunt de tot – encertat. Els granes van donar exemple de com s’ha de començar un partit. Semblava un d’aquells dies meravellosos on tot surt bé a can Nàstic. Prova d’això va ser el primer gol, vingut d’una jugada de pissarra en un córner. Era el minut 1, Fullana centrava la pilota a la cantonada de l’àrea. Allí esperava Carbià, qui remataria amb una volea excel·lent que es colava per tot l’escaire. El matx no podia començar de millor manera. 3 minuts després, la superioritat local se seguia palpant amb una aturada miraculosa del porter blaugrana a xut ras i fort d’Oliva dins de l’àrea petita. Al minut 10, Fullana feia una passada a l’espai per Brugui a ¾ de camp. Aquest la deixava per Albarrán, qui al primer toc la posava rassa perquè – novament – Carbià enviés l’esfèric al fons de la xarxa. Quan semblava que la situació no podia millorar, Albarrán tornava a assistir, en aquest cas a Brugui. Des de la cantonada de l’àrea, el tarragoní posava la pilota per tota l’esquadra amb una rosca deliciosa. La frustració dels visitants es notava amb els crits del porter del Barça, qui havia rebut 3 gols – imparables – en 22 minuts. Tanmateix, el filial culer va anar de menys a més, en detriment del Nàstic, que va començar a acusar el cansament propiciat pels minuts tan intensos que havien plantejat a l’inici del partit. D’aquesta forma, Gonzi enviava a córner un cop de cap a boca de canó. Era el preludi d’un Barça B que no li perdria la cara al partit. Així es demostraria al minut 27, quan després d’una sèrie de rebots en un córner, els de la pedrera culer farien el 3 a 1. Els visitants ho van seguir intentant, comptant amb diverses aproximacions perilloses. Al 41, el migcampista blaugrana, Orellana, estavellava un xut directe de falta al travesser. Per fortuna grana, el rebot se n’anava per sobre de la porteria de Gonzi. Amb aquest panorama s’arribava al descans amb 3 a 1 en el lluminós.

La 2a part semblava començar amb bones sensacions pel Nàstic. Fullana, després d’una autopassada brutal, es quedava en u contra u amb el porter, el qual aturava el xut del migcampista. El plantejament dels dos equips era força clar sobre el camp. El Barça, obligat a proposar joc, era l’amo i senyor de la possessió. Per contra, Seligrat havia preparat una 2a part conservadora pel conjunt tarragoní, esperant darrere ben col·locats. La idea dels locals era aprofitar un contraatac per matar el partit, però mai arribaria la sentència. De fet, els blaugranes van estar a prop de marcar en diverses ocasions: primer amb un xut a dalt de Collado que desviava Gonzi, i després, la pilota llepava el pal dret de la porteria local amb el córner posterior. Per moments, el Nàstic seguia donant una imatge de cansament, encara que res impedia als jugadors seguir pressionant com els hi demanava el míster. El més destacat de la 2a meitat va ser un espontani que va saltar cap al minut 30, volent fer un homenatge a Maradona. L’enfrontament estava agafant una tònica molt agressiva. Des de la tribuna es podien sentir crits de “gilipollas“, o expressions com “cállate la puta boca”. Semblava que tard o d’hora el partit se li aniria de les mans a l’àrbitre. Tant va ser així, que al minut 39, el blaugrana Álvaro Sanz era expulsat amb vermella directa per empènyer a Pol Ballesteros. El Nàstic, que per moments va tocar l’excel·lència i en d’altres l’ensurt, es va acabar emportant els tres punts.

Amb aquesta derrota, el Barça B continua 2n a l’espera d’altres resultats. El filial culer intentarà retrobar-se amb la victòria a la propera jornada contra la UE Olot al Johann Cruyff. Pel que fa al Nàstic, els tres punts el situen encara més líder i amb el gol average guanyat contra els blaugranes. Els granes afrontaran els propers dos partits lluny del Nou Estadi, primer contra el Badalona i després contra l’Olot. Una bona oportunitat per aconseguir la primera victòria com a visitant a la lliga.

