29. Març 2024

Arxius de 1 DE MAIG | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Maig, 2022

Arriba un nou 1 de Maig. Tradicionalment, aquesta és la data que commemora el Dia dels Treballadors, una diada que de nou preveu que els sindicats prenguin els carrers i tornin a reivindicar els drets de tots els treballadors i treballadores. Dos anys després de l’inici de la pandèmia, enguany es recuperarà la manifestació que recorrerà els principals carrers de la capital de la demarcació i que, en una nova ocasió, tornen a reclamar apujar els salaris, contenir els preus i posar fi a les desigualtats. Parlem amb Mercè Puig, secretària general de CCOO a Tarragona, qui ens explica què es commemora aquest 1 de Maig i les reivindicacions dels sindicats.

Què es commemora l’1 de Maig?
Per excel·lència l’1 de Maig és la data reivindicativa i solidària per a CCOO. Es commemoren totes les lluites que tenim per aconseguir els drets laborals que tenim avui en dia i es visualitzen els conflictes als sectors o empreses actuals.

Què és el que es reivindica enguany?
Aquest any després d’una crisi sanitària, econòmica i ara la crisi per la guerra de Rússia, reivindiquem que és l’hora de posar fre a l’augment de preus i disposar de salaris dignes i suficients, de potenciar l’ocupació estable i de qualitat i d’acabar amb les desigualtats.

Quina és la situació que pateixen els treballadors a la demarcació de Tarragona?
La situació que patim els treballadors i treballadores del territori no són diferents de la resta del país, tenim un alt índex de pobresa d’agut a la inflació que és molt difícil per la ciutadania poder pagar la llum, els carburants i la cistella de la compra, els preus han de frenar. Necessitem que un bé essencial com és l’energia elèctrica estigui sota control públic. Necessitem millores salarials i millorar la contractació. Pla industrial que permet que es reconverteixin les empreses i alhora no es deslocalitzen. No podrien subsistir només del turisme sense el sector industrial.

Per què la temporalitat dels contractes és un problema?
Tenim una cultura de fer contractes temporals, ha de canviar aquesta cultura de la temporalitat al nostre país i al nostre territori, que ja ho està fent, aquest primer trimestre ja veiem que l’augment de contractes indefinits fa que aquesta cultura de la temporalitat es vagi reduint, no oblidem que temporalitat va lligat a precarietat, i principalment afecta les dones, als joves i als immigrants i apostem per a l’estabilitat a l’ocupació.

Existeix la paritat i la igualtat en els llocs de treball de les empreses de la demarcació?
Hi ha empreses i sectors de tot, però és veritat que és un tema que ens queda molt de camí per recórrer, perquè per exemple en la indústria i més en la química costa molt que entrin les dones, i la indústria o els sectors més feminitzats les categories superiors o els òrgans de direcció són homes majoritàriament, hem de fer una reflexió perquè encara no existeix aquesta paritat. I també encara la bretxa salarial entre homes i dones està en el nostre dia a dia fa molts anys que intentem eliminar-la. Des de CCOO donem impuls als plans d’Igualtat a les empreses i participem allà on tenim representació i on ens requereixen.

S’ha aplicat la pujada dels salaris mínims en tots els llocs de treball?
En quasi tots els llocs i empreses, on hi ha representació sindical ha sigut més ràpid i d’altres ho batallem posant denúncies.

Com valoren la situació dels professionals sanitaris i de l’educació?
Les persones treballadores del sector sanitari i de la dependència estan esgotades i gens reconegudes per l’administració pública, que després d’una dècada de retallades i d’una pandèmia que ha posat de manifest el que el nostre sindicat reivindicava des de feia molt de temps, que les condicions de treball de les persones treballadores repercuteixen molt directament en les cures que donem a tota la població i, sobretot a la gent gran on les ràtios de personal i les condicions laborals són especialment precàries. Unes cures que no estaven a l’altura del que els nostres governats publicitaven i que la població mereix. Hem demostrat, amb la pandèmia que les persones treballadores de sanitat i de geriatria són essencials. Ara esperem que les persones que ens governen, l’administració i les patronals s’ho prenguin seriosament i obrin en conseqüència negociant i aplicant unes condicions laborals més justes amb augment de salaris per tal de revertir les desigualtats que hi ha als diferents sectors.

