25. Abril 2024

Arxius de 2021 | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Desembre, 2021

El 2021 s’acaba. Un any que ens ha deixat molts moments memorables que es recordaran durant força temps. Alguns per la seva repercussió a Tarragona, altres per la seva connotació desastrosa. Sigui com sigui, des de LaRepublicaCheca.cat et proposem els 14 esdeveniments més destacats del Camp de Tarragona (i de Tarragona ciutat) durant 2021, just abans d’escriure una nova pàgina titulada “2022”.

1. El temporal Filomena (9 de gener): El 2021 va arrancar de forma nefasta per a gran part de la província a causa del temporal Filomena, el qual va deixar incomunicats molts pobles del Priorat per culpa de les nevades. Talls de llum i de circulació, enderrocs i danys a les oliveres.

2. Un any d’IQOXE (14 de gener): Mentre el Priorat i la Ribera d’Ebre seguien consternats pel temporal, Tarragona commemorava amb sentiment el primer aniversari de l’explosió a la petroquímica IQOXE. Molts agents del territori es van reunir aquell vespre per reflexionar sobre la indústria química i la necessitat de renovar el Plaseqta. També hi va haver un sentit record a les víctimes de l’incident.

3. Eleccions 14F (14 de febrer): Un mes després, tota Catalunya es posava les mans al cap amb unes eleccions autonòmiques que s’havien de celebrar enmig d’una pandèmia. Moltes incerteses, però també una bona organització que va permetre tirar endavant uns comicis que seran recordats durant dècades com els primers en temps de coronavirus.

4. Vacunació massiva (30 d’abril): Gairebé es va haver d’esperar fins al maig per arrencar amb la vacunació massiva enfront de la covid-19 al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània de Tarragona. La primera franja d’edat va ser la de més de 70 anys, obrint-se a poc a poc a la resta d’edats fins a l’actualitat.

5. Ampliació del Govern de Tarragona (15 de juny): abans de començar l’estiu, Esquerra Republicana va tirar pel dret i va incorporar Junts per Tarragona i la CUP a l’executiu municipal. Això va fer saltar pels aires la seva relació amb els fins llavors socis de Govern, En Comú Podem. Per a sorpresa d’alguns, un dels regidors dels comuns, Hermán Pinedo, va decidir no abandonar el seu lideratge al davant d’una regidoria. L’altra edil, Carla Aguilar-Cunill, sí que ho va fer. Curiosament, ara és ella qui té la clau per aprovar els pressupostos de 2022 al Govern de Pau Ricomà, però s’anticipa difícil.

6. Recuperació del turisme (Estiu): L’estiu de 2021 va significar la recuperació del turisme, un sector clau per a l’economia de la província. Malgrat els missatges negatius i les restriccions de molts països, la temporada ens va deixar imatges de platges plenes. Així ho van corroborar les dades d’ocupació, amb més de 10 milions de pernoctacions. Amb tot, les xifres d’ocupació estan lluny dels 20 milions d’ara fa dos anys.

7. Incendi Santa Coloma de Queralt (24 de juliol): Un altre desastre natural va ser l’incendi de Santa Coloma de Queralt, el qual va cremar més de 1.700 hectàrees de vegetació entre la Conca de Barberà i l’Anoia. És el pitjor foc de l’estiu en superfície cremada, amb una extensió de gairebé 13 quilòmetres de llargada. Es desconeixen les causes de l’incendi, amb el qual es va tardar 2 dies a controlar-lo. Tanmateix, s’atribueix el fet a l’ésser humà.

8. S’obre l’arena de l’amfiteatre/Danys a la Torre Minerva (18 d’agost/juliol): L’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona es va reobrir a finals d’estiu, després de romandre inaccessible durant gairebé 2 anys a causa de problemes de manteniment. D’altra banda, un escàndol molt tarragoní va esclatar uns dies abans, quan la Torre Minerva, una de les torres romanes més antigues i millor conservades d’Europa, va patir foradaments durant una rehabilitació.

9. Alliberació de peatges (1 de setembre): L’alliberació dels peatges a Catalunya era una d’aquelles coses que sents pel carrer, però que mai t’ho acabes de creure per a no decebre’t. Tanmateix, l’1 de setembre es va convertir en una realitat. A la província, ni l’AP-7 ni l’AP-2 tenien peatges. No obstant, ara s’obre el debat vers el manteniment d’aquestes vies. Per a aquest 2022, la despesa s’ha inclòs en els pressupostos generals de l’Estat, però la idea del Govern espanyol és tornar a fer pagar pel seu ús.