A.R. 

Alineacions
Nàstic: Gonzi, Albarrán (Pol D, 46’), J. Rueda, Fausto Tienza (Bonilla, 70’), Gerard Oliva (Pedro, 70’), R. Brugué (J. Lasso, 87’), Quintanilla, Fran Miranda, F. Carbia (Pol B, 67’), Fullana i Joan Oriol.
FC Barcelona B: Arnau Tenas, Comas, Mika Mármol, L. De Vega (Matheus, 69’), Collado, Jandro (Jaume Jardí, 80’), Álvaro Sanz, R. Manaj, Nico (Busquets, 69’), Peque (Mortimer, 46’) i Jose (Balde, 46’).
Gols
1-0, F. Carbia (1’); 2-0, F. Carbia (11’); 3-0, R. Brugué (23’); 3-1, Mika Mármol (27’).
Targetes
Albarrán, Bonilla, Pol B i Gonzi pel Nàstic. Matheus i Álvaro Sanz, amb vermella directa, pel Barça B.
Àrbitre
Manuel Ángel Pérez Hernández (Col·legi madrileny).

REDACCIÓ10 Gener, 2021
Nàstic-Cornellà2-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i la Unió Esportiva Cornellà s’enfrontaven en el Nou Estadi durant la 10a jornada del grup 3 de 2a Divisió B. El xoc va tenir un resultat final de 2 a 2. Els granes venien líders després d’aconseguir unes taules in extremis contra l’Espanyol B, i els verdiblancs arribaven a Tarragona després d’eliminar a l’Atlético de Madrid de la Copa del Rei.

El partit va començar amb una pluja tímida que es va intensificar amb el pas dels minuts, concedint un joc més ràpid i fluid a mesura que s’apropava la mitja part. El Nàstic va sortir jugant molt vertical en atac, amb pilotes llargues a l’espai que buscaven contraatacs mortals. A poc a poc, el joc grana va anar mutant cap a possessions llargues amb combinacions ràpides a les bandes. Pel que fa al Cornellà, va plantejar un partit clarament ofensiu, amb una pressió amunt que concedia molts espais a l’esquena de la defensa. D’aquesta forma arribaria el primer gol del matx. Al minut 23, en una sacada lateral, Fausto Tienza obria ràpid cap a la banda d’Albarrán, qui corria a prop de la línia per acabar assistint amb un centre a mitjana altura.

Brugui rematava a plaer al primer pal per posar l’1 a 0 en el lluminòs. Deu minuts després, un error en la sortida de pilota d’Albarrán permetia al Cornellà empatar sense ni tan sols haver tirat a porta fins aquell moment. Els de Toni Seligrat dominaven l’enfrontament, però un altre error en defensa – aquest cop de Quintanilla – deixava sol al davanter verdiblanc per posar l’1 a 2 just abans del descans.

A la segona meitat la intensitat de la pluja baixaria. El Nàstic sortia del vestuari amb moltes ganes, buscant l’empat cada cop amb més desesperació. Prova d’això era la insistència a centrar lateralment l’esfèric. Per la seva banda, el Cornellà esperava enrere ben col·locat, esperant el moment oportú per sentenciar el partit amb un contraatac. De fet, l’equip barceloní comptaria amb una bona ocasió per fer-ho.

Al minut 32, la defensa grana treia sobre la línia de gol un remat originat d’un córner.

El rebot quedava mort al punt de penal i novament el Cornellà no aprofitaria l’ocasió per matar les aspiracions del conjunt tarragoní. I ho acabaria pagant. 5 minuts després, en un dels centres d’Albarrán al segon pal, Ballesteros enviava la pilota al fons de la xarxa en una bona definició de primeres. El tant significaria el 2 a 2 definitiu. Les contínues interrupcions durant la 2a part van frenar el ritme alt que proposava el Nàstic.