En educació l’anunci de la modificació de l’inici de calendari del curs vinent per part del president de la Generalitat i el conseller d’Educació va ser l’espurna de la mobilització de la comunitat educativa, cansada de la manca de diàleg per part del departament, de decisions arbitràries i, sobretot, de la manca de voluntat de revertir les retallades en educació dels anys de la gestió de la crisi financera i de recuperar els drets dels professionals del sistema educatiu.

Una situació que ha aplegat les reivindicacions de la comunitat educativa, que s’han expressat amb caràcter de mobilització i cinc dies de vaga el mes de març. Unes convocatòries que han tingut un seguiment important, amb adhesions dels diferents sectors del sistema educatiu, i que han protagonitzat mobilitzacions massives als carrers. És imprescindible tancar el conflicte des de la negociació i la revisió de les posicions del Govern, però no confiarem la solució només a la voluntat i estem preparant noves convocatòries de vaga per als mesos vinents. Invertir en educació no hauria de ser un problema per a un govern progressista.

Per què la demarcació acumula tantes morts i accidents laborals?
Les dades reafirmen el que venim denuncien CCOO i que constata la precarietat laboral, per tant, podem veure que les persones amb contracte temporal estan més exposades als riscos, no reben una formació adequada sobre els riscos a què s’enfronten al lloc de treball i tenen més predisposició a assumir-los per por de perdre la feina. En aquest sentit, esperem que la reforma laboral aprovada recentment, dissenyada per reduir l’elevada temporalitat repercuteix de manera favorable en aquestes xifres de sinistralitat. L’alça de la incidència en greus i lleus fa evident que cal prendre mesures en el col·lectiu d’autònoms, de l’abús de les cadenes de subcontractació.

Per què és important que surti la gent al carrer el pròxim diumenge?
Hem de sortir al carrer com sempre i ara més que mai! Perquè ja estem farts que totes les crisis les acabem pagant la classe treballadora, i aquesta crisi de preus no l’hem de pagar nosaltres amb més pobresa. Necessitem urgentment acabar amb les desigualtats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2022

Aquest diumenge, 1 de maig, se celebra el Dia del Treballador a pràcticament tot el món. Una jornada molt reivindicativa i pilar fonamental del moviment obrer durant la Revolució Industrial. La jornada laboral de vuit hores que avui coneixem té el seu origen en aquesta data, que va declarar festiva el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional el 1889.

La idea era retre homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans que van ser condemnats per participar en la vaga que va començar l’1 de maig de 1886 a la capital de l’Estat d’Illinois. La vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, data en què es va produir la Revolta d’Haymarket, en què es van detenir tres obrers i cinc van ser portats a la forca. El motiu de la presència d’organitzacions laborals i sindicals als carrers no era cap altre que reclamar i exigir una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, malgrat que la llei Ingersoll la reconeixia.

La vaga va acabar amb milers de treballadors acomiadats i ferits, una gran majoria immigrants procedents d’Europa. Aquest esdeveniment va marcar l’inici d’aquesta festa que avui coneixem i que s’ha instaurat a gairebé tots els països.

Curiosament, als Estats Units i el Canadà aquesta festivitat va decidir celebrar-se el primer dilluns de setembre davant del temor d’un repunt del moviment socialista. De fet, es va passar a dir Labor Day.

L’1 de maig
La festa de l’1 de maig va adquirir el seu punt àlgid quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial a causa de l’auge de les esquerres a Europa i les grans ostentacions dels països socialistes, com l’antiga Unió Soviètica.

L’Església, durant el papat de Pius XII, a fi d’endolcir un dia caracteritzat per la reivindicació i la lluita laboral, va decidir que l’1 de maig seria la celebració de la festivitat de Sant Josep Obrer.

PUBLICITAT









REDACCIÓ30 Abril, 2022

Aquest 1 de maig ens tornem a retrobar al carrer per reivindicar i defensar un cop més els drets i les condicions de la classe treballadora. El Dia Internacional del Treball és una data molt important de la història que ens recorda d’on venim i que ens esperona a aconseguir el què volem. I això farem, seguirem al peu del canó en defensa de la classe treballadora! No és cap secret que la pandèmia ha agreujat les condicions laborals de molts treballadors i treballadores, però no només això, sinó que també ha deixat sense feina a moltíssimes persones.