10. Retorn dels Castells/Festes de Santa Tecla (24 de juny/23 de setembre): el 24 de juny de 2021 serà una data recordada per molts castellers, ja que després de més d’un any de parada, la plaça del Blat de Valls va tornar a acollir castells. Les dues colles vallenques van aixecar pilars de 4 en el marc d’una prova pilot. Poc després els pilars se succeeixen per tot el territori. Per Santa Tecla, es torna a fer una prova pilot, en aquest cas d’una diada castellera amb les 4 colles de Tarragona. Tests d’antígens previs i castells en una plaça de la Font buida. Una imatge per a la posteritat.

11. Inauguració del Moll de Balears (29 d’octubre): Potser ha passat una mica desapercebut, però el Port de Tarragona va estrenar el seu nou moll creuerístic, el qual permetrà acollir molts creuers simultàniament. Es tracta, per tant, d’una infraestructura vital per tal de rebre més turistes i reactivar l’economia de la ciutat. S’ha d’anar amb precaució, ja que la CUP -membre del Govern a Tarragona- ja ha manifestat la seva posició contrària per la potenciació del turisme de sol i platja, un model que rebutgen.

12. Inauguració del carril bici educatiu (2 de desembre): Tarragona encara s’estava adaptant a la normativa ‘Ciutat 30’ quan les obres del polèmic carril bici ja estaven en marxa. Més d’un any després del seu anunci, es va inaugurar el carril bici educatiu que uneix Sant Pere i Sant Pau amb Pere Martell. Ja el primer dia, la iniciativa ens va deixar imatges controvertides, amb cotxes envaint la via per a bicicletes, així com pocs usuaris que el facin servir. Sembla que perquè funcioni s’haurà d’esperar fins que els tarragonins fem un canvi de mentalitat, tal com apuntava el regidor de Mobilitat, Xavi Puig.

13. Pistoler (14 de desembre): segurament un dels fets més esbojarrats de l’any. Un extreballador de l’empresa Securitas entra armat a les oficines de la companyia a Tarragona i fereix de bala a 3 excompanys. Fuig amb cotxe ferint a un mosso d’esquadra i s’atrinxera en una masia propera a Riudoms. Finalment, el Grup Especial d’Intervenció (GEI) de la policia catalana aconsegueix abatre l’exvigilant després de negar-se a negociar. Una història que sona a pel·lícula o a Grand Theft Auto.

14. Josep Ma. Estela, nou substitut de Trapero al capdavant dels Mossos (20 de desembre): uns dies després de l’enrenou causat pel ‘pistoler’ de Securitas, el comissari en cap de la regió del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, Josep Ma. Estela, era nomenat com a nou responsable del cos policial substituint al major Trapero.

PUBLICITAT




REDACCIÓ8 Gener, 2021
Feliç-2021.jpg

Aquest final de 2020 ens ha deixat moltes sorpreses polítiques a Tarragona. La majoria d’elles, relacionades amb les properes eleccions catalanes del 14 de febrer. Molts d’aquests polítics tarragonins han volgut felicitar-nos aquest any nou amb un somriure a la cara, desitjant-nos el millor el 2021. Els protagonistes han estat el número dos del PSC a Tarragona pel 14FRubén Viñuales; les dues regidores de la CUP a l’Ajuntament, Laia Estrada i Eva Miguel; i la portaveu socialista del consistori tarragoní, Sandra Ramos.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Gener, 2021
estela1-1280x960.jpg

Des de l’àmbit del cos de Mossos d’Esquadra, l’any 2020 ha estat un any diferent a la nostra regió en diversos aspectes. El primer que vull destacar ha estat tot el que ens ha comportat l’arribada de la Covid-19.  Hem hagut de dedicar una part important del nostre temps a fer controls a la via pública per supervisar el compliment de la normativa vigent de cada moment.

No ha estat fàcil perquè els ciutadans han hagut de fer un esforç per entendre el què se’ls estava demanant i alhora adaptar la seva vida a les exigències de les autoritats governatives. Dins de l’activitat delinqüencial el gran protagonista ha estat el cultiu i tràfic de la marihuana.