Amb el repartiment de punts, el Cornellà se situa 8è amb 12 punts. Amb aquest empat ja acumula 5 partits de lliga sense guanyar. L’equip barceloní intentarà retrobar-se amb la victòria la setmana vinent al municipal d’Olot. Pel que fa al Gimnàstic, continua líder – ara en solitari – amb 17 punts. El proper diumenge mirarà de guanyar al Barça B al Nou Estadi per seguir augmentant els partits consecutius de lliga sense perdre, que ja és de 9.

A. R.

Alineacions:
Nàstic: Gonzi, Albarrán, Bonilla (F. Carbia, 81’), J. Rueda, Ribelles (Fullana, 54’), Fausto Tienza (J. Lasso, 61’), Gerard Oliva (Pol B, 61’), R. Brugué, Quintanilla, Pedro (Pol Prats, 81’), Joan Oriol.
UE Cornellà: Ramón J.R, Estellés, Rulo, A. Dorca, Rubio L. (Pablo Fdez, 71’), Eloy (Maxi, 87’), Chiki (Presa, 71’), I. Guzmán, Pol Moreno, Borja García, A. Medina.
Gols
1-0, R. Brugué (23’); 1-1, Chiki (35’); 1-2, A. Medina (45’); 2-2, Pol B (83’).
Targetes
Ribelles pel Nàstic.
Àrbitre
Francisco Javier Fernández Vidal (Col·legi català).

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2020
EpHnVjDXIAMFKZ9.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i la Unió Esportiva Llagostera es veien les cares al Nou Estadi a la 9a jornada de 2a divisió B. Els granes venien d’empatar amb polèmica a Lleida i els de la Costa Brava de guanyar 1 a 0 davant del FC Barcelona B. El matx es va resoldre amb un resultat de 3 a 0 favorable als locals.

El partit s’iniciava amb moltes pèrdues dels dos equips. El Nàstic intentava jugar com cada cap de setmana, però li faltava la fluïdesa per bandes característica de l’estil Seligrat. De fet, això és mèrit d’un Llagostera ben posicionat, que no deixava espais per avançar per banda o per filtrar una pilota al mig del camp, forçant als granes a fer passades llargues que molts cops sortien directament fora. No obstant, el Nàstic poc a poc es feia amo i senyor de la possessió. Això permetria crear perill i evitar que els de la Costa Brava s’apropessin a la porteria de Gonzi. La primera del matx arribava al minut 3, amb un xut desviat d’Oliva. El Llagostera comptaria amb una ocasió molt clara. Una badada de la defensa gran i una mitja sortida de Gonzi deixava sol a un davanter rival que fallava en la definició. Tot i així, la majoria d’ocasions van ser del Nàstic. Primer Pedro Martín al 18′, que amb dos driblins i un xut fort a baix obligava el porter rival a desviar a córner. Després al 26′, en una triangulació perfecta arran d’una sacada en banda, Brugui rematava de primeres directament a les mans del guardameta. D’aquesta forma s’arribava sense gols al descans.

La segona part començaria de la millor forma possible pel conjunt tarragoní. Arran un possible penal favorable als visitants, un dels defenses centrals del Llagostera veia la targeta vermella per agressió. A partir d’aquest moment el partit va ser un monòleg nastiquer. Després d’una rematada d’Oliva que desviava el porter, Javi Bonilla tornava a centrar la pilota al primer pal perquè el mateix davanter de Riudecanyes l’envies al fons de la xarxa. Era el minut 3. En una d’aquelles curiositats que a vegades passen al futbol, abans d’aquesta doble jugada, el tècnic del Llagostera clamava per fer el canvi de l’expulsió. Treure a un davanter per un defensa central. Si aquest s’hagués produït abans potser l’ocasió no hauria acabat en gol. Sigui com sigui, el Nàstic guanyava amb superioritat. El partit es va tranquil·litzar per moments, tot i que els granes van comptar amb dues o tres ocasions més per augmentar la renta al marcador. No va ser fins al minut 44 quan finalment ho aconseguirien. Després d’un rebot, Ballesteros rematava amb força, fent que ni la defensa dels blaugranes pogués evitar el tant en la línia de gol. Ja al descompte, Fullana culminaria el bon partit del Gimnàstic amb un gol al contraatac en ple temps afegit.