Dos anys després ens trobem amb un complex panorama social on l’IPC al mes de març del 2022 se situava al voltant del 9,8% i on la taxa d’atur d’enguany només ha baixat un 0.5% respecte al 2021. I davant d’aquesta situació tan complicada que estem vivint i que ens tocarà viure els pròxims mesos és quan més fa falta alçar la veu, reivindicar, reclamar i protegir els drets laborals d’absolutament tota la classe obrera.

Reclamem salaris dignes amb unes condicions laborals reglades. I és que ja fa 102 anys que es va signar la jornada laboral de vuit hores diàries a l’Estat espanyol, però arran de la pandèmia i de noves formes de treball, com el teletreball, les hores de feina s’han fet extensibles en moltes jornades diàries, i fins i tot, en molts casos, sense cobrar-les. Estem esgotades de rebre explotacions constants per part dels empresaris. Estem cansades de caure en unes reformes laborals parcials, que ni molt menys, protegeixen a la classe obrera. Estem fartes d’haver-nos de sentir afortunades per tenir feina.

I és que, la realitat laboral dista molt de la utopia de l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU on especifica que: “Tota persona ha de tenir dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a unes condicions equitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l’atur”. Fa anys que aquesta dura realitat la pateix entre 13% i 16% de la població on destaca per sobre de tot, la taxa d’atur de majors de 50 anys i dels joves menors de 25 anys.

És totalment intolerable que una societat culta i universitària com la de l’Estat espanyol es trobi actualment al voltant d’un 30% de taxa d’atur de joves menors de 25 anys. Unes generacions que han estudiat i s’han format amb estudis superiors pensant que el seu futur laboral seria estable per tenir estudis, tal com se’ls havia venut, i després de tot, que a la realitat s’ha pogut observar joves de 25 anys amb dos graus i diferents màsters que no troben feina perquè les empreses no aposten per persones joves. Per no dir, que les que ho fan, abusen de les condicions laborals dels joves somiadors per dedicar-se a allò que han estudiat amb molta passió. Com deia, fa anys que “Estudia allò que t’agrada i no treballaràs mai”, és totalment una fal·làcia de la realitat adulta.

Sense oblidar-nos que el sistema arracona i menysprea a totes les persones majors de 50 anys, que després de tots els durs anys treballats pel sistema, aquest els oblida. I el que és totalment inadmissible i inacceptable, és que se’ls fa creure que no mereixen ni tenir dret a una feina.

Fa anys que tots lluitem per aconseguir unes condicions laborals dignes amb tota la llarga llista que això suposa i que és hora de dir prou! Prou al salaris precaris, prou a treballar hores extres sense cap tipus de remuneració, prou a l’explotació constant per part dels empresaris, prou a les desigualtats socials i econòmiques. Volem unes condicions laborals dignes, volem una conciliació familiar real, volem que la bretxa salarial desaparegui i reclamem, per sobre de tot, el compromís polític real de derogar la reforma laboral del PP no de posar pedaços a una llei lamentable. És hora d’enderrocar-la del tot, no ens serveix la modificació que s’ha fet i reclamem que es comenci a treballar per elaborar-ne una pensada i basada en els drets laborals i personals dels treballadors i treballadores.

María José López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Abril, 2022

UGT i CCOO reivindicaran aquest proper Primer de Maig pujar salaris i contenir preus a les manifestacions que portaran a terme a totes les ciutats del país i que, a la capital, canvia el seu tradicional recorregut i transcorrerà des de Gran Via fins a la plaça d’Espanya.

Els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, estaran a la capçalera de la marxa a Madrid, portant un cartell amb el lema “1r maig. La Solució: Apujar salaris, contenir preus, més igualtat“.

Pepe Álvarez

En el seu manifest, que llegiran al final de l’acte, els sindicats veuen positives, però insuficients les iniciatives adoptades pel Govern per contenir els preus, per la qual cosa consideren urgent prendre altres mesures eficaces perquè la classe treballadora no  continuï empobrint.