Els números s’han disparat respecte als anys anteriors i el 2020 ha estat una constatació de la tendència creixent. Un centenar de detinguts relacionats amb aquesta problemàtica i més de 17.000 plantes comissades. També hem seguit treballant per augmentar la nostra col·laboració amb les institucions del territori, especialment amb totes les policies locals de la nostra regió policial. Una prova han estat els dispositius de seguretat ciutadana que s’estan duent a terme amb la Guàrdia urbana de Reus o els dispositius Vibio o Pondus que estem treballant conjuntament amb la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Per altra banda, hem aconseguit baixar aquesta xifra macabra de víctimes mortals derivades dels accidents de trànsit respecte a l’any passat, que és del tot insuportable i que tots plegats voldríem veure reduïa a la xifra de zero.

El meu desig pel 2021 és sense cap mena de dubte que puguem posar fre a la pandèmia del coronavirus. Penso especialment amb totes les persones que estan vinculades amb el sector econòmic del turisme, tan important a la nostra zona, treballadors i empresaris del sector de la restauració, de l’oci, del món hoteler, etc.

També totes aquelles persones que basen la seva economia familiar en el món del comerç a través de les petites botigues. Nosaltres el 2021 seguirem treballant amb el màxim compromís de servei públic, amb encerts i esperem que amb pocs errors, però sempre de forma honesta per augmentar el nivell de seguretat de les persones que viuen al Camp de Tarragona i per tant la seva qualitat de vida.

Josep Ma. ESTELA
Comissari en cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Tarragona


REDACCIÓ3 Gener, 2021
Mascareta.jpg

El 2021 viene cargado de expectativas. Expectativas que en años anteriores ya existían, pero que – a causa de este pandémico 2020 – se han visto cargadas de más ilusión y ganas. El optimismo es un sentimiento que suele acrecentarse por estas fechas, y nuestros deseos para el año que empieza son parte de ese sentir.

La gran mayoría de los ciudadanos pedirán a este 2021 salud. Todos hemos visto pasarlo mal a amigos, conocidos o familiares por culpa del coronavirus y, posiblemente, ello nos haya hecho reflexionar sobre un aspecto de la vida en el que no solemos fijarnos, pero que es crucial para ser felices.

Después, muchos estudiantes rezarán para que 2021 sea un buen año académico. Todos ellos ya saben lo complicado que puede ser estudiar telemáticamente. Si bien la forma de evaluar puede resultar más permisiva, la no presencialidad dificulta la comunicación entre docentes y alumnos. Por ello, muchos esperarán aprobar sus exámenes, pruebas de acceso, oposiciones o trabajos y prácticas.

Pero además de un buen año de estudio, los más necesitados y necesitadas pedirán algo que ha escaseado bastante en este 2020. Hablamos del sexo y las relaciones sociales. El distanciamiento para evitar contagios de coronavirus nos ha hecho pasar un año solitario, o por lo menos, más familiar. También se debe tener en cuenta el cierre de discotecas y bares, que ha hecho que conocer gente nueva sea todo un reto.

De hecho, el confinamiento y la obligación de estrechar lazos con nuestra familia nos ha ocasionado más estrés. A ello también ha contribuido el teletrabajo, que nos ha metido en casa prácticamente las 24 horas del día. Así que no es extraño escuchar a personas que pidan un 2021 más tranquilo y relajado. ¡Puede que unas vacaciones ayuden!

Pero hay una cosa que todo el mundo quiere para el año entrante. Algo que no es difícil de lograr y que todos esperamos con ansia. Tan simple y llano como qué 2021 sea mejor que 2020. Con las promesas de vacunación todo apunta a que podrá serlo. Pero por si acaso, mejor ponernos en lo peor para evitar las posibles desilusiones. ¡Por un 2021 lleno de retos, salud, amor y sobre todo: libre de coronavirus!

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Gener, 2021
xavi-puig.jpg

Que el 2021 sigui l’any de tocar-se, d’agafar-se les mans, d’abraçar-se, de fer-se petons, d’estar ben a prop, de brindar, de mirar-se els ulls, de deixar l’ordinador i sortir al carrer. Que sigui l’any d’estimar-se, sense mesura, distància ni miraments. Canalla, joves, avis, no importa l’edat, tothom a recuperar el somriure i la tendresa. Que sigui l’hora de viure i no hi hagi temps per perdre.