A l’espera d’altres resultats, la UE Llagostera romana 6a amb 10 punts. La setmana vinent buscarà guanyar tres punts més davant l’UE Olot. Pel que fa al Nàstic, es col·loca segon amb 15 punts, un menys que el líder, el qual compta amb un partit més que els granes. El conjunt tarragoní intentarà augmentar el nombre de partits consecutius sense perdre – que ara mateix són 7 – el proper diumenge a casa de l’Espanyol B.

A.R.

Alineacions
Nàstic: Gonzi, Bonilla, Trilles (Guiu, 75’), Fausto Tienza, Gerard Oliva (Fran Carbia, 75’), R. Brugué (Pol B, 82’), Quintanilla, Pol D, Fran Miranda (Fullana, 53’), Pedro (J. Lasso, 82’), Joan Oriol.
UE Llagostera: Marcos, Aimar (Pere Martínez, 70’), Julen Monreal, Sergio Cortés, Sascha, Gil Muntadas (Dubasin, 84’), Genar, Pau Salvans (Lucas Viale, 51’), Diego G, Manchón, A. Guiu (Dieste, 70’).

Gols
1-0, Gerard Oliva (51’); 2-0, Pol B. (90’); 3-0, Fullana (90+3’).

Targetes
Dieste, Lucas Viale, Dubasin i Julen Monreal, amb vermella directa, per part de la UE Llagostera; Trilles, Fran Miranda, Bonilla i Quintanilla pel Nàstic.

Àrbitre
José David Martínez Montalbán (Col·legi murcià).

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Novembre, 2020
Nàstic-Hospitalet-1280x960.jpg

El minut de silenci previ al partit

El Gimnàstic de Tarragona i el Centre d’Esports l’Hospitalet es veien les cares al Nou Estadi a la 7a jornada de 2a divisió B. Els granes venien d’una setmana de descans i els franjivermells de guanyar per 2 a 0 davant del FC Barcelona B. Abans del partit es va dur a terme un minut de silenci en honor a Diego Armando Maradona.

 

La primera part estaria marcada per les decisions arbitrals. L’Hospi sortia al terreny de joc pressionant molt a dalt i buscant pilotades llargues, proposant un joc directe i de contraatac per bandes. D’altra banda, el Nàstic proposava un estil més calmat del que ens té acostumats, canviant la possessió de banda a banda recurrentment. En defensa, no renunciava a la tradicional pressió de l’estil Seligrat. La primera ocasió arribaria al minut 9, quan Carbia xutaria des de la frontal de l’àrea a dalt, obligant el porter Aliaga a desviar l’esfèric a corner. No obstant, l’equip barceloní comptaria amb l’ocasió més clara de la 1a meitat. En una badada de la defensa grana en una sortida de la pilota, Reina fregava el pal dret de Wilfred posant ‘l’ai’ a la banqueta del Nàstic. Minuts més tard, concretament al 24, l’àrbitre Campos Salines xiularia penal favorable al conjunt tarragoní per una caiguda de Brugui després de lluitar una pilota dividida.

El penal convertit per Bonilla

Javi Bonilla transformaria la pena màxima per posar l’1 a 0 en el marcador. Els de Toni Seligrat van seguir pressionant i forçant pèrdues. En una recuperació a tres quarts de camp, el porter Aliaga aturava un xut fort a baix de Carbia. Poc després, al 44, una reclamació de l’Hospitalet provocaria una ‘tangana’ entre els dos planters. A conseqüència, el tècnic de l’Hospi era expulsat, complicant més la situació del seu equip.