Així, apunten a focalitzar les ajudes als sectors vulnerables, actuar sobre les causes de la pujada de l’energia i aconseguir un repartiment equilibrat de l’ajust entre totes les rendes, incloent-hi els beneficis empresarials i les rendes del lloguer immobiliari.

A mitjà i llarg termini, millorar l’eficiència i l’autosuficiència energètica, fent una aposta clara per les renovables.

Unai Sordo

Per als sindicats, és important desenvolupar una negociació col·lectiva “que freni la dinàmica de pèrdua del poder adquisitiu dels salaris” i evitar així “que es generi un polvorí social i posar en risc la recuperació econòmica”.

UGT i CCOO expliquen que no deixaran d’assolir un V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), “amb fórmules salarials que garanteixin el manteniment del poder de compra i clàusules de revisió salarial”, que permetin protegir els sous davant d’increments desmesurats dels preus.

Rebutjar aquestes clàusules, expliquen al seu manifest, “com estan fent les associacions empresarials, és una manera molt oportunista d’intentar fer caixa d’una manera irresponsable”.

En aquest Dia Internacional del Treball, tots dos sindicats aprofitaran per manifestar el seu suport al poble ucraïnès

En aquest Dia Internacional del Treball, tots dos sindicats aprofitaran per manifestar el seu suport al poble ucraïnès i condemnen “la injustificada guerra iniciada per Rússia”, una solidaritat que “fan extensible a aquesta part del poble rus que no vol la guerra i que està sent detingut per exercir el seu dret a la protesta”.

Així mateix, mostren el seu “més enèrgic rebuig” al gir històric dut a terme pel Govern respecte al Sàhara Occidental i expressen el seu suport i solidaritat amb el poble sahrauí i la seva causa.

PUBLICITAT






REDACCIÓ28 Abril, 2022

UGT i CCOO han tornat a fer una nova crida a la ciutadania per omplir els carrers el pròxim diumenge 1 de Maig, en el Dia del Treballador. Els dos sindicats majoritaris han tornat a reivindicar la necessitat de millorar les condicions laborals, salaris i acabar amb les desigualtats, en una jornada on s’espera una participació massiva a la capital de la demarcació.

Sota el lema “1r de Maig la solució: Apujar salaris, contenir preus i posar fi a les desigualtats”, els dos sindicats han anunciat una manifestació que sortirà de la plaça Imperial Tàrraco a les 12 del migdia i recorrerà el cor de la ciutat fins a arribar a l’estàtua dels despullats, on es realitzaran els parlaments i es llegiran els manifestos de la jornada.

Mercè Puig, secretària general de CCOO Tarragona ha defensat també el caràcter “solidari” de la concentració d’avui, on es condemnarà la guerra d’Ucraïna. Sobre la situació dels treballadors, Puig ha tornat a lamentar la situació que viuen molts treballadors i reivindica que “s’ha de posar fi a la precarietat, la desigualtat i la bretxa salarial”.

Puig ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica que pateixen els treballadors dels diferents sectors econòmics de la demarcació, denunciant la situació de la temporalitat dels contractes, Els ERTO, o els problemes que pateixen els professionals de la sanitat o l’educació i com està afectant la inflació i el preu elevat de les energies en els empleats tarragonins.

En una línia similar s’ha expressat Joan Llort, secretari general d’UGT a Tarragona, qui ha denunciat que a la demarcació, en la situació actual “trobem un 30% de treballadors en situació de pobresa”. També ha denunciat que el territori és un dels indrets on més accidents laborals es produeixen amb més de 10.000 accidents i 14 treballadors que han mort en el seu lloc de treball.

Llort també ha lamentat que a causa de la nova crisi “s’ha perdut tot el que havíem avançat” i ha tornat a reclamar que s’implementin polítiques per garantir els drets dels treballadors. “Des del sofà de casa no es lluita per aconseguir els drets, es guanyen als carrers i a les places”, ha finalitzat el secretari general d’UGT.

VÍDEOS



PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2021

El 1 de maig de l’any 2020 ens va agafar en ple confinament,el varem  tenir de fer per xarxes socials, aquest any tornem als carrers.