Que el 2020 no sigui més que una profunda ferida a la pell, res més. Un mal record que ens faci millors. El lloc del nostre passat on vam patir tant pels nostres veïns, amics i familiars, que hem decidit no oblidar mai més que amb ells ho som tot i només amb ells tot té sentit. Que els duem a dins, si se n’han anat. Que volem fer camí amb ells, si encara hi són. I que si aquesta maleïda malaltia antisocial té un sentit, que sigui el de recordar-nos que som i volem ser éssers precisament això, socials, dependents i fràgils, però resilients i solidaris. Que el 2020 sigui la duríssima lliçó que ens va ensenyar a estimar més i millor.

Fem bondat, ajudem-nos molt i generosament, que el 2021 ha de ser l’any de la remuntada en tots els camps, començant per la felicitat i l’amor, dels quals n’emanen tots els altres.

Estimem-nos. Guanyarem.

Xavi PUIG
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a Tarragona


REDACCIÓ1 Gener, 2021
laura_roige.jpg

Qui em coneix sap que, de natural sóc optimista. I ho sóc per convicció, vocació i enguany, també, per necessitat. No ens podem conformar, no ens podem rendir, tenim moltes coses a defensar i per les que val la pena lluitar.

Dit això no podem obviar que aquest 2020 ens ha posat a tots a prova d’una forma inimaginable. A principis d’any vivíem l’eufòria davant l’estrena d’una dècada plena d’oportunitats i un exercici amb unes previsions econòmiques magnífiques. Tant que es parlava de creixements previs a la crisi del 2008.

Finalment la realitat s’ha imposat i no només ens tocarà tornar a batallar per aixecar-ho tot, sinó a plorar, també i sobretot, la pèrdua de familiars i amics que haurien d’estar entre nosaltres.
La realitat és tossuda, no la canviarem. Per això convé passar, tan aviat com sigui possible, del lament a l’acció. Ja sé que no és fàcil i que hi ha molta gent que pateix, però també confio que d’aquesta tragèdia en sortiran nous aprenentatges, noves oportunitats i canviaran les mirades davant situacions que ja abans de la pandèmia eren insostenibles, insolidàries i, de vegades, inhumanes. El món postcovid, per força, haurà de ser millor.

Aquest any m’ha ensenyat també a celebrar, i a gaudir amb molta més intensitat, de les bones notícies. Com la que el bon amic Ricard Checa hagi recuperat l’energia i el bon humor després de l’ensurt del coronavirus.

I vet aquí els nostres actius: el d’aquelles persones, petits negocis i empreses que, malgrat les adversitats, aixequen el cap cada dia amb la millor de les disposicions, la de no rendir-se i buscar allà on sigui aquell alè que els doni l’empenta i motivació per tirar endavant. A tots els Ricards de la societat, moltes gràcies, la vostra força és la nostra força.

I des de la Cambra de Tarragona us vull recordar que no esteu pas sols en aquesta lluita. Nosaltres, malgrat les dificultats, que no ens han estat alienes, estem fent mans i mànigues per incrementar les accions, promocions, donar a conèixer les línies d’ajuts, afavorir la internacionalització, formació, ajudar a l’emprenedoria… el que calgui per recolzar a empreses, emprenedors, negocis, autònoms… de les Comarques de Tarragona.

Us convido a www.cambratgn.com amb la il·lusió de poder-vos servir amb la millor de les nostres disponibilitats, com ho portem fent des de fa més de 130 anys.

Laura ROIGÉ
Presidenta de la Cambra de Tarragona


REDACCIÓ1 Gener, 2021
jesus-1280x853.jpg

Sembla que arriba el dia de tancar la porta i acabar amb tot allò que no va amb nosaltres per posar punt final a un moment vital que ja forma part del que som.

Crec que ha arribat el moment de poder tancar una porta que des de fa ja molts mesos està oberta i que ha deixat entrar molt d’aire, més del que volíem, i potser amb aquest tancament pensem que acabarem amb el vent, però perdoneu, encara que a mi em faci mal, no és així. Tanquem la porta per obrir una altra, on també hi haurà corrents d’aire.