La segona part seguiria amb la mateixa tendència, ja que al minut 3 Pedro Martín – que havia entrat al camp substituint a Oliva – rematava de cap un centre de Joan Oriol cap al fons de la xarxa visitant. A partir d’aquí l’Hospitalet intentaria aproximar-se a la porteria de Wilfred sense massa encert. De fet, el Nàstic augmentaria la distància en el marcador gràcies a un altre cop de cap de Carbia al minut 28, era el 3 a 0. I el gaudi grana no es va quedar aquí, dos minuts després Pol Ballesteros – que sortia des de la banqueta – posava el 4 a 0 a passada de Martín en un contraatac mortal. El conjunt franjivermell, que avui vestia de negre i rosa, es va apropar en un parell d’accions de Sehou i Christian Alfonso, però els seus ànims es van tornar a minvar amb l’expulsió d’Aguilera per protestar. Ja s’arribava al descompte i el Nàstic tornaria a demostrar que l’equip té ganes. Ja en temps afegit, Brugui completaria la maneta amb assistència de Pol Ballesteros en un altre contraatac. D’aquesta forma acabaria el matx amb un resultat final de 5 a 0.

A l’espera d’altres resultats, l’Hospitalet romana tercer amb 9 punts. La setmana vinent buscarà tornar a la senda de la victòria davant l’Olot. D’altra banda el Gimnàstic torna a liderar el grup amb 11 punts. El proper cap de setmana els granes visitaran el Camp d’Esports per enfrontar-se al Lleida.

A. R.

Alineacions
Nàstic: Wilfred, Bonilla (Pol D, 70’), Trilles, Fausto Tienza (Pol B, 70’), Gerard Oliva (Pedro, 46’), R. Brugué, Quintanilla, Fran Miranda, F. Carbia (Guiu, 77’), Fullana (Prudhomme, 81’), Joan Oriol.
CE L’Hospitalet: Aliaga, Reina (Ripoll, 70’), Parera, Gómez (Aguilera, 57’), Martí Soler, Canario, Salinas (De la Espada, 46’), Carmona (Christian Alfonso, 57’), Diego, Jorquera (Sehou, 46’), Eudald.
Gols
1-0, Bonilla (26’); 2-0, Pedro (49’); 3-0, Fran Carbia (74’); 4-0, Pol B. (75’); 5-0, R. Brugué (90’).
Targetes
Diego, Gómez i Aguilera, aquest darrer ha estat expulsat posteriorment amb vermella directa, per part del CE L’Hospitalet; Fran Carbia, Gerard Oliva, Fausto Tienza, Bonilla, Pedro i Prudhomme pel Nàstic.
Àrbitre
Juan Antonio Campos Salinas (Col·legi murcià).

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2020
Nàstic-Andorra3-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i el FC Andorra s’enfrontaven en el Nou Estadi a la 5a jornada de 2a divisió B. Els granes venien d’empatar 1-1  amb un home menys durant 20 minuts davant el Prat . Un partit on els tres punts se’ls hi van escapar en el temps d’afegit. L’equip del Principat, per la seva banda, arribava després de guanyar per la mínima al FC Barcelona B.

Xut de falta directe de Bonilla

El Nàstic sortiria al partit amb la mateixa idea de cada jornada: pressionar a camp contrari per forçar pèrdues. Amb aquesta mentalitat, Brugui comptaria amb una doble ocasió claríssima havent passat tan sols un minut de partit. El porter de l’Andorra treia el primer remat amb una gran estirada a dalt; el segon intent s’estavellava a la defensa. Els jugadors granes entenien que aquest havia tocat a la mà d’un defensor. Tot i la igualtat en el joc, els de Toni Seligrat eren els que creaven més perill, amb bones accions de Gerard Oliva, Bonilla i Brugui, el jugador més actiu del primer període. No obstant, l’equip andorrà s’apropava cada cop més a la porteria de Wilfred, fins que al minut 24, Carlos Martínez anotaria després de guanyar una pilota dividida al mig del camp. El gol posava el 0-1 al marcador. Al minut 32, una caiguda d’Amang en un córner a l’àrea rival encenia novament les protestes de la banqueta del Gimnàstic. De fet, l’entrenador grana va rebre una targeta groga després de creuar paraules amb Gaffoour, defensor de l’Andorra. El conjunt tarragoní continuaria creant perill la resta de minuts, especialment amb jugades assajades, però el lluminós no es mouria més fins al descans.