Després de més d’un any de crisi sanitària i econòmica, moltes persones es troben avui en situació de necessitat. El reconeixement als treballadors i treballadores s’ha de concretar en la millora de les seves condicions de treball. El país té un deute amb la seva gent treballadora.

Reivindiquem una salut publica, portem molts anys amb aquesta reivindicació, hem viscut retallades  i ara mes que mai tots i totes hem vist el necessari que es un bon sistema de salut publica, perquè els i les treballadores ja hem vist que ho han donat tot en aquesta pandèmia. I hem de reivindicar el control a les residencies de gent gran per part de les administracions.

Necessitem tallar l’excés de contractació temporal i l’atur juvenil, al Camp de Tarragona tenim un atur juvenil amb mes del 40%, el mes elevat de Catalunya,s’ han de començar  a fer plans d’ocupació . Les persones joves i les dones son els col·lectius més penalitzats en aquesta crisis i moltes vegades sent personal essencial.

Demanem la derogació de les reformes laborals, especialment la del 2012, derogació de la reforma de pensions, per garantitzar als i les  pensionistes que las pensions es revaloritzaran segons l’evolució dels preus i pujada del SMI i dels salaris. Apujar el SMI aquest 2021 és una necessitat immediata, per a moltes persones treballadores de sectors essencials.

Toca protegir la salut i, per això, cal canviar el model de salut laboral basat en les mútues per fonamentar-lo en un model integrat en la salut pública. És clar que aquest model és ineficaç. S’ha de promoure un pla de xoc contra la sinistralitat.

Ara, més que mai, és necessari i urgent una política industrial, la renovació del Pla Nacional per a l’Industria, per mantenir i enfortir el teixit industrial del país. Fer una Transició Energètica que garanteixi la viabilitat de les empreses d’alt consum energètic, com ara les petroquímiques, el futur de les quals també va lligat a eliminar la precarietat, que s’està implantant i l’enfortiment de la seguretat.

Al Camp de Tarragona el sector turístic a sigut el mes afectat en aquesta pandèmia,necessitem un pla de xoc en el sector serveis , s’han de fer politiques dirigides a plans d’ocupació i formació per els treballadors i treballadores , sobretot els que estan en ERTOs per formar-los en altres matèries que no siguin en les que estan actualment treballant.

No ens podem oblidar del mon de la cultura, ara mes que mai cal impulsar la cultura i protegir la gent que si dedica.

Necessitem un govern estable, que comenci a treballar per revertir les condicions de pobresa que te la ciutadania en aquest moments.

Mantindrem les mobilitzacions i vagues necessàries per defensar els drets laborals i els llocs de treball.

Mercè PUIG
Secretària General de CCOO a Tarragona

 


REDACCIÓ1 Maig, 2021
mani_1maig-2-e1619872833472-1280x587.jpg

Unes 300 persones han participat aquest Primer de Maig a la concentració convocada per UGT i CCOO a la Rambla Nova de Tarragona. Sota el lema ‘El país està en deute amb la classe treballadora‘, els sindicats han reclamat “menys precarietat” per als empleats.

Entre altres reivindicacions, han demanat elevar el Salari Mínim Interprofessional (SM), derogar la reforma laboral i de les pensions i fomentar polítiques d’ocupació per rebaixar els índex d’atur.

A la concentració hi ha hagut una representació dels treballadors de l’empresa BIC Graphic, que ha plantejat un ERO de 52 persones, aproximadament un 20% de la plantilla.

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020

L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol ens impedirà que celebrem l’1 de Maig al carrer, alçant la veu per defensar els drets dels treballadors, però d’una manera o d’una altra el commemorem. Segur. El 2020 és diferent però la lluita és la mateixa i cal defensar-la avui i tots els 365 dies de l’any!

Aquest 1 de Maig ha d’arrencar amb un sincer agraïment a tots els treballadors que estan a primera línia lluitant contra la COVID-19 i a tots aquells que han fet possible que no ens falti de res durant aquests dies. La seva feina és lloable i més quan es desenvolupa en condicions precàries i amb una perillosa exposició al contagi, Per tot plegat, moltes gràcies!

Enguany el dia mundial de la classe obrera té una especial rellevància a causa de la crisi sanitària que estem vivint. La pandèmia ha provocat que moltes persones hagin perdut la feina i això ha afectat i està afectant moltes famílies i cal posar-hi fil a l’agulla.

Ara és moment de portar a terme polítiques socials, és hora d’estar al costat de la gent. No ens podem quedar de braços plegats, cal lluitar i actuar per evitar que el pes de la situació actual recaigui, com sempre, en la classe treballadora i humil. Ara és l’hora, sí, és l’hora que els bancs tornin els 60.000 milions d’euros del rescat de l’anterior crisi i que els ha permès sobreviure. Ara va de persones, de petits comerços, d’autònoms, de famílies i no d’entitats bancàries ni grans empreses. Al poble, el que és del poble i ara és el moment de retornar-ho.

La realitat que estem vivint ha de servir per canviar la nostra mentalitat, per fer un pas endavant, que sigui definitiu i ferm, per acabar d’una vegada per totes amb la bretxa salarial, amb la precarietat laboral

Aquesta pandèmia ens ha de fer reaccionar, la realitat que estem vivint ha de servir per canviar la nostra mentalitat, per fer un pas endavant, que sigui definitiu i ferm, per acabar d’una vegada per totes amb la bretxa salarial, amb la precarietat laboral i per apostar definitivament pels serveis públics i per la Salut pública. En aquesta lluita, els professionals s’hi estan deixant la pell! Reaccionem!

Des de les administracions s’han d’aplicar ajudes socials, potents i una bona mesura seria la renda bàsica. S’han de prendre decisions dràstiques i valentes que estiguin al costat de la classe obrera, que és la més castigada. La nova normalitat a la qual es refereix el govern espanyol no serà fàcil, serà excepcional, i no per això hem de deixar de banda que s’ha de garantir l’estat del benestar de les persones. Actuem!

No té sentit que des dels ajuntaments no es pugui utilitzar el superàvit disponible del 2019 per aplicar mesures per a pal·liar la crisi provocada per la COVID-19

Per tal de poder ajudar als nostres veïns, necessitem que des de Madrid permetin la flexibilització de la regla de despesa. No té sentit que des dels ajuntaments no es pugui utilitzar el superàvit disponible del 2019 per aplicar mesures per a pal·liar la crisi provocada per la COVID-19. Els ciutadans quan truquen a la porta de l’ajuntament necessiten rebre respostes i aquestes han de ser ràpides i eficients. No podem perdre més temps, flexibilització ja per retornar als diners als ciutadans quan més ho necessiten.

Ni la COVID-19 ni res evitarà que estiguem al costat de la gent, dedicant esforços i lluitant per tirar endavant aquesta situació amb la força de tots.

Maria José LÓPEZ
Regidora d’Esports, Consum, Comerç, Fires i Mercats
Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ1 Maig, 2020

 Que el coronavirus ens ha marcat totes les agendes i ha obligat a ajornar, cancel·lar o suspendre actes durant quaranta eterns dies de confinament no és cap novetat. Però, durant aquest mes i mig de confinament han sortit a la llum la situació que viuen els treballadors del país. Expedients ERTO, acomiadaments, jornades inacabables, retallades de sou, entre altres situacions que han marcat aquests dies.

I enmig de tota aquesta situació ha arribat l’1 de maig, el Dia Internacional del Treball, una jornada reivindicativa per als sindicats i partits polítics, festiva per altres, però que enguany ve marcada per les mesures de confinament. Aquest fet afecta l’essència d’aquesta jornada, marcada per les mobilitzacions i les manifestacions arreu del país, que aquest any no es podran celebrar i s’hauran de fer per internet.

Pel que fa a la jornada, des dels principals sindicats han previst una sèrie d’esdeveniments, amb l’objectiu d’homenatjar a tots els professionals sanitaris, comercials, transportistes, periodistes i a tota la resta de professions essencials que gràcies a la seva dedicació, s’ha aconseguit garantir els productes de primera necessitat i s’ha aconseguit doblegar la corba del virus.

Aquest primer de maig també vol posar en evidència les retallades que han patit els serveis i àrees dels diferents serveis públics que han hagut de fer front a la pandèmia amb condicions molt precàries i on ha deixat al descobert mancances, on l’Estat no ha garantit moltes de les condicions laborals i econòmiques, a més d’haver deixat a milers de treballadors en una situació molt delicada.


REDACCIÓ1 Maig, 2020

La celebración del 1 de mayo, este día tan nuestro para el socialismo, debe servirnos este año para reafirmar nuestro compromiso activo con la defensa de lo público. Unas administraciones pÚblicas eficaces al servicio de la ciudadanía son la mejor garantía para el bienestar, que construido con tanto esfuerzo y tantas luchas sociales y políticas, hoy nos protege frente a las incertidumbres y a los desajustes del mercado. Es ahora, de nuevo el momento de avanzar en una más justa redistribución de la riqueza, en la igualdad de oportunidades para todos y la defensa del equitativo acceso a bienes tan básicos como la educación, la sanidad, el bienestar y la protección social, las pensiones y los subsidios públicos, las infraestructuras públicas, el acceso a la justicia, y la convivencia y seguridad de todas y todos.

En estos momentos tan complejos que estamos viviendo, y que nunca antes hubiéramos sido capaces de imaginar, con las previsiones de la urgencia colectiva de reconstrucción de nuestro tejido económico y social, y de la extensión de nuestro sistema de bienestar. Desde el socialismo, protagonista de la construcción del Estado del bienestar en nuestra democracia, y motor de sus permanentes avances, -frente a las políticas de recortes, austeridad y privatización en todas las circunstancias ha defendido la derecha-, hoy más que nunca, nos reiteramos en nuestro compromiso en defensa del empleo público y  la importancia de un servicio público moderno y de calidad, al servicio de toda la ciudadanía.

La ejemplaridad y el compromiso de las que han dado muestras las y los empleados públicos, en todos los niveles de la Administración, practicando su profesionalidad con elevadas dosis de solidaridad, merecen el agradecimiento de toda la sociedad y el fortalecimiento conjunto de los sectores progresistas para la defensa firme de su sentido, mucho más necesaria en estos momentos de profunda crisis, y ante los impresionantes retos a los que nos tendremos que enfrentar.

Hoy más que nunca, nos reiteramos en nuestro compromiso en defensa del empleo público y  la importancia de un servicio público moderno y de calidad, al servicio de toda la ciudadanía

La construcción de la Europa que queremos, tiene como elemento clave la articulación de  la democracia y la libertad conjunta e indisolublemente unidas con las políticas de bienestar,  como realización de los valores políticos comunes de la libertad, la igualdad y la fraternidad. Frente a aquellos en todas las crisis habidas y por haber, como comprobamos recientemente, preconizan siempre la insolidaridad, los recortes, la privatización, las políticas de austeridad y la supresión de derechos para los más débiles, las  y los socialistas, históricos defensores  de un Estado social y de derecho comprometido con la igualdad de oportunidades, reafirmamos nuestro compromiso con las políticas públicas, con las políticas de solidaridad y distribución de la riqueza, y con la defensa de las mejores condiciones de calidad para nuestro empleo público y administraciones, al servicio de la ciudadanía.

Hace pocos días, en un artículo en prensa,  Isaura Leal Fernández, Diputada y Secretaria Ejecutiva de Función Pública del PSOE, afirmaba con palabras claras, que en este contexto de crisis sanitaria y social cobran especial resonancia: “En este tiempo ha quedado claro el papel fundamental que juegan las Administraciones Públicas y la certeza de que la mejor manera de defender el interés general es a través de unos servicios públicos de calidad, bien dotados y suficientemente valorados por los gobiernos y la ciudadanía. El reconocimiento de hoy no puede ser efímero. Porque en el peor momento de la crisis han sido esos servicios públicos los que han dado respuesta a la adversidad, y eso nunca lo podremos olvidar. La historia de esta pandemia nos ha proporcionado muchas lecciones, pero la lección que nos han proporcionado los trabajadores y trabajadoras de los servicios públicos, debería marcar las políticas públicas y de bienestar de las próximas décadas”.

Santiago CASTELLÀ
Senador por Tarragona
Portavoz Socialista en la Comisión de Función Pública