No puc fugir l’allò que ja és part de mi. No puc pensar que amb el simple fet d’acabar amb una relació, un moment, un canvi d’any… tot canviarà a diferent, que jo canviaré i també la meva vida, si ho fes, seria un innocent, un brètol i també un babau. Els corrents d’aire continuaran entrant a la nova habitació, tant les noves com les antigues, continuaran movent les branques dels arbres i embrutant els nostres carrers de fulles, continuaran movent els núvols portant pluges i tempestes, serà aquest aire el que també acabarà amb els nostres mals, serà aquest aprenentatge el que ens farà créixer, només amb l’experiència serà que podrem prosperar.

Avui us presento unes obres singulars, ja que nosaltres mai entendríem aquests objectes com una obra d’art, no obstant la seva presència ens fa canviar aquest paradigma. Es tracta d’uns candaus de porta dels Bamana de Mali. Aquests objectes anaven incrustats a les portes de les cases o graners que estaven decorades amb motius figuratius i geomètrics de tota mena. Aquesta part de la porta sempre acaba coronada amb una espècie de figura antropomorfa molt típica del poblat que les fa, que té una presència molt vinculada a la religió i a la protecció. Podria ser aquesta figura un protector per allò que succeeix en traspassar una porta? Podria aquest protector ajudar-nos a fer un canvi d’habitació?

“Avui torno a convocar als esperits protectors, veniu, passegeu pels nostres carrers, postreu-vos a totes les cases, a les portes i finestres, no deixeu passar cap mal”

Amics lectors, aquest any ha sigut molt dur per tots, no hi ha dubte, pel que fa a la meva experiència vital: he plorat, he estat nerviós, hi va haver un moment en el qual jo no veia el final del túnel… Però, vull transmetre la totalitat del que he viscut i aquest any també he rigut, he compartit moments inoblidables, he crescut, he creat, he ajudat…

Hi ha hagut coses molt positives que he de recordar. Crec que ara hem de tancar aquesta porta, i ho farem junts, però l’escenari no serà molt diferent, no obstant apartarem aquesta plana de la Història de la nostra vida per continuar amb l’experiència que ens ha donat per seguir llegint la següent.

Bon Any 2021


REDACCIÓ30 Desembre, 2020

El año que acaba ha sido fuente de angustia tanto para los adultos como para los niños. Ellos también se enfrentaron a restricciones de Salud, privados de fiestas de cumpleaños y de actividades colectivas, llamados a respetar los gestos de barrera y a usar una mascarilla desde los seis años. La vida familiar se ha trastornado, los abuelos están lejos …

El año 2020 ha sido un año de revelaciones . Me dejo percibir que el Mundo aún puede sorprender tanto por su humanidad como por su ausencia.

Por mucho que hayamos tenido grandes demostraciones de solidaridad en todo el mundo durante este año, particularmente en la crisis del COVID-19, aún nos falta reforzar estos gestos diarios que deben hacer parte de nuestra vida. Estos gestos suponen ayuda desinteresada, empatía, respeto hacia los ancianos, tender una mano a desconocidos, pensar en los demás y no solo en nuestra persona. Considero que tenemos que estar juntos, los unos al lado de los otros y deja de dar muchas cosas por sentado.

Cada uno debe trabajar sobre si mismo, lo cual es bastante aterrador, ya que el individuo y sus intereses suelen primar sobre el resto.

Lo que este año nos ha proporcionado, hasta ahora, es todo lo que hemos dado por adquirido, que es nuestro entorno, nuestra salud, nuestro día a día y un poco de nuestra libertad.

La lección aprendida es no dar nada por hecho, mientras un virus  muy fuerte puede cambiar nuestra vida. Esta pandemia nos afectará durante mucho tiempo. Por eso debemos tomar el tiempo para agradecer y saborear los momentos de libertad que tendremos.

Desde los primeros días del confinamiento, hubo reflejos espontáneos de solidaridad, gente haciendo la compra a sus ancianos, debilitados o en situación precaria.

¿Qué quedará de todo esto cuando salgamos de esta crisis sanitaria? ¿Aprenderemos las lecciones de esta forma de vida que nos empuja a responsabilizarnos por los demás?

¿No es una oportunidad para aprender a trabajar sobre uno mismo y poder vivir en compañía de si mismo? ¿No es esta una oportunidad para restablecer un espacio para el pensamiento individual y colectivo que parece haberse perdido?

Saloua BICHRI
Cónsul general de Marruecos en Tarragona, Lleida y Aragón