La celebració d’un dels gols del Nàstic
La celebració de l’equip amb els aficionats

A la segona meitat es donava el pitjor escenari possible pel Nàstic. L’esquadra del Principat marcava al minut 3 després d’un mal rebuig de Wilfred, qui entregava l’esfèric directament al davanter contrari. A partir d’aquest moment, l’equip tarragoní era una onada que xocava tota l’estona contra el mur defensiu de l’Andorra. Per a mñes dificultats, els granes es quedaven amb un jugador menys al 25 per l’expulsió directa d’Albarrán, que arribava tard a una pilota morta. Tot va canviar quan dos minuts després, Gerard Oliva anotava de vaselina després d’un error del porter rival molt semblant a l’anterior de Wilfred. Quedaven 20 minuts en què el Nàstic assoliria una de les remuntades més memorables dels darrers anys. Al minut 34 Brugui rematava de volea clavant l’esfèric per tot l’escaire. Els jugadors de l’equip adquirit per Gerard Piqué tornarien a avançar-se en el marcador, però el linier aixecava la banderola indicant fora de joc. Quan faltava un minut pel descompte, Quintanilla feia el 3 a 2 en una jugada a pilota aturada; la bola quedava morta a l’àrea petita permetent que el defensor grana sumés gol a plaer. La bogeria arribaria quan, ja en temps afegit, Brugui marcava el seu segon gol en un u contra u amb el porter contrari; el davanter definia amb molta qualitat per sota les cames del rival posant el 4-2 definitiu. Es confirmava l’èpica remuntada grana, que provocava un estat de felicitat que feia temps que no es percebia al Nou Estadi.

La foto de la remuntada

D’aquesta forma, el Gimnàstic suma més que 3 punts: guanya confiança i oxigen de cara a la propera jornada, en la que descansarà. Se situa primer amb 8 punts a l’espera d’altres resultats. Per altra banda, l’Andorra baixa fins a la cinquena posició amb 6 punts. La setmana que ve rebrà a l’Olot, el cuer del grup.

Alineacions
Nàstic: Wilfred, Albarrán, Bonilla, J. Rueda, Gerard Oliva (Pol D, 87’), R. Brugué, Quintanilla, Fran Miranda (J. Lasso, 61’), Fullana (Fausto Tienza, 71’), Joan Oriol, Amang (F. Carbia, 71’).
FC Andorra: Bañuz, Borja, Adri, Rai Marchán (Iker, 87’), Riverola, Enri (Casadesús, 87’), Carlos Martínez (Ballarín, 77’), Gaffour, David Martín, Pau M, Bover (Aguado, 77’).
Gols
0-1, Carlos Martínez (25’); 0-2, Bover (48’); 1-2, Gerard Oliva (72’); 2-2, R. Brugué (78’); 3-2, Quintanilla (89’); 4-2, R. Brugué (90+5’).
Targetes
Rai Marchan, Enri i Gaffoor per part del FC Andorra; R. Brugué i Albarrán, amb vermella directa, pel Nàstic.
Àrbitre
Iván Muñoz Pérez (Col·legi valencià).

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Novembre, 2020
Nàstic-Footters.jpg

El Gimnàstic de Tarragona s’ha queixat oficialment a la plataforma Footters pels problemes en les retransmissions dels seus partits.  Des de l’entitat grana asseguren que són “conscients dels problemes” i demanen disculpes als socis pels inconvenients.

El club ha realitzat dues queixes formals a la plataforma, una per cada partit al Nou Estadi on hi ha hagut problemes. La del diumenge passat va ser davant l’Olot, quan en els primers instants de la retransmissió es van detectar talls que impedien seguir correctament el partit. El Nàstic va demanar a Footters l’emissió oberta del partit via Twitter, i en aquest impàs, l’entitat grana va emetre el partit pel seu Instagram oficial.

Des del Gimnàstic de Tarragona es continuarà “insistint a la plataforma Footters per tal que no es tornin a repetir aquests problemes, i així garantir la correcta emissió de tots els serveis contractats”. A més a més, el club recomana que tots els socis revisin la seva subscripció i si detecten qualsevol tipus de problema contactin ràpidament via administracio@gimnasticdetarragona.cat, des d’on se l‘assessorarà.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter